A les molt
esmentades Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar[1],
la cabdal obra de mossèn Joan Clapés i Corbera, l’andreuenc ens descriu el
primer equip de rugbi de Sant Andreu:
“En 1923 s’establia un club de Rugby en camp de la masia
dita de can Noera de la Sagrera, reforçat per la Penya Melè (sic)”
Gràcies a l’amic Pere Niño hem descobert que des de l’any
1921 ja existia un equip dedicat aquesta practica esportiva. Era el Rugbi Club
Sant Andreu, més conegut com els Diables Rojos. I ho fa just quan el
rugbi pren embranzida com a esport a Catalunya. En el mateix any abans
esmentat, Baldiri Aleu i Torres, fill de Sant Boi de Llobregat i estudiant
veterinari a Tolosa de Llenguadoc, decideix fundar una associació dedicada al
rugbi, essent el primer en introduir-lo a Catalunya, creant la Unió Esportiva
Santboinana (UES)[2].
Per engegar aquesta iniciativa va comptar amb la col·laboració de Michel
Reynard Buiserin, destacat jugador de rugbi francès. Al diari conservador
i catalanista La Veu de Catalunya Aleu publicava un manifest titulat “ A
l’entorn del foot-ball rugby”, el 1922, el qual esgrimia les bases i les
voluntats esportives d’aquest joc. Baldiri Aleu en formà part com a jugador
durant els primers anys d’existència del club i des de 1921 a fins a 1936 com a
president del UES. Cal dir que la UES va jugar els primers partits en uns
terrenys situats al terme municipal de Sant Joan Despí. Pocs després s’aniran fundant
d’altres clubs com Club Natació Atlètic, Club Natació Barcelona..
L’any 1922 era fundada la Federació Catalana de Rugbi a
Barcelona. Essent Baldiri Aleu el seu primer president. Segons el web oficial
de la Federació:
“L’any 1934 es funda a Paris la Federació Internacional de Rugbi Amateur (FIRA)
entre les federacions nacionals de França, Itàlia, Alemanya, Txecoslovàquia,
Romania i Catalunya. Això va provocar un incident político-esportiu notable a l’època.
La Federació Espanyola va protestar perquè també en volia formar part i gràcies
als bons oficis de la FCR, va entrar-hi com a federació
adherida. Això produí un gran malestar a Madrid i la Federació Espanyola va
expulsar la Catalana de les competicions estatals. Catalunya membre de ple dret
de la FIRA, va organitzar la seva pròpia competició i diferents partits
oficials de selecció contra França i Itàlia. Aquesta independència es perllongà
fins el 1940.”[3]
 |
| Partit jugat entre la Unió Esportiva Santboiana i el Rugbi Club Sant Andreu, els Diables Rojos. Partit guanyat per la U.E. Santboiana per 7 a 3. |
En un document facilitat pel propi Pere Niño[4], datat l’any 1921,
trobem:
“Sin estar constituïda la Federación Catalana, se jugó el
Trofeo Copa Real Sociedad de Carreras de Caballos, en el Hipódromo de
Barcelona. Participaron los siguientes Clubs: UE Santboiana, CN Barcelona, CN
Atlético, Cataluña Sporting Club i RC San Andrés”.
Gràcies aquest document podem situar la creació del RC
Sant Andreu a l’any 1921. A partir d’aquí les pistes de l’esmentat club es van
entrellaçant entre partits oficials i amistosos.[5] Per la Festa Major de Sant
Andreu de Palomar de 1923, s’inaugurava, a la una del migdia, el nou estadi del
Rugbi Club Sant Andreu.[6] En el partit inaugural
jugava el Rugbi Club Sant Andreu contra l’Aeleine Rugbi Club.
 |
| El Mundo Deportivo, 15 d'octubre de 1924. |
En el periòdic Mundo Deportivo, datat el 30 de
novembre de 1923, s’esmenta:
“Con referencia a este partido y no conociéndose el
estado del nuevo terreno del San Andrés, la FC de Rugby, a delegado a los
señores Aleu i Vilamala para que vayan a reconocerlo a fin de poder autoritzar
asi este encuentro”
I en el mateix relat periodístic més amunt esmentat:
“Todos conocemos al primero de ellos, los diablos rojos (
es refereix al RC Sant Andreu) han hecho honor a su apodo en totos los partidos
en que han tomado parte, siempre sobre el balón placando y arrollándolo todo,
con un entusiasmo sin límites. Desde sus primeres actuacions ya se nos
demostraron un serio contrincante para cualquier de los equipos que con se
medieran sus fuerzas”.
La revista quinzenal L'Andreuet (7) publicava l'abril de 1926 una crònica sobre el partit entre els Diables Rojos i la U. S. Santboiana, amb el resultat d'1 a 2 favorable als andreuencs:
"El diumenge 3 de gener (1926) en el formós camp dem l'Agrupació sportiva del districte novè (sic) s'hi celebrà el primer partit del campionat de Catalunya, el que prometent ésser molt competit, per la calitat (sic) dels contendents, fou de lo més empenyat (sic) que en aquest deport es puga veure.
Els dos equips, sumament (sic) igualats, feren un joc molt semblant , ja que que si bé els Samboians (sic) portaren l'iniciativa (sic) en el primer temps, els de Sant Andreu s'imposaren en el segon i lograren (sic) fer-se amos del marcador.
Com indica el resultat es marcaren tres assaigs; dos pels roigs, obra d'En Andreu el primer i Juárez el segon. El dels blaus l'obtingué en Ros, d'una passada d'en Raynaud.
Els millors per la U.S. Samboinana (sic) Elias i Reynaud; i per a els vermells, tots per igual, ja que posaren tota l'ànima en la lluita."
La revista quinzenal L'Andreuet (7) publicava l'abril de 1926 una crònica sobre el partit entre els Diables Rojos i la U. S. Santboiana, amb el resultat d'1 a 2 favorable als andreuencs:
"El diumenge 3 de gener (1926) en el formós camp dem l'Agrupació sportiva del districte novè (sic) s'hi celebrà el primer partit del campionat de Catalunya, el que prometent ésser molt competit, per la calitat (sic) dels contendents, fou de lo més empenyat (sic) que en aquest deport es puga veure.
Els dos equips, sumament (sic) igualats, feren un joc molt semblant , ja que que si bé els Samboians (sic) portaren l'iniciativa (sic) en el primer temps, els de Sant Andreu s'imposaren en el segon i lograren (sic) fer-se amos del marcador.
Com indica el resultat es marcaren tres assaigs; dos pels roigs, obra d'En Andreu el primer i Juárez el segon. El dels blaus l'obtingué en Ros, d'una passada d'en Raynaud.
Els millors per la U.S. Samboinana (sic) Elias i Reynaud; i per a els vermells, tots per igual, ja que posaren tota l'ànima en la lluita."
Fins l’any 1929 trobem el RC Sant Andreu entre els
primers de la lliga catalana de rugbi, competició organitzada per la Federació Catalana de
Rugbi. La temporada 1924-25 el club esdevé campió de Catalunya i d'Espanya.
Fusió d'entitats esportives
No està prou clar si el Rugbi Club Sant Andreu va ésser partícip de la creació i fundació de la Unió Esportiva Sant Andreu. Tanmateix, qui escriu aquestes ratlles creu que en fou part i poc després per desavinences que desconeixem en sortí i creà una nova entitat esportiva conjuntament amb altres clubs esportius. Aquesta nova associació rebé el nom d'Agrupació Esportiva Districte IXè i tenia el camp d'esports a tocar de la Riera d'Horta, molt a prop del camp de la just creada Unió Esportiva Sant Andreu -camp utilitzat per l'Avenç de l'Esport des de 1914-. Però anem a pams.
Tant a les Fulles Històriques de mossèn Clapés com al llibre del centenari del club futbolístic andreuenc Unió Esportiva Sant Andreu 1909-2009[8] no s’esmenta que el Rugbi Club Sant Andreu fos un dels integrants de la nova associació Unió Esportiva Sant Andreu ( equip format a través de la fusió de les entitats esportives : l’Avenç de l’Esport, l’Andreuenc, Esport Ciclista Sant Andreu i Agrupació Atlètica Vida[7]).
Tot i això, en un reportatge al líder dels Diables Rojos Blanquet, publicat a L'Andreuet (9), l'articulista manifestava el següent:
"Començà a jugar en el camp de la petita esplanada que hi ha en el lloc conegut per fàbrica d'automòbils "Espanya" (es refereix a l'empresa situada a l'extrem nord del poble, al barri de Tramuntana), passà més tard al del "Andresense" abandonat anys ha, i en 1923 passà al camp de "l'Avenç del Sport", on per divergències amb aquells directius hi restà poc temps. Passats uns dies d'indecisió i en companyia de molt bones amistats, fou un dels que contractà l'espaiós camp tocant a la Riera d'Horta."
D'altra banda, Pere Cardona, directiu de l'Avenç de l'Esport, en la citada revista quinzenal andreuenca publicava un extens manifest sota el títol "Per a la 'Unió Esportiva Andreuenca'", en el qual expressava la seva voluntat de crear una entitat nova que aglutinés tots els clubs esportius andreuencs (10):
"Molt es parla i murmura d'uns dies ençà de treballs i gestions que hom fa a fi de nuar caps i de unificar opinions, per veure de dur a la realitat , ço que en aquests moments no és més que un bon propòsit d'uns quants entussiastes (sic) que crec jo desinteressadament, laboren per a la prosperitat de l'esport a Sant Andreu"
I continuava amb aquests paraules:
"A tots els esportistes andreuencs ço que ens interessa és que la unió dels cercles esportius de la barriada sigui prompte un fet; que tots els aficionats a l'esport sigui quin sigui s'acullin sota un mateix pabelló (sic) i que els equips de tal o qual especialitat defensin els mateixos colors i ostentin en llur pit la mateixa ensenya.
La vida de les entitats esportives de Sant Andreu, quina més , quina menys és molt poc ufana; ni l'Avenç, ni l'Andreuenc, ni el Sant Andreu R. C. (es refereix als Diables Rojos), ni l'Esport Ciclista, ni la A. A. Vida fan llur tasca prou brillant per a ésser el bell espill del valor que té l'esport en la nostra barriada".
I acaba amb aquests mots:
"La Unió Esportiva Andreuenca és convenient per a el nostre esport, i més que convenient és necessari, i com que no és una cosa impossible, tots els andreuencs aimans (sic) de l'esport, tenim la obligació de laborar per a que sia un fet. Els elements dirigents tenen la paraula".
L'escrit va deixar una forta petjada en l'opinió pública andreuenca i dos mesos després, el juliol de 1925, es creava la Unió Esportiva Sant Andreu amb la fusió de diverses entitats esportives del poble. Fos com fos, sóc del parer que en la fundació de la nova associació esportiva el Rugbi Club de Sant Andreu hi va participar i que per divergències se'n desdiu i acaba forjant, junt amb altres entitats esportives una nova unió d'entitats, l'Agrupació Esportiva Districte IXè.
Fusió d'entitats esportives
No està prou clar si el Rugbi Club Sant Andreu va ésser partícip de la creació i fundació de la Unió Esportiva Sant Andreu. Tanmateix, qui escriu aquestes ratlles creu que en fou part i poc després per desavinences que desconeixem en sortí i creà una nova entitat esportiva conjuntament amb altres clubs esportius. Aquesta nova associació rebé el nom d'Agrupació Esportiva Districte IXè i tenia el camp d'esports a tocar de la Riera d'Horta, molt a prop del camp de la just creada Unió Esportiva Sant Andreu -camp utilitzat per l'Avenç de l'Esport des de 1914-. Però anem a pams.
Tant a les Fulles Històriques de mossèn Clapés com al llibre del centenari del club futbolístic andreuenc Unió Esportiva Sant Andreu 1909-2009[8] no s’esmenta que el Rugbi Club Sant Andreu fos un dels integrants de la nova associació Unió Esportiva Sant Andreu ( equip format a través de la fusió de les entitats esportives : l’Avenç de l’Esport, l’Andreuenc, Esport Ciclista Sant Andreu i Agrupació Atlètica Vida[7]).
 |
| L'andreuenc Blanquet, juagador del Rugbi Club Sant Andreu, líder dels Diables Rojos, acabaria jugant en la lliga francesa de rugbi. Autor desconegut / L'Andreuet, 1 de juliol de 1927. |
"Començà a jugar en el camp de la petita esplanada que hi ha en el lloc conegut per fàbrica d'automòbils "Espanya" (es refereix a l'empresa situada a l'extrem nord del poble, al barri de Tramuntana), passà més tard al del "Andresense" abandonat anys ha, i en 1923 passà al camp de "l'Avenç del Sport", on per divergències amb aquells directius hi restà poc temps. Passats uns dies d'indecisió i en companyia de molt bones amistats, fou un dels que contractà l'espaiós camp tocant a la Riera d'Horta."
D'altra banda, Pere Cardona, directiu de l'Avenç de l'Esport, en la citada revista quinzenal andreuenca publicava un extens manifest sota el títol "Per a la 'Unió Esportiva Andreuenca'", en el qual expressava la seva voluntat de crear una entitat nova que aglutinés tots els clubs esportius andreuencs (10):
"Molt es parla i murmura d'uns dies ençà de treballs i gestions que hom fa a fi de nuar caps i de unificar opinions, per veure de dur a la realitat , ço que en aquests moments no és més que un bon propòsit d'uns quants entussiastes (sic) que crec jo desinteressadament, laboren per a la prosperitat de l'esport a Sant Andreu"
I continuava amb aquests paraules:
"A tots els esportistes andreuencs ço que ens interessa és que la unió dels cercles esportius de la barriada sigui prompte un fet; que tots els aficionats a l'esport sigui quin sigui s'acullin sota un mateix pabelló (sic) i que els equips de tal o qual especialitat defensin els mateixos colors i ostentin en llur pit la mateixa ensenya.
La vida de les entitats esportives de Sant Andreu, quina més , quina menys és molt poc ufana; ni l'Avenç, ni l'Andreuenc, ni el Sant Andreu R. C. (es refereix als Diables Rojos), ni l'Esport Ciclista, ni la A. A. Vida fan llur tasca prou brillant per a ésser el bell espill del valor que té l'esport en la nostra barriada".
I acaba amb aquests mots:
"La Unió Esportiva Andreuenca és convenient per a el nostre esport, i més que convenient és necessari, i com que no és una cosa impossible, tots els andreuencs aimans (sic) de l'esport, tenim la obligació de laborar per a que sia un fet. Els elements dirigents tenen la paraula".
L'escrit va deixar una forta petjada en l'opinió pública andreuenca i dos mesos després, el juliol de 1925, es creava la Unió Esportiva Sant Andreu amb la fusió de diverses entitats esportives del poble. Fos com fos, sóc del parer que en la fundació de la nova associació esportiva el Rugbi Club de Sant Andreu hi va participar i que per divergències se'n desdiu i acaba forjant, junt amb altres entitats esportives una nova unió d'entitats, l'Agrupació Esportiva Districte IXè.
 |
| Ressenya de la inauguració del camp de l'Agrupació Esportiva Districte IXè, apareguda el 15 de desembre de 1925 a L'Andreuet. |
En una crònica del Mundo Deportivo del 6 de desembre de
1925, es reflecteix la inauguració d'un nou camp a Sant
Andreu a tocar de la fàbrica d'automòbils Hispano-Suiza:
"Para terreno de deportes posee la
el que fué campo de rugby del RC Sant Andreu, actual campeón de Cataluña y
España y una de las más potentes entidades que iniciaron la fusión”.
Segons la crònica del Mundo Deportivo tot just citada:
“Hoy se inaugura con dos actos deportivos de alta calidad
el terreno de juego de la nueva entitad (es refereix al camp de l'Agrupació Esportiva Districte IXè).
Esta entidad que ha nacido y se ha formado con fuertes cimientos
es fruto de la fusión de varias entidades deportivas de la simpática barriada
andresense.
De sus deportes básicos el Futbol Asociación, el Rugby,
el Atletismo y el Ciclismo (sic), parte de otras ramas que más adelante tienen
proyecto ir instituyendo oficialmente”.
La temporada 1929-30, l’equip no surt al llistat de la
lliga catalana i a partir d’aquesta data se’n perd el rastre[11].
Tot i això, un article del El Mundo Deportivo, datat el 17 de juny de 1937 en plena guerra civil, trobem una ressenya d'un partit benèfic al camp de l'Avenç amb els combinats de rugbi de Cornellà i la Santboiana. L'article en qüestió esmentava:
"Los dirigentes del F.C. Avenç, antes San Andrés, en vista de que la afición al rugby sigue latente aún en Armonía de Palomar -nom que rebé el poble en temps de la República en guerra-, a pesar de los awos (sic) que en dicha localidad no existe ningún equipo de rugby, han pensado en promocionar una exhibición en el festival benéfico pro sellos organizado entre dos de nuestros mejores equipos bien conocidos por los aficionados puesto se trata del Cornellá y la Santboiana.
(...)
Por haber jugado en anteriores ocasiones y entre otros adversarios estos equipos, son bien conocidos de los aficionados de Armonía, que esperan con interés sus actuaciones cuantas veces son anunciados en una de sus terrenos de juego. Es de esperar que ahora, tratandose de una organización a base del Club más potente de Armonía, cuyo campo está excelentemente situado, y siendo en beneficio del 'Segell Pro Infància', el terreno del Avenç registrará un lleno"
Després de la guerra trobarem equips de rugbi dins de les disciplines esportives de les empreses andreuenques Maquinista Terrestre i Marítima i la Fabra i Coats.
Tot i això, un article del El Mundo Deportivo, datat el 17 de juny de 1937 en plena guerra civil, trobem una ressenya d'un partit benèfic al camp de l'Avenç amb els combinats de rugbi de Cornellà i la Santboiana. L'article en qüestió esmentava:
"Los dirigentes del F.C. Avenç, antes San Andrés, en vista de que la afición al rugby sigue latente aún en Armonía de Palomar -nom que rebé el poble en temps de la República en guerra-, a pesar de los awos (sic) que en dicha localidad no existe ningún equipo de rugby, han pensado en promocionar una exhibición en el festival benéfico pro sellos organizado entre dos de nuestros mejores equipos bien conocidos por los aficionados puesto se trata del Cornellá y la Santboiana.
(...)
Por haber jugado en anteriores ocasiones y entre otros adversarios estos equipos, son bien conocidos de los aficionados de Armonía, que esperan con interés sus actuaciones cuantas veces son anunciados en una de sus terrenos de juego. Es de esperar que ahora, tratandose de una organización a base del Club más potente de Armonía, cuyo campo está excelentemente situado, y siendo en beneficio del 'Segell Pro Infància', el terreno del Avenç registrará un lleno"
Després de la guerra trobarem equips de rugbi dins de les disciplines esportives de les empreses andreuenques Maquinista Terrestre i Marítima i la Fabra i Coats.
 |
A la revista Sports, del
29 de gener de 1924, a la pàgina 11 (suplement), es fa referència del partit
jugat entre RC Sant Andreu i el RCD Espanyol. En aquest encontre l'equip andreuenc en resultà guanyador. Al fons la fàbrica de cotxes Hispano-Suiza, situada a la Sagrera, a tocar de la Riera d'Horta. Entre els jugadors del RC Sant Andreu, l'any 1924, hi trobem Sebastià Antich, avi de Gerard Niño i Antich. Imatge extreta del Fons ARCA.
Pau Vinyes i Roig
Historiador
|
[1] Clapés i Corbera, Joan. Fulles
Històriques de Sant Andreu de Palomar. Editorial Catalònia. Barcelona,
1930-31.
[2] El 12
de juny de 1921 La UE Santboiana presentava al Govern Civil de Barcelona el seu
reglament per tal ésser aprovat. L’import per a ésser membre de la UES era de 3
pessetes trimestrals.
[3] Informació
extreta de la pàgina oficial de la Federació Catalana de Rugbi en data de 25 de
setembre de 2012.
[4] -Informació
elaborada per Josep Lluís Sirvent, president de la UE Santboiana.
[5] A les
pàgines del Mundo Deportivo i La Vanguardia, a través de les
seves hemeroteques digitals, anem trobant notícies sobre l’esmentat club
andreuenc.
[6] Mundo
Deportivo,
30 de novembre de 1923.
[7] L’Agrupació Atlètica Vida era una entitat esportiva creada i
encerclada dins de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar.
(9) L'Andreuet, 1 de juliol de 1927.
(10) L'Andreuet, 15 de maig del 1925
[8] AAVV. Unió Esportiva Sant Andreu
1909-2009. Ajuntament de Barcelona-Unió Esportiva Sant Andreu. Barcelona,
2009.
(10) L'Andreuet, 15 de maig del 1925
[11] S’ha cercat informació a les hemeroteques més amunt esmentades sense
trobar cap informació del Rugbi Club Sant Andreu a partir de la temporada
1929-30.
Actualitzat per l'autor el 13 de juny de 2018.
Comentaris