LA FABRA I COATS ACULL EL DARRER LLIBRE DE L'ASSUMPTA MONTELLÀ "EL SILENCI DELS TELERS"

En el marc d'una de les antigues naus de la Fabra i Coats, actualment convertida en Fàbrica de Creació, s'ha presentat el darrer llibre de la historiadora Assumpta Montellà "Els silenci dels telers. ser dona en una colònia tèxtil catalana". Un 4 de desembre, diada de santa Bàrbara patrona dels firaires i de l'artilleria. Per sort els firaires eren alegrant a la canalla i no tan canalla a les afores del recinte fabril de Can Mamella (així era coneguda popularment la Fabra i Coats a Sant Andreu de Palomar) i l'artilleria ben lluny, tot i que malauradament convertida en una "wertgonya" contra la llengua en la qual l'autora de "La maternitat d'Elna" s'expressa en els seus llibres. Per cert, una llengua de fàbrica malgrat el castellà fos l'idioma d'ús administratiu.

D'esquerra a dreta: Izaskum Arretxe, d'Ara Llibres; Assumpta Montellà, autora; Pere Fernàndez, d'Amics de la Fabra i Coats i Pau Vinyes i Roig, historiador i presentador de l'acte. Foto: Jordi Esplugas.

L'historiador andreuenc Pau Vinyes i Roig ens ha alliçonat de forma breu i clara sobre l'origen, esplendor i decadència de la Fabra i Coats a Sant Andreu de Palomar. Tot seguit ens ha desgranat la biografia de l'autora d'"El silenci dels telers", plena de bons llibres i de trobades amicals amb el poble andreuenc. La primera en parlar, després de les paraules del presentador,  ha estat l'editora d'Ara Llibres, l'Izaskum Arretxe, la qual ha fet un estol d'agraïments i ha valorat la feina d'historiadora de l'Assumpta com un tresor en alça. I just arribat el moment del parlament de l'autora hem començat a fluir emocions  i fins i tot algun plor - l'autor d'aquestes ratlles ha deixat anar alguna llagrimeta- en sentir les vivències de l'Assumpta amb ex-treballadores de les colònies fabrils catalanes, les quals va entrevistar - unes 21 en total. La història de la Teresa - tant es podia haver dit Maria, Quimeta o Carme ja que el seu nom era una metàfora per tapar les vergonyes d'un passat fosc difícil de recordar i estrenyedor- ens va fer brotar esgarrifances per la brutalitat del relat. No pas per la narració de l'autora del llibre, ans el contrari per la violació soferta a la Teresa per  un dels encarregats de la colònia en temps dels inicis de la post-guerra. La Teresa va deixar anar dolls de records a l'Assumpta en els darrers dies de la seva vida mentre estava en una residència per a gent gran. En morir, la infermera va trucar a l'Assumpta Montellà per tal de fer-li saber. A l'enterrament, infermera i l'autora, eren les úniques persones presents. L'Assumpta va oferir a la Teresa en cos present el vers  d'en Miquel Martí Pol "Eleonor", la història florida en poesia d'una noia com la Teresa, treballadora d'una colònia. 

Foto: Jordi Esplugas.

Les dones van ser les principals protagonistes de les colònies tèxtils del Ter i del Llobregat i d'altres rius, però silenciades per l'omnipresent història dels grans esdeveniments. Les primeres, les nascudes a principis de segle, la colònia els oferia "un plat a taula, sostre i feina segura". Tanmateix els hi mancava la llibertat. Eren dones de pagès i anar a treballar a la colònia volia dir sortir de la pobresa i tenir un sou, per petit que fos, però un sou. Les nascudes més enllà dels quaranta del segle passat es fan més revolucionàries i descobreixen un nou món. Algunes decideixen fugir d'aquell reclòs de telers, sorolls i servituds. Ser dona en una colònia fabril catalana esdevenia un mirall trencat a bocins, es perdia de cop i volta la infantesa, s'esmunyia la joventut i la vida repicava quotidianitats repetides. Només el cinema o el teatre de diumenge podia trencar aquella esgarrifosa quotidianitat.

D'esquerra a dreta: Izaskum Arretxe, d'Ara Llibres; Assumpta Montellà, autora; Pere Fernàndez, d'Amics de la Fabra i Coats i Pau Vinyes i Roig, historiador i presentador de l'acte. Foto: Jordi Esplugas.

Per acabar, unes breus paraules d'en Pere Fernàndez, president dels Amics de la Fabra i Coats. Fernàndez, de la generació dels vuitanta, va desfilar vivències viscudes a Borgonyà, a Torelló, on la Fabra i Coats tenia la seva colònia. En ser una fàbrica compartida per catalans i per britànics el paternalisme es va deixar florir en un camp de suavitats socials. La Fabra i Coats jugava a Europa, com els anglesos. Les altres colònies encara no havien creuat el Pirineu.

Foto: Jordi Esplugas.

L'acte fou organitzat per L'Opinió Andreuenca i Tot Història Associació Cultural amb la col·laboració dels Amics de la Fabra i Coats i de la Fàbrica de Creació de la Fabra i Coats.

Galdric de Rocabruna