MOSSÈN CAMPS EN MERESCUT I SENTIT HOMENATGE

Des de l´Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar es vol retre merescut homenatge a la figura humana de Josep Camps i Aleu (1933-2003). Josep Camps va ésser rector de la parròquia de Sant Andreu de Palomar entre els anys 1972 i 1981. Va dur una tasca pastoral molt activa, fins i tot més enllà de la fe i la religió. Actuant en favor dels més febles i realitzant actes de suport, com deixar l´església per a les valentes dones de Motor Ibèrica, tancades en solidaritat amb els seus marits en vaga, el 1976.L´any 1974 oficià els funerals per Salvador Puig i Antich, activista del MIL i un dels darrers assassinats de la dictadura de Franco. Aquestes actuacions compromeses li varen comportar més d´un conflicte amb el bisbat i l´Església oficial de l´època. En els darrers anys de la seva missió pastoral a Sant Andreu va conèixer a l´Emilia Mora, amb qui conviuria i tindrien dos fills. El 1981 va ésser destituït pel bisbe. Tot i això i malgrat que la jerarquia eclesiàstica no acceptés que visqués en parella Camps va seguir sentint-se sacerdot i seguidor de la paraula de Déu. L´any 1981 l´Associació de Veïns li organitzà un homenatge als Jardinets de Malats. Mossèn Camps fou co-fundador del Sant Andreu de Cap a Peus, revista de l´Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar - de fet la primera editorial és obra de Josep Camps.

El dissabte dia 28 de novembre, a les 12.30 hores, a l´Auditori de Can Fabra els veïns i les veïnes del seu poble li faran merescut homenatge - homenatge sigui dit de passada que ha trigat força anys a relitzar-se i que gràcies a l´enginy i tossuderia de l´activista David Royo s´ha pogut realitzar.En l´acte d´homenatge hi participaran: Ignasi Pujadas, company en tasques pastorals en la dècada dels setanta a Sant Andreu; Maruja Díaz, líder de les dones tancades de Motor Ibèrica; Francesc Porret, president d´honor de l´Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar; Pere Massanet, co-fundador del Sant Andreu de Cap a Peus i Berta Solanas, exredactora del Sant Andreu de Cap a Peus.L´acte serà moderat per David Royo, redactor en cap del Sant Andreu de Cap a Peus. Des d´aquestes humils planes proposem que en el moment d´iniciar l´homenatge les campanes de la parròquia de Sant Andreu de Palomar toquin en honor seu. Seria el més entranyable i sentit homenatge de tot un poble i de l´església que el va veure créixer com a pastor de Déu.

Pau Vinyes i Roig
Imatge: cartell de l´acte d´homenatge a Josep Camps i Aleu

XAVIER BASIANA GUARDONAT AMB LA MEDALLA D´HONOR DE BARCELONA

El fotògraf i arquitecte sagrerenc Xavier Basiana i Vers ha estat guardonat amb la Medalla d´Honor de la Ciutat de Barcelona 2009 a proposta del Districte de Sant Andreu. Tot seguit us fem cinc cèntims biogràfics del guardonat:

En Xavier Basiana és arquitecte i fotògraf, nascut a Manresa. És un apassionat de la Sagrera, on viu des de 1970, i en fa més de 25 que està vinculat al moviment associatiu del barri. Ha estat implicat en una gran diversitat de tasques, tant a títol personal com relacionades amb l'Associació de Veïns, i en àmbits molt diversos.

Va ser un dels impulsors, el 1982, del Tot Sagrera, el butlletí de l'Associació de Veïns de La Sagrera. El desembre de 1997 va adquirir una fàbrica antiga a la Sagrera que ha restaurat per convertir-la en centre cultural: la Nau Ivanow. L'activitat professional la desenvolupa des de la mateixa fàbrica.
Fora del barri, cal destacar la supervisió de les obres del Palau Sant Jordi, de l'arquitecte Arata Isozaki; la re conversió de l'antic mercat de Colón i adequació dels voltants, a València ; el projecte per a la creació del futur Museu Olímpic de Barcelona a Montjuïc.

El 1990, ell i els seus col•laboradors van dissenyar un projecte urbanístic a la zona de l'estació de la Sagrera, amb la incorporació d'elements identificatius del barri (un llac i un parc que eren un recordatori de la trajectòria del Rec Comtal) i la ubicació de la terminal del TAV en els terrenys ferroviaris de la Sagrera. Aquest estudi va ser l'origen de la proposta de Norman Foster, en la qual Xavier Basiana també va col•laborar (1991-1992).

Una altra vessant en què ha treballat és en l'organització d'exposicions relacionades amb el districte: "Construint la ciutat" , "Plans i projectes" i “Ciutat i Fàbrica. Un recorregut pel patrimoni industrial de Barcelona”.
Ha col•laborat en diversos llibres i editat: 1984-1994. Barcelona Transfer (Barcelona, 1995), amb M. Arenas, M. Gausa i M. Ruano; Crònica d'un any, 1995 (Barcelona, 1995), amb Ester López i Eugènia Ustrell; La Sagrera, del Rec Comtal al TGV (Barcelona, 1997), amb Martí Checa, Joan Miquel Palomar, Pere Solà i Joaquim Terré; Sant Andreu de Palomar, més que un poble (Barcelona, 1998), amb Manuel Alvarez, Martí Checa, Xavier de la Cruz, Joan Pallarès, Jordi Rabassa i Pau Vinyes; Barcelona, ciutat de fàbriques (Barcelona, 2000), amb coordinació de Martí Checa i fotografies de Jaume Orpinell; Patricio Reig. Pintura 1995-1997 (Barcelona, 1997); Patricio Reig. Documento (Barcelona, 2002); Josep Verdaguer, pintor de Sant Andreu (Barcelona, 2002); Mirada de Dona (Barcelona, 2008)

Informa: Galdric de Rocabruna i Pi
Biografia extreta del llibre " Sant Andreu de Palomar i La Sagrera. Com era i com és"

ELS HEREUS DE JOAN VINYES I RIERA FAN DONACIÓ DE MÉS DE CENT DICCIONARIS EN CATALÀ A LA UNIVERSITAT DE FRANFURT

L´Institut Goethe de la Universitat de Frankfurt - on hi ha el Departament de Lectorat de Català- ha rebut una col·lecció sencera de diccionaris catalans. Donació de la Família Vinyes i Roig, la col·lecció particular està composta per més de 100 diccionaris, gramàtiques i ortografies en llengua catalana. Els exemplars són edicions dels segles XIX i XX. El professor Til Stegmann de la Universitat de Frankfurt i reconegut catalanofòbil, ha estat la persona encarregada de fer les gestions de donació. L´equip de filòlegs dirigit pel professor Joan Castanyer han estat els responsables de catalogar els exemplars i col·locar-los en la biblioteca de l´Institut Goethe. La col·lecció està exposada en una secció especial de la biblioteca amb un cartell on s´hi fa constar " Fons Joan Vinyes i Riera, col·lecció de diccionaris catalans dels segles XIX i XX". Després d´anys i panys per trobar un lloc digne on fer donació de la col·lecció sencera, la família Vinyes ha trobat una institució que n´ha volgut preservar la seva integritat tot respectant els desitjos dels hereus de Joan Vinyes i Riera. D´alguna manera és vincula Joan Vinyes amb Alemanya, i concretament amb Frankfurt, donat que en va ser un admirador d´aquesta cultura així com l´havia visitat més d´un cop.

Galdric de Rocabruna i Pi
Imatge del diploma de la donació

NEIX TOT HISTÒRIA ASSOCIACIÓ CULTURAL, ENTRE ELS FUNDADORS UN ANDREUENC

Tot Història Associació Cultural neix amb la ferma voluntat de promoure la divulgació, difusió i enrequiment de les ciències humanístiques, tot posant especial incidència en la Història. La Història com a passat, present i futur. Des de Tot Història Associació Cultural es vol organitzar tertúlies, sortides, itineraris historicoartístics, conferències, debats....dins d’un marc de creativitat, coneixement i enriquiment personal i col·lectiu. Des de la pluralitat ideològica i enfortint les arrels històriques de Catalunya i de la humanitat. Un donar i rebre, en un diàleg constant per apropar la història, de manera rigorosa, a totes les persones.

L´entitat neix a redós de les Tertúlies del Grup 99 - grup format per ex-estudiants d´Història de la Universitat de Barcelona- que s´organitzen un cop al mes a Ca l´Ardiaca. Per tal de donar el tret de sortida de la nova associació l´emblemàtica Sala Joan Maragall del Centre Cívic Pati Llimona acollirà el divendres dia 27 de novembre la conferència "Les conseqüències de la Setmana Tràgica", a càrrec de la Doctora en Història per la UB Teresa Abelló, a les 20 hores. L´acte comptarà amb els parlaments dels historiadors Gregori Siles i l´andreuenc Pau Vinyes, fundadors de l´entitat historiogràfica.

Galdric de Rocabruna i Pi

GRUP FOTOGRÀFIC NIÈPCE DE SAINT-VICTOR

El Grup Fotogràfic Nièpce de Saint-Victor, hereu volgut de l´Agrupació Fotogràfica de Saint-Víctor nascuda el 1922 – la primera associació fotogràfica de Catalunya- i després de la desfeta democràtica republicana del 1939 desapareguda, neix arrel del Mil•lenari del Poble de Sant Andreu de Palomar, ja que ofereix la seva primera mostra fotogràfica aprofitant l´ocasió. D´ençà l´any 1991 ha anat oferint diverses activitats i exposicions al voltant del món de la fotografia, tot posant especial atenció amb l´entorn que l´envolta. 15 exposicions col•lectives així com variàdes activitats culturals i lúdiques -a destacar el el " Fes-te una foto per la cara", durant la Festa Major de Sant Andreu de Palomar- han marcat la trajectòria del grup fotogràfic andreuenc. Entre les exposicions col•lectives n´hi ha la dedicada al fotògraf Tomàs Fàbregas i Catarineu – 1896-1990-, sabedors de la màgia gràfica del seu talent i coneixedors de la seva estima per la fotografia.Darrerament són els responsables de la Foto de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar des de l’any 2004. La seva seu social és situada a la Nau Ivanow .El Grup Fotogràfic està format per aficionats i professionals a la fotografia, vinculats al món associatiu andreuenc i barceloní.

Per a connectar ho podeu fer al telèfon 93 340 74 68 (Nau Ivanow) o al bé al correu electrònic: grupfotograficniepce@gmail.com

Jordi Rabassa Massons
Membre del GFNSV

L'ACTOR JAUME COMAS ENS PARLARÀ D'IGNASI IGLÉSIAS

El proper dilluns dia 23 de novembre en Jaume Comas realitzarà la conferència "Ignasi Iglésias i el primer intent de Teatre Nacional Català". La xerrada serà a la seu del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias ( carrer d'Ignasi Iglésias, 33), a les 19.30 hores. Jaume Comas és actor, doblador i historiador. Actualment està realitzant el Doctorat a la Universitat de Barcelona. La seva tesi està enfocada en el teatre català del XIX i XX.L'acte és organitzat pel Centre d'Estudis Ignasi Iglésias i serà presentat per l'historiador Pau Vinyes i Roig.

Informa: Galdric de Rocabruna i Pi

LA HISTORIADORA TERESA ABELLÓ ENS EXPLICA ELS MOTIUS I FETS DE LA SETMANA TRÀGICA

Joaquim Pujol, tresorer del Centre d´Estudis Ignasi Iglésias, resumia la conferència "La Setmana Tràgica.Motius i Fets" amb aquestes paraules:"Ha estat de les millors conferències que ha organitzat el Centre d´Estudis Ignasi Iglésias. Tècnicament molt ben estructurada i alliçonadora". La doctora en història Teresa Abelló ha explicat de forma planera i entenedora els motius i fets que dugueren a l´esclat de la Setmana Tràgica. Per Abelló: "La Setmana Tràgica no fou pas una revolució donat que no tenia els components per ser-ho. Va ésser un esclat espontani del poble sense líders destacats ni objectius definits". La guerra de Melilla, els records de la desfeta de Cuba i Filipines,els interessos econòmics, la mala gestió d´un govern conservador... Tot un seguit d´elements que van configurar un paisatge de sang, dolor i crema de convents. La por del Govern espanyol que l´esclat barceloní s´extengués per tot l´Estat va obligar a capgirar el titular i titllar els fets de Barcelona com una revolta separatista. Les conseqüències van ser dures, repressives i vergonyoses. Cinc afusellats - entre ells el pedàgog Francesc Ferrer Guardia i l´andreuenc Miquel Baró-, centenars de ferits i milers d´empresonats. Uns fets que cent anys després encara són recordats com a signe d´un temps d´opressió, foscor democràtica i menyspreu vers els més febles. Presentà l´acte en Jaume Seda, president del CEII. En acabar la intervenció de Teresa Abelló,els assistents formularen moltes preguntes. Demostració de l´interès pel tema i seguiment d´aquest.L´acte s´inclou dins de la commemoració de la Setmana Tràgica que organitza conjuntament l´Institut Ramon Muntaner i els Centres d´Estudis d´Història Local de Barcelona.

Text i fotografies: Pau Vinyes i Roig
Auditori Centre Cultural de Can Fabra, 5 de novembre de 2009.

“SANT ANDREU DE PALOMAR I LA SAGRERA. COM ERA I COM ÉS”, NOU LLIBRE PER LA FESTA MAJOR

Els historiadors Jordi Rabassa i Pau Vinyes i els fotògrafs Xavier de la Cruz i Xavier Basiana han elaborat un complet recull d’imatges i de textos que ens expliquen l’evolució de Sant Andreu i de la Sagrera en els darrers anys. És una oportunitat per recordar uns altres temps, per valorar els canvis i per conèixer més profundament la història d’ambdós barris, que van ser viles, i que encara conserven la seva particularitat. Hi trobem comentaris i reflexions que són d’agrair i que desperten una espurna d’esperit crític.

Per conèixer un espai és imprescindible tenir informació de primera mà, d’aquells que hi viuen, però que a més el senten com a propi; hi ha gent que viu a un lloc, però hi ha gent que és d’aquell lloc, perquè s’implica amb els moviments associatius, es preocupa per la gent que hi habita, coneix cada racó i sap explicar-ne els canvis... És el cas dels autors d’aquesta obra: no només ens relaten els canvis que ha patit l’entorn, sinó que ens els comenten i els valoren tot donant peu a la reflexió. Aquells que ja coneixen les dues antigues viles, podran gaudir recordant el passat. Qui no les coneix, ara tindrà l’oportunitat de fer-ho amb aquest treball fet des de l’òptica de qui estima la seva terra.

El llibre ha estat editat per l´editorial Dux i compte amb la col•laboració de la Imprenta Municipal. Conté imatges fotogràfiques antigues i actuals des del mateix lloc on van ser realitzades d´ambdós indrets. Les fotografies provenen d´arxius particulars o públics, com l´Arxiu Excursionista Muntanya, l´arxiu particular del fotògraf andreuenc Tomàs Fàbregas…

Sant Andreu de Palomar i La Sagrera. Com era i com és serà presentat el proper dimecres dia 2 de desembre de 2009, a les 20 hores, a la Fabra i Coats en la seva presentació andreuenca. La presentació sagrerenca serà el proper divendres dia 17 de desembre, a les 19.30 hores, a la Nau Ivanow.

Anna Moya