L´actual església de Sant Andreu de Palomar es començava a edificar el 1850. L´església vella va ser enderrocada. Només sobrevisqueren a l´enderroc la porta d´entrada del carrer del Pont (en molt mal estat de conservació), estava situada just davant de la plaça de la Constitució - avui d´Orfila- i trasllada després a l´emplaçament actual, i la capella del Sagrament, coneguda popularment com la Capella del Sant Crist dels Segadors. L´esmentada capella es troba en un estat ruïnós i a la dissort de ser o no ser restaurada i destinada a equipament cultural.
Durant la guerra d´Espanya contra França - que durà de 1640 a 1652- les tropes espanyoles s´hostejaren en pobles i masies del Principat de Catalunya, donat que el conflicte bèl.lic s´estava produint en l´espai fronterer entre els dos regnes. El malestar que ocasionaven les tropes en ser acollides per la força per la població així com les males collites foren les causes principals de la revolta social que ocasionà la Guerra dels Segadors. La revolta s´inicià el 7 de juny de 1640, festivitat de Corpus, a Sant Andreu de Palomar. Pagesos vinguts de la Catalunya interior decidiren fer front a les tropes del Comte-Duc d´Olivares. Els segadors escolliren com a estàndard el Sant Crist de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar i es dirigiren cap a Barcelona. Un cop dins de la ciutat s´originà un esclat violent, en el transcurs del qual fou assassinat Dalmau III de Queralt, comte de Santa Coloma i virrei del regne a Catalunya.
El conflicte s´allargà i comportà que el 1641 Pau Claris, figura destacada de la Generalitat, proclamés al República Catalana. República que durà poc així com la seva efectivitat fou nul.la. Catalunya s´incorporà al regne de França.Durant el domini francès el conflicte amb les tropes allotjades no canvià i l´antipatia dels catalans vers els francesos s´agreujà per moments. La disputa entre els dos regnes europeus amb el Principat pel mig s´allarga més enllà de la Pau de Westfàlia (1648). La desfeta de Catalunya s´albirà amb el seu fraccionament territorial. El Tractat dels Pirineus de 1659 comportava que el regne d´Espanya cedia els territoris del nord de Catalunya a França: Rosselló, Capcir, Conflent, Vallespir i l´Alta Cerdanya. L´enclavament de Llívia quedava exclòs en ser considerada una vila i el tractat parlava de pobles i ciutats.Des d´aleshores aquests territoris han patit un forçat i exclusiu afrançament cultural, lingüístic, social i polític - quasi un genocidi.
Però tornant al Sant Crist de Sant Andreu de Palomar, hem de dir que fou venerat amb devoció fins que el desgavell revolucionari de la Setmana Tràgica de 1909 fou incendiat conjuntament amb l´esglèsia. Se´n salvà una cama que un veí conservà i hagué de protegir de nou de la revolució de 1936. A dia d´avui no saben si les restes salvades de l´incendi de 1909 són conservades o bé han desaparegut per sempre. Amb el desig que al Capella del Sant Crist dels Segadors sigui restaurada i contextualitzada històricament, al mateix temps desitjaríem recuperar la peça salvada de la crema de la Setmana Tràgica per a la seva exposició pública en un futur museu de la Guerra dels Segadors.El seu retorn a la capella seria un encert.
Comentaris
Aprofito per felicitar-vos pel bloc i presentar-me. Sóc l'Enric, administrador de Bereshit (http://enarchenhologos.blogspot.com) i blocs afins (Terres d'Edom, Barcelona Map), entre els quals potser us pot interessar el dedicat al Rec Comtal (http://el-rec-comtal.blogspot.com), un bloc que vol ser una guia dels vestigis materials del Rec i de la memòria popular recent. Està en permanent actualització i sóc conscient que hi manca informació de Sant Andreu. Ho anirem solucionant.
Una abraçada.