RELIGIOSOS MORTS DURANT LA REVOLUCIÓ DEL 1936 A SANT ANDREU DE PALOMAR

Entre el 17 i 18 de juliol de 1936 diversos militars i civils es sollevaren contra el règim elegit democràticament sorgit de les urnes del 16 de febrer d’aquell any. El cop d’Estat va fracassar en diversos territoris de la República Espanyola, entre ells Catalunya. Els revoltats en terres catalanes foren capturats, duts a judici i en molts casos afusellats. I pocs van poder fugir i passar al bàndol dels revoltats. El 19 de juliol, amb el triomf de la República a Barcelona, esclata la revolució i el descontrol per part d’elements descontrolats – i no tan descontrolats com s’ha volgut fer veure. S’inicia una persecució sense miraments contra els estaments religiosos, conservadors i gent vinculada amb l’antic règim monàrquic. Fins i tot alguns republicans de soca-rel també patiran les seqüeles dels anarquistes pel fet de donar aixopluc a persones de tarannà conservador i religiós o pel fet de protestar davant de tanta barbàrie. Son els primers mesos de la República en guerra. El poble de Sant Andreu de Palomar tampoc n’és aliè i en patirà les conseqüències. Els capellans, vicaris i sacerdots adjunts i familiars d’aquests seran carn de canó. 

 

Interior del temple parroquial de Sant Pacià, saquejat i convertit en menjador popular. Tomàs Fàbregas i Caterineu. Fons Tomàs Fàbregas.

Segons el capellà José Sanabre Sanromá en el seu llibre Martirologio de la Iglesia en la Diócesis de Barcelona durante la persecución religiosa 1936-1939 (editat l’any 1943) la immensa majoria dels religiosos andreuencs van ésser assassinats entre juliol i setembre de 1936. Transcrivim les referències del llibre pel que fa als capellans i els eclesíastics de les parròquies i edificis religiosos andreuencs:

Sant Andreu de Palomar:

QUINTÍ MALLOFRÉ SURIOL. Ecònom i capellà de Santa Perpetua de la Mogoda.

JUAN SEVILLANO VILLORIA. Vicari.

JOSEP LLESUY ESPOT. Capellà sacrista.

Sant Pacià:

BONAVENTURA ARTIGAS RIERA. Organista

FEDERIC CASAS ALIART. Adscrit.

PEDRO SERRA SERRAT. Adscrit i capellà  jubilat.

Institut Mental de Sant Andreu de Palomar:
JOAQUIM SERRA PLANAS. Superior.
PAULÍ MORA VIDAL. Infermer. 
LLUÍS OLIVER MIRÓ. Infermer.

Col·legi de Jesús, Maria i Josep:
PERE VERDAGUER.Capellà.
DOMÈNEC OBIOLS.Germà.
SEGISMUNDO SEGALES. Germà.

Més endavant descriu una petita biografia de cadascun d’ells – i afegeix el cunyat d’en Quintí Mallofré, en Joan Ravell i Tutusaus, ja que van ésser detinguts i assassinats el mateix dia-. Tot seguit transcrivim literalment el text biogràfic de cadascun d’ells realitzats per en José Sanabré:

Mossèn Quintí Mallofré i Suriol, mort el juliol de 1936. Autor desconegut. Fons Mercè Tolrà.

Rdo. QUINTÍN MALLOFRÉ SURIOL, Parróco de Santa Perpetua de la Moguda y Ecónomo de San Andrés de Palomar de ésta, des de 1932.

Nació  en San Quintín de Mediona el 17 de octubre de 1876. Fué detenido en San Andrés de Palomar (barcelona), en casa de su hermana María el 22 de junio de 1936, por la tarde, junto con su cuñado Juan Ravell, creyéndose que fueron inmolados los dos unas horas después.

RDO. JUAN SEVILLANO VILLORIA, Vicario de San Andrés de Palomar, des de 1936.

Nació en Barcelona (San Andrés de Palomar) el 14 de noviembre de 1900.

Fué detenido en esta barriada, en casa de unos familiares, el 26 de agosto de 1936, sin haberse tenido otra noticia posterior.

RDO. JOSÉ LLESUY ESPOT, Parróco jubilado de Tornabous, del Obispado de la seo de Urgel, Capellán Sacristán de San Andrés de Palomar desde primeros  de junio de 1936.

Nació en Llesuy (Sort) el 6 de mayo 1881.

Aterrorizado por la detención e intento de asesinato que sufrió los primeros días  de la persecución, decidió trasladar-se a su pueblo natal a primeros de agosto de 1936, siendo detenido al llegar a Sort, y después de penoso calvario pasado en el viaje a Lérida y en la cárcel de esta ciudad, fué fusilado en Lérida el 20 de agosto de 1936.

D. JUAN RAVELL TUTUSAUS, cuñado del Rdo. Quintín Mallofré, Ecónomo de San Andrés de Palomar.

Fué detenido en su propio domicilio de Barcelona, en donde había acogido a su cuñado el Rdo. Quintín Mallofré, el 22 de julio de 1936, creyéndose fue asesinado con su pariente el mismo dia.

RDO, FEDERICO CASAS ALIART, Abscrito a San Paciano de esta desde 1923.

Nació en San Andres de Palomar el 15 de agosto de 1883.

Fué detenido en su domicilio de San Andrés de Palomar en la noche del 21 al 22 de julio de 1936 y llevado a las afueras de la barriada, herido gravemente, falleció tres dáis después en el Hospital de San Pablo.
 

RDO. BUENAVENTURA ARTIGAS RIERA, Organista de San Paciano, de ésta, desde 1930.

Nació en Llisá de Munt el 9 de febrero de 1896.

Fué detenido en Barcelona, en la pensión  donde se había  refugiado, el 7 de septiembre de 1936, con el Rdo. José Romeu, Ecónomo de San Francisco de Asís, no constando otra noticia sino que estuvieron detenidos algunos días en el Chalet situado en el Paseo de sn Juan, esquina Provenza; fué fusilado en Moncada, pues sus restos fueron identificados en 1941.

​
RDO. PEDRO SERRA SERRAT,Parróco jubilado de Mojá​, Adscrito a la parroquia de San Paciano, desde 1932.

Nació en Vidrá en 1872.

Fué detenido en Barcelona por tercera vez, sin respetar su ancianidad y enfermedad, el 22 de sptiembre de 1936, a las ocho de la noche, con los Rdos. Juliana y Muxí, y asesinados en Moncada, en donde fueron identificados sus restos el 20 de julio de 1940.

HNO. JOAQUÍN SERRA PLANAS, de la Pia Sociedad de la Santa Cruz y San Pablo, Superior de los Hermanos del Instituto Mental de San Andrés de Palomar.  (Barcelona).
De unos 50 años de edad.
Fué detenido en Barcelona (Instituto Mental ) el 24 de julio de 1936 y asesinado en Cornellá el 16 de agosto de 1936.

HNO. PAULINO MORA VIDAL, de la Pia Sociedad de la Santa Cruz y San Pablo, enfermero del Instituto Mental de San Andrés de Palomar (Barcelona).
De unos 48 años de edad.
Fué detenido en Barcelona (Instituto Mental) el 25 de julio de 1936, con el Hermano Luis Oliver, y asesinados en la carretera de Horta a San Andrés, detrás del mencionado Instituto Menta, el 29 de julio de 1936.  

HNO.LUIS OLIVER MIRÓ, de la Pia Sociedad de la Santa Cruz y San Pablo, Enfermero del Instituto Mental de San Andrés de Palomar (Barcelona).
De unos 37 años. 
Fué detinido y asesinado con su Hermano Rdo. Juan y su compañero Hno. Mora.

RDO. PEDRO VERDAGUER,  de la Congregación de la Sagrada Familia de Barcelona (San Andrés de Palomar).
Nació en Manlleu el 25 de abril de 1908; profesó en Las Corts de Sarriá en 1924.
Fué detenido en Barcelona a mediados de octubre de 1936, sin tenerse noticias posteriores.

HNO. DOMINGO OBIOLS, de la Congrecación de los Hijos de la Sagrada Familia, de Barcelona (San Andrés de Palomar).
Nació en San Hipólito de Voltregá (Barcelona) el 20 de sptiembre de 1894; profesó en Blanes en 1916.
Fué detenido en su pueblo natal el 18 de agosto de 1936, en la casa de campo "Conjunta", adonde habia ido a visitar los Hermanos de las Escuelas Cristianas Honorato Alfredo y Olegario Ánge, allí refugiados; los tres fueron trasladados en un auto en dirección a San Baudilio y asesinados a unos tres kilómetros de San Hipólito de Voltregá. Sus restos fueron enterrados en San Hipólito.

HNO. SEGISMUNDO SEGALÉS,  de la Congregación de los Hijos de la Sagrada Familia, de Barcelona (San Andrés de Palomar)
Nació en Vich (Barcelona) el 1º de mayo de 1883.
Fué detenido en el Coll de Tenas el 8 de septiembre de 1936 y asesinado en Monta el mismo día.
  

Curiosament el rector de la parròquia de Sant Pacià, mossèn Alexandre Pech i Ferrer, se’n salvà. Després de la guerra ocuparà diversos càrrecs dins de la jerarquia eclesiàstica de la Diòcesis de l’arquebisbat de Barcelona. Segons alguns mossèn Pech tenia un conegut dins del comitè revolucionari de Sant Andreu de Palomar amb qui pactà convertir l’església de sant Pacià en menjador popular. Les restes de la reconversió de temple religiós  a edifici destinat a equipament social encara són visibles a la façana de l’església. Alexandre Pech se’l trobarà com un dels signants en la carta de suport que Francesc Cambó va fer arribar al general Franco.

Mossèn Alexandre Pech, rector de Sant Pacià. Tomàs Fàbregas i Caterineu. Fons Tomàs Fàbregas.

Mossèn Joan Clapés i Corbera, autor de les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar. Antoni Arissa i Asmarats. 
 IEFC.

Un altre capellà sense parròquia adscrita va ésser l’historiador i poeta Joan Clapés i Corbera, del qual enguany es commemora el 75è aniversari de la seva mort, ocorreguda mesos després de la fi de la guerra. Clapés va viure d’amagat durant tot el conflicte bèl·lic, primer a Pedralbes i després en una casa del poble d’Horta.  

De tots els religiosos morts només Quintí Mallofré i Suriol serà homenatjat amb el nom d’un carrer en ple franquisme. Carrer que encara a dia d’avui du per nom. Frederic Casas, Joan Ravell i el propi Mallofré seran recordats  en una esquela mortuòria en “nombre de los caídos por Dios y por España”. Els altres seran recordats anys més tard.

PD: La publicació del present article ha comportat que veïns i familiars dels sacerdots assassinats portessin a la llum més dades o bé l'esment d'algun capellà mort que mossèn Sanabre no esmenta en el seu llibre Martirologio de la Iglesia en la Diócesis de Barcelona durante la persecución religiosa 1936-1939. Les noves aportacions les destaquem per parròquies i afegim laics molt vinculats a la vida parroquial d'aquestes, els quals també foren assassinats:

 

Màrtirs de la parròquia de Sant Pacià. Fons Jordi Esplugas.

Sant Pacià (informació rebuda a través de Jordi Esplugas): 

José Esplugas Pi. Natural de Valls, però resident a Sant Andreu de Palomar. Catòlic de 52 anys casat i amb fills vinculat a la parròquia de Sant Pacià. Detingut el 5 de desembre de 1936. Entre el 13 i el 14 de desembre va morir assassinat.

Joaquín Tresserras Puig. Natural de Sant Andreu de Palomar. Detingut i maltractat al seu domicili l'1 de novembre. Fou empresonat a la presó de Sant Elies. Quinze dies després era mort, als 60 anys d'edat.

Antonio Arbós Angelat. Sacerdot jove de 27 anys. Nascut a Sant Andreu de Palomar. El 8 de març de 1937 va caure en mans de les milícies antifeixistes i dut a la presó de Sant Elies, on dies després moriria.

Els Padres (informació rebuda a través de Xavier Aymerich):

Dels ja esmentats més amunt Pedro Verdaguer i Segismundo Sagalés cal afegir Narciso Sitjá Basté, tots tres beatificats com a màrtirs per Roma en una cerimònia conjunta celebrada a Tarragona el 13 d'octubre de 2014. Narciso Sitjá Basté era nascut a Sant Andreu de Palomar.

Finalment agrair les aportacions dels citats Xavier Aymerich i Jordi Esplugas així com a Joan Pallarès, Jaume Seda i Ernest Vilàs (Cercle de Recerques i Estudis Mogoda).

 

Pau Vinyes i Roig