JOE FORGA, NO T´OBLIDAREM MAI !

Bona nit ,

Avui m´he assabentat d´una mala notícia. La mort d´en Josep Forga.Més conegut com a Joe. Actor andreuenc de teatre, cinema i televisió. S´ha mort de sobte mentre es banyava a la piscina de casa dels sogres, a Galliners a tocar de Bàscara (Baix Empordà). A l´edat de 49 anys, casat i amb un fill d´un any.

Format a l´Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. En Joe havia actuat a L´Ou Nou , grup de teatre del Casal Catòlic, als Carajillos de Teatre del Centre Cívic, al Cinema i com no a televisió, el darrer personatge que el feu popular fou el de l´alcalde de Ventdelplà, a TV3. També havia estat capficat en milers de mogudes de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar - un any va fer de pregoner- així com del poble que el va veure néixer. Va fer de pregoner per carrers i places del nostre poble durant els dies previs a la commemoració del centenari de l´Annexió de Sant Andreu de Palomar a Barcelona, el 1997. Essent-ne un dels artífex de la Comissió Sant Andreu Poble, associació organitzadora del centenari. Darrerament havia dut la gestió del Sant Andreu Teatre i actualment estava capficat en l´obra de teatre infantil "Peter Pan".

Fa cosa de pocs anys fou en Joe Forga qui em donà la trista notícia de la mort de la Imma Planas, també actriu com ell i vinculada als Carajillos de Teatre. En commemorar-se la mort el 2008 de la Planas, en Joe organitzà un excel·lent acte d´homenatge al Casal Catòlic i en fou un dels promotors per tal que la sala de teatre del Centre Cívic de Sant Andreu portés el nom de la malaguanyada actriu. La dissort ha volgut que el darrer paper de la seva vida hagi estat el mateix que el de la Imma en tan poc temps.

La mort d´en Joe l´he sentida i molt. No es mereixia un final així. Ha estat un cop molt dur i el barri està de dol, donat que era un personatge molt conegut i per a molts força estimat.

Joe fins sempre.

Escrit la nit de l´1 de juny de 2009.

Per saber-ne més: http://joeforga.aadpc.cat/ca/home.html

Pau Vinyes i Roig

EL FUTUR MUSEU DE LA PAU AL CASTELL DE MONTJUÏC

El projecte del proper Museu de la Pau de Montjuïc ha comportat la desaparició del Museu Militar, inaugurat el 1963. Ens agradi o no la ciutat de Barcelona ha estat protagonista de fets bèl·lics. Des de l’època de l’antiga Confederació Catalano-aragonesa passant per la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió, els bombardeigs del General Espartero fins la Guerra Civil Barcelona ha estat escenari de conflictes bel·licistes. Totes les grans ciutats europees, i Barcelona n’és una d’elles, tenen el seu museu militar. Explicar als ciutadans i nou vinguts la història de la ciutat és quelcom enriquidor, però si ometem la seva vessant bèl·lica estem oferim un relat històric d’esbiaixat. És com explicar un conte sense donar a conèixer un dels principals protagonistes.

El Museu Militar, del qual vaig tenir l’oportunitat de conèixer en el temps que vaig fer-hi guàrdies del servei militar – servei que vaig haver de fer obligació-, té una de les col·leccions d’armes de foc catalanes dels segles XVI-XVII més importants del món. Aquesta important col·lecció se n’anirà a orris, doncs quedarà mig partida en diversos museus i magatzems. Sóc conscient que l’actual concepció museística no era la més apropiada, però no per això menys important el material exposat. Personalment crec que el més important era actualitzar el Museu Militar tot posant-lo al dia, però sense perdre el seu sentit expositiu. Un Museu Militar on el fil narratiu sigui la història militar vista des d’una concepció actual i dins dels corrents historicistes de les universitats del present. Amagar la història bèl·lica de la nostra ciutat és deixar als futurs ciutadans orfes del seu passat.

El desig per un món més pacífic on els valors de la pau i solidaritat en siguin el pal de paller no ens ha de fer oblidar que venim d’un passat on la humanitat va cometre errors que en el futur cal corregir. Fer desaparèixer el Museu Militar de Montjuïc ens duu cap a l’amnèsia col·lectiva. Com a ciutadà de Barcelona, com a pacifista i com a historiador em sento trist del pas donat en fals. Barcelona no es mereixia una pèrdua d’aquest tipus. La història bèl·lica de Barcelona és la història que ens ha tocat viure i no la podem pas amagar.

Pau Vinyes i Roig
Historiador

L'ESPLAI SANT PACIÀ CELEBRA ELS SEUS 40 ANYS DE VIDA A CANYAMARS

Des de 1969, i en van 40, que l'Esplai Sant Pacià està al peu del canó. N'ha vist de tots colors, però la il·lusió posada en l'educació en el lleure dels infants i joves de Sant Andreu de Palomar ha estat l'èxit del seu desenvolupament com a centre d'esplai. Arrelat a la parròquia de Sant Pacià, l'Esplai en rep el seu nom. Va ser fundat l'octubre de 1969 - just quan desapareixia la Rambla de Sant Andreu per odre d'en Josep Maria de Porcioles- i el seu primer hostatge foren els locals dels Lluïsos, propietat de la mateixa parròquia. Els seus inicis foren com a Esplai Dominical, però en veure que els diumenges les famílies marxaven fora de Barcelona es decidí passar les activitats a dissabte tarda. Més de 150 monitors i monitores així com més 1000 nens i nenes han gaudit de les activitats lúdiques de l'Esplai Sant Pacià. Vinculat al Moviment de Centres d'Esplai Cristians, entitat adherida a la Fundació Pere Tarrés.

Per tal de commemorar aquest 40 anys de vida és realitzà els dies 16 i 17 de maig una trobada d'ex-monitors i ex-monitores a la casa de colònies de Mas Silvestre (Canyamars).En aquesta casa, obra de l'arquitecte Oriol Bohigas, l'Esplai hi organitzà al llarg de més de vint anys les seves mítiques colònies d'estiu. Actualment és un alberg de la Generalitat de Catalunya. En la trobada es realitzaren diverses activitats lúdiques, com jocs de pistes, vetllada, joc de nit i com no projeccions d'imatges antigues - més d'un va plorar d'emoció en veure's reflectit tot recordant bells temps-. Els mítics macarrons de colònies no van faltar en l'àpat de germanor de diumenge. En total unes 120 persones van omplir de vida aquelles parets plenes d'història santpacianenca. La fotografia de grup és el record d'aquella jornada històrica.

Per al 6 de juny d'enguany hi ha prevista una festa de comiat del curs 2008-2009 per a tots els nens i les nenes de l'actual Esplai. Durant la tardor vinent es realitzarà una excursió a un cim emblemàtic català i per al 18 d'octubre una botifarrada de germanor. La Festa Major de Sant Andreu de Palomar serà l'excusa perfecte per a presentar els llibre " 40 anys fent.... Esplai Sant Pacià", on hi ha un extens recull gràfic d'aquestes quatre dècades així com textos dels principals protagonistes i de les activitats dutes a terme.

Fotografia i text: Pau Vinyes i Roig

APROXIMACIÓ HISTÒRICA I ACTUAL DE L'ALGUER, AL CENTRE D'ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS

Aprofitant l'avinentesa de tenir entre nosaltres a la Irene Coghene, hem cregut oportú organitzar una xerrada sobre la ciutat de parla catalana de l'Alguer (Sardenya) per al proper dimarts dia 19 de maig, a 2/4 de 8 del vespre. L'acte serà a la seu del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias (carrer d'Ignasi Iglésias, 35-Sant Andreu de Palomar, Barcelona).

El desenvolupament de l'acte serà el següent:

* Benvinguda a càrrec de Jaume Seda, president del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias.
* Aproximació històrica de l'Alguer per Pau Vinyes, historiador i vice-president del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias.
* L'Alguer en l'actualitat per Irene Coghene, secretaria d'Òmnium Cultural de l'Alguer.

Us hi esperem

Organitza: Centre d'Estudis Ignasi Iglésias

Informa: Galdric de Rocabruna

EL BAR VERSALLES ABAIXA EL TELÓ PER SEMPRE

Pels que som de Sant Andreu, ja sigui de tota la vida o adoptius, el bar Versalles ens és molt familiar. Ens és com un amic de l´ànima. És el casal del poble, on tots hi hem fet llargues estades i amics. Hem après a estimar Sant Andreu i la seva gent. Hi hem copsat el dia a dia del bategar andreuenc. Ha estat l´aixopluc de moltes iniciatives. En les seves taules hi van néixer i aixoplugar-se moltes empentes socials i culturals. Sense anar més lluny, el llibre " Sant Andreu de Palomar, més que un poble", obres de teatre, homenatges, conferències, xerrades i tertúlies, el projecte "Retrats per a la memòria.Persones i lluita antifranquista al districte de Sant Andreu.1939-1982", recitals de poesia...I com no les magnífiques i sonades campanades de final d´any. El Versalles al llarg dels més de 80 anys de vida ens ha donat alegria i ganes de viure. Les seves parets són la gran enciclopèdia andreuenca.Per això la seva pèrdua ens ofega i ens deixa orfes. Hem perdut més que un bar, hem perdut una part del nostre ser com a poble. Si estimem Sant Andreu de Palomar la pèrdua del Versalles ens dol moltíssim. No ens sabem avenir, no hi ha paraules per descriure aquest moments. Un servidor en escriure el llibre sobre l´ex-propietari d´aquest mític establiment, en Pere Heredero, hi va descobrir moltes coses màgiques del Versalles i de la seva gent. Emocions a flor de pell són les hores viscudes en aquell palau de l´amistat. Finalment els bancs i les caixes i la crisi han pogut vèncer i n´han esdevingut els amos i senyors del futur. En dibuixaran el nou esdevenidor. Allò que el temps no se´n dugué anys enrere les noves onades del ferotge capitalisme han guanyat la partida. No hi hagut temps afegit per poder marcar un darrer gol que permès classificar el Versalles cap a la final de la salvació econòmica. L´àrbitre ha assenyalat el punt i final un 12 de maig de 2009. Des d´aquestes modestes ratlles voldria homenatjar a tots els i les que han fet possible que el Versalles fos més que un bar. Els que amb suor i a empentes i rodolons van aixecar una il·lusió per fer-la realitat. La família Heredero - amb l´infatigable Pere al capdavant-, l´Eduar, la Montse, l´Andreu, en Leo , la Cristina i tota la colla de cambers i cambreres, clients i tots els que han fet possible arribar fins aquí. Tal com deia en Pere Heredero " al Versalles no hi ha clients, hi ha amics". Que les llàgrimes que avui cauen siguin la llavor de nous Versalles. L´orgull de ser andreuencs i andreuenques ha d´omplir estels d´esperances en aquest poble que ens ha donat alguns dels millors moments de la nostra vida.

Versalles t´hem estimat, t´estimem i t´estimarem sempre !!! En el record dels dies la memòria del Versalles hi serà ben present.

Bona nit.

A Sant Andreu de Palomar, 12 de maig de 2009 ( 01.50h de la nit)

Pau Vinyes i Roig
Historiador

L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU RECULL SIGNATURES PER LA CAMPANYA "SALVEM EL CASC ANTIC"

Les diverses afectacions que existeixen pel Planejament General Metropolità de 1976, si es duguessin a terme destruirien el teixit urbà del poble de Sant Andreu, ampliant carrers, augmentant alçades, etc.
L’Ajuntament de Barcelona ha contractat la redacció d’un projecte per estudiar la possible desafectació del Casc Antic de Sant Andreu.
Però no n’hi ha prou. L’AVV de Sant Andreu de Palomar no volem que es continuï destruint el Nucli Antic de Sant Andreu i per això volem que s’apliqui la suspensió de llicències. L’exigim perquè és una mesura recollida dins les normes urbanístiques de la Ciutat de Barcelona i que serveix per evitar mals irreparables. També demanem que l’Ajuntament aposti per la conservació de tot el Casc Antic tal i com el coneixem i no una desafectació a mitges.

La nostra associació de veïns ha iniciat fa pocs dies la campanya “Salvem el Casc Antic” on reivindiquem els tres punts essencials:

1. Preservar el barri tal i com el tenim avui en dia.
2. Que s’anul·lin les llicències d’obra nova en tota la zona del casc antic.
3. Que es desafectin les zones del nucli històric que estan afectades en el Pla General Metropolità de l’any 1976.

Estem recollint signatures entre els veïns i veïnes del barri. Trobareu repartides a diferents comerços i entitats de Sant Andreu els cartells i fulls de signatures. Si voleu col·laborar en la campanya, a sota teniu el cartell i el full de recollida de signatures que vosaltres mateixos podeu imprimir. Els fulls de signatures emplenades les haureu d’entregar al local de l’Associació ubicat al carrer Balari i Jovany 14 (prop de Can Fabra). Si voleu més informació podeu trucar al 93 345 96 98 de 18-20 hores o enviar un correu a info@avvsantandreu.cat. Podeu també seguir la campanya a través de la nostra revista Sant Andreu De Cap a Peus.

EXTRET DE LA PÀGINA WEB DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

SOPAR-TERTÚLIA AMB TIL STEGMANN, FILÒLEG I CATALANÒFIL

L'Opinió Andreuenca organitza un sopar-tertúlia amb el prestigiós filòleg alemany Til Stegmann, el proper 24 d'abril al Versalles, tot aprofitant la seva estada andreuenca. En el trascurs del sopar-tertúlia compartirem les experiències del filòleg Til Stegmann, creador del mètode lingüístic Eurocom i catalanòfil de primera línia.

Biografia

Tilbert Dídac Stegmann (Barcelona 1941), catedràtic alemany de filologia romànica, fill del director del Col·legi Alemany de Barcelona, hi va viure fins el 1951. "La seva infantesa va transcórrer a Barcelona on parlava alemany i castellà, amb un absolut desconeixement que existís un idioma català al seu lloc de naixement. Començà a aprendre anglès als set anys i francès als deu, edat que tenia quan anà amb els seus pares a viure a Alemanya. (...) Va retornar a Barcelona on s'estigué del 1969 al 1970 per fer investigacions en el fons cervantí de la Biblioteca de Catalunya. I va ser aleshores que es va conscienciar de l'existència de la llengua pròpia del país i del fet català.", (segons l'IPECC). Organitzà les Setmanes Catalanes a Berlín el 1978 i Karlsruhe el 1983, per tal de donar a conèixer la cultura catalana a Alemanya. És catedràtic a la Universitat de Frankfurt del Main, des d'on, juntament amb el catedràtic Horst G. Klein, ha impulsat el projecte EuroCom d'intercomprensió entre els idiomes d'Europa especialment pel que fa a la família de llengües romàniques, però també a les llengües germàniques o a les eslaves. És Fundador de la Biblioteca Catalana de la Universitat de Frankfurt Goethe-Universität Frankfurt am Main el 1981, la qual el 2009 té més de 35.000 volums en llengua catalana.

També fundà, el 1983, la Deutsch-Katalanische Gesellschaft (Associació germanocatalana), de la qual va ser president del 1983 al 1995 i President d'Honor a partir del 1997, la Zeitschrift für Katalanistik / Revista d'Estudis Catalans el 1988 i l'Oficina Catalana-Katalanisches Kulturbüro Frankfurt, activa des del 1988 al 1995. Ha rebut el Premi Isidre Bonsoms el 1972, la Creu de Sant Jordi el 1985, el Guardó Ciemen el 1990, el Premi Memorial Cendrós el 1991, el Premi Batista i Roca el 2005, el Premi Ramon Llull el 2007 i el Premi Pompeu Fabra per la projecció i la difusió de la llengua catalana el 2008.

Informació extreta de Viquipèdia