EL BAR VERSALLES A PUNT DE CELEBRAR EL CENTENARI

Anunci aparegut al programa de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de 1915. 
Fons Teresa Martínez.

 

Gràcies a la família Heredero, però sobretot a en Pere Heredero, el bar Versalles ha estat i és una institució viva a Sant Andreu de Palomar, tot i el canvi de titulars. En Pere Heredero ha suat de valent per a dignificar un establiment que n'ha viscut de molts colors, on ha sabut lluir l'elegància de ser un local on no hi ha clients sinó amics. Actualment en Pere Riera i l'Albert Ballesta en són els nous propietaris, sabedors de la història del lloc han iniciat amb molt bon peu la nova trajectòria del Versalles. El proper 2015 el Versalles celebrarà els cent anys d'existència amb un reguitzell d'actes. Des d'esmorzars amb història -trobada amb un personatge conegut a nivell social i cultural-, castellers, sardanes, exposicions, trobada de motos clàssiques fins a un dinar popular amb els veïns i les veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Us transcrivim l´article publicat al Sant Andreu de Cap a Peus del mes de març de 2013. Hi hem afegit noves dades extretes de l´hemeroteca de La Vanguardia, les quals no van poder ser incloses en l´esmentat article en ser descobertes després de dur-lo a impremta.

“Els baixos de l´edifici on avui es troba situat el bar Versalles (carrer Gran, 255, davant de la plaça del Comerç) havien allotjat una botiga de teixits anomenada can Trenta, ja que tot ho venien a trenta cèntims (...). L´edifici va ser construït l´abril de 1907, tot just ara fa cent anys, propietat de Francesc  Guardiola i era conegut popularment com a Can Vidal.(...). L´any 1927 la botiga de teixits és substituïda per un cafè. Poc temps després el cafè es traspassa i el dilluns de Pasqua de l´any 1928 esdevé el Petit Versailles”. Aquest fragment extret del llibre Pere Herdero, una vida versallesca (Llop Roig, Barcelona, 2007) ens alliçonava en els orígens de l´actual bar Versalles. Tot això se'n va a norris amb la recent descoberta històrica. L'historiador andreuenc Pau Vinyes i Roig fullejant antics programes de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar ha descobert que l'esmentat establiment és més antic. Tant en Pere Herdero, l'antic propietari del Versalles, així com l'esmentat historiador i autor del llibre més amunt ressenyat havien cregut que l'origen del nom es devia a l'Eduard Heredero, pare d'en Pere i qui l'any 1928 adquireix el bar en traspàs. Vinyes ha descobert en un programa de la Festa Major de 1915 (adjuntem imatge més amunt) un anunci on el Petit Versailles és publicita. Malauradament no s'han pogut localitzar programes oficials anteriors a l'any 1915. Tanmateix, la troballa fa suposar que en aquell any és va inaugurar el Petit Versailles. En els anys posteriors el cafè no es publicita (dels programes de la Festa Major consultats no en consta cap anunci) i deduïm per l'anunci que era tot just inaugurat. 

Programa general de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de l'any 1915, on es publicita per primer el Petit Versailles. Fons Teresa Martínez.

 

Vinyes remenant per l'hemeroteca de La Vanguardia va trobar més referències del Petit Versailles. La primera, a la secció de petits anuncis, amb dates del 22 i 23 de juny de 1917:

"Cocinera se necesita para un BAR. La formalidad de los dueños merecen buenos informes. Dirigirse Café Versalles, final tranvía, en San Andrés"

La Vanguardia, 22 de juny de 1917.

Els tramvies en aquella època tenien origen i final a la plaça del Comerç, just davant del negoci de restauració esmentat.

També surt descrit en una llista de "Buzones Rapids" publicada el 17 d'abril de 1919. Les esmentades bústies eren un servei que oferien els cafès i bars de Barcelona per a correus urgents.

El 21 de febrer de 1922 surt anomenat de nou, però aquest cop en l'entrega d'uns premis d'atletisme organitzats per l'Agrupació Atlètica Vida (amb seu a l'Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar):

"El dia 23 del que cursa (referint-se al mes de febrer de 1922), a las nueve de la noche tendrá efecto en el local de la Agrupación Atlética Vida , la entrega de premios del Campeonato de San Andrés de marcha atlética. (...) Pedro Sirvent, premio del Bar Petit Versalles (...) José Mompó y José Mullor, premios bar Petit Versalles (...)"

L'any 1924 l'Agrupació Atlética Vida es fusionaria amb l'Avenç de l'Esport, l'Andreuenc, el Club de Rugbi Club Sant Andreu i l'Esport Ciclista Andreuenc tot creant la Unió Esportiva Sant Andreu.

I la darrera notícia localitzada a La Vanguardia, abans del traspàs a Eduard Heredero, és del 20 de setembre de 1924, per tal d'oferir la venda d'unes cases:

"Vendo tres casas planta baja con 10.957 palmos en sitio urbanizado en San Andrés de Palomar. Es ganga. Razón Bar Versalles, calle San Andrés, 255. Domingo de 11 a 12."  

En la Guía General de Catalunya publicada per la Sociedad Anónima Anuarios Bailly-Baillière y Riera (Barcelona, 1928) hem sabut que l'antic propietari del Petit Versailles abans que la família Heredero se'n fes càrrec era un tal Francesc Elías. Segons l'esmentada Guía surt com "Calle de San Andrés, 255: Petit Versalles, café y bar".

En guanyar Franco la guerra, l'any 1939, s'obliga a tots els establiments comercials, cafès, indústries i d'altres negocis a castellanitzar llur nom, i de Petit Versailles passa a Versalles. Així doncs, el bar Versalles és més antic de 1928, i si no hi ha res de nou el 2015 haurem de fer festa grossa per a commemorar el seu centenari.

 

Edifici Can Vidal, on s'allotja el bar Versalles, l'any 1928. Fotografia de Lluís Batlle. Fons Bar Versalles.

 

 

 

 

Per altra banda, l'edifici de can Vidal construït en uns terrenys on abans hi havien unes cases de planta baixa més pis propietat de Margarida Guardiola, va ésser construït per encàrrec del nou propietari Francesc Guardiola - nebot de l'esmentada Margarida. Sempre s'havia cregut que l'arquitecte de l'edifici modernista de Can Vidal era Joan Torres i Guardiola (Sant Andreu de Palomar, 1827-Barcelona, 1910), l'autor entre d'altres de l'església de Sant Pacià, l'estructura metàl·lica de l'estàtua de Colom i professor d'Antoni Gaudí. Segons consta en el Registre de la Propietat Urbana: “Don Francisco Guardiola Jubany (...) ha hecho construir bajo la dirección del arquitecto Don Miguel Pascual (...) la nueva finca resultante”, l'any 1907. Al registre d'obres realitzades per arquitectes a la ciutat de Barcelona del reinventat Arxiu Contemporani de Barcelona tampoc consta Joan Torres com l'autor de l'esmentat edifici.Tanmateix, recents descobertes ens albiren Miquel Pascual Tintorer com l'arquitecte que signa els plànols de l'edifici, però el veritable arquitecte i dissenyador és Francesc Berenguer i Mestres, contemporani i col·laborador d'Antoni Gaudí i Cornet, que no va finalitzar la carrera, fet que comportaria que no pogués signar l'autoria de l'obra realitzada. En aquest enllaç hi trobareu més informació.

Galdric de Rocabruna