Construïda dins la filosofia d´una nova arquitectura racionalista, la Casa Bloc ha esdevingut símbol de l´edificabilitat contemporània al nostre país. Va ser dissenyada pel Grup d´Arquitectes Tècnics Catalans per al Progrés de l´arquitectura Contemporània (GATCPAC, 1930), tot seguint els corrents contemporanis europeus de l´època. Un dels propulsors d´aquest corrent arquitectònic, a qui el GATCPAC li va seguir l´exemple, va ser l´arquitecte suís Le Corbusier. La seva realització va lligada al Pla Macià, elaborat pel GATCPAC que pretenia desenvolupar en plena segona república el futur urbà de Barcelona. Es volen crear edificis per a gent obrera a prop de les fàbriques, amb una arquitectura funcional i lligada a l´entorn. Dotada de serveis bàsics per fer-los més habitables. El dúplex va ser l´opció triada, on les habitacions tenien una funció més humana i comunicativa. La nova política d´habitatges de la Generalitat republicana, d´Esquerra Republicana de Catalunya, proporcionà un seguit d´avantatges higienistes i socials per als obrers, defugint de les obres urbanístiques en habitatge creades per la Dictadura d´en Primo de Rivera. La Casa Bloc esdevenia un nou projecte de vivendes per a treballadors amb una línia més a l´avantguarda europea del moment, dissenyat pels arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres Calvé i Joan B. Subirats, tots membres del GATCPAC, els quals van rebre l´encàrrec del Comissariat de la Casa Obrera i de l´Institut de l´Atur Forçós, entitats dependents de la Generalitat de Catalunya. L´administració catalana volia emprendre polítiques socials d´habitatge envers les famílies obreres.
Aspecte actual de la Casa Bloc
El màxim valedor per al seva construcció fou el líder republicà Josep Dencàs, casat amb la filla del metge i regidor andreuenc Josep Cararach. El 13 de març de 1933 va ser col·locada la primera pedra per Francesc Macià, aleshores president de la Generalitat.
El rebot de la Guerra Civil va fer paralitzar les obres el 1937. En finalitzar la guerra, amb l´edifici sense acabar i propietat de la Diputació de Barcelona, el nou règim l´acabarà sense cap tipus de relació amb el dissenyat pel GATCPAC, la qual cosa distorsiona el conjunt. Una part de l´edifici fou cedit a les orfes i viudes del règim, es construí una escola en els baixos – Codolà i Gualdo- i el nou bloc construït expressament per allotjar-hi famílies del cos de la policia nacional. Als anys quaranta, un dels patis fou ocupat per una cavalleria de la policia. A finals del segle XX i inicis del XXI la Casa Bloc ha estat rehabilitada en tot el seu conjunt , recuperant els jardins interiors per a ús de la comunitat i els baixos cedits per a entitats veïnals i culturals. Amb l´enderrocament de l´edifici fantasma es desfà un greuge i es dignifica un edifici tal com els seus creadors van dissenyar.
Pau Vinyes i Roig
Aspecte actual de la Casa Bloc
El màxim valedor per al seva construcció fou el líder republicà Josep Dencàs, casat amb la filla del metge i regidor andreuenc Josep Cararach. El 13 de març de 1933 va ser col·locada la primera pedra per Francesc Macià, aleshores president de la Generalitat.
El rebot de la Guerra Civil va fer paralitzar les obres el 1937. En finalitzar la guerra, amb l´edifici sense acabar i propietat de la Diputació de Barcelona, el nou règim l´acabarà sense cap tipus de relació amb el dissenyat pel GATCPAC, la qual cosa distorsiona el conjunt. Una part de l´edifici fou cedit a les orfes i viudes del règim, es construí una escola en els baixos – Codolà i Gualdo- i el nou bloc construït expressament per allotjar-hi famílies del cos de la policia nacional. Als anys quaranta, un dels patis fou ocupat per una cavalleria de la policia. A finals del segle XX i inicis del XXI la Casa Bloc ha estat rehabilitada en tot el seu conjunt , recuperant els jardins interiors per a ús de la comunitat i els baixos cedits per a entitats veïnals i culturals. Amb l´enderrocament de l´edifici fantasma es desfà un greuge i es dignifica un edifici tal com els seus creadors van dissenyar.
Pau Vinyes i Roig
Comentaris