UNA TROBALLA FOTOGRÀFICA, LA IMATGE DEL FC ESCOCÈS

Ampliant la pàgina web de l’UE Sant Andreu,  es va decidir escriure una mica sobre la història del nostre club. Per ampliar la informació del llibre “UE Sant Andreu 1909-2009” (Ajuntament de Barcelona, 2009), l’historiador Jordi Petit va estar repassant en la curta història del FC Escocès, el primer equip que va existir a Sant Andreu. Estirant del fil i remirant per Internet, un company d’en Jordi Petit, l’Hèctor Alonso, va trobar una imatge d’aquesta formació. La propietària de la fotografia és una australiana, néta de Geordie Girwan antic jugador de l´esmentat equip. En veure la fotografia, en Jordi Petit i l’Hèctor Alonso van veure que tenien una cosa important entre mans. Aquesta fotografia, a més de la importància que pot tenir per  a l ’història de Sant Andreu de Palomar, és una de les imatges més antigues del futbol català –i potser de l’espanyol-, datada sembla ser en març de 1900.

Però quin és aquest equip? Parlem una mica del FC Escocès.

A finals de desembre de 1899, es presentava la societat “Foot-ball Club San Andrés”, format integrament per treballadors escocesos de la Fabra i Coats. El seu primer partit va ser el 2 de febrer de 1900 al velòdrom de la Bonanova -però ja sota el nom de Foot-ball Club Escocès-. El rival va ser el FC Barcelona amb el que van perdre per 2 a 0 amb gols de Gamper. Aquella primera alineació “andreuenca” va ser: Hamilton, Wallace, Fallon, Denniston, Wyshart, Dykes, A. Black, Gold, J. Black, D. Mauchan i Girvan.

El 11 de febrer del mateix any, un combinat de jugadors de l’Escocès i el Català van disputar un nou partit contra el Barcelona que van perdre per 4 a 0 i que va estar rodejat de polèmica. El Barcelona va queixar-se d’aquest intercanvi de jugadors i es va negar a jugar més contra escocesos. Començava així un període on l’Escocès va jugar la majoria de partits contra el Català FC.

La primera victòria “andreuenca” va arribar el 25 de febrer de 1900 quan l’Escocès guanyava al Català per 1 a 5. El 4 de març es repetia partit i l’Escocès tornava a guanyar, aquest cop per 1 a 6. El 9 de març un grup de mariners anglesos del HMS Calliope -conjuntament amb anglesos residents a Barcelona- van disputar un nou partit amb l’Escocès que van acabar perdent per un ajustat 2 a 3.

Quatre partits més va disputar entre març i abril d´aquell any l’equip de Sant Andreu contra el Català FC, tots amb victòria dels de la Fabra  i Coats i alguns amb resultats tan amplis com 2 a 9 o 0 a 10. 

Les notícies de l’Escocès es perden ja fins el 2 de setembre  quan s’anuncia que per les festes de la “Federación Gimnástica Española”, participaran en un torneig el FC Barcelona, el FC Escocès, el Team Anglès, el Team Roig, el SD Santanach i el  Català FC. Tot i que finalment, només es va jugar un partit entre el Barcelona i el Català que van guanyar els blaugranes per 8 a 1.

El 11 de novembre de 1900 l’Escocès va jugar el seu últim partit enfront del Hispània AC, un equip creat feia poc més d’un mes amb molts jugadors provinents del Team Roig. Una setmana després de la victòria per 2 a 4, l’Escocès es dissolt i tres dels seus jugadors passen a les files del Hispània i tres al Barcelona.

Jordi Petit Gil
Arqueòleg i vocal del Centre d´Estudis Ignasi Iglésias  

Fotografia del FC Escocès cedida per la néta del jugador  Geordie Girwan, del març de 1900. Considerada una de les primeres imatges d´un equip de futbol als Països Catalans.

Comentaris

Anònim ha dit…
Muy buena entrada. El primer equipo de Barcelona fue El Català. No admitieron a Gamper y entonces fundó el FC Barcelona. El Barça de Gamper tuvo a varios jugadores del Escocés.

El Barça siempre fue catalanista. Gamper también. Y falleció por suicidio perseguido por la dictadura de Primo de Rivera.

El FC Barcelona varió por completo tras la Guerra Civil. Josep Samitier era amigo de Franco, igual que Kubala.

El caso más escandaloso fue el de Paulino Alcántara Riestra, el máximo goleador de la historia del Barça.

Era teniente franquista voluntario en el carlismo, miembro de la Falange Española desde los años treinta, y miembro de los camisas negras enviados por Mussolinni y dirigos por él a la Guerra Civil. Entró por la diagonal con el general Yagüe. Sus declaraciones sobre "los rojos" y la lengua catalana en La Vanguardia no tienen desperdicio.

Le colocaron de responsable del Barça detrás de la guerra, me refiero a los franquistas. La Junta Directiva era un nido de franquistas y espías que controlaban al Barça. Cada día que llegabas a Les Corts te obligaban a cantar el Cara el Sol brazo en alto.

He leído que Alcántara era espía del servicio de inteligencia de la dictadura en can Barça.

Puedes encontrar información en wikipedia, que parte de documentos que también están colgados.

Felicidades por el post.

Joaquín