L'Opinió Andreuenca organitza un sopar-tertúlia amb el prestigiós filòleg alemany Til Stegmann, el proper 24 d'abril al Versalles, tot aprofitant la seva estada andreuenca. En el trascurs del sopar-tertúlia compartirem les experiències del filòleg Til Stegmann, creador del mètode lingüístic Eurocom i catalanòfil de primera línia.
Biografia
Tilbert Dídac Stegmann (Barcelona 1941), catedràtic alemany de filologia romànica, fill del director del Col·legi Alemany de Barcelona, hi va viure fins el 1951. "La seva infantesa va transcórrer a Barcelona on parlava alemany i castellà, amb un absolut desconeixement que existís un idioma català al seu lloc de naixement. Començà a aprendre anglès als set anys i francès als deu, edat que tenia quan anà amb els seus pares a viure a Alemanya. (...) Va retornar a Barcelona on s'estigué del 1969 al 1970 per fer investigacions en el fons cervantí de la Biblioteca de Catalunya. I va ser aleshores que es va conscienciar de l'existència de la llengua pròpia del país i del fet català.", (segons l'IPECC). Organitzà les Setmanes Catalanes a Berlín el 1978 i Karlsruhe el 1983, per tal de donar a conèixer la cultura catalana a Alemanya. És catedràtic a la Universitat de Frankfurt del Main, des d'on, juntament amb el catedràtic Horst G. Klein, ha impulsat el projecte EuroCom d'intercomprensió entre els idiomes d'Europa especialment pel que fa a la família de llengües romàniques, però també a les llengües germàniques o a les eslaves. És Fundador de la Biblioteca Catalana de la Universitat de Frankfurt Goethe-Universität Frankfurt am Main el 1981, la qual el 2009 té més de 35.000 volums en llengua catalana.
També fundà, el 1983, la Deutsch-Katalanische Gesellschaft (Associació germanocatalana), de la qual va ser president del 1983 al 1995 i President d'Honor a partir del 1997, la Zeitschrift für Katalanistik / Revista d'Estudis Catalans el 1988 i l'Oficina Catalana-Katalanisches Kulturbüro Frankfurt, activa des del 1988 al 1995. Ha rebut el Premi Isidre Bonsoms el 1972, la Creu de Sant Jordi el 1985, el Guardó Ciemen el 1990, el Premi Memorial Cendrós el 1991, el Premi Batista i Roca el 2005, el Premi Ramon Llull el 2007 i el Premi Pompeu Fabra per la projecció i la difusió de la llengua catalana el 2008.
Informació extreta de Viquipèdia
Comentaris