75 ANYS DE L'ESCOLA TURÓ BLAU

Edifici dissenyat per albergar una policlínica va acabar convertint-se en l'escola  Teresa de Jesús, anys quaranta. Autor desconegut / Fons Família Vinyes-Roig.

L'escola Turó Blau -antigament Escuela Municipal de Formación Domèstica Teresa de Jesús-  enguany commemora els seus 75 anys d'existència. Tanmateix, en el solar de l'escola es té constància de la presència d'una casa pairal des de finals del segle XVI i primera meitat del XVII. Segons el llibre "Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques" (Llop Roig, 2014):

"Es diu que el nom de Cal Borni -segons la llegenda- prové del seu propietari, a qui sembla que en una festa amb focs artificials li va caure un coet a l'ull i va quedar borni".

Recreació de la masia de Cal Borni. Dibuix de Jordi Sacasas i Segura.

La Masia de Cal Borni va ésser construïda en un punt estratègic, fent frontera entre els municipis de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, on tot just creuava la Riera d'Horta i l'antic Camí Reial (actual carrers Gran de Sant Andreu i de La Sagrera). En ser la primera casa de l'antic terme andreuenc venint del sud, va ésser utilitzada com a casa dels burots i lloc de residència de nobles, reis i reines que feien estada abans d'entrar a la ciutat Comtal sota protocol del Consell de Cent i de la Generalitat de Catalunya. 

Segons el citat llibre de les masies:

"Engràcia Batista Planas, última hereva dels Batista -propietaris de la masia-, va morir el 16 de novembre de 1891, i va deixar bona part de les propietats a la parròquia de Sant Andreu de Palomar, tot i que la casa encara seguia en mans de la seva família, primer del seu marit, Josep Bogunyà i Vila, com a usufructuari  dels seus béns , i després dels hereus"

Ben entrat el segle XX el mas va entrar en decadència  i abandonament. Arran del sollevament dels feixistes el juliol de 1936, l'Ajuntament de Barcelona va decidir enderrocar la casa i construir una policlínica (és volia substituir els antics dispensaris per instal·lacions més modernes a cada districte de la ciutat). Com que era un edifici catalogat es decidí enderrocar-lo pedra per pedra. Per desgràcia les pedres foren recol·locades i cedides en altres edificis i es perdé per sempre el llegat patrimonial de Can Borni. En acabar-se la Guerra Civil el propietari dels terrenys on s'havia construït el nou edifici se'l va vendre a l'Ajuntament de Barcelona. És aleshores que el consistori barceloní decidí reconvertir-lo en escola per a nenes. El fet de trobar-se a tocar el Col·legi Els Padres -actualment Pare Manyanet-Sant Andreu-, dedicat a l'ensenyament primari i secundari de nens i joves, fa suposar que l'Ajuntament de Barcelona decidí utilitzar l'esmentat edifici per a la formació domèstica de noies i joves. 

Classe de gimnàstica al pati de l'escola, anys quaranta. Autor desconegut/Fons Família Vinyes-Roig.

L'"Escuela Municipal de Formación Doméstica Teresa de Jesús"

El 17 de juliol de 1941 s'inaugurava l'escola per a nenes Teresa de Jesús -tot i això ja funcionava des de 1940- gràcies a l'ajut del pedagog Artur Martorell, destacat funcionari del departament de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Artur Martorell fou represaliat anys després pel govern municipal franquista pel seu tarannà catalanista i per esdevenir un gran impulsor de la pedagogia moderna. Les alumnes, de 5 a 12 anys, a més dels estudis primaris, aprenien a cosir i a planxar. La institució oferia torn nocturn per a noies majors de 14 anys, on també s'impartia formació domèstica i adoctrinament religiós. Seguint els paràmetres nacional-catòlics de l'època, l'escola va formar a centenars d'alumnes com a models de dona franquista, avesades al nul paper de secundàries en el rol familiar i social.

Inauguració i benedicció de l'"Escuela Municipal de Formación Doméstica Teresa de Jesús", el 17 de juliol de 1941. Acte oficiat per l'administrador apostòlic de la diòcesi de Barcelona, Miguel de los Santos Díaz de Gómara al que assisteix l'alcalde de Barcelona, Miguel Mateu, entre altres autoritats. Brangulí / ANC. 

Inauguració de l'escola municipal per a nenes  Teresa de Jesús, el 17 de juliol de 1941. Carlos Pérez de Rozas/AFB.

Classe de lectura a la biblioteca de l'escola, anys quaranta. Autor desconegut / Fons Família Vinyes-Roig.

La primera directora de l'escola fou l'andreuenca Montserrat Roca i Balta, qui ja havia exercit la docència en d'altres escoles i essent la primera dona en dirigir el col·legi Ignasi Iglésias, situat a la Masia de les Carasses del passeig de Torras i Bages. Si més no, d'una masia a una escola que en  substituïa una. Tot i la repressió del règim franquista, Montserrat Roca va deixar una bona empremta entre l'alumnat i els seus mètodes, tot i ser sotmesos a l'estricte control governatiu, van ésser oberts pedagògicament  a les necessitats de les alumnes.

Montserrat Roca i Balta, asseguda segona per l'esquerra, amb l'equip de mestres de l'escola Ignasi Iglésias, de la qual en fou directora. Anys trenta segle XX. Autor desconegut / Arxiu CEII

Amb l'arribada del "desarrollismo" dels anys seixanta l'equip directiu del centre educatiu demana, el 1963, la possibilitat d'oferir classes de mecanografia, taquigrafia, francès i ensenyament d'estudis comercials. D'aquesta manera s'eixamplaven el nombre de matriculades i s'oferien noves orientacions professionals. De ama de casa a secretàries. Un petit avenç en un món dominat completament per homes. 

Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics l'escola adopta la coeducació. Els nens entren per primer cop durant el curs 1979-1980. El parvulari Pinotxo, annex al centre, s'integra a l'escola  i l'Escola d'Adults s'independitza de l'ensenyament de l'EGB. El centre es catalanitza  i la immersió lingüística esdevé un bé preuat. El 1980 es crea l'Associació de Pares d'Alumnes -actualment Associació de Pares i Mares d'Alumnes. 

Classe de "Labores domésticas", anys quaranta. Autor desconegut / Fons Família Vinyes-Roig.

Canvi de nom

L'equip directiu del centre decideix el 1982 canviar el nom de Teresa de Jesús pel de Turó Blau. S'escull el topònim que fa referència al turó on neix la Riera d'Horta, situat a la serra de Collserola,  i el cim més elevat de l'antic terme  municipal de Sant Andreu de Palomar. És la primera escola municipal de Barcelona que avança l'horari, iniciant-ho el curs 1992-1993. Els alumnes de primària fan classes de 9 a 14 hores. A la dècada dels anys noranta es fan reformes a l'escola tot ampliant les aules. L'antic habitacle del conserge es adaptat a nous usos educatius. Es creen les aules d'educació especial i de música. També, es trenquen les barreres arquitectòniques per tal d'adaptar-la a les noves necessitats socials. 

A inicis de l'actual segle s'arranja el pati, fet que comporta la desaparició del vell pi que entrellaçava el carrer Gran de Sant Andreu amb l'escola. Segons els tècnics de Parcs i Jardins l'arbre estava malalt i era un perill per als infants del centre. En aquests moments l'escola està a l'espera de fer realitat el prec adreçat a la regidoria d'educació del consistori barceloní per tal de fer possible la construcció d'un gimnàs i adaptar el sostre de l'edifici com a zona d'esbarjo. 

De l'antiga masia de Cal Borni només resta la paret del pati que va des dels carrers  de Sant Sebastià i del Pare Manyanet així com un mur que fa cantonada amb aquest darrer vial i el de Gran de Sant Andreu. Senyal d'un casalot que va esdevenir el porticó per on feien estada  els que volien sortir i entrar de Sant Andreu de Palomar. 

Només ens resta dir ben fort: Per molts anys ! I seguiu fent escola 75 anys més!

Pau Vinyes i Roig

Bibliografia utilitzada: 

Les Masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques (Llop Roig, 2014).

Article d' Elena Bilbao publicat al Butlletí Turó Blau, números 5 i 6 (2001).