FESTES DE NADAL: DINARS FAMILIARS, PESSEBRES I DIADA DE REIS

Per Nadal era costum muntar pessebres en les llars andreuenques. Segons mossèn Clapés (1931): “ Abans més que no ara, la construcció de pessebres a Sant Andreu, al tombar els dies de la Festa Major, era una cosa ritual; muntar pessebres, amb muntanyes de suros, adornats de galzerans, i molses; els enllumenaven amb gresolets d’oli, i ara de bombetes elèctriques i tots els vespres, els íntims concurrents a la casa, entre gatzara i tocades de ferrets i alguns altres instruments casolans, entonaven les tradicionals , contingudes en un llibret que no més costava dos quartos”. També, era costum en sortir de la Missa del Gall, la vigília de Nadal, anar a veure els pessebres per les cases de familiars i amics tot fent un bon ressopó. I fer el Caga Tió amb llaminadures i fruites per anar omplint de desitjos aquelles dates.

 

Representació d'Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres  al teatre dels Lluïsos, dècada dels 40 dels egle passat. Autor desconegut. Fons Jaume Colomer i Estrada

El dia de Nadal així com per Sant Esteve eren jornades d’àpat familiar. Un dinar que solia durar fins ben entrat el vespre, acompanyat de música i de nadales, i com no del poema de Nadal recitat de memòria per la canalla, a la qual se l’obsequiava amb algun dineret. Els dies assenyalats  hi havia representació teatral en els teatres religiosos de Sant Andreu, com el casal Catòlic, Els Padres o Els Lluïsos, tot representant Els Pastorets o L’Estel de Natzaret. Funcions llargues i amb la participació d’un nombrós elenc d’actors i actrius de teatre aficionat. El dimoni sempre acabava sortint entre cames. Avui en dia, amb menys força això sí, es continuen representant aquestes dues peces nadalenques.

Per Sants Innocents, la canalla sortia al carrer a enganxar als passavolants despistats la llufa i els més grans oferien relats poc creïbles a familiars i amics innocents. Per Cap d’Any festa grossa per a commemorar el nou any. Les campanes de Sant Andreu i de Sant Pacià alliçonaven l’entrada dels dotze mesos següents amb un repicar solemne. La moda del menjar raïm es va anar estenen a principis de segle XX fins als nostres dies. 

Diada de Reis al carrer d'en Malats, l'any 1925. Autor desconegut. Fons Esthercecília Collbató

La nit de Reis els nens i les nenes solien, ja ben entrat els anys seixanta amb la seva popularització, a la cavalcada dels Reis d’Orient pels carrers i places del poble. Era una nit de dormir poc i de molts nervis. A l’endemà, tot just sortia el sol, la canalla ja era desperta i neguitosa d’obrir els regals.   A les fàbriques, com la Fabra i Coats, els fills i les filles dels empleats rebien joguines per part dels Reis d’Orient cridats expressament per l’empresa. 

Pau Vinyes i Roig

Extracte de "L'Abans de Sant Andreu de Palomar. Recull gràfic 1880-1976"