“ENS CAL ENTENDRE EL PASSAT PER TAL QUE EN EL PRESENT CONSTRUÏM EL FUTUR”
Hem quedat a les 11 del matí just davant de la porta del Centre Cultural de Can Fabra amb l´Assumpta Montellà, per tal de xerrar una estona i que ens expliqui les darreres propostes bibliogràfiques. Arriba amb el temps just, ja que ve directament de TV3 on està col•laborant en el programa Temps de Neu on farà un espai sobre els “passadors”- homes que passaven aviadors aliats, jueus i antifranquistes d´un cantó a l´altre dels Pirineus. Historiadora nascuda a Mataró el 6 de juny de 1958, el dia que els aliats van desembarcar a les platges de Normandia. Una data que va canviar, si més no, el rumb de la 2a Guerra Mundial. Hem fet l´entrevista en exclusiva per a El Forat del Vent tot esmorzant al Versalles.
Pau Vinyes: D´on et ve la passió per la història?
Assumpta Montellà: Em ve de petita. A l´escola tenia predilecció pels temes històrics. Vaig estudiar la primària en plena època franquista. Entremig d´aquesta foscor hi sobresortia un mestre diferent. Ens va explicar les històries. Una versió diferent a l´oficial. Ens alliçonava sobre la història del catalanisme entre línies.
P.V: La teva formació universitària és tardana, oi?
A.M: Vaig estudiar en una escola de monges, el Cor de Maria de Mataró. El meu pare era un obrer del ram del tèxtil. Per a les monges el futur de les noies filles d´obrers era acabar els estudis i posar-se a treballar. Jo vaig voler continuar fins a 6è de batxillerat. En acabar els estudis el meu pare em va posar a treballar en una cadena de producció a la fàbrica de can Gassol. Per ell havia d´aprendre en pròpia pell l´ofici d´obrer. Els de can Gassó van veure que podia anar a més i em van col•locar en les oficines. Fins l´any 1992 em guanyava molt bé la vida. Em vaig casar. De sobte la meva vida va canviar. El meu pare es va posar greument malalt. Els metges li van diagnosticar càncer. Li van donar 3 mesos de vida. Aleshores vaig demanar una excedència de tres mesos a la feina. Per a mi el meu pare era una persona important. El meu pare se n´havia penedit que jo no anés a la universitat. Vaig reflexionar molt...
P.V: I aleshores et vas llençar a la piscina...
A.M.: Sí, en morir el meu pare vaig deixar la feina. Em vaig posar a estudiar per a Majors de 25 anys per tal de fer les proves a la Universitat. L´any 1993 aprovava l´ingrés i em posava a estudiar història a la Universitat Autònoma de Barcelona. Vaig fer 1 any d´història i tres anys d´antropologia.
P.V.: I t´especialitzes en història contemporània...
A.M.: M´endinso en el món contemporani. Especialitat Catalunya. Acabant la carrera faig recerca sobre l´exili i col•laboro en la memòria oral i en arxius. Vaig començar a fer el doctorat.
P.V.: De sobte et trobes ficada en La Maternitat d´Elna ...
A.M.: En fer el primer curs del doctorat m´enfilo en la recerca sobre l´exili català. Vaig desfilant un cabdell fins arribar a La Maternitat d´Elna. Col•laboro amb els professors Anna Sallès i en Josep Maria Solé i Sabater. Aquest darrer m´anima a publicar un article a la revista Sapiens sobre La Maternitat i tot just acabo escrivint el llibre. El que havia de ser la meva tesi doctoral esdevé un relat històric de notable èxit editorial.
P.V.: Què significa per a tu haver escrit La Maternitat ?
A.M.: És un treball acadèmic explicat de forma planera però al mateix temps amb rigor històric. És una història de sentiments i de memòria oral. Esdevé un material sensible tractat amb respecte i sensibilitat. Vol copsar els petits detalls amb amor. Reivindica la memòria oral. Per fer-lo m´ha calgut fer moltes entrevistes tot trepitjant el territori. Per a mi ha estat un enriquiment personal.
P.V.: Oi què se´n farà una pel•lícula?
A.M.: A l´octubre comença el rodatge – les actrius protagonistes són un misteri- i s´estrenarà el 2010. La dirigeix en Manuel Huerga i és produïda per en Jaume Roures de Mediapro.
P.V.: Creus que el tema de la memòria històrica s´està tractant amb dignitat?
A.M.: La memòria històrica és un tema molt delicat. Hi ha d´haver renúncies i generositat per part del bàndol guanyador. Tantmateix hem de saber perdonar. Ha de ser un punt d´inici.Res de punt i final. El fet de regir-la per llei és quelcom fora de lloc. Hem de saber passar pàgina però mai en blanc. La recuperació de la memòria històrica ha de ser més què un record del passat. Ens cal entendre el passat per tal que en el present construïm el futur. Analitzar elements del passat per a donar-los a conèixer a les futures generacions per tal que fets com la Guerra Civil no es tornin a repetir..
P.V.: Com veus l´actual historiografia catalana?
A.M. Veig algunes capelletes de 4 o 5 historiadors que s´ho cuinen tot solets. Hi ha historiadors anònims mancats de suport. Fan feina de formigueta a nivell privat i local. Reforçant la investigació i la recerca històrica donarem prestigi i dignitat als professionals anònims de la nostra història.
P.V.: Quins projectes de futur tens?
A.M.: Vull arribar a esgotar la memòria oral de la Guerra Civil. Ens queden 4 o 5 anys de gent viva. Un cop es morin m´hauré quedat sense feina. Ara per ara tinc present presentar per l´octubre un llibre sobre els “passadors”. I per a més endavant fer la biografia de l´Elisabeth Eidenbenz, la heroïna de La Maternitat d´Elna. Fins ara sabem un capítol cabdal d ela seva vida, però ni han més. Vull saber les seves opinions sobre el pacifisme, per què va venir a una Espanya en guerra, el món actual, la guerra, l´església, els camps actuals de concentració... És una dona que ha viscut molt, en té 95 , i té molt a explicar.
Segurament en sentirem molt a parlar d´aquests dos nous projectes. L´Assumpta és una dona que dóna just sentir-la parlar. Conversar amb ella és un plaer que no té preu. Però aquestes pàgines ens posen una ratlla de temps i espai. En propers números en seguirem parlant de l´Assumpta Montallà. El Centre d´Estudis Ignasi Iglésias és casa seva i ,ella sabent-ho, ens plaurà amb més visites a Sant Andreu de Palomar.
Pau Vinyes i Roig
Foto: L´Assumpta Montellà i en Pau Vinyes conversant al Versalles el proppassat dimecres dia 4 de març. Xavier de la Cruz
Publicat a Forat del Vent
Comentaris