El passat 25 de març ens vam despertar amb la trista notícia de la mort de Josep Benet i Morell, que havia nascut a Cervera el 14 d’Abril de 1920. Benet ha estat una de les figures més destacades en la política i l’activisme cultural català de després de la Guerra Civil, quan va prendre l’arriscada decisió de no marxar a l’exili i restar a Catalunya. Advocat de professió, a partir de principis dels cinquanta defensà persones i institucions vinculades al retorn de la democràcia. Les seves accions en defensa de la cultura catalana durant la llarga nit del franquisme són incomptables. Va ser impulsor dels Setze Jutges, la campanya “Volem Bisbes Catalans”, l’Assemblea de Catalunya, entre desenes de projectes més.
Va tenir una vinculació molt propera amb la comunitat de monjos de Montserrat i sempre es va declarar republicà. L’any 1977 va ser el Senador més votat de tot l’Estat Espanyol, dins de la candidatura “Entesa dels Catalans”. Va formar part de la Comissió Constitucional i de la que redactà l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El seu profund coneixement de la nostra història provenia de llargues hores d’estudi que li van permetrem la redacció de moles articles i diversos llibres sobre el segle XX català.
Amb la seva mort Catalunya perd una de les seves ments més clares i Sant Andreu un dels seus veïns més il·lustres. Tot néixer a Cervera, la seva família va a venir a petar al nostre poble convidats per uns familiars de l’avi matern que tenien “una lleteria i una petita fàbrica de xocolata”, ens relata a les seves memòries, públicades als pocs dies de la seva mort. Josep Benet va viure al carrer Concepció Arenal, en un pis que formava part de la masia de Can Magarola, encara dempeus. Allà hi va viure quatre anys, i va estudiar en una escola privada probablement al carrer Coroleu abans d’ingressar a l’Escolania de Montserrat, on restaria set anys. Després retornà a Sant Andreu, on visqué fins l’any 1948. Abans de ser movilitzat a la Lleva del Biberó visqué la Guerra Civil al nostre poble, on col·laborà a salvar la vida d’un religiós que sense el seu ajut potser no hauria sobreviscut. Aleshores s’hostatjava a casa dels seus oncles, que vivien “al costat de l’entrada principal de Ca l’Alsina (Fabra i Cotas), que donava al carrer Gran”. Una de les escenes més terribles que visqué fou el bombardeig de la Rambla cantonada Monges de gener de 1938, on ajudà a desenrunar i carregar cadàvers després de la tragedia. Era un fet que l’havia colpit dolorosament i esglaiava sentir-li explicar amb el fil de veu que tenia des de feia uns anys. La seva relació amb Sant Andreu no acabà mai, si bé hi deixà de viure quan es casà amb Florència Ventura, una andreuenca filla del doctor Ventura, que exercí al nostre poble .
Sempre estigué alerta de les notícies que teien Sant Andreu com a protagonista i era Soci d’Honor del Centre d’Ignasi Iglesias, on comptava amb molt bons bons amics i hi col·laborava desinteressadament quan se li demanava. Amb l’edat s’havia convertit en un home savi i referent per centenars d’historiadors i homes de pensament. Va ser el President del Jurat del Primer Premi de Recerca Martí Pous i Serra.
Jordi Rabassa
Jordi Rabassa
Historiador
Fotografia: Xavier de la Cruz
Comentaris