NOTA INFORMATIVA: Des de L'OPINIÓ ANDREUENCA hem volgut celebrar el Dia dels Innocents
tal i com s'escau: amb una innocentada. Tant els actes com el
descobriment formen part de la mateixa invenció. Tot i les incomoditats
provocades, que passeu un bon Dia dels Innocents. Tot seguit us mostrem la innocent notícia publicada el 28 de desembre de 2012, diada dels sants innocents.
Excepcional
descoberta històrica a càrrec de dos historiadors andreuencs
Arran de la recollida de fotografies antigues per al
llibre L’Abans de Sant Andreu de Palomar. Recull gràfic 1880-1976, els
historiadors andreuencs Jordi Rabassa i Pau Vinyes han descobert la cama del
sant Crist dels Segadors, en unes golfes del carrer de Sant Hipòlit. La
troballa ha estat possible gràcies a Josep Maria Borgonyà i Clapés, nebot del
mossén i l’historiador local Joan Clapés
i Corbera, el qual guardava aquesta peça en una calaixera. Segons l’esmentat
Joan Clapés, el sant Cristi es venerava a la capella dels Segadors, situada a l’extrem
nord de l’actual edifici parroquial – a dia d’avui només resten les parets del
temple religiós. La capella fou incendiada arran dels fets revolucionaris de la
Setmana Tràgica de 1909. El mateix Clapés, en el reconegut llibre de Les
Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar, descriu la crema de la
següent manera:
Tros de la cama del sant Crsit dels Segadors, salvat de la crema de 1909. Foto procedència de Les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar, de mossén Joan Clapés i Corbera. |
“Els incendiaris es dirigiren a l’església parroquial
per tres punts distints: pels carrers de l’Ajuntament, Hostal (actual Malats) i
Santa Marta. Portaren a llurs mans ampolles de petroli; els grans donaven
coratge als petits incendiaris, i, això en plena quietud, com si l’acció
criminal i sacrilega que anaven a cometre, segellés per endavant llurs llabis
flastomants. Sols eren tres minúsculs escamots. Un sol tret hauria bastat per
allunyar-los. Ruixen la porta gran de l’església, s’encen i es torna a apagar,
mentre ja s’arboren les portes de la Rectoria. Tornen a arruixar les portes de
l’església que aquesta vegada s’arboren.”
Després de saquejar, robar i cremar la Rectoria i l’interior
del temple parroquial els revolucionaris se’n van a la biblioteca-museu – la qual
era dirigida i conservada pel propi mossén Clapés- per tal de cremar-la i no
deixar ni rastre del passat històric andreuenc allà exposat. Tot seguit es
dirigeixen a la capella dels Segadors, on segons mossén Clapés:
“S’ha perdut entre les flames el Sant Crist dels
Segadors, que el feren servir per penó de la revolta, en l’any 1640”
Els segadors revoltats durant el conflicte de 1640
feren estada a Sant Andreu de Palomar abans d’entrar a Barcelona. Abans de la
seva pertença se’n dugueren la imatge del sant Crist com a estàndar. Anys
després, en record d’aquell gest, la imatge fou venerada en la capella del
Santíssim fins que fou cremada el juliol de 1909.
Pintura d'Antoni Estruch on recrea la revolta dels Segadors de 1640. Fons Banc de Sabadell. |
Un agosarat veí va poder salvar de la crema una part
del cos del sant Crist; concretament una cama. La qual va ésser retornada al
cult i salvada de nou de l’esclat anarquista del 19 de juliol de 1936, on el
temple parroquial fou cremat altra volta. Després del conflicte bèl·lic se’n va
perdre el rastre.
Josep Maria Borgonyà i Clapés durant la visita dels
historiadors Rabassa i Vinyes per tal de fer la tria de fotografies antigues
per a L’Abans de Sant Andreu de Palomar,
els hi va parlar que a les golfes, en una calaixera antiga, hi guardava una peça,
que el seu oncle en Joan Clapés li havia donat dies abans de la seva mort, per
tal que se’n fes càrrec de la seva salvaguarda. Aleshores, en Josep Maria
Borgonyà va decidir amagar-la a les golfes per por de represàlies, donada la
seva ideologia republicana la qual el feia suspitós d’incendiari d’esglésies i
convents pel nou règim franquista. Tot i el seu tarannà republicà Borgonyà va
ésser fidel al seu oncle i durant més de 70 anys ha mantingut guardat el tros
del sant Crist dels Segadors.
I per quin motiu ha donat a conèixer la peça després de
tants anys? Segons Pau Vinyes:
“En Josep Maria Borgonyà i Clapés ha volgut desfer un
greuge històric i sabedor de la bona feina duta a terme pel Centre d’Estudis
Ignasi Iglésias al llarg de trenta anys a favor de la història i del patrimoni
andreuenc, ha decidit fer donació de la peça religiosa a l’esmentada entitat.”
Per tal de donar a conèixer la troballa s’ha organitzat
una roda de premsa a la sala Andreu Cortines del Districte de Sant Andreu (plaça d’Orfila, 1), a
les 11 del matí de demà divendres. A la roda de premsa hi assistiran en Jordi
Rabassa i en Pau Vinyes, el propi Josep Maria Borgonyà i Clapés i l’expert en
art sacre de la Universitat de Barcelona Joaquim Santmenat i Desclós. A l’acte
també hi assistirà el regidor del Districte Raimond Blasi. L’acte és obert al públic en general.
Galdric de Rocabruna
Comentaris
Havia sentit a parlar d'aquest blog però mai havia tingut un moment per passejar-hi... i quin passeig! Tota una immersió en les històries i la cultura del nostre barri.
Si em permets, només un breu comentari: l'obra "Els Segadors / Corpus de sang", d'Antoni Estruch (1907), es conserva al Museu d'Art de Sabadell. És un error habitual, ja que l'Antoni Estruch va pintar una obra parella, "Onze de setembre de 1714", que forma part de la col·lecció de la Caixa de Sabadell. Totes dues pintures es poden veure exposades de forma permanent a les seus d'aquestes entitats.
De ben segur, tornaré a fer un volt per ampliar coneixements d'aquesta opinió andreuenca...