ARRAN D'UN DIBUIX D'EN JUNCEDA

Dibuix d'en Junceda localitzat en un contenidor del carrer Gran de Sant Andreu, el 28 de gener de 2016.

Sóc una persona força curiosa i acostumo a caminar amb els ulls ben oberts. Per aquest motiu tinc fama d'observador, sobretot en viatjar a ciutats foranes. En ser força tafaner a voltes me'n duc forces sorpreses, agradables i desagradables. Sense anar més lluny, el proppassat dijous 28 de gener  anava a dinar al mític i centenari bar Versalles de Sant Andreu de Palomar. A l'alçada del carrer Gran amb l'antic carrer de Sant Antoni -actualment de Rubén Darío- vaig observar com un home anava llençant objectes en un contenidor i un altre ho anava arreplegant com a ferralla. Em vaig fitxar que el primer home duia entre les mans diversos quadres. La majoria escenes pageses sense cap mena de valor. Però, n'hi havia un de petit. Era un dibuix emmarcat. Em vaig adonar que era un dibuix d'en Junceda. Joan Maria García Junceda i Supervia, més conegut com a Junceda, va ésser un dibuixant i il·lustrador català de finals del  XIX i principis del XX. Vaig demanar aquell home que anava a llençar el dibuix d'en Junceda al contenidor si me'l podia quedar i em va respondre que cap problema i me'l va donar en mà. Es veu que aquell home estava buidant un pis del carrer Gran. En molts casos en morir el propietari o llogater d'un pis sense descendència els pisos són venuts o rellogats de nou i per la urgència de l'operació s'acostumen a buidar a corre-cuita sense adornar-se'n que llençava -un bon exemple podria ser el cas del pintor Albert Ràfols-Casamada (1923-2009), del qual es van trobar documents i pintures en una de les parades dels Encants de Barcelona. 

En arribar a casa vaig obrir el marc i vaig observar que el dibuix era original. Era un dibuix fet primerament a llapis i després resseguit a tinta negre i amb un fons blau. El dibuix duia al capdamunt enganxat el títol d'un conte La Rondalla dels aucells -així en català prefabrià.  Tot seguit vaig trucar al bon amic Josep Maria Vall i Comaposada, expert en art, per si em podia donar alguna referència. Em va recomanar que parlés amb dos dels màxims experts en Junceda, en Lluís Solà i Bachs i en Josep Maria Cadena i Catalán. Tots dos em van comentar que havia fet una bona troballa i que realment estava de sort atès que el dibuix era original. En Cadena va afegir que probablement es tractés d'un conte de la col·lecció d'En Patufet obra d'en Josep Maria Folch i Torres (1880-1950). Acte seguit vaig remenar per la Fundació Folchi Torres a l'apartat d'obra editada i en cap moment em sortia que en Josep Maria Folch i Torres en fos l'autor. Fins i tot vaig escriure un correu electrònic a la Fundació Folchi i Torres per si en sabien alguna cosa, i la resposta fou que no els hi constava. No ens vaig quedar de braços creuats davant la dissort i vaig endegar un xic més. I finalment vaig esbrinar que el conte era d'en Manuel Marinel·lo, periodista de principis de segle XX. Gràcies al web de la Biblioteca de Catalunya, la qual conserva en dipòsit dos exemplars, un d'ells en reserva i fora de préstec. El dilluns següent vaig anar a la Biblioteca de Catalunya i vaig demanar els dos exemplars. Un d'ells dins d'un volum amb d'altres contes i l'altre exemplar únic  a la sala de reserves. El dibuix en qüestió va ésser utilitzat per a il·lustrar la coberta del conte La rondalla dels aucells. El conte va ésser publicat dins la col·lecció de contes d'En Patufet el 1913.  Em van digitalitzar, tal com es veu a la imatge de més avall, l'original i el conte per tal que en quedés constància. 

Original d'en Junceda que va ser utilitzat per a il·lustrar la coberta del conte La rondalla dels aucells, de Manuel Marinel·lo i Samuntà, dins de la col·lecció de contes d'En Patufet, el 1913.

Junceda (Barcelona, 1881- Blanes,1948) va ésser, com ja hem esmentat, un dibuixant i il·lustrador força important del modernisme català i caricaturista excel·lent. Va treballar per a capçaleres com el citat En Patufet, ¡Cu-cut!, Papitu, Picarol,... La seva obra està dipositada a la Biblioteca de Catalunya i a l'Arxiu Històric de Barcelona, aquest darrer conserva 195 dibuixos originals publicats en revistes com La Tralla, Metralla i Garba. El periodista Josep Maria Cadena n'ha publicat una extensa biografia, de la qual se n'han publicat tres magnífics volums il·lustrats per l'Editorial Àmbit.

La revista infantil En Patufet va arribar a publicar en total 1175, els quals s'editaven per separat de la publicació i eren escrits per escriptors i novel·listes de renom de la literatura catalana com en Josep Maria Folch i Torres, Pere Bosch i Gimpera, Josep Maria Roig i Llop i Tomàs Roig i Llop - oncle i avi respectivament d'un servidor. Moltes de les cobertes d'aquests contes foren realitzades per dibuixants de l'època com el propi Junceda i en Ricard Opisso. Era una obreta de 15 pàgines sense il·lustracions interiors. Tanmateix, la majoria de les cobertes no duen la signatura de l'autor. Fet que fa més emblemàtica la descoberta del dibuix d'en Junceda. 

En el cas que ens ocupa La rondalla dels aucells és un petit conte que ens narra -de forma carrinclona per un servidor, tot i què cal tenir en compte en quina època fou escrita- la història d'una nena orfe de mare i sota l'aixopluc d'un pare molt maldestre i de mal seny. La noia en qüestió es fa amiga dels ocells -d'aquí l'expressió aucells- a qui dona de menjar. Un dia pare i filla se'n van al mercat a vendre llenya i cànem. La noia va carregada com una mula i fruit del cansament cau muntanya avall fins a un llac. Desesperadament crida a son pare, qui remuga i li fa saber que ja s'ho farà. Els ocells en solidaritat arriben a milers al llac i desesperadament beuen aigua per a poder salvar la pobre noia. Finalment ho aconsegueixen i la noia es salva. El pare fruït del remordiment li demana perdó a la filla i li fa saber que mai més la tractarà com un tros d'ase. Conte moral i a fe de graciós. L'autor del conte, en Manuel Marinel·lo i Samuntà (1870-1940), va ésser un destacat periodista català de principis del segle passat. Va  col·laborar en diversos diaris de l'àmbit català. Redactor en cap de Las Notícias, director de La Tribuna i fundador El Día Gráfico. També va col·laborar  en revistes i setmanaris com La Campana  de Gràcia -de la qual en fou cofundador- , L'Atlàntida, El Rector de Vallfogona, La Llumanera, Foc Nou, ... així com va publicar novel·la i poesia. També va publicar l'assaig polític La verdad del catalanismo, l'any 1901.  En Marinel·lo va arribar a escriure 209 contes per a la col·lecció d'En Patufet, revista de la qual em va ser un dels directors.    

I vet-aquí que d'un dibuix trobat en un contenidor se n'ha pogut reconstruir la seva història.

PD: Vull agrair sincerament l'ajut prestat  per les persones i institucions següents: Josep Maria Vall, Josep Maria Cadena, Lluís Solà, Jan Ros -gran admirador i seguidor d'en Junceda- Ester i Laura de BTV, Fundació Folch i Torres i Biblioteca de Catalunya.

Pau Vinyes i Roig