Tot seguit publiquem la carta rebuda de Xavier Aymerich, capellà a Vilafranca del Penedès i andreuenc de naixement.
Quan vaig veure la pregunta de l'enquesta que proposava L´Opinió Andreuenca, vaig posar el crit al cel. Però què diuen aquests? Com se'ls ha passat pel cap? Vaig pensar que era un disbarat, un acudit o una campanya "anticlerical" més. Després, però, vaig pensar que la pregunta devia estar destinada a crear consciència d'un problema que tenim a Sant Andreu.
Certament, la parròquia és el símbol del nostre poble. És la imatge més típica que tenim. I l'origen del nostre poble, no ho oblidem, està en la parròquia, de la qual vam celebrar el mil·lenari l'any 1990. Malgrat que a algú li costi acceptar-ho, les arrels de Sant Andreu, com les de tot el nostre país, són cristianes. El nom no permet cap dubte: Sant Andreu, un dels dotze apòstols de Jesús, el primer cridat, el germà de Pere. Durant una colla d'anys la Vetlla de Sant Andreu en el seu lloc propi (el temple) ens ho ha recordat. I la Festa Major la celebrem el 30 de novembre, el dia d'aquest sant en el calendari cristià. Sense la parròquia, doncs, no hi hauria poble.
Les coses han canviat molt, i avui dia el pluralisme religiós, ideològic, cultural... fa que l'Església hagi perdut aquella centralitat que tenia. Però no per això ha de ser bandejada. Encara avui molts andreuencs se senten vinculats per la fe cristiana a la parròquia (a les parròquies, que ara a Sant Andreu n'hi ha quatre), les esglésies continuen omplint-se els diumenges (certament no tant com abans, però Déu n'hi do), i els valors de l'evangeli continuen convidant-nos a viure i a treballar per un món millor (tant de bo la gent els tingués una mica més presents). Però encara més: les parròquies segueix essent llocs oberts a tothom, més enllà de la fe cristiana explícita, en l'atenció als infants, als joves, a la gent gran, als necessitats... I això és certament un testimoni per a tots. Finalment, fins i tot els més allunyats de la fe, han de reconèixer que l'església de Sant Andreu és un símbol amb el qual tots els andreuencs ens identifiquem, encara que sigui només per l'edifici...
Per què totes aquestes reflexions? Doncs perquè sembla mentida que aquest temple singular i emblemàtic estigui tan deixat... Anava a dir de la mà de Déu, però no, és clar. Sobretot pel tema de la cúpula, fa anys que els rectors i responsables de la parròquia treballen per a la seva restauració, però jo cada vegada que hi passo per a prop (i no és cada dia, perquè no visc al barri) la cúpula segueix ben embolicada, esperant l'actuació. Potser sí que la pregunta no era un disbarat: si a la gent tant li fa, doncs que l'enderroquin. Però aleshores haurem perdut una part important de la nostra història, de la nostra identitat, de nosaltres mateixos. Per a la comunitat cristiana actual amb una església més petita, i més pràctica, i més funcional, n'hi hauria prou; potser fins i tot seria millor. Però no seria el mateix, ni per als practicants ni per a tots els andreuenques i andreuencs.
Xavier Aymerich
Vilafranca del Penedès
Fotografia: Extreta del llibre " Fulles Històeiques de Sant Andreu de Palomar", de Mossèn Clapés. Volum 1
Comentaris