DESCOBREIXEN LA CAMA DEL SANT CRIST DEL SEGADORS, AMAGADA DURANT MÉS DE 70 ANYS

NOTA INFORMATIVA: Des de L'OPINIÓ ANDREUENCA  hem volgut celebrar el Dia dels Innocents tal i com s'escau: amb una innocentada. Tant els actes com el descobriment formen part de la mateixa invenció. Tot i les incomoditats provocades, que passeu un bon Dia dels Innocents. Tot seguit us mostrem la innocent notícia publicada el 28 de desembre de 2012, diada dels sants innocents.


Excepcional descoberta històrica a càrrec de dos historiadors andreuencs
Arran de la recollida de fotografies antigues per al llibre L’Abans de Sant Andreu de Palomar. Recull gràfic 1880-1976, els historiadors andreuencs Jordi Rabassa i Pau Vinyes han descobert la cama del sant Crist dels Segadors, en unes golfes del carrer de Sant Hipòlit. La troballa ha estat possible gràcies a Josep Maria Borgonyà i Clapés, nebot del mossén i  l’historiador local Joan Clapés i Corbera, el qual guardava aquesta peça en una calaixera. Segons l’esmentat Joan Clapés, el sant Cristi es venerava a la capella dels Segadors, situada a l’extrem nord de l’actual edifici parroquial – a dia d’avui només resten les parets del temple religiós. La capella fou incendiada arran dels fets revolucionaris de la Setmana Tràgica de 1909. El mateix Clapés, en el reconegut llibre de Les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar, descriu la crema de la següent manera:

Tros de la cama del sant Crsit dels Segadors, salvat de la crema de 1909. Foto procedència de Les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar, de mossén Joan Clapés i Corbera.
“Els incendiaris es dirigiren a l’església parroquial per tres punts distints: pels carrers de l’Ajuntament, Hostal (actual Malats) i Santa Marta. Portaren a llurs mans ampolles de petroli; els grans donaven coratge als petits incendiaris, i, això en plena quietud, com si l’acció criminal i sacrilega que anaven a cometre, segellés per endavant llurs llabis flastomants. Sols eren tres minúsculs escamots. Un sol tret hauria bastat per allunyar-los. Ruixen la porta gran de l’església, s’encen i es torna a apagar, mentre ja s’arboren les portes de la Rectoria. Tornen a arruixar les portes de l’església que aquesta vegada s’arboren.”

Després de saquejar, robar i cremar la Rectoria i l’interior del temple parroquial els revolucionaris se’n van a la biblioteca-museu – la qual era dirigida i conservada pel propi mossén Clapés- per tal de cremar-la i no deixar ni rastre del passat històric andreuenc allà exposat. Tot seguit es dirigeixen a la capella dels Segadors, on segons mossén Clapés:

“S’ha perdut entre les flames el Sant Crist dels Segadors, que el feren servir per penó de la revolta, en l’any 1640”

Els segadors revoltats durant el conflicte de 1640 feren estada a Sant Andreu de Palomar abans d’entrar a Barcelona. Abans de la seva pertença se’n dugueren la imatge del sant Crist com a estàndar. Anys després, en record d’aquell gest, la imatge fou venerada en la capella del Santíssim fins que fou cremada el juliol de 1909.

Pintura d'Antoni Estruch on recrea la revolta dels Segadors de 1640. Fons Banc de Sabadell.

Un agosarat veí va poder salvar de la crema una part del cos del sant Crist; concretament una cama. La qual va ésser retornada al cult i salvada de nou de l’esclat anarquista del 19 de juliol de 1936, on el temple parroquial fou cremat altra volta. Després del conflicte bèl·lic se’n va perdre el rastre.

Josep Maria Borgonyà i Clapés durant la visita dels historiadors Rabassa i Vinyes per tal de fer la tria de fotografies antigues per a L’Abans de Sant Andreu de Palomar, els hi va parlar que a les golfes, en una calaixera antiga, hi guardava una peça, que el seu oncle en Joan Clapés li havia donat dies abans de la seva mort, per tal que se’n fes càrrec de la seva salvaguarda. Aleshores, en Josep Maria Borgonyà va decidir amagar-la a les golfes per por de represàlies, donada la seva ideologia republicana la qual el feia suspitós d’incendiari d’esglésies i convents pel nou règim franquista. Tot i el seu tarannà republicà Borgonyà va ésser fidel al seu oncle i durant més de 70 anys ha mantingut guardat el tros del sant Crist dels Segadors. 

I per quin motiu ha donat a conèixer la peça després de tants anys? Segons Pau Vinyes:

“En Josep Maria Borgonyà i Clapés ha volgut desfer un greuge històric i sabedor de la bona feina duta a terme pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias al llarg de trenta anys a favor de la història i del patrimoni andreuenc, ha decidit fer donació de la peça religiosa a l’esmentada entitat.”

Per tal de donar a conèixer la troballa s’ha organitzat una roda de premsa a la sala Andreu Cortines del Districte de Sant Andreu (plaça d’Orfila, 1), a les 11 del matí de demà divendres. A la roda de premsa hi assistiran en Jordi Rabassa i en Pau Vinyes, el propi Josep Maria Borgonyà i Clapés i l’expert en art sacre de la Universitat de Barcelona Joaquim Santmenat i Desclós. A l’acte també hi assistirà el regidor del Districte Raimond Blasi. L’acte és obert  al públic en general.


Galdric de Rocabruna

Comentaris

Unknown ha dit…
Benvolgut,
Havia sentit a parlar d'aquest blog però mai havia tingut un moment per passejar-hi... i quin passeig! Tota una immersió en les històries i la cultura del nostre barri.
Si em permets, només un breu comentari: l'obra "Els Segadors / Corpus de sang", d'Antoni Estruch (1907), es conserva al Museu d'Art de Sabadell. És un error habitual, ja que l'Antoni Estruch va pintar una obra parella, "Onze de setembre de 1714", que forma part de la col·lecció de la Caixa de Sabadell. Totes dues pintures es poden veure exposades de forma permanent a les seus d'aquestes entitats.
De ben segur, tornaré a fer un volt per ampliar coneixements d'aquesta opinió andreuenca...