El proppassat 2 de setembre fou inaugurada l'exposició "El 1714 a Sant Andreu de Palomar, un dels escenaris del conflicte", la qual romandrà oberta fins el 30 de setembre a la Sala d'Exposicions del centre Cultural Can Fabra. Aprofitant l'ocasió del Tricentenari del 1714 a Sant Andreu de Palomar us adjuntem la introducció de l'exposició, realitzada pel president del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, Jaume Seda, ja que creiem que resumeix de forma prou clara l'esperit de la mostra.
Benvolguts i
benvolgudes visitants,
Sigueu molt benvinguts a aquesta exposició El 1714 a Sant Andreu de Palomar, un dels
escenaris del conflicte que pretén ser un complement a l’obra Sant
Andreu de Palomar. De Francesc de Tamarit al Decret de Nova Planta (1640-1716),
els autors del qual són Manel Martín, Xavier Martín, Jordi Petit, Sebastià Que,
Jaume Seda i Pau Vinyes, tots ells membres del Centre d’Estudis Ignasi
Iglésias. També, independentment d’aquesta complementarietat, i de manera molt
gràfica i didàctica, l’exposició vol donar-vos una visió d’una època, d’uns
esdeveniments i d’unes persones així com les seves conseqüències en l’àmbit
social, cultural i polític que han fet jugar a Sant Andreu de Palomar i a tot
el Pla de Barcelona un paper cabdal en la història de Catalunya, de la
Península Ibèrica i d’Europa.
Semblantment a l’ esmentat
llibre, tot i que en el cas de l’exposició s’està limitat per l’espai, es vol
fer una aproximació interpretativa a un període força desconegut en conjunt com
és el segle XVII i inicis del XVIII. El territori de Sant Andreu de Palomar i
la població corresponent van tenir un gran protagonisme en tots els fets
ocorreguts en el ja esmentat període i en concret entre 1640 i 1716. D’un
costat, va patir els efectes de les revoltes i les diverses guerres que es van
succeir. I d’un altre, molts membres de les famílies andreuenques van
participar activament en l’esdevenir dels fets i van tenir una participació
rellevant en episodis puntuals.
 |
| Plànol del setge de Barcelona per part del duc de Pòpuli el 1714. A l'extrem dret hi apareix Sant Andreu de Palomar. Biblioteca Nacional d'Espanya. |
Si considerem la
situació geogràfica de Sant Andreu de Palomar i el fet de ser el poble més
important al sector nord del Pla de Barcelona, es poden entendre alguns motius
pel que la nostra població es convertís en un centre d’esdeveniments i d’operacions importants. Fixem-nos només en
alguns pocs exemples per adonar-nos de la importància d’algunes situacions
viscudes a Sant Andreu: la presència de
segadors i sometents de diverses comarques durant els fets de maig i juny de
1640, l’assentament de tropes espanyoles durant el setge de Barcelona de 1652 i
el de tropes franceses en el setge de Barcelona de 1697, l’estada de l’Arxiduc
Carles i de la seva esposa Elizabeth Cristina de Brunsvic a Cal Borni, a tocar
de la Riera d’Horta en la seva confluència amb l’actual Carrer Gran de Sant Andreu o la revista de tropes a
Sant Andreu amb presència dels monarques.
Aquesta exposició
enfoca els esdeveniments històrics des d’un punt de vista centrat a Sant Andreu
i, per tant, s’ha prioritzat el nord del Pla de Barcelona per sobre dels
esdeveniments centrats estrictament a la pròpia ciutat. Del que succeeix
muralles endins ja hi ha material bibliogràfic magnífic i exposicions molt ben
plantejades i organitzades. S’ha fet un
esforç considerable per organitzar el relat com si estiguéssim mirant
cap a les muralles de Barcelona des de
Sant Andreu. Aquesta òptica proporciona una visió conceptual força inèdita i
facilita la interpretació de l’evolució
històrica del període estudiat.
Un aspecte
innovador ha consistit en que com Sant Andreu formava part del cordó de setge
de Barcelona els anys 1713-1714,
semblantment com va succeir em altres indrets del Pla de Barcelona, el
territori andreuenc va ser testimoni de nombrosos episodis d’atacs i
contraatacs entre tropes dels diferents bàndols enfrontats. També el Rec
Comtal, amb la desviació de les seves aigües cap el riu Besòs, va jugar un
paper essencial per a Barcelona i les seves rodalies a la Guerra de Successió.
 |
| Moment de la inauguració de l'exposició., la qual compta amb la presència dels autors i del regidor del Districte de Sant Andreu, Raimond Blasi. Foto: Xavier de la Cruz i Sala. |
S’ha dividit
l’exposició en tres àmbits: 1) la Guerra
dels Segadors, 2) la Revolta dels Barretines i la Guerra dels 9 anys i 3) la Guerra de Successió. Volem destacar per la
seva transcendència un personatge, Francesc de Tamarit, molt vinculat a Sant
Andreu; un indret singular, la Capella del Sant Crist dels Segadors, i una
situació nova, la ocasionada pel fi de la Guerra de Successió i la implantació
del Decret de Nova Planta. Creiem que
d’aquesta manera és més comprensible el seu contingut sobretot si tenim
present que es van viure nombrosos i destacats esdeveniments a Sant Andreu
entre el 1640 i el 1716. Alguns dels documents d’aquesta exposició i algunes
aportacions són inèdites.
Finalment, us
animem a endinsar-vos en un dels períodes més interessants de la nostra
història.
Jaume Seda i Mariné
Comentaris