LES MASIES DE SANT ANDREU DE PALOMAR

 
Els historiadors Jordi Petit i Pau Vinyes i la pedagoga Lourdes Pinyol, amb la col·laboració tècnica de Jordi Batlle, projecten el llibre "Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques", via mecenatge, a través de la pàgina Verkami.

Can Nyau. Autor desconegut. Fons Memòria Digital Cat.

El llibre es dividirà en dos blocs. Un d’introducció a l’àmbit geogràfic i social i el món pagès i l’altre serà un inventari de les aproximadament cent masies/cases de pagès  inventariades a l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar. Cada casa de pagès descrita anirà, si és possible, amb una imatge. En aquells casos que no s'hagi localitzat cap fotografia es farà, a partir de les dades històriques obtingudes, un croquis aproximat de l’edifici. Finalitzarà amb un plànol on es situen les cases de pagès en l’àmbit geogràfic andreuenc, un petit recull d’entrevistes orals transcrites de persones que hagin viscut en les masies referenciades i un apèndix amb les fonts de consulta i agraïments.

Vista general de Sant Andreu de Palolmar, a primer terme camps de conreu a tocar del Rec Comtal i de la parròquia, vers el 1928. Autor desconegut. Fons Francesc Josep Román Campoy.

A PAGÈS, MASIES, PAGESOS I FEINA DE CAMP

Can Vinyes, anys 20'. Autor desconegut. Fons Arxiu AEM

Les recents descobertes arqueològiques en les obres del tren d’alta velocitat han fet sobreeixir a la llum pública assentaments humans del paleolític superior així com vil·les romanes del segle II dC. Segons Fèlix Oliver (1998): “A l’entorn de l’any 10 aC tindria lloc la fundació de nova planta de la ciutat de Barcino, assentada dalt d’un monticle d’uns 17 m d’alçada, situat entre dues rieres arran de mar.” Al voltant d’aquest nucli habitat s’alçaren diverses vil·les romanes que s’entengueren al llarg del pla de Barcelona. L’evolució a través dels segles d’aquestes vil·les reconvertides en masos comporta l’enfortiment de propietats dedicades al conreu de l’horta, els cereals, la vinya... En molts casos aprofitant el curs del Rec Comtal o de rieres. 

Segons Fèlix Oliver (1998): “La intensificació de l’explotació agrícola del pla de Barcelona es deturaria a l’entorn del s. XVII, arran de les guerres dinàstiques que durant més de setanta anys assolaren la ciutat i els entorns. Iniciades pràcticament amb la Guerra dels Segadors, en que Sant Andreu de Palomar tingué una presència rellevant, no finiren fins a la capitulació de la ciutat, el 1714”. Tot seguit, entre els segles XVIII i XIX, neix una revifada en l’activitat agrària deguda a la pacificació de la zona en no haver-hi grans conflictes bèl·lics. És el moment de la construcció de recs, sínies, cisternes, assuts, cisternes i de dipòsits de tota mena per a l’aprofitament intensiu dels recursos hidràulics.

Can Guineueta, desapareguda. Autor i fons Eduard Molins

Els principals conreus elaborats en l’antic terme municipal andreuenc són la vinya,  camps de sembradura a través del blat, ordi, espelta..., l’horta amb cebes, cols, enciams, llegums... i garrofers, oliveres i arbres fruiters. Tampoc podem oblidar la ramaderia de vaques, ovelles, bens i cabres. I la cria domèstica d’ànecs, oques, porcs, gallines...Hi ha qui tenia colomars, eixams d’abelles i bous, mules i cavalls per a traginar d’un lloc a l’altre o bé per a les feines del camp.

En l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar s’hi han localitzat, a mitjans de segle XX, aproximadament unes cent  masies, de les quals actualment en prou feines queden en peu unes 12. La pressió i l’especulació  urbanística ha fet que moltes masies hagin desaparegut. En d’altres casos els masos s’han adaptat a la trama urbana configurant nous edificis urbans. 

Jordi Petit i Gil, Lourdes Pinyol i Selva i Pau Vinyes i Roig

Autors