.jpg) |
Imatge: Sant Martí de Provençals i el Pla de Barcelona, 1716, en un dibuix realitzat des de la Torre dels Pardals. Gravat de Francesc de Santacruz. AHCB.
|
SANT ANDREU DE PALOMAR I L’ONZE DE SETEMBRE DE 2013
Andreuenques i
andreuenques,
En data tan senyalada
volem commemorar i retre merescut homenatge a tots els catalans i les catalanes
que van lluitar per la salvaguarda dels drets nacionals de Catalunya durant el
conflicte de la Guerra de Successió Espanyola. A inicis del segle XVIII Sant
Andreu de Palomar era una comunitat rural del Pla de Barcelona. Dues parròquies
s’estenien en tot el territori andreuenc: Sant Andreu de Palomar i Santa
Eulàlia de Vilapicina; ambdues sota la jurisdicció del Consell de Cent. En el
cens de 1716 comptava amb 600 habitants, repartits per tot el territori. La
majoria en masies disperses arreu.
Un fet important, i a
tenir molt en compte, és que arran del Decret de Nova Planta promulgat per
Felip V –veritable guanyador del combat bèl·lic- Sant Andreu de Palomar
esdevenia municipi independent. Fos per afeblir la ciutat de Barcelona o per
raó d’una nova administració local a semblança dels ajuntaments del regne de
Castella el nostre poble va esdevenir un ens local amb vida pròpia.
Tal com ens fa saber
l’ historiador andreuenc i vicepresident del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias
Manel Martín, en referència a la vinculació històrica de Sant Andreu de Palomar
amb els fets de 1714:
“Situat a l’extrem
nord del Pla de Barcelona i prop de l’estret del Coll de Finestrelles, pas
obligat cap al Vallès, el nord del país i França, Sant Andreu ha estat al llarg de la història
un centre privilegiat de comunicacions. No va ser una excepció al llarg de la
Guerra de Successió. Diversos esdeveniments polítics i bèl·lics van tenir lloc aleshores
en territori andreuenc. Al maig de 1704,
la major part de l’exèrcit austriacista desembarcat a la boca del Besòs
s’allotja a Sant Andreu de Palomar i es produeixen algunes topades amb les
tropes borbòniques, sortides de Barcelona, a Santa Eulàlia de Vilapicina. Sant
Andreu proporcionà contingents importants als sometents del Vallès en els seus
atacs a l’exèrcit de Felip V al seu pas per Torre Baró, el qual prendrà
represàlies contra la població
andreuenca. A l’agost de 1705 els
prohoms de Sant Andreu oferiren a
l’arxiduc Carles, que acaba de desembarcar,
la seva lleialtat a la masia de Cal Borni. A l’abril de 1706 en l’intent
felipista de conquerir la ciutat de
Barcelona, l’exèrcit del duc de Noailles
va ocupar Sant Andreu de Palomar. Al maig de 1709 l’arxiduc Carles d’Àustria passà
revista, entre altres, al Regiment de la
Reial Guàrdia catalana a Sant Andreu. Al juliol de 1713 el setge borbònic
s’estableix al voltant de Barcelona i situa un dels seus centres d’operacions a
Sant Andreu, a la Torre dels Pardals, prop del Guinardó. En aquest indret
s’establiran casernes, una potent bateria d’artilleria, i un punt d’observació
avançada per l’alt comandament francès,
el duc de Pòpuli, primer, i el duc de
Berwick, després, ja en la fase
definitiva a l’estiu del 1714”.
Sempre s’ha tingut
una visió historiogràfica dels fets de l’11 de Setembre de 1714 des de la
capital. És a dir des de Barcelona estant. Tanmateix, a fora muralles hi havia
acció i moviment de tropes que d’alguna manera afectaren a la població dels
pobles del Pla de Barcelona, entre ells Sant Andreu de Palomar. És de justícia
tenir-ho en compte.
Ara bé, recordar el
passat ens fa posseïdors de les nostres arrels com a poble i ens fa esculpir el
sentiment com a tal. Tot i això, és en el present, i sobretot en el futur, que
volem seguir formant part d’aquest poble i sentir-nos-en orgullosos de
pertànyer. És de dignitat i de fermesa que els catalans i les catalanes
recuperin llur llibertat i enalteixin l’esperit de recuperar aquesta llibertat.
Som un sol poble que vol conquerir el seu futur de forma pacífica i democràtica.
La democràcia és l’arrel del nostre ADN (així ho hem demostrat al llarg de la
història, quan se’n ha permès governar-nos per nosaltres mateixos). Per aquest
motiu volem esdevenir un Estat que treballi per als seus ciutadans i ciutadanes
per un món més just, igualitari i humà. Sense la justícia social no hi ha
llibertat possible. Així doncs, per a nosaltres, hereus d’aquell 1714, la
llibertat que tenim a les nostres mans com a poble va entrelligada amb la ferma
voluntat del raonament humanista d’un nou Estat obert i just a les demandes
socials dels seus habitants.
Aquest testimoniatge
ha d’enfortir a les futures generacions en la preservació d’aquests ideals
democràtics i de sobiranisme polític.
Pel dret a decidir el
nostre propi futur.
Per la democràcia
participativa.
Per Sant Andreu de
Palomar i La Sagrera.
Per la llibertat de
tots els pobles oprimits.
Visca Catalunya
lliure!!!
ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA DE SANT ANDREU
Comentaris