Hi ha una imatge que actualment és a la venda a la pàgina "Todo colección" que ens mostra un enterrament a Sant Andreu de Palomar. En el revers de la imatge hi ha el segell de l'autor i l'adreça de l'estudi fotogràfic. És una fotografia del reconegut fotògraf Agustí Centelles i i Ossó (València, 21 de maig de 1909 - Barcelona, 1 de setembre de 1985). No tenim més dades sobre la fotografia i hem hagut d'iniciar feina d'investigació.
Hem pogut esbrinar quelcom sobre l'estempa.
Ha estat possible gràcies al senyor Salvador Casas, vocal del Centre
d'Estudis Ignasi Iglésias i veí de 88 anys del carrer Ignasi Iglésias.
La imatge en qüestió representa un enterrament, el qual venia de la
parròquia de Sant Pacià on s'havia realitzat l'ofici religiós. Al carrer
de Coroleu, entre el carrer de les Monges i la plaça de les Monges, era
costum acomiadar el dol. A partir d'aquí familiars i amics íntims es
dirigien cap al Cementiri de Sant Andreu de Palomar. Per aquest motiu, tal com es pot observar a la imatge,
els capellans i escolanets retornen cap a Sant Pacià i la gent va
acomiadant als familiars del difunt. Hi ha la hipòtesi - a confirmar- que podria
tractar-se del gendre del doctor Reventós, el qual era director de la
Fabra i Coats. D'aquí la solemnitat del l'acte i del carruatge i xòfer. Suposem
-a confirmar, també- que el fotògraf es deuria desplaçar expressament per a
realitzar les imatges per encàrrec de la família o de la Fabra i Coats.
Foto: Agustí Centelles /Fons Todo Colección / Retoc fotogràfic Josep Llorens
Segons
la Viquipèdia, en referència al fotògraf Agustí Centelles, ens detalla: "Des de
començaments de 1934 es va dedicar a fer, per compte
propi, reportatges que enviava als diaris. En aquells temps els
reporters gràfics a Barcelona eren una desena. L'estil de Centelles va
anar agradant tant als diaris que va arribar a guanyar 2.500 pessetes
netes al mes. Publica a la majoria de revistes i diaris importants de
l'època, La Humanitat, Diario de Barcelona, La Rambla, Última Hora, La
Publicitat, L'Opinió i La Vanguardia". Creiem que la imatge ha de ser datada entre el gener de 1934 i el juliol de 1936, ja que abans havia
treballat per altres empreses fotogràfiques i en aquesta ocasió el segell de l'estudi fotogràfic és el del propi Centelles, tal com és pot observar al revers de la fotografia. Per altra banda, també suposem que no pot ser realitzada després de l'alçament militar i civil del 18 de juliol de 1936, ja que els religiosos van ser perseguits i les cerimònies fúnebres deurien ser laiques.
 |
| Revers de la imatge |
Centelles s'hagué d'exiliar. Va viure l'amarga experiència del confinament dels camps de concentració francesos d'Argelers i Bram. La tardor de 1939, aconsegueix permís per anar a recollir raïm. El 1942 entra a formar part d'una organització clandestina - la majoria són republicans- i s'encarrega de aprovisionar carnets d'identitat per a la resistència francesa. A inicis del 1944 la Gestapo descobreix el laboratori fotogràfic clandestí i s'ha de refugiar a Andorra. Prèviament havia confiat a una família de camperols de Carcassona una maleta plena de negatius i còpies a paper (la maleta serà recuperada poc temps després de la mort d'en Franco). Agustí Centelles en tornar de l'exili el 1944 va viure d'amagat a casa de la seva família. Dos anys i mig després decideix presentar-se a les autoritats franquistes. Des d'aleshores no va poder exercir el fotoperiodisme i hagué de treballar en botigues de fotografia o com ajudant de fotògrafs fins que va poder muntar un estudi fotogràfic dedicat a la fotografia industrial i comercial. El 1950 va ser jutjat pel seu passat republicà i condemnat a 12 anys de presó, la qual li va ser atenuada per arrest domiciliari fins el 1956. Fins a inicis dels anys vuitanta del segle passat el seu treball fotogràfic del període bèl·lic del 1936-1939 i la seva professionalitat com a foto-periodista no va ser reconeguda com es mereixia. Cal esmentar que el primer lloc on van ser exposades les seves imatges de la Guerra Civil va ser al local de CDC de Barcelona. Després circularien per tot l'Estat espanyol.
Tornant a la fotografia en questió encara ens queden molts dubtes per resoldre. De moment tenim pistes que ens poden servir de guia per a resoldre'ls, però la feina d'investigador no sempre arriba a bon port. Esperem que la llum de la recerca ens il·lumini i podem treure l'entrellat de tot plegat. Donar ànima a una imatge del passat és donar dignitat a la memòria històrica.
Pau Vinyes i Roig
Comentaris