EL MÓN DEL TEATRE PERD EN JOSEP MARIA VIDAL.


Tot just jubilat i amb molts projectes sota el braç, ens ha deixat en Josep Maria Vidal, als 65 anys. Home de teatre i televisió, això sí com a director i realitzador. Va traduir un munt d’obres de teatre al català. Dominava a la perfecció el francès, l’italià i l’anglès.Per en Josep Maria Vidal el teatre ho era tot: vida, amor, emocions, maldecaps… Va estudiar a l’Institut Francès de Barcelona, on va tenir de company en Joan Ventalló, fill del polifacètic Joaquim Ventalló – conegut com el traductor dels àlbums de Tintín.

Veí de Sant Andreu de Palomar des de feia 10 anys. Vivia en una magnífica casa modernista del carrer d’en Coroleu. Es va casar amb l’andreuenca Roser Campanyà, de qui va tenir tres filles. Els seus inicis amb el teatre andreuenc són en el mític grup de Teatre L’Ou Nou tot just fa 25 anys, d’on anys més tard acabaria ancorat amb els reconeguts Carajillos de Teatre (avui Clips Teatre) i en seria president i director de nombroses peces teatrals, entre elles l’excelsa Dones Sàvies de Moliere. A les Dones Sàvies Vidal hi va posar quasi de tot, l’adaptació del text, la direcció, la dramatúrgia, el vestuari, l’escenografia…Va ésser una magnífica i treballada posada en escena. Un gust per als espectadors, que en van saber agrair l’esforç posat per en Josep Maria Vidal i l’equip d’elencs actors i tècnics.

Segons a la darrera entrevista concedida a un mitja de comunicació, en aquest cas el Sant Andreu de Cap a Peus ( publicada en el darrer número de juliol), ens comentava: “El teatre és lo primer de tot, és el que més omple”. Per Vidal la gestació d’una obra de teatre era com engendrar un fill, amb tot allò que comporta d’alegria i patiments, per acabar rebent el més preuat dels premis, el del públic. La televisió li va permetre guanyar-se les garrofes, però el teatre li va dur les emocions d’escenificar majestuosos textos teatrals.

A Televisió Espanyola va ser el realitzador de Barri Sèsam, programa infantil de renom. També va realitzar documentals per a televisió. Un dels darrers documentals que va dirigir, va ser el DVD del Centenari de la Unió Esportiva Sant Andreu. Actualment estava preparant l’obra de teatre El Llibertí, amb la intenció d’ésser estrenada al Centre Cívic l’octubre vinent. També tenia previst dirigir una selecció de petites històries de Joan Vinyes i Riera, extretes del llibre Una mica d’història. Com es passava el temps abans a Sant Andreu de Palomar, que havien de ser llegides en format teatrealitzat per l’actor andreuenc Pere Massana Garbaccio, en la gal•la d’inauguració de la propera temporada de Clips Teatre. El millor homenatge per a en Josep Maria Vidal, es veure aquestes dues peces en escena i que la seva empremta sigui la llavor pel goig de viure el teatre. Josep Maria Vidal és memòria viva i les adaptacions de textos teatrals forans a la nostra llengua en són la prova més fefaent. Fins sempre Josep Maria!

Text: Pau Vinyes i Roig
Imatge: En Josep Maria Vidal amb Rosa Maria Gabernet als Locals de Sant Pacià.Foto: Jordi Esplugas.

Comentaris

andreu ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pep ha dit…
El dissabte passat em va telefonar el meu bon amic Òscar Rodríguez per comunicar-me la mort d'en Josep Maria. Ostres quin mal rotllo, en les últimes setmanes se'ns ha mort el Vidal i un altre company de la vida, en Joan Busquets. No puc deixar de relacionar les dues morts... en Vidal va ser qui va parlar a en Sergi Schaaff d'un grup de tres pallassos que potser anirien bé per muntar un programa infantil a TVE Sant Cugat. I així ho vam fer, el Picapuça va ser durant dos anys l'únic programa infantil català... que bé que ens ho vam passar. La vida després ha anat per vies diverses... Ara jo torno a fer de mestre per a adults i faig teatre "afeccionat" amb "Teatre pels descosits", m'ho passo bé. en J.Mª ens acabava de fer un curset de teatre en vers pels grups de Sant Andreu que participavem al Fica't al Sat. Una de les sessions de dissabtes al matí va ser interrompuda per trucades al meu mòbil que m'anunciaven el lloc i hora de la cerimònia de comiat pel Joan... Després, l'últim dia que vaig veure en J. Mª va ser en el sopar de la cloenda del Fica't al Sat. En acabat vam anar uns quants al bar de la Lira per acabar de fer l'última cervesa i per parlar de projectes de futur... Jo vull dirigir una obra complexa i apasionat i estrenar-la al Fica't de la propera temporada. En J. Mª em va dir que erem molt ambiciosos i que l'obra li agradava molt. Jo li vaig contestar que el ventatge que tenim els aficionats és que no ens juguem el pa amb el teatre, jo me'l vaig jugar molts anys. Li penso dedicar el muntatge a en Josep Maria Vidal, malgrat sembli una mica pretenciós per part meva.
Pep Salvat