L’any 1854
s’inaugurava el tram ferroviari de Barcelona a Granollers, que més tard arribaria fins a
la frontera amb l’estat Francès (Portbou-Cervera de la Marenda). Era el primer
cop que el tren arribava a Sant Andreu
de Palomar. Fins aleshores els andreuencs i les andreuenques per a desplaçar-se
a Barcelona i al rere país ho havien de fer a peu o en tartana. Tanmateix, l’elevat cost inicial
del bitllet de tren va fer desistir a molts ciutadans de la seva utilització i
seguiren utilitzant els mitjans tradicionals per als seus desplaçaments. No
serà fins ben entrat el segle XX que el tren esdevindrà un mitjà de transport a
l’abast de tothom. La nova estació, anomenada de Sant Andreu de Palomar -després batejada com a Sant Andreu Comtal per ésser a
tocar del Rec Comtal-, fou construïda en l’actual desplaçament per la Companyia
Ferroviaria Madrid, Zaragoza y Alicante (MZA). L’estació coneguda popularment
pels veïns i veïnes com la de baix és en l’actualitat l’edifici ferroviari més
antic de l'Estat espanyol en funcionament i el seu futur com a tal té els dies comptats, ja que les
obres del tren d’alta velocitat obligaran a construir-ne una de nova a tocar de
l’actual. Les obres de la nova estació soterrada s'iniciaran el gener de 2015 i entrarà en funcionament, si tot va com diuen els tècnics d'Adif, cap finals del 2016. Pel que sembla l’antic edifici serà preservat com equipament públic.
 |
| Estació de Sant Andreu Comtal. Fotografia Tomàs Fàbregas. Fons Tomàs Fàbregas i Caterineu |
El 27 de novembre
de 1862 s’inaugurava la línia de dalt, la qual en el seus orígens enllaçava
Barcelona amb Manresa, Lleida i Saragossa. Posteriorment s’allargaria fins a
l’Hospitalet de Llobregat i Vilafranca del Penedès pel sud i pel nord arribaria
fins a Puigcerdà i Sant Joan de les Abadesses –aquesta darrera línia
desapareguda el 1985. La construcció del
ferrocarril del Nord comporta riquesa i creixement demogràfic i urbanístic per
a Sant Andreu de Palomar. Els tallers del Nord, situats entre el cementiri
andreuenc i la carretera de Dalt o de Barcelona –avui carrer de Concepción Arenal-
significaren una onada immigratòria sense precedents. En aquest dipòsits es construïren les noves locomotores i els nous vagons de la Companyia de
Ferrocarriles del Norte de España. La urbanització dels carrers Abat Odó,
d’Ignasi Iglésias i Coroleu es va realitzar, en part, arran de l’onada immigratòria abans esmentada;
fet que va comportar la creació de nous habitatges per als treballadors de
l’empresa ferroviària. Entre els treballadors
hi trobem el pare del poeta i dramaturg Ignasi Iglésias.
 |
| Tallers del Nord. Foto autor desconegut. Fons Arxiu Particular. |
L’any 1877 un nou
mitjà de transport s’afegia als ja existents: el tramvia de foc. El tramvia de
vapor enllaçava el carrer Trafalgar (Arc de Triomf) amb Sant Andreu de Palomar,
tot passant pel Clot i per Sant Martí de Provençals. Fou una opció no exempta de polèmica
per l’oposició del gremi de carreters per la competència i per part del veïnat
per les molèsties que ocasionava. El 1902 fou substituït per la línia de
tramvies elèctrics i a inicis dels anys quaranta del segle passat pel troleibús
fins la seva total substitució per la flota d’autobusos.
 |
| Dibuix que recrea l'antic Tramvia de Foc de Sant Andreu de Palomar a Barcelona, l'any 1877. Fons TMB. |
El 15 maig de 1955
arribava el metro a Sant Andreu de Palomar, a través de l’estació de Fabra i
Puig, i el 14 març de de 1968 ho feia al cor del nucli antic i de Torras i
Bages arrossegant esquerdes i esfondrament d’edificis i la mort d’onze persones
en les obres de prolongació de la Línia 1. Finalment a inicis de l’actual segle
les Línies 9 i 10 feien parada a Onze de Setembre.
 |
| Estació de metro de Fabra i Puig amb un comboi de la sèrie antiga. Foto autor desconegut. Fons TMB |
Amb alts i baixos,
els andreuencs i les andreuenques han estat connectats amb la ciutat de
Barcelona i amb altres indrets del país a través de la xarxa de transports
públics que s’han utilitzat en el context històric de cada moment. L’AVE, el
tren d’alta velocitat espanyola, passarà de llarg sense fer parada a Sant
Andreu Palomar. Tanmateix, haurà deixat un munt d’interrogants en la seva
construcció així com haurà esborrat de la memòria històrica les restes
arqueològiques trobades, les quals no convenien a preservar pel fet de fer nosa
i ser un obstacle entre el malentès progrés i fer-ho compatible amb la salvaguarda del patrimoni.
Pau Vinyes i Roig
Historiador
Publicat al Sant Andreu de Cap a Peus (abril de 2014) i ampliat el juliol de 2014.
Publicat al Sant Andreu de Cap a Peus (abril de 2014) i ampliat el juliol de 2014.
Comentaris