Després d’una recerca a fons, s’ha triat la data de 1870 com la de la fundació de la Societat Coral La Lira de Sant Andreu de Palomar -actualment Cultural i Esportiva en comptes de Coral. Segons l’historiador local Joan Clapés i Corbera (1872-1939) en la seva obra magna Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar: “Entre 1850 i 1860, tenia lloc la fundació de la societat choral ‘La Lira’”. Més endavant ens diu: “En són origen en aquesta associació s’hi veien certes tendències polítiques, per això ja neixia (sic) en el propi cafè de can Manuel Borràs, després es digué ‘Salón Amistad’ on l’associació hi tenia son domicili. Aquest local era concorregut pels partidaris d’Espartero i després pels del general Prim, de manera que, ‘La Lira’, no era res menys que una mena de secció del grup polític, canviable, en la localitat, i per la qual cosa, pels volts de 1869, que la reina Isabel II passà amb el tren de França (es refereix a l’actual estació de Sant Andreu Comtal), acompanyada del general Prim, sortia el chor de ‘La Lira’ a fer ostentació de la política, donant una cantada o sereneta en la pròpia Estació de França a Sant Andreu, segellant son monarquisme de morrió. Una de les peces que cantaren en aquella ocasió fou composta pel violinista Senyor Josep Brossa, fabricant, un dels fundadors de la Casa Asil”.
 |
| Visita de socis i sòcies de la Societat Coral La Lira al Palau de la Diputació de Barcelona-actual Palau de la Generalitat de Catalunya-, el 31 de març de 1928. Autor desconegut / Fons SCE La Lira |
Hem rastrejat per ací i per allí en arxius públics i privats i hemeroteques de l’època i no hem trobat cap dada que ens ho pugui confirmar. El Diario de Barcelona esmenta l’estada de la reina Isabel II però en cap cas fa referència a La Lira. Per altra banda, Jaume Colomer al seu estudi -publicat el 2000- Josep Anselm Clavé i el naixement del cant coral a Catalunya (1850-1874), fruït de la seva tesi doctoral, en referir-se a Sant Andreu de Palomar “durant aquests anys sabem que per la festa major de la vila hi havia força activitat social i musical. Tot i tenir indicis de la presència de can coral claverià, no ens han arribat de moment els elements necessaris per poder certificar-ne rigorosament la presència i l’activitat”. Així doncs, l’única dada més antiga localitzada a dia d’avui és l’estàndard, restaurat, emmarcat i penjat al bar de l’associació, on s’esmenta: “Entitat fundada el 1870”.
El primer reglament de l’entitat trobat data del 1877 i es conserva a l’Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu. On si tenim forces dades és amb la construcció de l’edifici actual, situat al carrer de Coroleu núm. 15, el qual fou aixecat el 1895. Construït pels propis associats i amb accions subscrites pels socis i simpatitzants. Sembla ser, segons mossèn Clapés, que l’activitat coral finí el 1908 i no seria represa fins molts anys després.
El primer reglament de l’entitat trobat data del 1877 i es conserva a l’Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu. On si tenim forces dades és amb la construcció de l’edifici actual, situat al carrer de Coroleu núm. 15, el qual fou aixecat el 1895. Construït pels propis associats i amb accions subscrites pels socis i simpatitzants. Sembla ser, segons mossèn Clapés, que l’activitat coral finí el 1908 i no seria represa fins molts anys després.
 |
| Logotip del 150 aniversari |
Durant les primeres dècades del segle XX La Lira aixopluga en el seu estatge diverses entitats com la Societat de Caçadors de Mart, la Societat Ocellera de Sant Andreu de Palomar, l’Agrupació Excursionista Muntanya -fundada el setembre de 1930 i actualment en ple rendiment, tot i que hi ha indicis que a La Lira existia anteriorment una secció dedicada a l’excursionisme-, l’Agrupació Fotogràfica Saint-Víctor, la Unió Esportiva Sant Andreu -oficines del club-, Escacs La Lira, Tennis Taula Sant Andreu, l’Esbart Pegaso, l’Agrupament Escolta Flor de Neu, 1001, Associació Catalana de Tintinaires així com vàries seccions com la de teatre, de ball, de cant coral infantil i adult, de sardanes -des de 1965 com associació pròpia Colla Maig- i de Filatèlia i Numismàtica.
 |
| Actuació d'un mag a l'antic pati de la SC La Lira, a la dècada dels anys cinquanta del segle passat. Autor desconegut / Fons Ramon Verdaguer i Coma |
El febrer de 1939, un cop les tropes franquistes han ocupat el pla de Barcelona, les actes de les juntes directives es redacten en castellà i no serà fins ben entrat els anys setanta que es tornaran a redactar en llengua catalana. Durant els primers anys de la postguerra La Lira veu perillar la seva continuïtat i ha de fer mans i mànigues per sobreviure, ja que la manca d’associats, les traves burocràtiques i polítiques del moment així com la crisi econòmica en fan perillar la seva existència. S’arriba a plantejar des de la junta directiva la fusió de l’entitat amb la Llum Andreuenca -coneguda popularment com La Rosa-, fet que no s’arriba a produir per la negativa de la majoria dels associats. Ja a finals del franquisme arriba una nova oferta fallida de fusió, en aquest cas per part de l’Orfeó L’Eco de Catalunya.
 |
| Façana de la SCE La Lira a la dècada dels noranta. Jordi Franquesa / Arxiu Sant Andreu de Cap a Peus. |
Els balls de La Lira eren força concorreguts, sobretot durant la festa major. En alguna ocasió, degut a la concurrència, s’ha de demanar al propietari de l’antic cinema Coroleu -aleshores convertit en taller mecànic- la possibilitat d’utilitzar-lo per a l’organització de balls amb orquestra. La dècada dels seixanta l’entitat fa una permuta amb el pati i es construeix un bloc de pisos al carrer de l’Abat Odó, essent els baixos per a ús de l’entitat. És en aquesta dècada quan es produeix una decadència associativa, ja que és l’inici del desenvolupament econòmic i moltes associacions andreuenques veuen perillar la seva continuïtat. El rebrot de la democràcia i la participació dels nous socis fa brollar de nou La Lira amb més dinamisme cultural. A inicis del segle XXI el ventre de l’actual edifici és enderrocat i es rehabilita totalment, esdevenimint un nou punt de trobada i vida associativa obert al poble de Sant Andreu de Palomar. Establint un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona per al seu funcionament. Actualment l’entitat està preparant els actes commemoratius dels 150 aniversari amb vàries activitats i l’edició d’un llibre que reflecteixi la memòria històrica d’un centre cultural ple de vida, passada, present i futura.
Pau Vinyes i Roig
Pau Vinyes i Roig
Article publicat a la revista Sant Andreu de Cap a Peus, núm. 654, desembre de 2019.
Agraïments
Enric Capdevila, president de la SCE La Lira
Patrícia, dinamitzadora de la SCE La Lira
SCE La Lira
Ramon Verdaguer Coma
Sant Andreu de Cap a Peus
Comentaris