Des de 1540 a Olesa de Montserrat representen La Passió. L’escenificació de la vida, mort i resurecció de Jesucrist, on hi participen més de 400 actors i actrius , tots ells i elles amateurs. Darrere hi ha un conjunt de tècnics, acomodadors, directors, membres del patronat… No hi ha cap que cobri, és una feina de voluntariat total. Una dedicació plena a un projecte ja consolidat, que passa de pares a fills com qui transmet coneixements i vivències. Representar La Passió significa moltes hores d’esforços, de temps esmerçats i de compaginar feines laborals i domèstiques. La Passió, mai millor dit, significa passió absoluta a una manera de fer i entendre l’art escènic. Tot un poble aixoplugat en una meravella. Sí, meravella total.
Un servidor va tenir el goig de viure un moment màgic, el proppassat dissabte dia 10 d’abril – bé, si comptem la victòria del Barça sobre el Madrid, podem dir dos moments màgics. Vaig tenir l’ocasió de poder veure La Passió per dins i per fora. Acompanyat per l’andreuenc – dels més de sis-cents col•laboradors, dos són de Sant Pere de Ribes i un de Sant Andreu de Palomar-, Joaquim Pujol, vaig resseguir les intal•lacions del Teatre de La Passió. Vestuaris – més de 400 vestits-, escenografia, canvis de decorat, tècnics…un munt de sensacions mai vistes. Però, allò encara més màgic, va ser l’espectacle. Res de carrincló, passat de moda o ultra religiós. No senyors, un dels espectacles més ben portats que he vist en ma vida. Res d’envejar amb els grans muntatges que es fan en els grans teatres de Barcelona. Valorem poc, crec sincerament, allò nostre. Ens quedem bocabadats amb les coses de fora – i n’hi ha, algun cop, per quedar-s’hi-, però menysvalorem, sovint, allò que ens és més proper. La Passió d’Olesa és tan gran, a nivell escènic i de muntatge, com ho puguin ser els grans muntatges teatrals moderns. La Passió, tot i el seu component religiós, que li confereix personalitat sigui dit de passada, és un espectacle que va més enllà. La Passió oferix vivència total. I els agnòstics, ateus i passotes de tota mena, si la viuen, no en sortiran pas defraudats. Fins i tot, algun redescobrirà aquella fe perduda, ja que La Passió és un espai crític contra el materialisme, la colonització de pobles oprimits, l’engany, el botiflerisme tan nostre,…Defuig de l’església oficial, i en el moment que va ser escrita, als anys 40, tenia un alt component de rerefons de suport a la llengua, a la societat i a la cultura d’un país en hores baixes. Tot un poble, com el d’Olesa, ho ha demostrat, ho demostra i ho demostrarà com un regal ple de vida.
Pau Vinyes i Roig
Imatge: Devallament de la creu.Arxiu Fonoteca Catalunya
Comentaris