Tot just inaugurada en plena Segona República pel president Francesc Macià, el 17 de novembre de 1931, l´escola Ignasi Iglésias esdevenia la quarta institució educativa a l´aire lliure de l´Ajuntament de Barcelona. Tot just 76 anys després, l´Institut d´Educació del municipi barceloní ha publicat el llibre “ L´Escola Ignasi Iglésias. 75 anys d´història”, obra de Alícia Sánchez. El llibre ha comptat amb la participació d´ex-alumnes i professors de l´escola. Realitzat amb molta cura, el llibre és il·lustrat amb fotografies i textos antics que ens fan descobrir un temps passat on les valentes passes dels professionals de l´educació per a nens i per a nenes van fer possible que l´Iglésias fos un referent acadèmic al nostre país i més enllà de les nostres fronteres. El llibre fou presentat en un acte solemne el proppassat 14 d´abril en la mateixa escola.
L´any 1930 l´administració local adquiria la masia de les Carasses, propietat de Valentí Iglésias. La compra fou possible, en part, gràcies als diners recaptats pels Amics de l´Ignasi Iglésias els quals volien dedicar un merescut homenatge al desaparegut dramaturg i poeta andreuenc. Una escola era el millor homenatge que se li podia donar, ja que simbolitzava la fraternitat en l´educació pública. L´escola era a tocar de la futura Casa Bloc, grup d´habitatges per a obrers i d´arquitectura racionalista, que per encàrrec de la Generalitat havia de construir el Grup d´arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l´Arquitectura Contemporània (GATCPAC).La dictadura franquista va desfer de forma escandalosa aquell somni i la Casa Bloc esdevingué un edifici per a famílies dels vencedors de la Guerra Civil.
El 1933 s´hi van realitzar les primeres reformes per tal d´adequar-la a les noves necessitats educatives. Un grup de professors i alumnes van realitzar el “Llibre d´Or de l´escola Ignasi Iglésias”, on es reflecteix la història de la masia andreuenca i els primers passos del centre educatiu. L´escola fou dirigida fins el 1940 per Montserrat Roca, pedagòga nascuda a Cuba el 1892, quí el 1982 rebé la Medalla d´Or del Districte de Sant Andreu i anys més tard el 1996 li fou dedicada una plaça a Sant Andreu de Palomar. Montserrat Roca fou nomenada directora de l´escola Teresa de Jesús, l´actual Turó Blau. Durant els primers anys de la dictadura, Enric Gibert i Camins en fou director. Anys després, a finals dels vuitanta fou inaugurada una nova escola a Sant Andreu de Palomar batejada amb el seu nom. Entre els seus mestres cal destacar en Josep Maria, germà de l´escriptor i advocat Tomàs Roig i Llop. L´any 1939, les noves autoritats franquistes van depurar alguns mestres per les seves idees republicanes i democràtiques.
Aprofitant la presentació del llibre fou inaugurada la remodelació de la llar de foc de la biblioteca i les fonts ornamentals de l´escola. La restauració de la font modernista i el restabliment de l´escut amb les quatres barres – enretirat a l´inici del franquisme per la seva connotació catalanista- ha permès dignificar el treball del seu autor, l´arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Un dels seus ex-alumnes i actual membre del Centre d´Estudis Ignasi Iglésias, en Salvador Casas, fou un dels capitalitzadors del retorn de l´escut al seu lloc d´origen. Persones com en Salvador Casas dignifiquen la història del nostre país i fan que les futures generacions se´n sentin orgulloses del seu passat.
Pau Vinyes i Roig(Fotografia: Web Districte Sant Andreu)
Comentaris