En un enforcall de camins que unien pel nord el Pla de
Barcelona amb el Vallès per Montcada va néixer un petit nucli urbà a redós
d'una església petita, a finals del segle X. El temple fou batejada com a Sant Andreu de
Palomar -el topònim darrer prové del llatí palumbarium i així era conegut en
època romana el territori andreuenc-. Al llarg dels segles el poble conservà el
nom original fins l'esclat de la guerra civil, fet que comportà el canvi pel
d'Harmonia de Palomar. Amb el triomf de les tropes franquistes la població, ja
annexionada a Barcelona des de 1897, recuperà el topònim antic.
 |
| Anunci de la Companyia de Tramvies a Sant Andreu aparegut al programa de festes de l'any 1915. Fons Família Vinyes-Roig. |
Andreu, conegut per sant Andreu, va
néixer a Batsaida(Galilea)i va morir al Peloponès l'any 38 després de Crist.
Fill de Jonàs, un pescador Cafarnaüm i germà de Simó, aquest conegut
posteriorment com a sant Pere. És considerat el primer cap de l'església
Ortodoxa de l'Est. Deixeble de Joan el Baptista. Apòstol de Jesús, Andreu
l'anomenà " l'anyell de Déu". Va fer prediques per Grècia, al Mar
Negre, a la regió d'Escítia i Caucas. Primer bisbe de Bizanci, càrrec que en el
patriarcat de Constantinoble és considerat el cap de l'església ortodoxa, així
com sant Pere de la catòlica. Crucificat en una creu en forma de "X"
sense claus però lligat. Les seves restes es trobàvem a Petres des d'on van ser
traslladades a Constantinoble.
La festivitat de l'apòstol Andreu s'escau el 30 de
novembre. I segons l'estadística és la festivitat més arrelada a Catalunya. El
reconegut folklorista català Aureli Capmany en referència aquest fet esmentava:
“tenim per cert que de molt antic se li ha tributat extraordinària veneració i
el tenen per patró i titular de llurs parròquies, encloses generalment en la
Catalunya Vella, cosa que demostra que fou ben primerenc el culte que se li
dedicà, comptant-hi Barcelona, que l'escollí per patró de l'honorable Consell
de Cent, com també el poble establert en el territori ciutadà anomenat de
Palomar...” (Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes). El 30 de novembre era el dia en que
s'escollien els consellers que havien de configurar el Consell de Cent de
Barcelona.
 |
| Portada del programa de festes de Sant Andreu de Palomar de l'any 1915.Fons Família Vinyes-Roig. |
L'antic municipi de Sant Andreu de Palomar, molt abans
que arribés l'esclat de la revolució industrial, era repoblat de ceps
majoritàriament. El fet que a la tardor es realitzi la verema fa suposar que
antigament en finalitzar aquesta activitat agrícola els pagesos deurien
celebrar-ho de bon grat, i més encara si l'anyada havia estat bona. Segons Joan Amades al Costumari Català: “Abans d'ésser agregat a Barcelona, el poble de Sant
Andreu de Palomar celebrava la seva festa, que havia estat molt típica. Sortien
els balls de bastons i d'En Serrallonga, i havien celebrat a la plaça el
tradicional ball de Rams”. Des de fa poc l'Esbart Margall ha recuperat el ball
de Rams ballant-lo al so de la música a la plaça d'Orfila, la vigília de la
cercavila dels gegants i capgrossos.
La missa en honor al sant patró era el plat fort de la
festa i així ho va ser durant molts anys. Actualment és concelebrada per
diversos capellans, la majoria rectors de les parròquies veïnes i ex-rectors d'aquesta.
En finalitzar l'ofici religiós es canten els goigs dedicats a sant Andreu, els
quals tenen com a tornada: “Vetlleu per la pàtria mia, que per patró us
escollia: Sant Andreu de Palomar”.
 |
| Portada del programa de festes de Sant Andreu de Palomar de l'Avenç Obrer Català -més conegut com el Casinet- de l'any 1934.Fons Teresa Martínez. |
El poeta Josep Lluís Pons i Gallarza en el romanç poètic
que dedicà a la seva població nadiua es feia ressò del pas d'una societat
agrícola a una d'industrial amb aquests versos: “Bona vila és Sant Andreu, si
no hi manca feina i aigua, i bona en seria si no l'haguessin mudada”.
No serà fins a finals del XIX i principis del XX amb el
sorgiment del teixit associatiu andreuenc que la Festa Major s'endinsarà dins
de l'àmbit de les entitats amb balls amb orquestra en directe, teatre i
activitats diverses. Entre aquestes entitats cal destacar la Societat Coral La
Lira, el Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar, l'Ateneu Obrer de Sant Andreu
de Palomar, el Centre Obrer Instructiu -més tard batejat com l'Avenç Obrer
Català-, el Centre Cultural Catalanista, La Llum Andreuenca -més coneguda com
la Rosa-,... Cada entitat editarà el seu propi programa de festes. L'historiador
andreuenc Jordi Rabassa ens diu: “els programes ens mostren la riquesa cultural de
l'antic municipi: els de primers de segle són novedosos i modernistes, tal i
com marcaven els canons de la burgesia barcelonina, mentre que en els anys vint
i trenta presenten un disseny més rupturista, d'acord amb la moda més
trencadora del moment. Durant el franquisme es passa a la sobrietat i la grisor
propis de la dictadura, a més d'estar escrits exclusivament en castellà. Una
vegada mort Franco i la dictadura, els programes tornen a ser populars i la
festa torna a estar, més que mai, a les mans de les entitats i les veïnes i els
veïns del barri, que necessita recuperar carrer, espontaneïtat i l'alegria
segrestada durant quaranta anys.” (L'Opinió
Andreuenca).
 |
| Cursa motociclista organitzada per Moto Club Sant Andreu l' 1 de desembre de 1928 al passeig de Torras i Bages. Fons Família Massana-Garbaccio. |
A la dècada dels anys noranta del segle
XIX a la plaça porxada del Mercadal es van organitzar amb el vistiplau del
consistori curses de braus per festa major. Cal fer esment que la coberta
metàl·lica del centre de la plaça encara no era construïda. La premsa de
l'època se'n feu ressò. D'altra banda,
la Companyia de Tramvies de Sant Andreu oferia serveis especials durant els
dies que duraven els actes festius.
Per part de l'Ajuntament es solia subvencionar una banda
de música que tocava al bell mig de la plaça de Esglèsia -actual d’Orfila- i
en temps de la dictadura del general Franco la Tinença d'Alcaldia del Districte
Novè oferia un “vino de honor” a les autoritats civils, militars i religioses
de la població i la ciutat. Actualment el municipi col·labora en la dinàmica
organitzativa i logística de l'esdeveniment festiu així com a nivell econòmic.
És subvenciona, sobretot, a la Comissió de Festes i es fa càrrec de les
despeses de la instal·lació de l'envelat de la plaça de Can Fabra.
Durant els dies que dura la festa major s'instal·la la
fira amb els tradicionals autocotxes,
cavallets, barraques de tir i tómboles. Als anys trenta del segle passat era
situada al tot just urbanitzat passeig de Torras i Bages i anys després en
diversos emplaçaments com la plaça d'Orfila i actualment als tot just inaugurats Jardins d'Elisa García i la plaça de Can Fabra. Curiosament entremig de la festa s'escau la diada
de santa Bàrbara, patrona dels firaries i aquests aprofiten l'ocasió per
organitzar una cercavila pels carrers i places de l'antic municipi. La
festivitat de sant Andreu finalitzava amb un castell de focs amb el lema “Viva
San Andrés”, quan no hi havia democràcia, i amb “Visca Sant Andreu”, quan n'hi
havia.
 |
| Portada del programa de festes de Sant Andreu de Palomar de l'any 1942.Fons Família Vinyes-Roig. |
El 30 de novembre, festivitat del patró del poble, moltes
fàbriques i comerços de Sant Andreu de Palomar
solien abaixar la persiana i feien festa. La Maquinista Terrestre i
Marítima, els tallers del Nord i la Hisapano-suiza, com que eren indústries
metal·lúrgiques, feien festa el dia 1 de desembre, sant Eloi, el seu patró.
Ara, amb el garbuix en el calendari festiu entre el govern central i
l'autonòmic, de fer festa per sant Andreu, ni parlar-ne.
I acabem amb la famosa dita andreuenca: “Per sant Andreu
pluja i neu o fred molt greu”.
Bona Festa Major!
Pau Vinyes i
Roig
Historiador
Article originalment publicat a la revista Sant Andreu de Cap a Peus, novembre de 2018.
Comentaris