L'avi de Nora Grijalba Mauricio, Nicolás Grijalba Torres assistent tècnic sanitari que va treballar a l'exèrcit espanyol, conservava un conjunt de quaranta-sis fotografies en format postal pertanyents a les Casernes de Sant Andreu de Palomar, realitzades pel fotògraf F. Mesas i editades per la impremta de Bilbao Arte. Algunes d'aquestes imatges han circulat per la xarxa, però en la seva globalitat no d'aquí la seva excepcionalitat. En aquest enllaç podeu albirar les imatges. Fem un petit recorregut històric per aquestes instal·lacions militars, avui amb la majoria dels edificis enderrocats. Restant dempeus alguns dels habitatges dels comandaments i les seves famílies a l'espera de ser traslladats per tal de procedir al seu definitiu enderroc.
Edifici de les Casernes de Sant Andreu de Palomar, situat al passeig de Torras i Bages. A l'esquerra s'entreveu un dels xalets enderrocats, talment com ho fou el de la imatge. Brangulí / ANC.
Passeig de Torras i Bages
Abans, però, hem de parlar del passeig de Torras i Bages. El mestre d’obres Joan Serret projecta el 1882 un pla urbanístic per a la zona nord-est de Sant Andreu de Palomar. El pla no preveia cap passeig central ans el contrari un conjunt de carrers paral·lels. El 1889, davant l’eufòria de la construcció del passeig de Santa Eulàlia, l’Ajuntament de Sant Andreu decidia:
“Aprovar el anteproyecto de una calle de veinte metros de anchura que partiendo de la Plaza de la Constitución por la calle de Santa Cristina se prolonga en línea recta enlazando con el camino de Santa Coloma entre los edificios llamados Casa Nova del Molí y Las Carasses. Y dar a esta calle el nombre de Guardiola y Feliu y ordenar al Sr. Arquitecto Municipal formule el proyecto completo de calle de que se trata y de su enlace con las que existent a la derecha de la calle mayor”.
La greu situació econòmica i política per la qual travessava l’ajuntament andreuenc en paralitzaren el projecte. L’any 1908 es redactava un nou projecte el qual tampoc s’acaba realitzant. L’any 1911 es formula un estudi per a la nova urbanització de la plaça d’Orfila. El nou passeig havia d’unir el nucli antic de Sant Andreu de Palomar amb la carretera de Santa Coloma de Gramenet i la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera, permetent la connexió amb el Vallès i el Maresme.
Segons Martí Checa
a Sant Andreu de Palomar, més que un
poble (1998):
“El retard en l’obertura del passeig de Torras i Bages s’havia
produït bàsicament per l’enorme càrrega econòmica de les expropiacions que
calia realitzar. De fet, el traçat feia desaparèixer el carrer de Santa
Cristina i part del de Santa Marta i significava l’expropiació de més d’una
vintena de propietats que corresponien directament a la categoria
d’habitatges.”
Finalment a proposta del doctor Cararach, regidor de Sant
Andreu, s’inicien els tràmits d’expropiació el novembre de 1918, els quals no
finalitzen fins el 1929. Diversos entrebancs de caire econòmic amb els
propietaris endarrerien l’obertura. El 1928 comencen les obres del nou passeig les quals
són finalitzades el 1932, durant el primer govern municipal de la Segona
República. Quaranta anys després del seu projecte es converteix en una realitat tangent.
Les casernes
Per Reaial Decret del 15 de març de 1927 es crea la Junta Mixta de Urbanización y Acuartelamiento de Barcelona; formant part de la Junta, com a President, el Capità General de Catalunya, i com a vocals , entre d'altres, l'Alcalde de Barcelona, el President de la Diputació de Barcelona i el Comandant General d'Enginyers. El març d'aquell any, es
construeixen les dependències de la caserna i parc d’Artilleria de l’exèrcit
espanyol: el VIII Regiment Lleuger i el IV Regiment d’Infanteria, gràcies a l'impuls de la Junta Mixta de Urbanización y Acuartelamiento de Barcelona. Segons la tesina d'Antonio Vázquez Gómez (El sector de les Casernes de Sant Andreu: Un exemple de transformació urbana a la ciutat de Barcelona, UPC, 2011):
"La Junta tenia com a objectiu construir
noves instal·lacions militars per a la ciutat donat que les anteriors havien
sigut absorbides pel teixit urbà. Ja en aquella època es va saber veure la
importància del sector d'estudi i es va decidir ubicar la nova caserna de
mestrança i el nou parc d'artilleria allà per criteris d'estratègia i logística
militar."
Els terrenys van ser adquirits pel Ministerio de Defensa mitjançant concurs públic, els qual fou guanyat pels propietaris de Sant Andreu de Palomar, formalitzant contracte el 3 de febrer de 1922 i pagant la quantitat de 1.113.836,50 ptes. (De Lizaur y de Utrilla, Antonio, Memorias del Parque, 1997, pàg. 126).
Aquest fet
obliga a l’Ajuntament de Barcelona a suprimir una sèrie de carrers projectats i
el desviament d’altres. Així ho sol·licitava la Junta Mixta a l'Ajuntament (Modificacions sol·licitades per la Junta Mixta a l'Ajuntament Barcelona el 1928, Martí Checa, Finestrelles núm. 9):
"Las modificaciones a realizar son las siguientes:
1º Reducción del ancho de la carretera de Ribas de 30 a 22, 5 m.
2º Prolongación de la Calle Palomar entre la Rambla de Torras y Bages (sic) y calle E, con el mismo ancho que actualmente tiene.
3º Supresión de la calle A entre Palomar y nº 10 de ésta y nº 9 entre la carretera de Ribas y la de Torras y Bages.
4º Desviación de la calle E entre las calles 4 y de Palomar y entre esta última y la carretera de Cornellá a Fogars de Tordera (actual passeig de Santa Coloma) de modo que lide con los terrenos del ramo de la guerra"
Les obres s'iniciaren l'1 de novembre de 1929 i finalitzaren el 31 de juliol 1934, ja en plena República. En construir-se les casernes foren enderrocades les masies de Can Vinyes i Can Tissó. Just a tocar s'hi van construir les cases de l'hortet -conjunt de 10 habitatges dúplex i s'iniciava la construcció de la Casa Bloc, ambdós projectes realitzats pel Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per l'Arquitectura Contemporània (GATPAC).
El nou equipament militar seria batejat amb el nom de Bailén núm. 44 en honor a la batalla de la Guerra del Francès. El juliol de 1935 s'iniciaria el trasllat a les noves dependències i el 1936 els tallers començarien a funcionar a ple ritme.
L'espai urbanístic militar, depenent del Ministerio de Defensa espanyol, arribaria a ocupar una superfície de més de 100.000 metres quadrats, a banda i banda del passeig de Torras i Bages. El projecte d'urbanització va anar a càrrec del Tinent Coronel José González Juan, enginyer militar, i la construcció manada al constructor d'obres Pujades i Llobet (amb feina realitzada al passeig de Gràcia, número 88 i al mateix Torras i Bages, núm.79). D'estil eclèctic i amb successives ampliacions en el transcurs del anys. Com podrem albirar amb les imatges l'equipament militar disposava d'habitacions per a la tropa i pisos per als suboficials i oficials i les seves respectives famílies. A més a més s'hi construir magatzems, tallers, una piscina -inaugurada l'11 de setembre de 1938-, menjadors i zones d'esbarjo -cafeteria i sales de descans- per a la tropa i per als suboficials i oficials, patis i camps d'esports. Res de barrejar la tropa amb els càrrecs militars. Com s'observa a les imatges de l'enllaç de l'inici de l'article el nivell de les estances i espais es diferenciava segons la graduació a la qual pertanyien. I com no amb els productes que es consumien.
Les casernes durant la República en guerra
A Sant Andreu de Palomar, excepte alguns suboficials i oficials afins al cop d'estat, ningú s'esperava que un grup de militars i civils es sollevarien en contra del règim legítim de la República. Els ciutadans de peu estaven capficats amb l'onada de calor i els més privilegiats, pocs per cert, amb les vacances d'estiu. Les fàbriques andreuenques com la Maquinista Terrestre i Marítima, la Hispano-Suiza i la Fabra i Coats funcionaven a ple ritme. La quotidianitat andreuenca es va veure alterada pel cop d'estat del 19 de juliol a Barcelona, ja que les casernes d'artilleria andreuenques en foren una de les principals protagonistes. Segons l'historiador i polític andreuenc Jordi Rabassa:
Durant el temps bèl·lic les casernes foren ocupades pels anarquistes i esdevingueren lloc de reclutament i entrenament de milicians. El parc armamentístic durant la República en guerra fou comandat pel Coronel Serra, amb l'ajut com a director d'experimentació pel Tinent Coronel José Fernández de la Vega, qui al mateix temps era president d ela Comissió d'Experiències de l'Exèrcit. El coronel rus Nicollaiev fou el delegat i l'encarregat de supervisar la Subsecció de Projectils.
En guanyar els franquistes la guerra les casernes continuaren tenint ús militar, com a Regiment d'Artilleria Lleugera núm. 7 i Mestrança d'Artilleria, amb seu de la 4ta Brigada d'Artilleria. Per la Diada de Santa Bàrbara, patrona de l'artilleria i els firaires, participava la soldadesca i oficialitat en la cercavila organitzada per aquests darrers cada 4 de desembre, data de l'efemèride.
Visita a Barcelona de la Missió militar argentina, el 19 de gener de 1948, al regiment d'Artilleria Bailén núm. 44. Carlos Pérez de Rozas / AFB.
La venda de les Casernes
Després de de 69 anys d'ocupació militar les instal·lacions foren venudes pel Ministerio de Defensa al Consorci de la Zona Franca el 1997. Entre aquesta data i el 2001 els edificis estaven sota vigilància, posteriorment les velles edificacions quedaren abandonades -menys els habitatges- i foren ocupades per immigrants sense sostre i joves ocupes de la ciutat. A mitjan 2003 son desallotjats i a inicis del 2004 s'inicien els enderrocs. L'any 2006 es presenta el Pla de les Casernes i s'inicia la lluita veïnal per a la seva reconversió en equipaments i zona verda públics. El primer nou edifici en realitzar-se és la Comissaria dels Mossos d'Esquadra de Sant Andreu -dit i fet- i temps després es construeix l'escola pública Eulàlia Bota, els espais sociosanitaris CUAP Isabel Roig i CAP de les Casernes, edificis de pisos públics i privats i el Parc d'Antoni Santiburcio -denominació en contra de la voluntat d'una part important dels veïns i les veïnes- i la urbanització dels nous vials de vianants. Encara s'han de construir més habitatges i equipaments, com una escola bressol i una biblioteca així com el Casal de Joves Jaume Oller i Prats; reivindicació del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias per a dignificar el jove milicià mort durant l'assalt de les casernes el 19 de juliol de 1936.
Des SOS Monuments se'n demana la conservació de l'edifici del passeig Torras i Bages-Santa Coloma, cantó Besòs, per les seves característiques constructives i l'originalitat. Malauradament amb l'enderroc es van perdre dos xalets que tenien el seu valor historicoartístic. En un dels baixos d'aquest bloc d'habitatges s'hi congrega l'associació d'Antics Cavallers Legionaris de Barcelona, organització no exempta de polèmica i rebutjada per la majoria del veïnat. El Consorci de la Zona Franca els hi ha concedit l'espai fins que l'edifici en qüestió no sigui enderrocat.
Pau Vinyes i Roig
Agraïments: Ana María Vázquez, Mari Cruz Santos Santos i Xavier de la Cruz i Sala
Comentaris