De
l'antic entorn de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, abans de la
construcció de l'actual temple, solament resten dues cases al carrer del
Pont - el carrer que uneix les places de l'Estació i d'Orfila. El nom
del carrer és degut al pont que creuava el Rec Comtal en el seu tram per
aquest indret del poble. Els edificis són datats al segle XVIII.
Actualment són propietat de l'Ajuntament de Barcelona i segons la pròpia
municipalitat les cases seran salvaguardades per a equipaments.
Tanmateix, la proposta d'equipaments no serà una realitat fins d'aquí
cinc anys, ja que en l'actual legislatura, per manca de pressupost, no
es preveu actuar-hi. Des del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias amb el
recolzament de l'Associació de Veïns i de Veïnes de Sant Andreu de
Palomar s'ha adreçat un escrit al regidor del Districte on se li fa
esment de la preocupació en el deteriorament dels edificis si no s'hi
actua amb rapidesa. A l'espera de notícies sobre l'afer us deixem amb un
article publicat a L'Abans de Sant Andreu de Palomar. Recull gràfic (1880-1976), editat per l'Editorial Efadós, que ens apropa a l'urbanització de l'actual plaça d'Orfila:
 |
| Vista a vol d'ocell del nucli antic de Sant Andreu de Palomar, vers l'any 1929. S'hi observa l'obertura del carrer de Joaquim Malats i del passeig de Torras i Bages, obert l'any 1928 i inaugurat el 1932. A primer terme, a l'esquerra de la parròquia el carrer del Pont amb les seves cases. Autor desconegut. Fons Arxiu CEII. |
El poble de
Sant Andreu de Palomar s’urbanitza a redós del seu temple parroquial. Un
conjunt de carrers estrets, ombrívols i amb problemes per a evacuar les seves aigües residuals així com les escombraries del seus habitants.
Per aquest motiu l’Ajuntament de Sant Andreu projecta diversos plans
urbanístics per a l’eixamplament del seu nucli antic. Una de les propostes
suggerides és l’obertura el del carrer
de la Reforma o de Malats, aquest darrer en honor al pianista Joaquim Malats
nascut el 1872 a Sant Andreu per pura casualitat i mort el 1912 a Barcelona a
l’edat de 40 anys. El nom de la Reforma
li ve donat perquè en aquelles dates s’estava obrint la Via Laietana de
Barcelona. La proposta era unir el centre històric amb la part alta de l’antic
poble.
El regidor lligaire Pere Grau i el lerrouxista Gaspar Rodés i el tradicionalista Ramon Riera presenten el
17 de gener a la comissió de Foment de l’Ajuntament de Barcelona la proposta
d’obertura. Duia per títol: “Un proyecto
para la prolongación de la calle Vasconia, antes de Riego, des de la de
Bartrina hasta la de San Andrés”.
 |
| Carrer de Santa Marta amb el de Santa Cristina, cap als anys 20. Un tram del carrer de Santa Cristina va desaparèixer arran de la obertura del passeig Torras i Bages. A la imatge, vestit de capellà, presumiblement mossèn Joan Clapés, l'autor de Les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar (FHSAP). Autor desconegut. Imatge extreta del llibre FHSAP. |
Anys abans,
el 1906, el regidor de la Lliga Josep Cararach i Maurí havia proposat
l’enderrocament d’algunes cases de la plaça d’Orfila i l’eixamplament del
carrer de l’Hostal. El qual havia d’unir l’esmentada plaça amb el carrer Gran.
Per motius econòmics en els pagaments de les expropiacions de les cases
afectades endarreriren l’inici de la construcció del nou vial. Les obres
s’iniciaven l’any 1916 i no finalitzarien fins l’any 1922. Segons l’historiador
Martí Checa: “L’amplada projectada, 14 m, refermava la voluntat higienista i de
comunicació i oferia al nou carrer la possibilitat de ser guarnit amb arbres.
Les expropiacions també van permetre que moltes finques existents i algunes de
noves deixessin un espai enjardinat al davant, cosa que va consolidar la
peculiar fisonomia del carrer.”
Per
l’historiador andreuenc Joan Clapés i Corbera a les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar (Editorial Catalònia,
Barcelona, 1931): ”Sant Andreu de Palomar i les demés parròquies del Pla de
Barcelona, en el segle XVIII tingueren batlles propis i regidors nomenats, pel
Decret de Nova Planta, disgregant-se del tot, llurs administradors, de
l’administració de Barcelona, fruint aquelles d’una plena autonomia municipal.”
 |
| Plaça d'Orfila amb la parròquia al fons, entre 1900-1910.La casa de l'esquerra era la Sabateria Vinyes, essent enderrocada arran de la construcció del nou l'edifici de l'Ajuntament. Autor desconegut. Imatge extreta del llibre FHSAP. |
L’actual
edifici de l’Ajuntament va ésser ampliat el 1915, després de l’enderroc
d’algunes cases, situades més endavant de l’antic edifici. Va fer funcions de
tinència d’alcaldia fins el 1984, que amb la nova divisió territorial de
Barcelona es convertiria en la seu del Districte de Sant Andreu.
Després del
Decret d’Annexió del 20 d’abril de 1897 Sant Andreu de Palomar esdevenia un nou
districte barceloní, el més extens de Barcelona. El 1905 el nou Districte Novè
comprenia 24 quilòmetres d’extensió: l’antic terme municipal de Sant Andreu, La
Sagrera –històricament territori de Sant Martí de Provençals i annexat a Sant
Andreu fins a l’actualitat-, Santa Eulàlia de Vilapicina –antic barri
andreuenc-, l’expoble d’Horta i el Camp de l’Arpa –també pertanyen a Sant
Martí-.
No serà fins
la data més amunt assenyalada de l’any 1984 que el Districte Novè serà dividit
en dos: Sant Andreu i Nou Barris, aquest darrer amb els nous barris creats
arran de l’onada immigratòria dels anys cinquanta, seixanta i setanta.
Pau Vinyes i
Roig
Comentaris