Arran de la recent descoberta de l'historiador Jordi Rabassa Massons sobre la miliciana andreuenca morta al front durant la Guerra Civil, Elissa García, hem recuperat l'article publicat l'octubre de 2010 al Sant Andreu de Cap a Peus, sencer ja que en el seu dia va ésser escurçat per raons d'espai, "Josep García i Abad, morir per defensar la República i la llibertat". Malauradament d'imatges de Josep García només en disposem d'una, la que publiquem.
En l’exhaurit llibre Sant Andreu de Palomar i La Sagrera. Com era i
com és, dels fotògrafs Xavier Basiana i Xavier de la Cruz i dels
historiadors Jordi Rabassa i Pau
Vinyes, hi surt la denominació que rebé la Rambla de Fabra i Puig durant el temps de
la República en guerra. Les connotacions
burgeses del qui fou alcalde de Barcelona
(1922-1923) i cordirector de la Fabra i Coats,
Ferran Fabra i Puig, Marquès d’Alella, feren que la revolució del 1936
optés per canviar-li el nom pel de Josep García i Abad, una de les primers morts
republicanes al front. Un error en la denominació del nom (en documents de l'època) va fer passar Josep per Joan en l’esmentat llibre. Els néts
de Josep García,
assabentats de llur errada es posaren en
contacte amb els autors dels textos per tal de fer esment de l’equivocació. En
una agradable conversa entre els seus néts Joan i Daniel Plana Garcia i Pau Vinyes, tot dinant al
Versalles, s’arriba a la conclusió de donar a conèixer la figura d’en Josep García i refer
l’error, sabedors que la
Impremta Municipal, editora del llibre en qüestió, no té
intenció de fer una segona edició – cosa que seria d’agrair i,com no, venda
assegurada.
 |
| Josep García passejant amb la seva dona, Dolors Aparicio Ripoll, a principis dels anys trenta. L'única fotografia conservada on apareix Josep García. Foto autor desconegut. Fons Família Plana-García. |
Josep García i Abada neix
pels voltants de 1898 a València – el
seu nét Joan no ha pogut trobar encara la inscripció registral a València. Als pocs anys es trasllada a Barcelona,
juntament amb els seus pares, en Josep García Fauvell i Vicenta Abad Selma, i
germans. S’instal·len al barri de La Sagrera, barriada industrial de l’antic
poble de Sant Martí de Provençals tot just annexionat a Barcelona. Van viure al
1r 1a del carrer de La Sagrera, núm. 247. Josep García
hereda per via tradicional l’ofici de fuster, mestratge molt sol·licitat en aquella
època, donat que les grans indústries de Sant Andreu i La Sagrera en feien ús.
 |
| Grup de milicians fent pràctiques a les instal·lacions de la Fabra i Coats, l'octubre de 1936. Foto Tomàs Fàbregas. Fons Tomàs Fàbregas i Catarineu. |
Josep García s’afilia a
la CNT- FAI,
sindicat majoritari als Països Catalans. Segons Joan Plana:
“El sindicalisme era molt fort aleshores i especialment
el gremi de fusters tenia molta força, per la qual cosa es pot entendre el seu
compromís amb els treballadors oprimits del moment i va decidir lluitar per
això”.
Els seus primers anys com a
sindicalista no varen ser massa actius, ens fa constar el seu nét. El cop d’Estat del 18 de juliol de 1936
contra el legítim govern republicà sorgit de les urnes del 16 de febrer
d’aquell any, esdevé l’inici de la Guerra Civil. Josep
García decideix fer-se voluntari per anar al front, amb la idea de defensar els
seus ideals republicans i democràtics. Tenia 38 anys. Deixava a la rereguarda
dona, Dolors Aparacio Ripoll, de 35 anys, i dues filles, la Carme de 16 anys i
la Roser de 13, aquesta darrera mare d’en Joan i Daniel Plana. En Josep va
marxar al Front d’Aragó, a la tarda del
24 de juliol, just 6 dies després del cop del sollevats. Membre de la columna
“Durruti”, comandada pel comandant Pérez Farràs i Bonaventura Durruti, aquest
últim dirigent de la
CNT-FAI. La columna “Durruti”, amb 2500 milicians voluntaris,
va ser una de les més destacades durant els primers mesos del conflicte
bèl·lic. La “Durruti”
era coneguda amb el nom d’ ”Ejercito del Noroeste” i responia a la brigada 121,
26 divisió. El primer combat va ser a tocar de la població aragonesa de Casp i
en varen sortir airosos. Joan Plana ens comenta :
“Després camí de Bujaraloz i
concretament a Gelsa, van ser bombardejats per l'aviació feixista i va ser un
dels vint ferits d'aquell incident de guerra”.
Aquesta informació, ens fa saber en
Joan, l’ha extreta del llibre d’Abel Paz Durruti: el proletariado
en armas. Tot i això, creu que és confusa:
“Ja que les noticies de La
Vanguardia del 14
d’Agost de 1936 explica (sic) — El
pueblo leridano en masa acudió al acto del entierro del bravo camarada José
García Abad, muerto en el Hospital Provincial de Lérida a consecuencia de las
heridas recibidas combatiendo al enemigo en las avanzadas de la población de
Sástago.”
 |
| Edifici de l'Ajuntament de Sástago, Aragó, a finals de juliol de 1936. En aquesta població va ésser ferit de mort Josep García i Abad. Foto Paris. Fons Arxiu Particular. |
Va ésser ferit a Sástago. En
qualsevol cas totes aquestes poblacions estan molt properes unes amb les altres. Tot seguit, el
27 de Juliol de 1936, va ser ingressat a l’Hospital Provincial de Lleida, amb
una segona expedició de ferits, procedent de Casp. On va morir el 8 d’agost de
1936, després d’una agonia deguda a les
ferides rebudes en combat. El seu nét
ens comenta, per informació rebuda de la Diputació de Lleida :
“Tenia una fractura de tíbia i
peroné i diverses ferides a la regió pectoral. Va morir a l'Hospital. Va ser
enterrat a Lleida amb honors militars atès que va ser dels primers morts
republicans de la
guerra. Durant els pocs dies que va estar a l'Hospital, la
seva esposa va tenir ocasió de visitar-lo i ell es va acomiadar
demanant-li que es cuidessin molt tant
ella com les dues nenes.”
Ara recentment (octubre de 2020) hem descobert una nova dada del seu enterrament. Segons el Diari de Barcelona, aleshores en mans d'Estat Català (11 d'agost de 1936):
"Diumenge a la tarda fou enterrat el milicià Josep García Abad, mort a conseqüència de les ferides rebudes en el combat que varen sostenir les milícies a Sástago. Aquest Milicià pertanyia a la C.N.T., i vivia al barri de Sant Andreu, de Barcelona. Presidiren el dol les autoritats, Comitès i totes les milícies. L'enterrament ha estat una manifestació de dol imponent. La desfilada durà prop de dues hores."
En el transcurs de la Guerra Civil el
nomenclàtor de la ciutat de Barcelona va viure molts canvis de noms. Els noms
propers a l’antic règim així com a les capes socials més afavorides van ser substituïts
per noves denominacions. Segons el llibre de Josep Maria Vilarrúbia i Estrany (Història
dels carrers de Sant Andreu de Palomar, editat per la Caixa de Barcelona, l’any 1982) la Rambla de Fabra i Puig va ser batejada de nou amb el nom de Josep
García. El poble de Sant Andreu va voler honorar amb el seu nom una de les
principals vies de comunicació de la ciutat. En ser un dels primers caiguts del
Districte s’honorava la seva valentia enfront de l’adversitat i coratge per la
defensa de les llibertats democràtiques i catalanes. En arribar el nou règim
franquista la Rambla passa de nou a dir-se de Fabra i Puig.
En Josep García va donar llur
vida per la defensa d’uns ideals que creia justos. La seva vídua i filles van
haver de sobreviure, a voltes amb menyspreu, el dur túnel del llarg franquisme. Per ell i per
totes les persones que van tenir el reflex valent de defensar amb desig la República, un record ben viu de tots els demòcrates del present i del futur.
Properament en compliment del nou
Reglament de Foses, l’Ajuntament de Lleida erigirà un monument en memòria de
les persones d’ambdós bàndols enterrats a les 3 foses comunes del Cementiri de
Lleida. Posats en contacte amb les persones de la Memòria Històrica,
en Josep García Abad no es troba en les llistes de les persones enterrades en
aquestes foses comunes. Estan investigant si està al Valle de los Caidos on van traslladar, durant els primers anys de
la postguerra, persones caigudes dels dos bàndols. Es calcula que hi ha
40.000 morts enterrats allà. Els seus néts
l’estant cercant per a honorar la seva memòria.
Pau Vinyes i Roig
Entrada actualitzada el 26 d'octubre de 2020.
Comentaris