L'AVINGUDA DE LA MERIDIANA

L'avinguda de la Meridiana al seu pas per  La Sagrera-Sant Andreu de Palomar, als anys 60. Foto autor desconegut. Fons Àfrica Sánchez.

Projectada per  l’enginyer  Ildefons Cerdà en el seu Pla de l’Eixample de Barcelona de 1860. El passeig seguia, si fa o no, el meridià de Greenwich i es conjuntament amb la Diagonal la via més llarga de tot Barcelona. L’avinguda de la Meridiana  havia de creuar en un inici part del nucli antic de Sant Andreu de Palomar. Per aquest motiu en arribar a la Sagrera fa una corba.

Per aquesta via hi passaven a cel obert els trens que anaven a Manresa, Puigcerdà, la Tor de Querol i Sant Joan de les Abadesses, aquesta darrera fora de servei actualment. El 1909 s’instal·la un baixador a tocar de la font de Canyelles i el 1955 amb el soterrament de la línia fèrria s’inaugura l’estació de Sant Andreu Arenal molt a prop de la Rambla de Fabra i Puig. Entre 1945 i 1954 en el seu  subsòl s’hi va construir la línia 1 del metro. El 15 de maig de 1954 s’inaugura l’estació de Fabra i Puig. No va ser urbanitzada del tot fins l’any 1964, en què s’inaugura el tram final, el de Sant Andreu de Palomar. A resultes d’aquest fet s’enderroquen un conjunt de cases del carrer de Bartrina, la font de Canyelles i les masies de Can Cerdà i Can Magarola.

Dos passos de nivell, del passeig de Fabra i Puig i el del Pons i Gallarza, facilitaven l’accés amb el nord de l’ex-municipi. Un tram del carrer és anomenat Orense, el qual desapareix en urbanitzar-se l’avinguda de la Meridiana. Durant la guerra civil l’avinguda passa a esmentar-se de l’URSS. A l’època del desenvolupament la via s’omple de cotxes particulars i facilita l’enllaç de Barcelona amb el rere país de forma fluïda.

L'antic pont del Dragó i el passeig de Valldaura a principis dels anys 40. Foto autor desconegut. Fons Ernest Àlvarez Seriol

L’antic pont del Dragó en soterrar-se la via del ferrocarril del Nord dóna pas a un nou pont, el qual rep el nom de l’antiga masia de Can Dragó situada a l’extrem oest de la nova avinguda. La reorganització urbanística del passeig de Valldaura així com la possible, no realitzada, ampliació dels Tallers del Nord van provocar l’enderroc de la segona masia de Can Dragó.

En el seu pas per Sant Andreu la Meridiana es troba amb dues fàbriques importants pel nombre de treballadors i de producció: La Companyia Hispano-suïssa, després Pegaso i ENASA i els Tallers del Ferrocarril del Nord. En nacionalitzar-se la xarxa ferroviària de via ampla no europeu, el 24 de gener de 1941, la fàbrica passa a mans de la RENFE (Red Nacional de Ferrocarriles Españoles).

La Meridiana a la cruïlla de  Frabra i Puig a la dècada dels anys 60. Foto Eduard Molins. Fons Eduard Molins.

Des del moviment veïnal del Clot, Navas, Sant Martí i Sant Andreu de Palomar se’n demana la seva pacificació en el trànsit rodat. De dur-se a terme la ciutat guanyaria una nova àrea de centralitat urbanística on el vianant és l’eix prioritari. 

Pau Vinyes i Roig