BORN I MEMÒRIES

Born Centre Cultural. Foto Arxiu.
Els barcelonins tenim la gran sort de gaudir de moltes Barcelones, atès que la ciutat de Barcelona la configuren diverses realitats. L'annexió dels pobles del Pla de Barcelona a finals del segle XIX i principis del XX va comportar que la capital Catalana esdevingués una nova realitat farcida de petites realitats que la configurava de nou. Aquestes petites realitats també tenen les seves pròpies memòries. Pobles com Sant Andreu de Palomar encara conserven amb orgull, malgrat el pas del temps i l'intent d'esborrar-ho d'alguns, la seva personalitat com a nucli històric. Desig de preservar el seu llegat com a poble per esdevenir un referent de futur amb vida pròpia. Barris vells i barris nous que conjuguen un passat ple d'històries, ple de vides humanes, d'encerts i de vergonyes en el seu relat urbanístic,....

L'actual Barcelona no l'entendríem sense aquestes petites realitats, però tampoc amb d'altres existències que han configurat el passat de la ciutat dins muralles. Entre aquestes hi trobem el barri de la Ribera i el Born. Zona de bullici comercial, de gremis i d'espais de relació social i cultural. Els barris de la Ribera, de Santa Caterina i Sant Pere són l'enclavatge del respir econòmic d'una ciutat farcida de carrers i places que a inicis del segle XX foren engolits, en part, per l'acció usurpadora dels nous plans urbanístics com la Reforma de la Via Laietana. Reforma que va fer desaparèixer carrers i places de cop i volta, dels quals només ens queda el registre de fotografies o aquarel·les com a testimoni fefaent.

També, i gràcies a l'encert de la construcció del mercat del Born, ens han quedat les restes d'una part de la ciutat de Barcelona esborrada arran de les seqüeles de la Guerra de Successió Espanyola. En quedar en desús el mercat del Born així com el fet de descartar l'espai com a futura biblioteca provincial; les runes descobertes al subsòl de l'antiga plaça major de vendes i subministraments de queviures han sobreviscut al perill d'ésser destrossades talment com ho ha estat l'antiga vil·la romana de La Sagrera (vergonyosa i poc valenta decisió de les administracions en la seva preservació). L'encert de preservar el jaciment arqueològic del Born ens ha permès descobrir part de la ciutat medieval i moderna i de tot allò que ha significat la Barcelona del 1700. Gràcies als treballs historiogràfics d'Albert Garcia Espuche podem desxifrar les runes desenterrades amb molt d'encert de qui vivia i de la funció que tenia cada casa. Garcia Espuche ens ha descobert la ciutat i la seva gent del 1700. És l'únic exemple a nivell europeu d'un jaciment arqueològic d'aquestes característiques. L'aproximació de la data commemorativa de l'11 de setembre de 1714 va fer que les restes localitzades prenguessin encara més valor. Sort d'aquesta commemoració, atès que sense ella les restes no haurien tingut la salvaguarda patrimonial que han tingut. I també, ens testifiquen la dissort que patiren molts barcelonins durant la caiguda de la ciutat arrel de la Guerra de Successió Espanyola.

Les restes del Born ens ajuden a entendre la ciutat moderna, la de finals del XVII i principis del XVIII. Però, també ens ajuden a entendre la ciutat contemporània. Arran de l'enderrocament d'algunes cases i carrers del barri de la Ribera -forçant a llurs propietaris i inquilins a enderrocar-les- es construí la caserna de la Ciutadella. Una caserna per tenir controlats els barcelonins de noves revoltes populars, no pas per a protegir-los. Si amb la Ciutadella no hi va haver prou es decidí obrir nous vials, com els carrers de la Princesa o de Ferran, per a controlar encara més la ciutat emmurallada. La negativa del govern de Madrid en no voler enderrocar les muralles que asfixiaven la capital catalana va comportar que la Ciutadella deixés el seu rol militar i esdevingués un parc públic per al gaudir dels barcelonins. En part gràcies a la pressió dels veïns. Finalment sota el lema «Abajo las murallas!!!» aquestes foren enderrocades i naixia l'Eixample -desvirtuat tal com el preveia l'urbanista Idelfons Cerdà- que acabaria cruspint-se a cop de decret els pobles del Pla. L'enderrocament de les muralles i el seu Eixample obren les portes a la ciutat contemporània. La ciutat que s'omple de nouvinguts d'arreu de l'Estat espanyol per a engrandir-la. Obrers, classes mitjanes i burgesos benestants, protagonistes d'aquestes Barcelones.
El Born al meu entendre simbolitza aquesta ciutat emprenedora que malgrat les dificultats sempre se'n surt i floreix de nou. Van enderrocar les cases del barri de la Ribera però no van enderrocar la forja d'una ciutat. I les restes del Born són aquest testimoniatge. El Born no és un jaciment nacionalista o propietat d'un cert moviment sobiranista. El Born és de tots. Mitificar amb excés o voler-lo desmitificar-lo, també en accés, és un greu error.

Arran de la polèmica d'una exhibició a l'aire lliure de dues estàtues franquistes que configuren l'exposició Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà, que es preveu instal·lar al Born, voldria fer les meves modestes valoracions com a historiador. Abans, però, vull deixar clar que no tinc res contra la mostra que proposa l'Ajuntament de Barcelona. Ans el contrari, aplaudeixo l'encert de fer una exposició que ens recordi el nostre passat més punyent, del qual encara no hem tancat degudament les ferides. Molts morts republicans malauradament encara no tenen nom propi i jeuen en fosses anònimes sense ser dignificats i reconeguts com caldria pel govern de l'Estat espanyol. Una llei de la memòria històrica de l'època del PSOE -aleshores al govern- massa tèbia i poc valenta en afrontar el passat. I un PP, amb molts dirigents fills o néts d'aquells assassins franquistes, que no ha mogut ni mourà un dit per dignificar aquestes memòries perdudes.

Crec que l'emplaçament escollit per a la susdita exposició no és el més adequat. Per diverses raons. En primer lloc, el Born no és un espai que tingui especial rellevància històrica amb el franquisme. En segon lloc, crec que hi d'altres espais idonis per a poder realitzar aquesta exposició amb consonància amb l'àmbit temàtic de la mostra. Per exemple, el Castell de Montjuïc. Espai de repressió sagnant durant els primers anys del franquisme -durant la Guerra Civil també ho va ésser-. La tria de Montjuïc donaria més valor a l'exposició i faria memoritzar encara més l'espai. Se'ns pot dir que el Castell de Montjuïc no és cèntric i que el Born si que ho és. Evidentment que el Born és cèntric com ho són les Rambles, però aquest raonament no lliga amb el fet de l'espai que ens recorda la ciutat del 1700. I en tercer lloc, és com barrejar naps amb cols. A ningú se li acudiria fer una mostra sobre la Guerra del Francès al bell mig de la Sagrada Família.

D'altra banda, crec que no és una elecció aleatòria la tria del Born. Darrera aquesta elecció hi ha un rerefons polític. I aquest fet polític és el més important de tot plegat. En guanyar les eleccions la formació d'esquerres alternatives Barcelona en Comú a Barcelona tot semblava capgirar-se de nou. Entenc que cal canviar per millorar certes coses. Entenc la prioritat del nou govern d'esquerres de voler fer de Barcelona una ciutat més humana i habitable. Però, no entenc el desig acarnissat de voler esborrar el significat del Born del mapa. Lligar el jaciment arqueològic i tot allò que significa amb l'antic govern municipal convergent és un greu i lamentable error. Com ja he exposat més amunt el Born és quelcom més que l'11 de setembre 1714, però sense aquest fet no podem entendre el significat de l'espai.

Crec que l'actual govern municipal ha d'ésser prou valent i capgirar la proposta inicial i cercar un nou emplaçament per a la mostra. Com el proposat per un servidor. Encara hi som a temps. Si són prou valents, demostraran que més enllà de sectarismes polítics hi ha voluntat de fer les coses ben fetes i que la cultura – i en aquest cas la recuperació de la nostra memòria històrica- està pel damunt d'idiologies i dels governs municipals de torn. En cas de no replantejar-se la ubicació demostraran un absolut i grans menyspreu per la memòria de la nostra ciutat. Ser valents és cosa de dignitat.

Pau Vinyes i Roig
Historiador

Comentaris

Júlia ha dit…
Molt bones reflexions