SANT ANDREU DE PALOMAR DE 1640 A 1714, UN DELS ESCENARIS DE LA HISTÒRIA MODERNA A CATALUNYA


El proppassat 2 de setembre fou inaugurada l'exposició "El 1714 a Sant Andreu de Palomar, un dels escenaris del conflicte", la qual romandrà oberta fins el 30 de setembre a la Sala d'Exposicions del centre Cultural Can Fabra. Aprofitant l'ocasió del Tricentenari del 1714 a Sant Andreu de Palomar us adjuntem la introducció de l'exposició, realitzada pel president del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, Jaume Seda, ja que creiem que resumeix de forma prou clara l'esperit de la mostra.

Benvolguts i benvolgudes visitants,

Sigueu  molt benvinguts a aquesta exposició El 1714 a Sant Andreu de Palomar, un dels escenaris del conflicte que pretén ser un complement a  l’obra Sant Andreu de Palomar. De Francesc de Tamarit al Decret de Nova Planta (1640-1716), els autors del qual són Manel Martín, Xavier Martín, Jordi Petit, Sebastià Que, Jaume Seda i Pau Vinyes, tots ells membres del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. També, independentment d’aquesta complementarietat, i de manera molt gràfica i didàctica, l’exposició vol donar-vos una visió d’una època, d’uns esdeveniments i d’unes persones així com les seves conseqüències en l’àmbit social, cultural i polític que han fet jugar a Sant Andreu de Palomar i a tot el Pla de Barcelona un paper cabdal en la història de Catalunya, de la Península Ibèrica i d’Europa.
Semblantment a l’ esmentat llibre, tot i que en el cas de l’exposició s’està limitat per l’espai, es vol fer una aproximació interpretativa a un període força desconegut en conjunt com és el segle XVII i inicis del XVIII. El territori de Sant Andreu de Palomar i la població corresponent van tenir un gran protagonisme en tots els fets ocorreguts en el ja esmentat període i en concret entre 1640 i 1716. D’un costat, va patir els efectes de les revoltes i les diverses guerres que es van succeir. I d’un altre, molts membres de les famílies andreuenques van participar activament en l’esdevenir dels fets i van tenir una participació rellevant en episodis puntuals. 
Plànol del setge de Barcelona per part del duc de Pòpuli el 1714. A l'extrem dret hi apareix Sant Andreu de Palomar. Biblioteca Nacional d'Espanya.
Si considerem la situació geogràfica de Sant Andreu de Palomar i el fet de ser el poble més important al sector nord del Pla de Barcelona, es poden entendre alguns motius pel que la nostra població es convertís en un centre d’esdeveniments  i d’operacions importants. Fixem-nos només en alguns pocs exemples per adonar-nos de la importància d’algunes situacions viscudes a Sant Andreu:  la presència de segadors i sometents de diverses comarques durant els fets de maig i juny de 1640, l’assentament de tropes espanyoles durant el setge de Barcelona de 1652 i el de tropes franceses en el setge de Barcelona de 1697, l’estada de l’Arxiduc Carles i de la seva esposa Elizabeth Cristina de Brunsvic a Cal Borni, a tocar de la Riera d’Horta en la seva confluència amb l’actual Carrer  Gran de Sant Andreu o la revista de tropes a Sant Andreu amb presència dels monarques.

Aquesta exposició enfoca els esdeveniments històrics des d’un punt de vista centrat a Sant Andreu i, per tant, s’ha prioritzat el nord del Pla de Barcelona per sobre dels esdeveniments centrats estrictament a la pròpia ciutat. Del que succeeix muralles endins ja hi ha material bibliogràfic magnífic i exposicions molt ben plantejades i organitzades. S’ha fet un  esforç considerable per organitzar el relat com si estiguéssim mirant cap a  les muralles de Barcelona des de Sant Andreu. Aquesta òptica proporciona una visió conceptual força inèdita i facilita la interpretació  de l’evolució històrica del període estudiat. 

Un aspecte innovador ha consistit en que com Sant Andreu formava part del cordó de setge de Barcelona els anys 1713-1714,  semblantment com va succeir em altres indrets del Pla de Barcelona, el territori andreuenc va ser testimoni de nombrosos episodis d’atacs i contraatacs entre tropes dels diferents bàndols enfrontats. També el Rec Comtal, amb la desviació de les seves aigües cap el riu Besòs, va jugar un paper essencial per a Barcelona i les seves rodalies a la Guerra de Successió.
Moment de la inauguració de l'exposició., la qual compta amb la presència dels autors i del regidor del Districte de Sant Andreu, Raimond Blasi. Foto: Xavier de la Cruz i Sala.
S’ha dividit l’exposició en tres àmbits:  1) la Guerra dels Segadors, 2) la Revolta dels Barretines i la Guerra dels 9 anys i 3)  la Guerra de Successió. Volem destacar per la seva transcendència un personatge, Francesc de Tamarit, molt vinculat a Sant Andreu; un indret singular, la Capella del Sant Crist dels Segadors, i una situació nova, la ocasionada pel fi de la Guerra de Successió i la implantació del Decret de Nova Planta. Creiem que  d’aquesta manera és més comprensible el seu contingut sobretot si tenim present que es van viure nombrosos i destacats esdeveniments a Sant Andreu entre el 1640 i el 1716. Alguns dels documents d’aquesta exposició i algunes aportacions són inèdites.

Finalment, us animem a endinsar-vos en un dels períodes més interessants de la nostra història.

Jaume Seda i Mariné

Comentaris