En el llunyà segle XI, allà on el torrent d’Estadella
s’ajuntava amb el riu Besòs, en un territori ben regat ple d’hortes i amb algun
molí, és on s’han trobat les primeres referències d’una població en els
terrenys que avui ocupa el popular barri del Bon Pastor. Entre aquests anys i
el de la primera fotografía en aquest lloc van més de vuit segles. En aquests 800
anys varen créixer diversos nuclis urbans diferenciats que avui formen un tot:
són la barriada d’Estadella, on fins fa ben poc encara es conservaven la
“caseta i l’hortet” que havien treballadors de Barcelona (1910-1920), Sanchis,
les Cases Barates, les Carolines i diversos blocs d’habitatges. Un creixement
ben particular per un barri que ha hagut de lluitar per aconseguir millores
socials i urbanístiques. El seu nom fou inventat pel controvertit bisbe Irurita
el 1935.
Transcrivim algunes de les idees que ens traslladen Jaume
Fabre i l’enyorat Josep Maria Huertas Claveria a la seva imprescindible “Tots
els barris de Barcelona” (1976):“La barriada d’Estadella neix exactament a la
frontera d’aleshores entre Barcelona i Santa Coloma.(…) A l’altra banda de la
frontera, a Santa Coloma, l’alcalde Enric Sanchis aixecava el seu petit imperi industrial.
A la vegada que es lucrava a bastament de l’extracció de sorres del Besòs,
construïa una fàbrica textil (…). Aquella porció de terreny es convertirà en el
seu reialme que el 1929 veu considerablement augmentat el nombre de súbdits amb
la construcció del grup de Cases Barates Milans del Bosch i, més al nord, les
de Baró de Viver. (…) Abans, però, diuen que, aprofitant una época d’atur, de
poca feina, fa treballar els obrers de la seva fàbrica en la construcció d’una
barriada de casetes unifamiliars just davant de la fàbrica (…) que lloga als
seus empleats com a vivenda (…)”. Tot un exemple de caciquisme, doncs, que
creà dues comunitats diferenciades. Passada la guerra civil la població del Bon
Pastor es va trobar en un estat lamentable: desassistida, enfrontada i
famèlica.
Fins el dia 1 de Gener de 1945 part del Bon Pastor pertanyia
a Santa Coloma. En aquella data, fruit d’un acord econòmic entre els dos
ajuntaments, passà a formar part de Barcelona la totalitat de la barriada. Cinc
anys abans havia arribat al barri el mossèn Joan Cortina, el popular Pare Botella, que aglutinà i coordinà
diversos moviments d’ajut mutu i de reivindicació social creant la llavor del
que dècades després seria l’Associació de Veïns, combativa i treballadora per
aconseguir millores en un barri molt oblidat: escoles,
ambulatori, fermat dels carrers, etc.
Jordi Rabassa Massons
Historiador
Publicat a L'abans de Sant Andreu de Palomar. Recull gràfic 1880-1976. Editorial Efadós. El Papiol, 2012-2013.
Publicat a L'abans de Sant Andreu de Palomar. Recull gràfic 1880-1976. Editorial Efadós. El Papiol, 2012-2013.
Comentaris