LA PRIMAVERA REPUBLICANA A SANT ANDREU DE PALOMAR

L'esclat republicà de 1931

El darrer govern de la monarquia d'Alfons XIII va possibilitar el retorn dels alcaldes i regidors elegits abans del cop d'Estat de 1923, amb l'intent de fer una petita obertura del règim. La idea inicial del govern monàrquic era fer unes eleccions generals, però a darrera hora es va bescanviar per unes municipals, ja que es preveia d'aquesta manera que s'impossibilitaria un canvi de governabilitat política. Tanmateix, aquesta tàctica no va donar els seus fruits i el 12 d'abril de 1931 es convocaven les esmentades eleccions municipals amb el triomf, sobretot a la majoria de les capitals de província, de les forces republicanes. Cal, però, fer esment que les eleccions municipals es van convertir en un plebiscit en torn de monarquia o república. Per aquest motiu, dins del republicanisme d'aquell moment hi podem trobar republicans de dretes i d'esquerres. 

Col·locació de la primera pedra de les casetes de l'hortet o d'en Macià, l'agost de 1932. Josep M. Sagarra / Fons Família Vinyes-Roig.

El 3 d'octubre les Corts Espanyoles aprovaven el sufragi femení, tot i què amb molta oposició per part d'algunes formacions i personalitats d'esquerra. I el desembre la República estrenava una nova Constitució democràtica i de caràcter laic. Constitució que reconeixia el dret al divorci. En ella també s'hi reconeixien el dret de les regions espanyoles a disposar d'un règim autonòmic. Tot i això, la nova Constitució tenia un fort component centralista. També, aquell any s'aprovava l'Estatut de Núria, el qual un any abans havia estat refrendat per majoria en referèndum per la població de Catalunya, i que patiria serioses retallades del text original. El 20 novembre de 1932 es convocaven les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, essent escollit Francesc Macià president de la Generalitat per àmplia majoria. El novembre de 1933 es convocaven les segones eleccions legislatives de la República amb el triomf de les forces conservadores, amb la la formació neofeixista CEDA al capdavant. Les organitzacions polítiques d'esquerres anaren dividides, cosa que impossibilità el seu triomf i comportà la pèrdua del poder. En aquestes eleccions la dona votà per primer cop, per tant l'augment del cens electoral. Moltes homes d'esquerres van atribuir la derrota de les forces republicanes d'esquerres al vot de la dona, ja que pressuposaven que aquestes havien votat a partits de dretes per la influència de capellans i marits i pares. Cosa que després es demostrà del tot errònia. S'inicià un nou període republicà sota la batuta de la dreta anomenat per alguns historiadors com a Bienni Negre. 

  

Moviment obrer i conflictivitat social

L'esclat de la república del 1931 va significar un avanç en les llibertat democràtiques i socials. Tot i això, encara quedava molt camí per recórrer. El sindicat majoritari a Catalunya eren els anarquistes de la CNT i de ben lluny el seguia la UGT, el sindicat socialista. Al camp els de la Unió de Rabassaires eren els únics amb presència en tot el territori. La CNT-FAI, aquests darrers la branca radical de l'anarquisme ibèric, no les tenien totes amb la República ja que els titllaven de burgesos acomodats al nou règim. Pels anarquistes la República no havia resolt els veritables problemes dels obrers. Esclataren diversos conflictes laborals com el Casas Viejas, a Andalusia, i els de Sallent i de la Seda, fàbrica situada al Prat de Llobregat, a Catalunya. A nivell andreuenc la secció local de la CNT es solidaritzà amb els vaguistes. El 6 de desembre de 1933, després del triomf de les forces conservadores en les eleccions legislatives del novembre passat, esclatà una vaga general que fou reprimida per la Guàrdia Civil. L'Estat declarà l'estat d'emergència i les eleccions municipals catalanes -les primers i úniques que organitzava la Generalitat de Catalunya en virtut de l'Estatut del 1932- previstes per al desembre s'hagueren de posposar al gener de 1934. 

Sortida de les treballadores i treballadors de la Fabra i Coats, entre 1928-1932. Autor desconegut / Arxiu CEII.

Les entitats obreristes per excel·lència a Sant Andreu de Palomar eren el Casinet -L'Avenç Obrer Republicà-, l'Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar i la cooperativa l'Andreuenca. Des d'aquestes entitats s'aixoplugava la vida cultural de les classes humils i al mateix temps s'esdevenien un referent de l'obrerisme popular andreuenc.

La proclamació de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola per part de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, el sis d'octubre de 1934 comportà el seu fracàs i l'empresonament de tot el govern de la Generalitat així com la supressió de molts ajuntaments, entitats i diaris afins a la revolta republicana. Josep Dencàs, andreuenc d'adopció ja que era nascut a Vic, fou l'únic conseller del Govern que aconseguí fugir vers l'exili atès que es trobava a la conselleria de Governació i pogué escapolir-se per la claveguera. Fou l'únic conseller que no tornà a ocupar el càrrec arran de l'amnistia derivada del triomf del Front d'Esquerres a Catalunya i del Frente Popular a l'Estat Espanyol en les terceres eleccions legislatives de la República, el 16 de febrer de 1933.

A conseqüència dels Fets d'Octubre el Govern municipal de Barcelona també fou dissolt i en el seu lloc s'establí una gestora nomenada des de Madrid. Moltes entitats andreuenques de caire catalanista i d'esquerres foren tancades o veieren minvades les seves activitats i no pogueren emprendre de nou la seva activitat de forma plena fins el triomf del Front d'Esquerres. La nova República d'esquerres sorgida de les eleccions del febrer del 1936 tenia els dies contats, ja que l'esclat de la guerra faria capgirar la història de la incipient democràcia espanyola en un llarg túnel de 40 anys de dictadura.

 

Societat i esbarjo

L'any 1897 el municipi de Sant Andreu de Palomar havia estat annexionat a la ciutat de Barcelona. Malgrat que l'any 1931 feia 34 anys de l'annexió el sentiment de pertinença a un poble i allunyat de Barcelona centre encara era ben viu. Per a molts anar al centre de la ciutat era anar a Barcelona. Aquesta singularitat era ben viva i permetia mantenir be afermades unes arrels identitàries pel que fa l'àmbit quotidià. Més enllà del nucli antic de Sant Andreu de Palomar es mantenia en peu algunes masies, les quals algunes d'elles tenien les hores comptades amb el creixement urbà que es produiria dècades després. El passat agrícola encara era ben viu, tot i què la industrialització del territori era ben patent. Fàbriques com la Hispano-Suiza, la Fabra i Coats, els Tallers del Nord o la Maquinista Terrestre i Marítima donaven feina a un gruixut d'andreuencs i andreuenques. Aquest fet comportà que Sant Andreu fos escollit com a espai innovador en la construcció d'habitatges per a obrers. En el transcurs dels primers anys republicans es van planificar dues propostes urbanístiques dins del Pla Macià. La construcció de deu casetes de planta més pis amb un petit pati anomenades popularment les casetes d'en Macià o de l'hortet, amb la idea que fossin al mateix temps aixopluc per a famílies obreres provinents del camp i poder mantenir un petit hort a l'entrada. Aquestes casetes van ser inaugurades per Francesc Macià el març de 1933. I la gran obra de l'arquitectura racionalista per a obrers, la Casa Bloc. Conjunt d'habitatges dúplex amb serveis comunitaris. Entre aquests s'havia previst una cooperativa i una piscina, la qual no es va dur a terme per l'esclat bèl·lic del 1936. Els edificis eren situats al nou passegi de Torras i Bages, a tocar de les casernes d'Artilleria La Maestranza. 

Per la Festa Major de Sant Andreu de Palomar dels anys trenta la fira era instal·lada al passeig de Torras i Bages. Autor desconegut / Fons Família Vinyes-Roig

La vida dels andreuencs i les andreuenques no era diferent a la resta dels barcelonins. Durant la setmana treballar i els diumenges gaudir del descans dominical. Durant la República per primer cop es plantegen les vacances d'estiu remunerades. Les festivats es seguien celebrant i eren una distracció plaent per tal de defugir de les dures hores de treball. Les festes religioses de precepte continuaven tenint cabuda en el marc republicà, però amb l'esclat de la guerra es deixaren de celebrar. Els Tres Tombs, la Setmana Santa, el Corpus....conjuntament amb les festes de caire popular com les festes de carrer o d'estiu i la Festa Major convivien en un marc típicament festiu.

Prendre la fresca en època de bon temps als carrers i places esdevenia per a molts andreuenques una manera de passar el temps i de fer-la xerrar. Anar als cafès -poques dones trepitjaven els bars i s'hi ho feien eren mal vistes- a fer tertúlia o jugar a cartes o al dòmino comportava esbargir-se del dia a dia. La societat continuava sent masclista per excel·lència.

Sant Andreu de Palomar tot i ser oficialment un barri de la ciutat de Barcelona continuava sent un poble. Ben significatiu eren les cartes adreçades als veïns i a les veïnes on a més a més fer de constar el nom i el carrer del destinatari es solia afegir entre parèntesi (Sant Andreu). 

  

L'educació

La República començava amb el desig de dignificar la tasca pedagògica dels mestres i de donar alfabetització a tots els nens i nenes. A Catalunya es prenia consciència de la recuperació de la tasca que havia dut a terme la Mancomunitat anteriorment i es recuperava l'esperit per tal de donar-li de nou embranzida. La dictadura de Primo de Rivera havia escapçat aquest esperit modernitzador en el camp pedagògic i des de la Generalitat i des de l'Ajuntament de Barcelona es van posar les eines necessàries per a dur a terme aquest propòsit renovador. Durant els primers anys de la República el model educatiu va ésser un referent per a d'altres països d'Europa. 

Primer equip de mestres de l'escola municipal Ignasi Iglésias. Entre els mestres: Montserrat Roca, Enric Gibert i Camins i Josep Maria Roig i Llop. Autor desconegut / Arxiu CEII.

L'any 1931 la ciutat de Barcelona comptava amb 1 milió d'habitants, dels quals uns 50 mil infants sense alfabetitzar. El nou ajuntament republicà emprengué la tasca d'escolaritzar-los. Per aquest motiu engega un ambiciós pla de construcció de noves escoles i de rehabilitació i ampliació dels centres escolars públics existents.

A Sant Andreu de Palomar es van dur a terme tres importants fites en en aquest sentit. La conversió de l'antiga masia de les Carasses en escola. Convertint-la en l'escola Ignasi Iglésias, en homenatge pòstum al dramaturg i poeta andreuenca mort el 1928. El centre fou inaugurat el 17 de novembre de 1931 pel propi President de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. D'altra banda, el 16 d'abril de 1934 s'inaugurava l'escola bressol Mar, la primera d'aquestes característiques a nivell municipal, situada entre els carrers Castellbell i Sòcrates. I tot seguit, en el mateix dia, també s'inaugurava la biblioteca infantil desmuntable de la plaça de les Palmeres, obra del Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC). 

Alumnes i mestres de l'escola bressol municipal Mar. Abril de 1934. Estoch / AFB.

Amb la nova constitució republicana a les ordres religioses se les prohibia donar educació. Per aquest motiu moltes ordres religioses, com Jesús, Maria i Josep (Els Padres) o les Dominiques, van haver-se de reconvertir en cooperatives de pares per tal de poder continuar oferint ensenyament primari i secundari. La religió havia estat anul·lada de l'àmbit educatiu. Aquest fet va comportar fort malestar entre les capes conservadores i seria un dels motius de l'enfrontament entre l'església oficial i l'Estat.

Entre les escoles laiques privades sobresurt l'Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar, entitat que a més a més del seu caire cultural també oferia educació. Va ésser una de les escoles on la renovació pedagògica va entrar amb més força. Més de 1500 infants s'hi van escolaritzar.

En finalitzar la guerra el col·lectiu de mestres i tot allò que significava renovació pedagògica va ésser durament reprimit i perseguit. Molts mestres foren depurats, empresonats o afusellats. Es va tornar a l'educació dels anys de la dictadura de Primo de Rivera i el somni republicà d'un educació progressista, democràtica i laica s'havia fos de la nit al dia.

Cultura i esport

La dinàmica associativa andreuenca durant la Segona República estava fortament viva atès que el nou marc polític havia donat ales a la reobertura d'entitats que havien estat suspeses durant la dictadura de Primo de Rivera, tancades pel seu contingut i arrelament catalanista i pel tarannà d'esquerres d'algunes d'elles. Així doncs, entitats com Els Catalanistes, El Casinet, l'Ateneu Obrer van donar un salt qualificatiu en les seves activitats. Moltes d'aquestes entitats estaven adherides alguna formació política. Cas dels Catalanistes amb la Lliga Catalana o l'Avenç Obrer, el Casinet, amb Esquerra Republicana de Catalunya. Moltes entitats existents continuaren oferint programació cultural. El teatre era l'activitat per excel·lència i s'oferien estrenes cada dos per tres. La Lira, el Casal Catòlic, La Rosa, El Foment,...convivien amb les entitats anteriorment citades. L'oferta cultural estava ben assegurada i molts andreuencs i andreuenques n'eren socis.

Els cinemes oferien les estrenes del moment i a Sant Andreu no es podien queixar ja que el nombre de sales era força elevat: Atlàntida, Recreo, Odèon, Coroleu, Central... Alguns d'aquestes locals cinematogràfics eren utilitzats per a arengar mítings durant les campanyes electorals de la segona República. 

Inauguració de la Biblioteca Popular Ignasi Iglésias, 13 d'abril de 1936. Entre els assistents la vídua d'Ignasi Iglésias, Emiliana Vinyes, l'alcalde Carles Pi i Sunyer, el conseller de Cultura Ventura Gassol. Carlos Pérez de Rozas / AFB.

L'abril de 1936 es realitzava la inauguració de la Biblioteca Popular Ignasi Iglésias, en homenatge pòstum al dramaturg i poeta andreuenc , talment com s'havia fet amb l'escola del mateix nom. La biblioteca ocupava tot el segon pis de la tinença d'alcaldia del Districte Novè. A la inauguració hi assistiren la vídua d'Iglésias, Emiliana Vinyes; el conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol; l'alcalde de Barcelona, Carles Pi i Sunyer i el regidor-delegat del Districte Novè, Joan Cordomí. 

Al fons de la imatge el Casinet, L'Avenç Obrer Català. Entitat situada a la plaça del Comerç. de caire popular i republicà fou conviscada pels falangistes, els quals el veneren per fer-hi pisos el 1962. C.O. / Fons Família Vinyes-Roig.

En el camp dels esports la dinàmica, si fa o no fa, seguia els mateixos patrons que les entitats culturals pel que fa a la seva vitalitat. En destacaven la Unió Esportiva Sant Andreu, fruït de la fusió el 1925 de diverses entitats esportives: l'Esport Ciclista Andreuenc, el Rugbi Sant Andreu, l'Agrupació Atlètica Vida i les dues entitats dedicades al futbol, l'Avenç de l'Esport i l'Andreuenc. Durant la guerra la Unió Esportiva Sant Andreu va canviar de nom esdevenint l'Avenç i en acabar el conflicte bèl·lic es va convertir en el Club Deportivo San Andrés. No seria fins els anys vuitanta que recuperaria de nou el nom fundacional. El rival de la UE Sant Andreu esdevindria el Club Esportiu Filatures, secció esportiva de l'empresa tèxtil Fabra i Coats. Can Fabra, com era coneguda l'esmentada empresa, tenia d'altres seccions esportives com el bàsquet, els escacs, el tennis, el rugbi.... el Moto Club Sant Andreu organitzava les seves curses per la Festa Major així com l'Esport Ciclista Andreuenc. L'Agrupació Atlètica Vida, vinculada a l'Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar, esdevingué una de les pioneres en la pràctica de l'atletisme a Catalunya.

Moltes d'aquestes entitats foren confiscades per sindicats i partits polítics durant la guerra i algunes d'elles desaparegueren un cop els franquistes van guanyar la guerra. Un clar exemple van ésser el Casinet i l'Ateneu Obrer que deixaren d'existir i en el primer dels dos el local fou convertit en seu de la Falange i a inicis dels anys seixanta enderrocat per fer-hi pisos. L'Ateneu Obrer va reobrir les portes un cop recuperada la democràcia. 

Els darrers dies republicans (1931-1936)

Les eleccions legislatives -les terceres convocades durant el període republicà-  del 16 de febrer de 1936 comportaren el triomfe del Front d'Esquerres a Catalunya i del Frente Popular a la resta de l'Estat. El triomf a nivell estatal, però, va ser per poc marge. La diferència entre la coalició d'esquerres -des centre-esquerrà fins a comunistes- i les forces conservadores va ésser molt mínim. Tanmateix, les forces republicanes d'esquerres foren les veritables vencedores. Es decretà una amnistia pels fets d'octubre de 1934 i es retornà a l'ordre legítim d'abans del 6 d'octubre. Molts ajuntaments, com el de Barcelona, recobraren els antics regidors i formaren de nou els consistoris i el Govern de la Generalitat presidit per en Lluís Companys amb l'única excepció del conseller de Governació, l'andreuenc  Josep Dencàs que fou substituït per en Josep Maria Espanya, exercí de nou les seves funcions. 

 

La relativa pau republicana fou aixafada arran del cop d'Estat del 17 de juliol d'aquell any. A Barcelona, i a Sant Andreu de Palomar també, començava un llarg camí de penúries, de manca d'aliments i de bombardeigs i refugis antiaeris... Una nit terrible que va tenir com a epíleg 40 anys de terror i dictadura en mans d'un assassí, en Francisco Franco i els feixistes que li donaren suport. Per això ja són figues d'un altre paner (article).

Pau Vinyes i Roig

Textos utilitzats -i ampliats posteriorment per l'autor- en l'exposició "República i guerra a Sant Andreu de Palomar (1931-1939)", organitzada al Centre Cultural de Can Fabra el novembre-desembre de 2015. Comissaris de l'exposició: Gerogina Rifé, Jordi Rabassa i Pau Vinyes amb la col·laboració de Jaume Domènech.