La Confraria Barretinaire celebra els cinc anys de vida
“ Lligadura usada a Catalunya, especialment per la gent pagesa, de llana o estam, de forma allargada i que es plega sobre el cap de diverses maneres”, així ens d´escriu el Diccionari de la Llengua Catalana de l´Institut d´Estudis Catalans, la barretina. A Sant Andreu de Palomar des de fa cinc anys una colla d´admiradors d´aquesta peça de vestir ens alliçona sobre la seva cultura. Per a celebrar aquesta efemèride van organitzar el proppassat dissabte dia 26 d´abril un petit acte de commemoració i posteriorment una festa col·lectiva al Versalles. Durant els parlaments commemoratius fou embarretinat l´animador festiu Andreu Sànchez. L´Andreu n´estat l´ànima de la Confraria al llarg d´aquest cinc anys en tot allò que fa referència a l´organització de l´animació lúdica. L´any 2003 un grup d´andreuencs i andreuenques es van constituir en Confraria Barretinaire, des d´on han organitzat actes i activitats per tal d´enaltir tan gentil barret català. No hi ha Festa Major, Tres Tombs, Rua de Carnaval o diada grossa del calendari on els barretinaires facin de les seves.
Polítics, restauradors, actrius, còmics, andreuencs i andreuenques reconeguts han lluït barretina. Els barretinaires han embarretinat a personalitats il·lustres com en Jordi Pujol, en Josep-Lluís Carod Rovira, l´Elsa Anka, en Xavier Trias, en Pere Heredero – l´antic propietari del Versalles-, en Jordi Hereu, en Joan Laporta, l´Ernest Banach, la Sara Jaurrieta... entre d´altres. Per tal ser embarretinat com a Confrare Major han hagut de passar per una senzilla i emotiva cerimònia d´embarretinament oficial.
I és que la història de la barretina dóna per a molt. L´origen de la barretina el trobem en el cofat de forma cònica utilitzat pels antics pobles de l’Àsia Menor, més concretament a Frígia, regió d’influència grega a l’actual Turquia. L´ús d´aquest barret es feu extensiu a tots els ports de la mediterrània. Probablement la barretina fou introduïda a Catalunya abans de la colonització grega, concretament de mans dels fenicis, però molt possiblement foren els grecs que amb la colonització de la costa empordanesa, i des d’allí, seguint el curs del riu Fluvià, anirien introduint-la cap a les valls pirinenques fins a expansionar-la arreu de Catalunya. No deixa de ser curiós que el principal centre productor de barretines hagi estat precisament Olot, situat a la vall alta del Fluvià. En època romana quan un esclau era alliberat se li donava una gorra frígida, considerant aquest gest com un símbol de llibertat conquerida. En una carta de navegació del cartògraf mallorquí Jafuda Cresques s´hi pot observar mariners amb barretina. Tanmateix fins el 1647 durant les Festes de la Reina del Catai, al Born barceloní, és on apareix per primer cop la barretina tal com la coneixem avui en dia amb la figura del traginer amb barretina. Al llarg d ela història la confecció de la barretina anirà lligada a l´estatus social de qui la llueixi. Textures, colors i mides seran elements a tenir en compte en llur fabricació. Més enllà dels anys cinquanta del segle passat encara es podien trobar pagesos embarretinats en contrades muntanyenques.
Actualment la barretina ha deixat de tenir un costum d´ús corrent per a esdevenir un element de caire folklòric. Símbol de Catalunya per excel·lència conjuntament amb la senyera i el pa amb tomàquet, la barretina llueix en festes majors i a cops s´altirojant, a ritme de tenora, en ballades populars de sardanes. Els de la Confraria Barretinaire han volgut recuperar aquesta peça del costumari català com un esclat de germanor tot projectant-la des de la seva pàgina web al món sencer. I és que Internet sense la barretina tindria el cap ben pelat i fred.
Si en voleu saber més d´aquesta colla de barretinaires ho podeu fer a : http://www.barretina.cat/
Text i fotografia de Pau Vinyes i Roig
Comentaris