El 9
d'octubre de 1928 moria de forma sobtada Ignasi Iglésias i Pujades.
Tenia 57 anys i molta vida per endavant. El seu enterrament va ésser
una mostra popular de dol i de reconeixement vers a una de les
figures il·lustres del teatre català. Dos anys després, el 12
d'octubre de 1930, les restes mortals d'Iglésias foren traslladades
a la tomba del Cementiri de Sant Andreu de Palomar. De nou una gran
munió de ciutadans, la majoria andreuencs, es van aplegar per
retre-li el darrer comiat. La tomba va ésser realitzada per
l'escultor Josep Roquerol i «es de gran simplicidad: sobre un bloque
de piedra se destaca el busto de don Ignacio Iglésias, cedido por su
autor el escultor Borell Nicolau, y al pie del mismo figura la
leyenda: Vas d'Ignasi Iglésias, 1871-1928.» (La
Vanguardia, 14 d'octubre de 1930) La tomba va ésser cedida per
l'Ajuntament de Barcelona als Amics d'Ignasi Iglésias. De fons de l'espai funerari, xiprers
portats expressament de Sant Just Desvern i un llorer ofert pels
admiradors del poeta residents a Figueres; tot envoltat de flors
silvestres de terres lleidatanes atès que els orígens
familiars dels Iglésias eren d'arrels de Ponent.
 |
| Trasllat de les restes d'Ignasi Iglésias. Josep Maria Sagarra/ANC |
Les
restes mortals, situades provisionalment en el nínxol 2.141 del
citat cementiri andreuenc, foren cobertes amb la bandera catalana
damunt la qual la viuda, Emiliana Vinyes, hi va dipositar una ram de
flors naturals. Mentre es realitzava el trasllat cap a la tomba
l'Orfeó Gracienc va cantar el Liberame Domine i en el moment
d'ésser dipositades en el nou lloc mossèn Baldelló resà un pare
nostre. Tot seguit, els presents -molts dels quals pertanyien a
entitats culturals i socials andreuenques i del país- van dipositar corones i rams de flors
damunt la tomba. Entre els assistents destacats actors i actrius i
directors de l'escena teatral catalana. Segons La Vanguardia:
«....despareciendo la tumba bajo un enorme macizo de flores».
En
acabar la cerimònia del cementiri els concurrents es dirigiren cap a
la casa on va néixer l'il·lustre poeta per tal de retre-li el darrer
homenatge. S'adreçaren en comitiva fins al carrer de l'Ordre,
rebatejat per a l'ocasió com d'Ignasi Iglésias, acompanyats per la
banda de la Guàrdia Urbana. Un cop davant la casa nadiua fou
descoberta una làpida commemorativa a càrrec de l'obrer Josep
Nogué, de setanta anys. Prengué la paraula l'amic d'Iglésias,
l'escriptor i futur diputat d'ERC, Josep Puig i Pujades.
L'intel·lectual figuerenc segons La Vanguardia: «...quien, después de ensalzar la labor
meritísima de aquel cuya memoria se honraba, expresó la satisfación
que debe sentir la barriada al ver hijos más proclaros»
 |
| Bust d'Ignasi Iglésias, obra de Borell Nicolau, al Cementiri de Sant Andreu de Palomar. Josep Maria Sagarra/ANC. |
I, si
la part popular havia esdevingut el plat fort de la jornada, la
municipalitat no en volia ser menys i al capdavall del carrer
d'Ignasi Iglésias amb Gran de Sant Andreu el tinent delegat de
Cultura Massot en nom de l'Ajuntament de Barcelona pronunciava unes
paraules de reconeixement a qui n'havia estat membre d'aquest (Iglésias
va ocupar el càrrec de regidor del Districte Novè durant els fets
de la Setmana Tràgica de 1909). Massot, tal com va recollir dos dies
després La Vanguardia: «...y recogiendo, una iniciativa de
los amigos de Ignacio Iglésias relativa a la conveniencia de
construir un grupo escolar en aquella barriada que lleve el nombre
del fecundo escitor, prometió presentar y defender la idea en el
consistorio, para honrar al poeta de todos». L'acte va
finalitzar de nou amb l'actuació de l'Orfeó Gracienc.
 |
| L'escriptor figuerenc Josep Puig i Pujades pronunciant un discurs davant dels assistents a l'acte d'homenatge a Ignasi Iglésias, a la casa nadiua del dramaturg andreuenc. Josep Maria Sagarra_/ANC. |
La
realitat, a voltes, és tossuda i un any després Francesc Macià
inaugurava l'Escola Municipal Ignasi Iglésias, situada a la masia de
les Carasses del tot just obert passeig de Torras i Bages.
Construcció datada a mitjans del segle XVII i cedida pel seu
propietari Valentí Iglésias -sense cap parentiu proper amb
l'Iglésias dramaturg- a l'Ajuntament de Barcelona per tal que fos
rehabilitada com a escola municipal. El millor homenatge que se li
podia fer un cop mort. Cinc anys després, també ho seria la
Biblioteca Popular del poble que portaria el seu nom. Tot gràcies
a la la iniciativa dels Amics d'Ignasi Iglésias que reuniren fons
per a la gesta d'honorar-lo amb equipaments públics que portessin el
seu nom.
 |
| El regidor Massot es captat pel fotògraf Gabriel Casas mentre realitza un discurs en l'homenatge al poeta dels humils. Gabriel Casas/ANC. |
Però
no seríem justos si no féssim honor a la proposició del regidor
de la Lliga Josep Cararach davant de la comissió de govern de
l'Ajuntament de Barcelona del 26 de març de 1930: «...para
perpetuar la memoria del insigne dramaturgo catalán don Ignacio
Iglésias, en lo sucesivo se denomine calle de Ignacio Iglésias, la
actual calle del Orden, de la barriada de San Andrés de Palomar». A
conseqüència d'aquesta proposta: «...quede sin efecto el acuerdo
que daba nombre del citado dramaturgo a la calle de Solidaridad
(antic carrer de Sant Antoni i actual Rubén Darío), continuando,
por lo tanto, ésta con el mismo nombre» (La Vanguardia, 27
de març de 1930). Després de la Guerra Civil va ésser batejat de
nou com a carrer de l'Ordre i no serà fins un cop mort Francisco
Franco que es recuperarà el nom d'Ignasi Iglésias, l'any 1976.
D'aquí que molta gent gran encara el nomeni com carrer de l'Ordre.
Tanmateix, passa el mateix amb d'altres vials com Rubén Darío per
Sant Antoni o Montpeller pel de Santa Teresa. Noms que van ser
batejats en el moment de la seva obertura i per la duplicitat de noms
semblants arran de les annexions dels pobles del Pla de Barcelona
obligaren a l'Ajuntament a sobrenomenar de nou.
Per
acabar, esmentar que a dia d'avui diverses entitats andreuenques
encapçalades pel Centre d'Estudis Ignasi Iglésias segueixen
homenatjant cada octubre (el 9, data de la seva mort, si s'escau en
diumenge o el diumenge anterior aquest) al poeta i escriptor
andreuenc davant la seva tomba del Cementiri de Sant Andreu de
Palomar i després a la casa nadiua, a tocar de la qual hi ha la seu
del centre d'estudis esmentat. Una ballada de sardanes, organitzada
pel Foment Sardanista Andreuenc, posa punt i final als actes
d'homenatge. Talment semblant com es va organitzar el 12 d'octubre de 1930. Es bo recordar per no perdre la memòria. I el poble de
Sant Andreu de Palomar ho continua fent amb escreix.
Pau
Vinyes i Roig
Comentaris