El naixement del Rec Comtal esdevé des d´una mina subterrània situada al terme municipal de Montcada, derivada de les aigües del riu Besòs. Les aigües del rec es dirigien vers a Barcelona tot aprofitant la línia del miním pendent i la terrasa quaternària de turturà que la limita. El Rec Comtal es convertí per als pobles de Sant Andreu i Sant Martí en font de riquesa agrícola i desenvolupament econòmic de la zona. El seu aprofitament s´esqueia a quatre factors: el proveïment de l´aigua, l´aprofitament de l´energia hidràulica, el regadiu i la indústria.Des de l´època romana que tenim dades de l´aprofitament hidràulic del Rec. Recentment en els antics terrenys de la Fàbrica Nacional de Colorants de Sant Andreu s´hi ha descobert les restes d´un aqüeducte romà.
En temps medieval el rec fornia abastament els pobles del Pla de Barcelona en la seva vessant nord-oriental. El 1778, la manca d´aigua provocà la construcció d´una mina per a canalitzar les aigües subterrànies fins al mateix lloc del seu naixement.L´aprofitament del cabdal va ser bàsic per al regadiu així com la posada en funcionament dels molins, com el de Bell-lloc (abans Finestrelles), Vallbona i, sobretot , el de Sant Andreu – a tocar de l´antic camí cap a Santa Coloma de Gramenet i de les casernes-.Darrerament el Rec Comtal va tenir una important activitat industrial, tot proveïnt a les indústries de força hidràulica. Can Fabra n´és un bon exemple d´aquest aprofitament. Tanmateix, el Rec Comtal va ser per als andreuencs i andreuenques quelcom més. Va esdevenir un lloc de paseig, trobada i espai per a la frescor. Alguns s´hi banyaven, d´altres l´aprofitaven per a fer cerimònies religoses com un bateig protestant. El rec comportà conflictes, per aquest motiu calgué regular la seva activitat.Per evitar discussions entre pagesos o el seu mal ús, el batlle d´Aigües i el síndic d´una banda , i el Tribunal de Regants i el reglament de Distribució d´Aigües de l´altra, eren els màxims responsables del seu aprofitament. Cal tenir en compte que la titularitat del Rec Comtal era dependent del Comte de Barcelona i després del rei de la Corona Catalano-aragonesa, després amb el pas del temps va acabar en mans d´una entitat gestora.
Tot just a tocar del nou centre ocupacional d´integració Taller Barcelona, hi ha les restes de l´antic Molí de Sant Andreu. Són les úniques restes trobades fins al moment del que va ser el Rec Comtal així com de l´antic Molí. La pressió ciutadana i de les entitats veïnals i culturals de Sant Andreu de Palomar – entre elles al capdavant el Centre d´Estudis Ignasi Iglásias- han aconseguit que l´administració prengui consciència de la seva preservació i rehabilitació. De moment estem a l´espera del seu futur desenvolupament com a Parc Tecnològic del Rec Comtal, on les restes arqueològiques trobades siguin eines per entendre la capdal importància del desenvolupament econòmic i humà de la Sèquia Comtal.
Text i fotografia: Pau Vinyes i Roig
En temps medieval el rec fornia abastament els pobles del Pla de Barcelona en la seva vessant nord-oriental. El 1778, la manca d´aigua provocà la construcció d´una mina per a canalitzar les aigües subterrànies fins al mateix lloc del seu naixement.L´aprofitament del cabdal va ser bàsic per al regadiu així com la posada en funcionament dels molins, com el de Bell-lloc (abans Finestrelles), Vallbona i, sobretot , el de Sant Andreu – a tocar de l´antic camí cap a Santa Coloma de Gramenet i de les casernes-.Darrerament el Rec Comtal va tenir una important activitat industrial, tot proveïnt a les indústries de força hidràulica. Can Fabra n´és un bon exemple d´aquest aprofitament. Tanmateix, el Rec Comtal va ser per als andreuencs i andreuenques quelcom més. Va esdevenir un lloc de paseig, trobada i espai per a la frescor. Alguns s´hi banyaven, d´altres l´aprofitaven per a fer cerimònies religoses com un bateig protestant. El rec comportà conflictes, per aquest motiu calgué regular la seva activitat.Per evitar discussions entre pagesos o el seu mal ús, el batlle d´Aigües i el síndic d´una banda , i el Tribunal de Regants i el reglament de Distribució d´Aigües de l´altra, eren els màxims responsables del seu aprofitament. Cal tenir en compte que la titularitat del Rec Comtal era dependent del Comte de Barcelona i després del rei de la Corona Catalano-aragonesa, després amb el pas del temps va acabar en mans d´una entitat gestora.
Tot just a tocar del nou centre ocupacional d´integració Taller Barcelona, hi ha les restes de l´antic Molí de Sant Andreu. Són les úniques restes trobades fins al moment del que va ser el Rec Comtal així com de l´antic Molí. La pressió ciutadana i de les entitats veïnals i culturals de Sant Andreu de Palomar – entre elles al capdavant el Centre d´Estudis Ignasi Iglásias- han aconseguit que l´administració prengui consciència de la seva preservació i rehabilitació. De moment estem a l´espera del seu futur desenvolupament com a Parc Tecnològic del Rec Comtal, on les restes arqueològiques trobades siguin eines per entendre la capdal importància del desenvolupament econòmic i humà de la Sèquia Comtal.
Text i fotografia: Pau Vinyes i Roig
Comentaris