Barcelona fou la primera població
catalana en celebrar la diada de Corpus, amb processó inclosa, l’any 1320. Tot
seguit d’altres poblacions en seguiren l’exemple. La festa del Corpus Cristi és
d’origen cristià per a venerar l’eucaristia. La processó de Corpus és
l’antecedent de moltes cercaviles de les festes majors de molts pobles.
Enguany es commemora el 700 aniversari de la primera diada de Corpus de Barcelona, de la qual en tenim notícia. S'han previst organitzar una sèrie d'actes commemoratius, però alguns s'han hagut de posposar degut a la pandèmia que assola el país i el món. Tanmateix, l'efemèride s'allargarà fins el Corpus de l'any 2021.
Enguany es commemora el 700 aniversari de la primera diada de Corpus de Barcelona, de la qual en tenim notícia. S'han previst organitzar una sèrie d'actes commemoratius, però alguns s'han hagut de posposar degut a la pandèmia que assola el país i el món. Tanmateix, l'efemèride s'allargarà fins el Corpus de l'any 2021.
 |
| Diada de Corpus a inicis dels anys vint del segle xx. Plaça d'Orfila. Lluís Batlle / Fons Família Batlle. |
A Sant Andreu de Palomar no hi
cap data que ens fixi l’inici de la commemoració de Corpus. L’únic element que ens hagués pogut donar pistes era una
creu gòtica parroquial, la qual va ésser cremada conjuntament amb d’altres
documents durant els fets de juliol de 1909. Segons l'historiador andreuenc Joan Clapés:
“No podem fixar el temps que començà a celebrar-se en la nostra parròquia, per manca de documents; si la formosa creu gòtica que es perdé per la Setmana Tràgica, hagués estat construïda per usar-se en la processó de Corpus, la innovació hauria estat en el segle xvè o xviè. En canvi si es té en consideració l'estil de la magnífica Custòdia d'argent, que encara s'usa, actualment per la festa de la processó de Corpus, hauria estat, en el segle xviiè." (1)
I tot seguit, el mossèn historiador continuava narrant com es commemorava el Corpus antigament a Sant Andreu de Palomar:
"Primerament es celebrava al matí, després de l’Ofici, després es traslladà a la tarda i finalment es celebrà de moltíssims anys cap–al-tard.
Son curs era: Sortia de l'Església, passava pel cementiri, que era la part de l'actual de l'església que va des de la plaça a mitja església, seguia per entre sitges i la Plaça Vella cap al carrer que ara en diuen de l'Ajuntament, pel Sol de la Santa, que era la confluència d'aquell carrer amb el de Balari, pel carrer Major amunt, fins arribar més enllà de la creu de terme -actual cruïlla dels carrers Gran i de Santa Marta- , a l'encreuament del torrent avui carrer d'Agustí i Milà, retornant fins al torrent d'Estadella (Parellada), ço és, de creu a creu ne deien, girant pels mateixos carrers cap a l'Església.
Quan s'obrí el carrer d'en Parons, el qual fou qui construí la primera casa, qual carrer se'n digué també de Santa Madrona, i després de Santa Marta, la processó al traspassar la plaça, tombà sempre més per aquell carrer a trobar el Major per la Creu de terme." (2).
Segons Clapés: "En l'any 1776 la processó es distingí per son esplendor i per la innovació de portar cada concorrent, ademés del blandó o atxa, un ventall de palla, sufragat per la respectiva confraria." (3)
L'any 1817, la pesta groga feu estralls. Tanmateix es decidí realitzar la processó. Arran de la consagració de la segona cúpula -realitzada per l'arquitecte municipal Josep Domènech i Estapà, atès que la primera construïda pel també arquitecte Pere Falqués i Urpí s'esfondrà l'agost de 1882-, és feu la celebració del Corpus amb una sumptuositat inusitada (4); en la qual hi concorregueren associacions amb els seus estendards i bandes de música. El diari El Faro Andresense, amb data del 21 de juliol de 1878, publicava la següent notícia sobre les despeses abonades per l'Ajuntament de Sant Andreu al rector de la parròquia en la celebració del Corpus:
"Examinados las cuentas que han presentado el señor Cura Párroco de la Iglesia de S. Andrés Apóstol de 140 pesetas por gastos de la función religiosa del último Corpus con su restribución" (5)
I el mateix diari en l'edició del 21 de juny de 1879 narrava la festa del Corpus d'aquell any amb aquestes paraules:
"Bién á paesar nuestro tuvimos el sentimiento de no poder anunciar de antemano el programa religioso de la festividad de Corpus á nuestros habituales lectores, quienes ignoran habérsenos cerrado desde mucho tiempo las puertas de cierta casa sin haber, en nuestro humilde concepto, dado pié para ello; cuya publicidad de seguro hubiera atraido más concurrencia al templo si se hubiese sabido que el penegírico corría á cargo de uno de nuestros más distinguidos compatricios.
Más como nosotros acostumbramos todos los años á asistir á las solemnidades religiosas de este día, tuvimos el inesperado placer de apreciar de nuevo las relevantes dotes oratorias de nuestro ilustre amigo y compañero el Rdo. padre Campanyá, director de las Escuelas Pias de Mataró. Hijos tan aventajados como el orador que nos ocupa honran sobremanera á la población que fué su cuna; en tal concepto pues, los que tenemos el orgullo de ser compatricios suyos, no pudimos menos que salir vivamente impresionados al ver aumentadas de punto las ricas prendas que tanto distinguen al que compartió con nosotros su mocedad.
Gracias mil damos al cuerpo municipal cuyos individuos , en su mayor parte hijos de esta población, han tenido interés en que, en una de las festividades más solemnes que la Iglesia celebra, ocupase la sagrada cátedra el orador de que llevamos hecho mérito.
Nuestro mayor deseo hubiera sido consagrar un artículo en justo elogio a dicho Sr. que tras dilatada permanencia en remoto clima ha vuelto á su pais natal; pero hemos desistido de ello ante el temor de herir la modestia de tan preclaro padre escolapio.
Por lo tanto nos congratulamos de verle entre nosotros en tan señalado dia y des del fondo de nuestro corazon le enviamos el profundo testimonio de nuestra franca y sincera amistad." (6)
La festa a més de la processó pròpiament dita comptava amb d'altres activitats culturals i lúdiques. Les diferents societats de l'època organitzaven balls amb orquestra. Per exemple, l'any 1879: "fueron muy lucidos (els balls) si bien notamos que no concurrieron á ellos el gran número de forasteros que en otros años venian á visitarlos." (7). També, a la plaça de l'Església -actual d'Orfila- es ballava el ball de bastons abans de l'inici de la processó. El diari més amunt citava en la crònica de la festivitat del Corpus: "A pesar de la mucha afluencia de forasteros que de la capital y pueblos circunvecinos acudieron a la procesión, no hubo que lamentar el más pequeño desórden." (8)
Ja em ple segle xx la processó es va continuar commemorant, menys els anys de la República en guerra (les edicions 1937-1938). Un cop finalitzada la guerra, els vencedors retornaren a commemorar les festivitats religioses que havien quedat interrompudes, com la del Corpus. En la processó de 1939, ocorregué la trista notícia del defalliment de Joan Clapés i Corbera, historiador i capellà que durant la Guerra Civil va viure reclòs d'amagat per por de ser assassinat pels anarquistes. Clapés, moria al cap de pocs dies després de Corpus, el 7 de juliol de 1939.
Com hem vist la processó sortia de l’església de Sant Andreu per anar resseguint places i carrers del nucli antic del poble. L’itinerari anava canviant segons les conveniències del regidor de torn. Amb l’adquisició dels primers gegants per part del municipi va possibilitar que aquests poguessin participar a la processó. Resseguint el relat del sacerdot andreuenc:
"Els primers gegants que hi anaren foren comprats per la Junta de l'Obra de Sant Andreu a la parròquia del Pi de Barcelona, els quals foren cremats pels revoltosos de la Revolució de setembre (1868), que cremaren la Casa de la Vila on es guardaven. Els segons foren construïts per uns particulars, als quals l'Ajuntament els arrendava per a fer-los assistir a la processó de Corpus" (9)
Anys després, en algunes ocasions s’utilitzaren els gegants de Barcelona, vinguts expressament per a l’ocasió. El transport dels gegants es feia amb un vagó remolcat pel tramvia que feia el trajecte de Barcelona a Sant Andreu de Palomar. La celebració amb els gegants es solia fer durant l'octava de Corpus, és a dir dies després de la festivitat de Corpus Crhisti.
“No podem fixar el temps que començà a celebrar-se en la nostra parròquia, per manca de documents; si la formosa creu gòtica que es perdé per la Setmana Tràgica, hagués estat construïda per usar-se en la processó de Corpus, la innovació hauria estat en el segle xvè o xviè. En canvi si es té en consideració l'estil de la magnífica Custòdia d'argent, que encara s'usa, actualment per la festa de la processó de Corpus, hauria estat, en el segle xviiè." (1)
 |
| Fragment de la Creu Gòtica. Font: Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar. |
I tot seguit, el mossèn historiador continuava narrant com es commemorava el Corpus antigament a Sant Andreu de Palomar:
"Primerament es celebrava al matí, després de l’Ofici, després es traslladà a la tarda i finalment es celebrà de moltíssims anys cap–al-tard.
Son curs era: Sortia de l'Església, passava pel cementiri, que era la part de l'actual de l'església que va des de la plaça a mitja església, seguia per entre sitges i la Plaça Vella cap al carrer que ara en diuen de l'Ajuntament, pel Sol de la Santa, que era la confluència d'aquell carrer amb el de Balari, pel carrer Major amunt, fins arribar més enllà de la creu de terme -actual cruïlla dels carrers Gran i de Santa Marta- , a l'encreuament del torrent avui carrer d'Agustí i Milà, retornant fins al torrent d'Estadella (Parellada), ço és, de creu a creu ne deien, girant pels mateixos carrers cap a l'Església.
Quan s'obrí el carrer d'en Parons, el qual fou qui construí la primera casa, qual carrer se'n digué també de Santa Madrona, i després de Santa Marta, la processó al traspassar la plaça, tombà sempre més per aquell carrer a trobar el Major per la Creu de terme." (2).
Segons Clapés: "En l'any 1776 la processó es distingí per son esplendor i per la innovació de portar cada concorrent, ademés del blandó o atxa, un ventall de palla, sufragat per la respectiva confraria." (3)
 |
| Custòdia de Sant Andreu de Palomar. Font: Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar. |
L'any 1817, la pesta groga feu estralls. Tanmateix es decidí realitzar la processó. Arran de la consagració de la segona cúpula -realitzada per l'arquitecte municipal Josep Domènech i Estapà, atès que la primera construïda pel també arquitecte Pere Falqués i Urpí s'esfondrà l'agost de 1882-, és feu la celebració del Corpus amb una sumptuositat inusitada (4); en la qual hi concorregueren associacions amb els seus estendards i bandes de música. El diari El Faro Andresense, amb data del 21 de juliol de 1878, publicava la següent notícia sobre les despeses abonades per l'Ajuntament de Sant Andreu al rector de la parròquia en la celebració del Corpus:
"Examinados las cuentas que han presentado el señor Cura Párroco de la Iglesia de S. Andrés Apóstol de 140 pesetas por gastos de la función religiosa del último Corpus con su restribución" (5)
 |
| Pintura que recrea l'antiga processó de Corpus. Font: Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar. |
I el mateix diari en l'edició del 21 de juny de 1879 narrava la festa del Corpus d'aquell any amb aquestes paraules:
"Bién á paesar nuestro tuvimos el sentimiento de no poder anunciar de antemano el programa religioso de la festividad de Corpus á nuestros habituales lectores, quienes ignoran habérsenos cerrado desde mucho tiempo las puertas de cierta casa sin haber, en nuestro humilde concepto, dado pié para ello; cuya publicidad de seguro hubiera atraido más concurrencia al templo si se hubiese sabido que el penegírico corría á cargo de uno de nuestros más distinguidos compatricios.
Más como nosotros acostumbramos todos los años á asistir á las solemnidades religiosas de este día, tuvimos el inesperado placer de apreciar de nuevo las relevantes dotes oratorias de nuestro ilustre amigo y compañero el Rdo. padre Campanyá, director de las Escuelas Pias de Mataró. Hijos tan aventajados como el orador que nos ocupa honran sobremanera á la población que fué su cuna; en tal concepto pues, los que tenemos el orgullo de ser compatricios suyos, no pudimos menos que salir vivamente impresionados al ver aumentadas de punto las ricas prendas que tanto distinguen al que compartió con nosotros su mocedad.
Gracias mil damos al cuerpo municipal cuyos individuos , en su mayor parte hijos de esta población, han tenido interés en que, en una de las festividades más solemnes que la Iglesia celebra, ocupase la sagrada cátedra el orador de que llevamos hecho mérito.
Nuestro mayor deseo hubiera sido consagrar un artículo en justo elogio a dicho Sr. que tras dilatada permanencia en remoto clima ha vuelto á su pais natal; pero hemos desistido de ello ante el temor de herir la modestia de tan preclaro padre escolapio.
Por lo tanto nos congratulamos de verle entre nosotros en tan señalado dia y des del fondo de nuestro corazon le enviamos el profundo testimonio de nuestra franca y sincera amistad." (6)
La festa a més de la processó pròpiament dita comptava amb d'altres activitats culturals i lúdiques. Les diferents societats de l'època organitzaven balls amb orquestra. Per exemple, l'any 1879: "fueron muy lucidos (els balls) si bien notamos que no concurrieron á ellos el gran número de forasteros que en otros años venian á visitarlos." (7). També, a la plaça de l'Església -actual d'Orfila- es ballava el ball de bastons abans de l'inici de la processó. El diari més amunt citava en la crònica de la festivitat del Corpus: "A pesar de la mucha afluencia de forasteros que de la capital y pueblos circunvecinos acudieron a la procesión, no hubo que lamentar el más pequeño desórden." (8)
 |
| Els gegants durant la processó del Corpus, a inicis dels anys quaranta del segle xx, al seu pas pel carrer de Santa Marta. Miquel Vinyes i Govern / Fons Família Vinyes-Roig. |
Ja em ple segle xx la processó es va continuar commemorant, menys els anys de la República en guerra (les edicions 1937-1938). Un cop finalitzada la guerra, els vencedors retornaren a commemorar les festivitats religioses que havien quedat interrompudes, com la del Corpus. En la processó de 1939, ocorregué la trista notícia del defalliment de Joan Clapés i Corbera, historiador i capellà que durant la Guerra Civil va viure reclòs d'amagat per por de ser assassinat pels anarquistes. Clapés, moria al cap de pocs dies després de Corpus, el 7 de juliol de 1939.
Com hem vist la processó sortia de l’església de Sant Andreu per anar resseguint places i carrers del nucli antic del poble. L’itinerari anava canviant segons les conveniències del regidor de torn. Amb l’adquisició dels primers gegants per part del municipi va possibilitar que aquests poguessin participar a la processó. Resseguint el relat del sacerdot andreuenc:
"Els primers gegants que hi anaren foren comprats per la Junta de l'Obra de Sant Andreu a la parròquia del Pi de Barcelona, els quals foren cremats pels revoltosos de la Revolució de setembre (1868), que cremaren la Casa de la Vila on es guardaven. Els segons foren construïts per uns particulars, als quals l'Ajuntament els arrendava per a fer-los assistir a la processó de Corpus" (9)
Anys després, en algunes ocasions s’utilitzaren els gegants de Barcelona, vinguts expressament per a l’ocasió. El transport dels gegants es feia amb un vagó remolcat pel tramvia que feia el trajecte de Barcelona a Sant Andreu de Palomar. La celebració amb els gegants es solia fer durant l'octava de Corpus, és a dir dies després de la festivitat de Corpus Crhisti.
 |
| Processó de Corpus amb els gegants de lloguer de la Casa Paquita o Vinyals -segons Amadeu Carbó especialista en gegants- al seu pas pel carrer Gran de Sant Andreu. Dècada dels anys quaranta del segle passat. Andreu Pinyol / Fons Lourdes Pinyol. |
Per Corpus els andreuencs i les
andreuenques s’endiumenjaven de valent. Es solia anar a la processó acompanyat
de familiars i amics i en d’altres casos es seguia la processó des dels balcons
i les terrasses de les cases. El franquisme recuperà la festa amb
tota la seva solemnitat i esdevingué una de les festes més concorregudes i amb
l’aparició de les màquines de retratar d’ús domèstic va possibilitar que moltes
famílies quedessin retratades per a la posteritat. La festa amb tota la seva
resplendor, en aquells anys de la dictadura franquista, hi participaven els
gegants acompanyats per bandes musicals i per un estol de soldats de les
casernes d’artilleria de Sant Andreu.
Durant la Diada del Corpus es feia ballar l'oucomballa, una tradició més que centenària. El seu origen data de mitjan segle xvi i és celebra en diverses localitats catalanes. La tradició mana en col·locar un ou buit damunt d'un raig d'aigua d'un brollador d'una font pública o privada, fet que comporta que l'ou giravolti sense caure. Les fonts es guarnien per a l'ocasió amb flors naturals i fruites del temps. A Sant Andreu de Palomar s'ha deixat de celebrar, tot i que no és té constància de quin any ho va deixar de fer. Tot i això, hi ha constància que se'l feia ballar davant de l'església durant la diada i l'octava del Corpus.
El Butlletí de la Societat Coral La Lira es feia esment de la tradició de l'oucomballa i de la necessitat de recuperar-la. Transcrivim l'article per la seva importància, ja que d'iniciatives com aquestes, que recordem, no n'hi hagué cap més:
"En la renovada Municipalitat Democràtica, es palesa una continuïtat per retornar al Poble de Sant Andreu, allò que li fou escatimat; i així com l'altre Consell ens concedia, entre altres coses, els gegants, enguany amb Municipi renovat hem tingut ja, una colla de dies de gran festassa, amb motiu de les celebracions de Sant Joan i l'arribada de la Flama del Canigó, amb ballada de sardanes i tot.
Però un retret volem fer; s'ha deixat de passar la tan mostrada festa del Corpus sense ressò de cap mena i això no està bé.
Suggerim a la Casa de la Vila, faci instal·lar un jardinet amb clos reixat, allà on s'escaigui, amb un brollador vertical. Seria un detall ornamental de bon gust, i en arribar la festivitat del corpus, s'hi podria fer ballar l'ou.
Aquest costum tan barceloní i catedralici, podria esdevenir molt aviat, una bella tradició andreuenca: 'anem a veure l'ou com balla.'
Els pares portarien llurs fills, els avis als néts, i tots plegats gaudiríem d'un espectacle senzill alhora que ingenu, però que com més anys passéssim aniria abellint-nos més.
Tot i que no som gens experts en matèria de despeses, entenem que per aquí no plora la criatura, i si les criatures, si es feia.
Com diu el nostre poema:
'Quin goig per a la nova menudalla!
Anar a veure l'ou com balla!'"(10)
 |
| Els gegants durant la processó de Corpus -dècada dels quaranta del segle passat- al seu pas pel carrer Gran de Sant Andreu. Autor desconegut / AP. |
Durant la Diada del Corpus es feia ballar l'oucomballa, una tradició més que centenària. El seu origen data de mitjan segle xvi i és celebra en diverses localitats catalanes. La tradició mana en col·locar un ou buit damunt d'un raig d'aigua d'un brollador d'una font pública o privada, fet que comporta que l'ou giravolti sense caure. Les fonts es guarnien per a l'ocasió amb flors naturals i fruites del temps. A Sant Andreu de Palomar s'ha deixat de celebrar, tot i que no és té constància de quin any ho va deixar de fer. Tot i això, hi ha constància que se'l feia ballar davant de l'església durant la diada i l'octava del Corpus.
 |
| Dibuix recreant l'oucomballa, publicat al Butlletí de la Societat Coral La Lira, el maig-juny de 1983. |
El Butlletí de la Societat Coral La Lira es feia esment de la tradició de l'oucomballa i de la necessitat de recuperar-la. Transcrivim l'article per la seva importància, ja que d'iniciatives com aquestes, que recordem, no n'hi hagué cap més:
"En la renovada Municipalitat Democràtica, es palesa una continuïtat per retornar al Poble de Sant Andreu, allò que li fou escatimat; i així com l'altre Consell ens concedia, entre altres coses, els gegants, enguany amb Municipi renovat hem tingut ja, una colla de dies de gran festassa, amb motiu de les celebracions de Sant Joan i l'arribada de la Flama del Canigó, amb ballada de sardanes i tot.
Però un retret volem fer; s'ha deixat de passar la tan mostrada festa del Corpus sense ressò de cap mena i això no està bé.
Suggerim a la Casa de la Vila, faci instal·lar un jardinet amb clos reixat, allà on s'escaigui, amb un brollador vertical. Seria un detall ornamental de bon gust, i en arribar la festivitat del corpus, s'hi podria fer ballar l'ou.
Aquest costum tan barceloní i catedralici, podria esdevenir molt aviat, una bella tradició andreuenca: 'anem a veure l'ou com balla.'
Els pares portarien llurs fills, els avis als néts, i tots plegats gaudiríem d'un espectacle senzill alhora que ingenu, però que com més anys passéssim aniria abellint-nos més.
Tot i que no som gens experts en matèria de despeses, entenem que per aquí no plora la criatura, i si les criatures, si es feia.
Com diu el nostre poema:
'Quin goig per a la nova menudalla!
Anar a veure l'ou com balla!'"(10)
L’arribada dels anys del
desenvolupament, a la dècada dels seixanta del segle passat, així com dels
nous preceptes del Concili Vaticà II sota la batuta de Joan XXIII va comportar
la pràctica desaparició de les processons de Corpus a molts pobles i ciutats
del país, entre ells Sant Andreu de Palomar.
L'historiador sagrerenc Joan Pallarès-Personat descriu la desaparició de la festivitat del Corpus amb aquestes paraules:
"La Festa, un dijous festiu, es celebrava a Barcelona des del 1320 i si havia gaudit sempre de gran predicament, els anys immediats de la postguerra l’havien confós en un acte d’exaltació del règim i a finals dels setanta havia decaigut lleugerament, però les disposicions del Concili Vaticà II (1962-1965) aplicades a primers dels setanta, vetant la celebració d’aquests actes litúrgics a excepció dels llocs on estaven fermament arrelats per tradició va comportar la pèrdua d’aquestes celebracions, restant circumscrita, a Barcelona, a la seva Catedral." (11)
Arran de la commemoració del 700 aniversari del Corpus de Barcelona s'ha creat una comissió integrada pel Bisbat de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya amb el propòsit d'organitzar tot un seguit d'actes com conferències, exposicions, documentals, llibres, celebracions eucarístiques,... amb la finalitat de celebrar-ho degudament i fent partícips a la ciutadania d'aquesta efemèride. D'altra banda, des dels centres de recerca local de Barcelona s'ha previst organitzar una exposició itinerant -amb el seu catàleg corresponent- així com un cicle de conferències tot reflectint la Diada del Corpus des de l'element festiu: guarniment de carrers i balcons, catifes de flors, gegants i capgrossos. Els centres d'estudis locals també han realitzat una recollida d'imatges antigues del fet festiu del Corpus, les quals seran seleccionades i exposades en l'exposició itinerant. La Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana així com Cultura Popular de l'Ajuntament de Barcelona col·laboren en el projecte.
Qui escriu aquestes ratlles va proposar al Districte de Sant Andreu posar un brollador a l'estany dels Jardins de la Fabra i Coats, a fi i efecte de fer ballar l'oucomballa amb tot el lluïment decoratiu que calgués menester. Fos com fos, per la pandèmia o per deixadesa en contestar, encara estem esperant resposta per part del Districte. Esperant que aquest modest i senzill article sigui un dels homenatges de la commemoració del corpus a Sant Andreu de Palomar.
L'historiador sagrerenc Joan Pallarès-Personat descriu la desaparició de la festivitat del Corpus amb aquestes paraules:
"La Festa, un dijous festiu, es celebrava a Barcelona des del 1320 i si havia gaudit sempre de gran predicament, els anys immediats de la postguerra l’havien confós en un acte d’exaltació del règim i a finals dels setanta havia decaigut lleugerament, però les disposicions del Concili Vaticà II (1962-1965) aplicades a primers dels setanta, vetant la celebració d’aquests actes litúrgics a excepció dels llocs on estaven fermament arrelats per tradició va comportar la pèrdua d’aquestes celebracions, restant circumscrita, a Barcelona, a la seva Catedral." (11)
Arran de la commemoració del 700 aniversari del Corpus de Barcelona s'ha creat una comissió integrada pel Bisbat de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya amb el propòsit d'organitzar tot un seguit d'actes com conferències, exposicions, documentals, llibres, celebracions eucarístiques,... amb la finalitat de celebrar-ho degudament i fent partícips a la ciutadania d'aquesta efemèride. D'altra banda, des dels centres de recerca local de Barcelona s'ha previst organitzar una exposició itinerant -amb el seu catàleg corresponent- així com un cicle de conferències tot reflectint la Diada del Corpus des de l'element festiu: guarniment de carrers i balcons, catifes de flors, gegants i capgrossos. Els centres d'estudis locals també han realitzat una recollida d'imatges antigues del fet festiu del Corpus, les quals seran seleccionades i exposades en l'exposició itinerant. La Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana així com Cultura Popular de l'Ajuntament de Barcelona col·laboren en el projecte.
Qui escriu aquestes ratlles va proposar al Districte de Sant Andreu posar un brollador a l'estany dels Jardins de la Fabra i Coats, a fi i efecte de fer ballar l'oucomballa amb tot el lluïment decoratiu que calgués menester. Fos com fos, per la pandèmia o per deixadesa en contestar, encara estem esperant resposta per part del Districte. Esperant que aquest modest i senzill article sigui un dels homenatges de la commemoració del corpus a Sant Andreu de Palomar.
Pau Vinyes i Roig
Referències:
(1) Clapés i Corbera, Joan. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar. Volum III. Barcelona: Editorial Catalònia, pàg. 94.
(2) Clapés i Corbera, Joan. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar. Volum III. Barcelona: Editorial Catalònia, pàgs. 94-94.
(3) Clapés i Corbera, Joan. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar. Volum III. Barcelona: Editorial Catalònia, pàg. 95.
(4) Clapés i Corbera, Joan. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar. Volum III. Barcelona: Editorial Catalònia, pàg. 96.
(5) El Faro Andresense, 21 de juliol de 1878.
(6) El Faro Andresense, 21 de juny de 1879.
(7) Programa de la Fiesta Mayor de San Andrés de Palomar de 1942.
(8) El Faro Andresense, 21 de juny de 1879.
(9) Clapés i Corbera, Joan. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar. Volum III. Barcelona: Editorial Catalònia, pàg. 96.
(10) Butlletí de la Societat Coral La Lira, maig-juny de 1983.
(11) Pallarès-Personat, Joan. "La desaparició de la festivitat de Corpus", dins de L'Abans del Districte de Sant Andreu. Recull gràfic 1960-1997. El Papiol: Editorial Efadós, 2020.
Referències:
(1) Clapés i Corbera, Joan. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar. Volum III. Barcelona: Editorial Catalònia, pàg. 94.
(2) Clapés i Corbera, Joan. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar. Volum III. Barcelona: Editorial Catalònia, pàgs. 94-94.
(3) Clapés i Corbera, Joan. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar. Volum III. Barcelona: Editorial Catalònia, pàg. 95.
(4) Clapés i Corbera, Joan. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar. Volum III. Barcelona: Editorial Catalònia, pàg. 96.
(5) El Faro Andresense, 21 de juliol de 1878.
(6) El Faro Andresense, 21 de juny de 1879.
(7) Programa de la Fiesta Mayor de San Andrés de Palomar de 1942.
(8) El Faro Andresense, 21 de juny de 1879.
(9) Clapés i Corbera, Joan. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar. Volum III. Barcelona: Editorial Catalònia, pàg. 96.
(10) Butlletí de la Societat Coral La Lira, maig-juny de 1983.
(11) Pallarès-Personat, Joan. "La desaparició de la festivitat de Corpus", dins de L'Abans del Districte de Sant Andreu. Recull gràfic 1960-1997. El Papiol: Editorial Efadós, 2020.
Comentaris