EL BON PASTOR, DEL CACIQUISME A LA LLUITA OBRERA I VEÏNAL


En el llunyà segle XI, allà on el torrent d’Estadella s’ajuntava amb el riu Besòs, en un territori ben regat ple d’hortes i amb algun molí, és on s’han trobat les primeres referències d’una població en els terrenys que avui ocupa el popular barri del Bon Pastor. Entre aquests anys i el de la primera fotografía en aquest lloc van més de vuit segles. En aquests 800 anys varen créixer diversos nuclis urbans diferenciats que avui formen un tot: són la barriada d’Estadella, on fins fa ben poc encara es conservaven la “caseta i l’hortet” que havien treballadors de Barcelona (1910-1920), Sanchis, les Cases Barates, les Carolines i diversos blocs d’habitatges. Un creixement ben particular per un barri que ha hagut de lluitar per aconseguir millores socials i urbanístiques. El seu nom fou inventat pel controvertit bisbe Irurita el 1935.

Transcrivim algunes de les idees que ens traslladen Jaume Fabre i l’enyorat Josep Maria Huertas Claveria a la seva imprescindible “Tots els barris de Barcelona” (1976):“La barriada d’Estadella neix exactament a la frontera d’aleshores entre Barcelona i Santa Coloma.(…) A l’altra banda de la frontera,
El Bon Pastor l'any 1935. S'hi pot observar la frontera marcada en vermell que delimita les poblacions de Sant Andreu de Palomar (Barcelona) i Santa Coloma de Gramanet. Fons Institut Cartogràfic de Catalunya.
a Santa Coloma, l’alcalde Enric Sanchis aixecava el seu petit imperi industrial. A la vegada que es lucrava a bastament de l’extracció de sorres del Besòs, construïa una fàbrica textil (…). Aquella porció de terreny es convertirà en el seu reialme que el 1929 veu considerablement augmentat el nombre de súbdits amb la construcció del grup de Cases Barates Milans del Bosch i, més al nord, les de Baró de Viver. (…) Abans, però, diuen que, aprofitant una época d’atur, de poca feina, fa treballar els obrers de la seva fàbrica en la construcció d’una barriada de casetes unifamiliars just davant de la fàbrica (…) que lloga als seus empleats com a vivenda (…)”. Tot un exemple de caciquisme, doncs, que creà dues comunitats diferenciades. Passada la guerra civil la població del Bon Pastor es va trobar en un estat lamentable: desassistida, enfrontada i famèlica. 


Fins el dia 1 de Gener de 1945 part del Bon Pastor pertanyia a Santa Coloma. En aquella data, fruit d’un acord econòmic entre els dos ajuntaments, passà a formar part de Barcelona la totalitat de la barriada. Cinc anys abans havia arribat al barri el mossèn Joan Cortina, el popular Pare Botella, que aglutinà i coordinà diversos moviments d’ajut mutu i de reivindicació social creant la llavor del que dècades després seria l’Associació de Veïns, combativa i treballadora per aconseguir millores en un barri molt oblidat: escoles, ambulatori, fermat dels carrers, etc.

Jordi Rabassa Massons
Historiador 

Publicat a L'abans de Sant Andreu de Palomar. Recull gràfic 1880-1976. Editorial Efadós. El Papiol, 2012-2013. 

Comentaris