SANT ANDREU DE PALOMAR I L’ONZE DE SETEMBRE DE 2013

Imatge: Sant Martí de Provençals i el Pla de Barcelona, 1716, en un dibuix realitzat des de la Torre dels Pardals. Gravat de Francesc de Santacruz. AHCB.
 


SANT ANDREU DE PALOMAR I L’ONZE DE SETEMBRE DE 2013


Andreuenques i andreuenques,


En data tan senyalada volem commemorar i retre merescut homenatge a tots els catalans i les catalanes que van lluitar per la salvaguarda dels drets nacionals de Catalunya durant el conflicte de la Guerra de Successió Espanyola. A inicis del segle XVIII Sant Andreu de Palomar era una comunitat rural del Pla de Barcelona. Dues parròquies s’estenien en tot el territori andreuenc: Sant Andreu de Palomar i Santa Eulàlia de Vilapicina; ambdues sota la jurisdicció del Consell de Cent. En el cens de 1716 comptava amb 600 habitants, repartits per tot el territori. La majoria en masies disperses arreu.


Un fet important, i a tenir molt en compte, és que arran del Decret de Nova Planta promulgat per Felip V –veritable guanyador del combat bèl·lic- Sant Andreu de Palomar esdevenia municipi independent. Fos per afeblir la ciutat de Barcelona o per raó d’una nova administració local a semblança dels ajuntaments del regne de Castella el nostre poble va esdevenir un ens local amb vida pròpia. 


Tal com ens fa saber l’ historiador andreuenc i vicepresident del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias Manel Martín, en referència a la vinculació històrica de Sant Andreu de Palomar amb els fets de 1714:


“Situat a l’extrem nord del Pla de Barcelona i prop de l’estret del Coll de Finestrelles, pas obligat cap al Vallès, el nord del país i França,  Sant Andreu ha estat al llarg de la història un centre privilegiat de comunicacions. No va ser una excepció al llarg de la Guerra de Successió. Diversos esdeveniments polítics i bèl·lics van tenir lloc aleshores en territori andreuenc.  Al maig de 1704, la major part de l’exèrcit austriacista desembarcat a la boca del Besòs s’allotja a Sant Andreu de Palomar i es produeixen algunes topades amb les tropes borbòniques, sortides de Barcelona, a Santa Eulàlia de Vilapicina. Sant Andreu proporcionà contingents importants als sometents del Vallès en els seus atacs a l’exèrcit de Felip V al seu pas per Torre Baró, el qual prendrà represàlies  contra la població andreuenca.  A l’agost de 1705 els prohoms de Sant Andreu oferiren  a l’arxiduc Carles, que acaba de desembarcar,  la seva lleialtat a la masia de Cal Borni. A l’abril de 1706 en l’intent felipista  de conquerir la ciutat de Barcelona,  l’exèrcit del duc de Noailles va ocupar Sant Andreu de Palomar. Al maig de 1709 l’arxiduc Carles d’Àustria passà revista, entre altres,  al Regiment de la Reial Guàrdia catalana a Sant Andreu. Al juliol de 1713 el setge borbònic s’estableix al voltant de Barcelona i situa un dels seus centres d’operacions a Sant Andreu, a la Torre dels Pardals, prop del Guinardó. En aquest indret s’establiran casernes, una potent bateria d’artilleria, i un punt d’observació avançada per l’alt  comandament francès, el duc de Pòpuli, primer,  i el duc de Berwick, després,  ja en la fase definitiva a l’estiu del 1714”.


Sempre s’ha tingut una visió historiogràfica dels fets de l’11 de Setembre de 1714 des de la capital. És a dir des de Barcelona estant. Tanmateix, a fora muralles hi havia acció i moviment de tropes que d’alguna manera afectaren a la població dels pobles del Pla de Barcelona, entre ells Sant Andreu de Palomar. És de justícia tenir-ho en compte.


Ara bé, recordar el passat ens fa posseïdors de les nostres arrels com a poble i ens fa esculpir el sentiment com a tal. Tot i això, és en el present, i sobretot en el futur, que volem seguir formant part d’aquest poble i sentir-nos-en orgullosos de pertànyer. És de dignitat i de fermesa que els catalans i les catalanes recuperin llur llibertat i enalteixin l’esperit de recuperar aquesta llibertat. Som un sol poble que vol conquerir el seu futur de forma pacífica i democràtica. La democràcia és l’arrel del nostre ADN (així ho hem demostrat al llarg de la història, quan se’n ha permès governar-nos per nosaltres mateixos). Per aquest motiu volem esdevenir un Estat que treballi per als seus ciutadans i ciutadanes per un món més just, igualitari i humà. Sense la justícia social no hi ha llibertat possible. Així doncs, per a nosaltres, hereus d’aquell 1714, la llibertat que tenim a les nostres mans com a poble va entrelligada amb la ferma voluntat del raonament humanista d’un nou Estat obert i just a les demandes socials dels seus habitants.


Aquest testimoniatge ha d’enfortir a les futures generacions en la preservació d’aquests ideals democràtics i de sobiranisme polític.


Pel dret a decidir el nostre propi futur.


Per la democràcia participativa.


Per Sant Andreu de Palomar i La Sagrera.


Per la llibertat de tots els pobles oprimits.


Visca Catalunya lliure!!!


ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA DE SANT ANDREU



Comentaris