Un nou avançament del primer capítol dedicat a l'urbanisme del llibre L'Abans de Sant Andreu de Palomar, el qual serà presentat junt amb les cobertes el proper dia 20 d'abril, a les 20 hores, a la Fàbrica de Creació de la Fabra i Coats (carrer del Segre, 20):
 |
| Santa Eulàlia de Vilapicina al segle XVIII. Il·lustració de Lola Anglada. Fons Galdric de Rocabruna |
Per a Mossèn Clapés, historiador local: “En primer lloc hem d’advertir que les escriptures que citem a Vilapiscina (així ho escriu Mossèn Clapés) com en diem avui, ho fan no pas com si fos poble, sinó com a lloc local, situat dintre de la parròquia de Sant Andreu, cap a la part d’Horta.”. Tot i això, l’existència del topònim ja s'albira en època romana. Des de l’any 991 hi ha documentada una església romànica dedicada a Santa Eulàlia, a la qual se li afegeix el topònim de Vilapicina. L’any 999 trobem una escriptura on s’esmenta l’existència d’una vinya situada al terme de Vilapicina. I segons Mossèn Clapés: “Una altra de l’any 1017, de testament jurat sobre l’altar de Santa Eulària (sic), verge i màrtir, que té la basílica al lloc que diuen Villa Picinna.”
Als segles XVI i
XVII la presència de diversos exèrcits forans provoquen desperfectes en el
temple, el qual s’ha de restaurar de nou, en 1562 i 1637. L’actual església fou
construïda en 1782 a proposta dels veïns i de les veïnes que en pagaran les
obres. A tocar del nou temple hi havia l’hostal de Ca l’Artés i la Masia de Can Basté –actualment
reconvertida en equipament municipal-.
 |
| Fotografies extretes del primer volum de Les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar, de Mossèn Clapés (Editorial Catalònia, Barcelona, 1930). Fons Família Vinyes-Roig. |
A redós de
l’església s’anà urbanitzant un nou barri que depenia territorialment de
l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar. A finals del segle XIX s’uní les
dues congregacions urbanes a través d’una rambla amb plàtans i bancs. Fins
aleshores l’antic camí de Sant Andreu de Palomar a Horta –part del qual el
formava l’antic carrer de Piferrer- era la via d’accés habitual entre ambdues poblacions.
 |
| Programa de la Festa Major de Santa Eulàlia de Vilapicina de l'any 1943. Fons Teresa Martínez. |
L’any 1885, el rector de la parròquia Narcís Cot considerant que l’edifici religiós havia quedat petit (Mossèn Clapés esmenta 4000 habitants en aquest indret) per a les necessitats dels feligresos encarrega a l’arquitecte municipal Josep Domènech i Estapà (1858-1917) la construcció d’un nou temple. El 1896 la nova església ofereix culte i l’antic temple, l’any 1906, perd la seva condició de parròquia. Durant el conflicte bèl·lic de 1936 ambdues esglésies són cremades i saquejades. El 1939 l’antiga església de Santa Eulàlia ofereix de nou serveis religiosos fins la restauració de l'edifici de Domènech i Estapà. L'antiga església quedarà en oblit fins que el 1960 es restaura i s'obre de nou al culte distingint-la amb el nom de Santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina. El 2010 es realitzen importants obres de restauració a càrrec dels veïns i de les veïnes de la zona.
 |
| A tocar de les obres del metro la Masia de Can Sitjar i la plaça de Virrei Amat. Circa 1960. Fotografia de Tomàs Fàbregas. Fons Tomàs Fàbregas Catarineu. |
El nucli central
del barri el forma la plaça de Virrei Amat, la qual rep aquest nom en honor al
virrei del Perú i governador de Xile Manuel Amat i Junyent (1704-1782). Manuel Amat és el propietari de la masia i dels terrenys de Can Sitjar, lloc ons es construirà l'esmentada plaça. El 1916 s’urbanitza el
passeig de Pi i Molist, el qual enllaça amb
l’Institut Mental de la Santa Creu -actualment Seu del Districte de Nou Barris-. Arran d’aquest fet es decideix
engrandir la plaça de Virrei Amat, tot i
això el projecte d’urbanització no es realitza fins el 1933 i ben entrats els
anys 70 del segle passat no s’urbanitza del tot. Actualment l’entorn de Santa
Eulàlia Vilapicina pertany al barri de Vilapicina-Torre Llobeta i
administrativament del districte de Nou Barris.
Pau Vinyes i Roig
Comentaris