Hi ha imatges que
per si soles impacten. Per un historiador poder contar un fet històric a través
d’un document, ja sigui en format paper o fotogràfic, és quelcom important i
emocionant al mateix temps. Aquell document pot ajudar a fer més creïble la
narració històrica. A voltes suposem que tal fet va esdevenir per les cròniques
que ens han llegat escriptors, historiadors, notaris, cronistes o periodistes. Però, poder
visualitzar-ho a través d’una imatge encara té més valor. Evidentment sense el
narrador no hi hauria crònica del succés. Ara, la imatge acaba reforçant – i a
cops superant- el relat històric.
 |
| Instantània pressa per Josep Maria Sagarra i Plana, el 6 de desembre de 1933, a la plaça del Comerç de Sant Andreu de Palomar. Fons Sagarra -ANC. |
Un servidor
recollint dades i documents per a reforçar el capítol VIII (Fets Històrics),
per al llibre L’Abans de Sant Andreu de
Palomar. Recull gràfic 1880-1976, és va topar amb una notícia apareguda a La Vanguardia (edició del 7 de desembre
de 1933) on apareixia una fotografia de Sant Andreu de Palomar. En concret, la
imatge mostrava un grup de guàrdies civils a la plaça del Comerç, punt de
control durant la vaga de tramvies del 6 de desembre de 1933 – data de
realització de la imatge en qüestió. La fotografia fou captada pel fotògraf
especialitzat en fotoperiodisme Josep Maria Sagarra i Plana
(Sarrià, 1885 – Barcelona, 1959). Tanmateix, allò important de la imatge és que
a part de donar-nos informació sobre la vaga convocada per la CNT-FAI ens remet
a una altra notícia. Al fons de la imatge, hi podem albirar l’edifici de l’Avenç Obrer Català,
conegut popularment com el Casinet, on hi penja una pancarta amb el lema “Oficines
electorals”. El 14 de desembre s’havien de convocar eleccions municipals, les
quals arran de l’estat d’alarma decretat pel nou govern conservador de la
República Espanyola, la Generalitat de Catalunya va desconvocar i les convocà de
nou per al 14 de gener de l’any consegüent. L’Estatut de Núria preveia que la
Generalitat de Catalunya pogués convocar les eleccions municipals en tot el
territori català. L’agost d’aquell any s’aprovava la Llei Municipal de
Catalunya, la que havia de regular el funcionament de les eleccions així com
dels ajuntaments catalans. Era una Llei innovadora i molt criticada per l’oposició,
sobretot pels membres de la Lliga Catalana. El 14 de gener de 1934 va ésser
l’únic cop en tota la història de la
Generalitat que aquesta institució va poder convocar unes eleccions municipals. Abans i després d'aquesta data sempre les ha acabat convocant l'Estat.
El 6 d’Octubre i el conflicte bèl·lic del 36 ho van impedir. Vet-aquí dues notícies
en una sola imatge.
L’historiador
Agustí Giralt Anales (Del somni al
silenci. Segona República i Guerra Civil. Edicions Riera de Magòria. Barcelona,
2012) ens narra la revolta anarquista del desembre de 1933 d'aquesta forma:
“El 19 de novembre
de 1933 la Confederación de Derechas Autònomas (CEDA)- un grup fliofeixista que
no era considerat republicà- i els radicals de Lerroux van guanyar les
eleccions, fet que va provocar que els comitès de la CNT organitzessin avalots
importants a tota la ciutat. Al desembre es va proclamar la llei marcial i els
obrers es van revoltar, organitzant barricades...”
 |
| Reproducció d ela fotografia d'en Sagarra a La Vanguardia, el 7 de desembre de 1933. Fons Hemeroteca de La Vanguardia. |
La plaça del Comerç
era l’inici i el final de la línia 40 del tramvia. En aquest indret es on solien
bescanviar, en el canvi de torn, els conductors així com traspassar la palanca que
feia accionar el vehicle a l’altre costat del tramvia, ja que els era
impossible girar en aquest indret degut a l’estretor del vial. Per aquest
motiu la Guàrdia Civil va instal·lar un punt de vigilància en aquest lloc. A la
fotografia d’en Sagarra, sembla com si els de la benemèrita volguessin disparar
contra el bar Petit Versailles –fundat el 1915-, situat just al davant, als
baixos de l’edifici modernista de Can Vidal.
Josep Maria Sagarra
i Plana va ésser un dels fotògrafs més
importants del fotoperiodisme català dels anys vint i trenta del segle passat.
Juntament amb Merletti, Gaspar, Brangulí, Torrents, Centelles, Pérez de
Rozas... els quals van captar la vida política, social i cultural de la Catalunya del
primer terç del segle vint. Amb Josep Gaspar i Pau Lluís Torrents van fundar
una mena d’agència fotogràfica, l’any 1929. Eren coneguts a nivell popular com
els Tres reis màgics. També, va ésser
un dels fotògrafs oficials de la Generalitat des de la seva restauració el
1931. Va fotografiar per revistes i diaris, principalment per a La Vanguardia. En
acabar la Guerra Civil restà a Barcelona. El van depurar i no va poder exercir
el fotoperiodisme ni publicar al diari dels comtes de Godó. Per tal de
sobreviure, va treballar d’amagat per a la revista Hola i a l’Agència EFE. Va
morir el 1959, a Barcelona, deixant un important llegat documental que reposa a
l’Arxiu Nacional de Catalunya. A Sant Andreu de Palomar, a més de l’esmentada
fotografia, va fotografiar les visites d’Alfons XIII a la Fabra i Coats i les del president Macià arran de la construcció de les cases d’en Macià i la col·locació de la primera pedra de l’edifici
per a obrers de la Casa Bloc, a càrrec del GATCPAC, l’agost de 1932 i el març
de 1933 respectivament. Cal dir que d’estampes
com aquestes d’en Sagarra són difícils de trobar a Sant Andreu.
Pau Vinyes i Roig
Comentaris