A Pagès, masies, pagesos i feina de camp
Les
recents descobertes arqueològiques en les obres del tren d’alta velocitat han
fet sobreeixir a la llum pública assentaments humans del paleolític superior
així com vil·les romanes del segle II dC. Segons Fèlix Oliver (1998): “ A
l’entorn de l’any 10 aC tindria lloc la fundació de nova planta de la ciutat de
Barcino, assentada dalt d’un monticle d’uns 17 m d’alçada, situat entre dues
rieres arran de mar.” Al voltant d’aquest nucli habitat s’alçaren diverses
vil·les romanes que s’entengueren al llarg del pla de Barcelona. L’evolució a
través dels segles d’aquestes vil·les reconvertides en masos comporta
l’enfortiment de propietats dedicades al conreu de l’horta, els cereals, la
vinya... En molts casos aprofitant el curs del Rec Comtal o de rieres.
Segons
Fèlix Oliver (1998): “La intensificació de l’explotació agrícola del pla de
Barcelona es deturaria a l’entorn del s. XVII, arran de les guerres dinàstiques
que durant més de setanta anys assolaren la ciutat i els entorns. Iniciades
pràcticament amb la Guerra dels Segadors, en que Sant Andreu de Palomar tingué
una presència rellevant, no finiren fins a la capitulació de la ciutat, el
1714”. Tot seguit, entre els segles XVIII i XIX, neix una revifada en
l’activitat agrària deguda a la pacificació de la zona en no haver-hi grans
conflictes bèl·lics. És el moment de la construcció de recs, sínies, cisternes,
assuts, cisternes i de dipòsits de tota mena per a l’aprofitament intensiu dels
recursos hidràulics.
Els
principals conreus elaborats en l’antic terme municipal andreuenc són la
vinya, camps de sembradura a través del
blat, ordi, espelta..., l’horta amb cebes, cols, enciams, llegums... i
garrofers, oliveres i arbres fruiters. Tampoc podem oblidar la ramaderia de
vaques, ovelles, bens i cabres. I la cria domèstica d’ànecs, oques, porcs,
gallines...Hi ha qui tenia colomars, eixams d’abelles i bous, mules i cavalls
per a traginar d’un lloc a l’altre o bé per a les feines del camp.
En
l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar s’hi han localitzat, unes cent seixanta
masies, de les quals actualment amb prou feines queden en peu unes 20. La
pressió i l’especulació urbanística ha
fet que moltes masies hagin desaparegut. En d’altres casos els masos s’han
adaptat a la trama urbana configurant nous edificis urbans.
Presentació del llibre Les masies de Sant Andreu de Palomar
El proper dijous dia 27 de març, a les 19 hores, a l'Auditori del Centre Cultural Can Fabra (carrer del Segre, 24-32 / Sant Andreu de Palomar / 08030-Barcelona) es presentarà el llibre Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès. Aquest inventari és fruït del treball de recerca realitzat per l'Alenxandra Capdevila, l'Alejandra García, la Laura Gómez, La Lourdes Pinyol, en Jordi Petit, en Ricard Paradís, en Jordi Sánchez i en Pau Vinyes i Roig. Un conjunt d'historiadors i arquitectes que han reflectit en 272 pàgines l'ànima de les cases de pagès andreuenques. En el projecte,realitzat a través del micromecenatge de Verkami, hi han col·laborat el Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, Tot Historia Associació Cultural, l'Arxiu Històric de Roquetes, el Bar Versalles, la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, la Gestoria Das, Gràfiques Robert, l'Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar i els Districtes de Nou Barris i de Sant Andreu de l'Ajuntament de Barcelona així com més de 100 mecenes que amb el seu ajut han fet possible donar llum a la vida a pagès a Sant Andreu de Palomar.
Galdric de Rocabruna
Comentaris