TORRAS I BAGES, EL PASSEIG DE LA REPÚBLICA

Sant Andreu de Palomar des de l'aire, a l'any 1929.Foto autor desconegut. Arxiu Centre d'Estudis Ignasi Iglésias

Publiquem un avançament d'un dels destacats del capítol d'urbanisme del llibre L'Abans de Sant Andreu de Palomar, dels historiadors Jordi Rabassa Massons i Pau Vinyes i Roig, del qual se'n presentarà el primer fascicle i les cobertes el proper divendres dia 20 d'abril, a les 20 hores, a la Fàbrica de Creació de la Fabra i Coats (carrer de Sant Adrià, 20):

El mestre d’obres Joan Serret projecta el 1882  un pla urbanístic per a la zona nord-est de Sant Andreu de Palomar. El pla no preveia cap passeig central ans el contrari un conjunt de carrers paral·lels. El 1889, davant l’eufòria de la construcció del passeig de Santa Eulàlia, l’Ajuntament de Sant Andreu decidia:

Mapa de Sant Andreu de Palomar l'any 1895. Extret del llibre Barcelona en la mano. Guía de Barcelona y sus alrededores, de J. Roca i Roca.

“Aprovar el anteproyecto de una calle  de veinte metros de anchura que partiendo de la Plaza de la Constitución por la calle de Santa Cristina se prolonga en línea recta enlazando con el camino de Santa Coloma entre los edificios llamados Casa nova del Molí y Las Carasses. Y dar a esta calle el nombre de Guardiola y Feliu y ordenar al Sr. Arquitecto Municipal formule el proyecto completo de calle de que se trata y de su enlace con las que existent a la derecha de la calle mayor”.

Enderroc de cases dels carrers de Santa Cristina i  de Santa Marta, a l'esquerra en sotana Mossèn Clapés, historiador local. Foto autor desconegut. Arxiu Centre d'Estudis Ignasi Iglésias.

La greu situació econòmica i política per la qual travessava l’ajuntament andreuenc en paralitzaren el projecte. L’any 1908 es redactava un nou projecte el qual tampoc s’acaba realitzant. L’any 1911 es formula un estudi per a la nova urbanització de la plaça d’Orfila. El nou passeig havia d’unir el nucli antic de Sant Andreu de Palomar amb la carretera de Santa Coloma de Gramenet i la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera, permetent la connexió amb el Vallès i el Maresme. 

Segons Martí Checa a Sant Andreu de Palomar, més que un poble: “El retard en l’obertura del passeig de Torras i Bages s’havia produït bàsicament per l’enorme càrrega econòmica de les expropiacions que calia realitzar. De fet, el traçat feia desaparèixer el carrer de Santa Cristina i part del de Santa Marta i significava l’expropiació de més d’una vintena de propietats que corresponien directament a la categoria d’habitatges.” Finalment a proposta del doctor Cararach, regidor de Sant Andreu, s’inicien els tràmits d’expropiació el novembre de 1918, els quals no finalitzen fins el 1929. Diversos entrebancs de caire econòmic amb els propietaris endarrerien l’obertura. 

El 1927 es construeixen les dependències de la caserna i parc d’Artilleria de l’exèrcit espanyol: el VIII Regiment Lleuger i el IV Regiment d’Infanteria. Aquest fet obliga a l’Ajuntament de Barcelona a suprimir una sèrie de carrers projectats i el desviament d’altres. El 1928 comencen les obres del nou passeig les quals són finalitzades el 1932, durant el primer govern municipal de la Segona República.

El 17 de novembre de 1931 Francesc Macià inaugura l’escola municipal Ignasi Iglésias. Centre educatiu creat en homenatge al dramaturg i poeta andreuenc mort el 9 d’octubre de 1928 i projectat en una antiga masia, Les Carasses, cedida per Valentí Iglésias (res a veure amb l’Iglésias intel·lectual).

Josep Dencàs i Puigdollers

L’agost de 1932 es construeixen un conjunt de 10 cases en el mateix passeig –nou en línia i una darrera en el carrer de l’Almirall Próxida-. Aquestes casetes de planta baixa més pis tenien un jardí per davant i eren conegudes com la caseta i l’hortet o les cases d’en Macià. Foren projectades pel Grup d’Artistes i Tècnics Catalans per a l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC). Seguint el mateix model d’arquitectura racionalista el 13 de març de 1933 Francesc Macià, president de la Generalitat republicana, Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona, Josep Dencàs, andreuenc i conseller de Sanitat i Joaquim Ventalló, tinent d’alcalde de Sant Andreu, col·locaven la primera pedra de la Casa Bloc.

La Casa Bloc era la proposta per una arquitectura per a obrers on la col·lectivitat fos el seu tret més característic. Conjunt de 107 d’habitatges dúplex amb assolellament continu construïts per encàrrec del Comissariat de la Casa Obrera i de l’Institut Contra l’Atur Forçós de la Generalitat de Catalunya. L’impuls definitiu el dóna Josep Dencàs i Puigdollers (1900-1966), emparentat amb el Doctor Cararach en casar-se amb la seva filla Raimunda.

La Casa Bloc en construcció, entre 1933-1937. Foto autor desconegut. Arxiu Centre d'Estudis Ignasi Iglésias.

La guerra civil en paralitza les obres el 1937. El 1943 un dels blocs era cedit a vídues i orfes de militars de l’exèrcit franquista i el 1947 es desvirtuava el concepte original dels arquitectes Josep Lluís Sert, Joan B. Subirana i Josep Torres i Clavé amb la construcció del bloc fantasma, enderrocat després d’una forta pressió veïnal el 2008. La Casa Bloc era un dels reforçaments a nivell d’habitatge per a obrers del Pla Macià, un experiència innovadora a l’Estat i a Catalunya no realitzada pels entrebancs bèl·lics del 1936. 

Pau Vinyes i Roig