Born Centre Cultural. Foto Arxiu. |
Els
barcelonins tenim la gran sort de gaudir de moltes Barcelones,
atès que la ciutat de Barcelona la configuren diverses realitats.
L'annexió dels pobles del Pla de Barcelona a finals del segle XIX i
principis del XX va comportar que la capital Catalana esdevingués
una nova realitat farcida de petites realitats que la configurava de
nou. Aquestes petites realitats també tenen les seves pròpies
memòries. Pobles com Sant Andreu de Palomar encara conserven amb
orgull, malgrat el pas del temps i l'intent d'esborrar-ho d'alguns,
la seva personalitat com a nucli històric. Desig de preservar el seu
llegat com a poble per esdevenir un referent de futur amb vida
pròpia. Barris vells i barris nous que conjuguen un passat ple
d'històries, ple de vides humanes, d'encerts i de vergonyes en el
seu relat urbanístic,....
L'actual
Barcelona no l'entendríem sense aquestes petites realitats, però
tampoc amb d'altres existències que han configurat el passat de la
ciutat dins muralles. Entre aquestes hi trobem el barri de la
Ribera i el Born. Zona de bullici comercial, de gremis i d'espais de
relació social i cultural. Els barris de la Ribera, de Santa
Caterina i Sant Pere són l'enclavatge del respir econòmic d'una
ciutat farcida de carrers i places que a inicis del segle XX foren
engolits, en part, per l'acció usurpadora dels nous plans
urbanístics com la Reforma de la Via Laietana. Reforma que va fer
desaparèixer carrers i places de cop i volta, dels quals només ens
queda el registre de fotografies o aquarel·les com a testimoni
fefaent.
També,
i gràcies a l'encert de la construcció del mercat del Born, ens han
quedat les restes d'una part de la ciutat de Barcelona esborrada
arran de les seqüeles de la Guerra de Successió Espanyola. En
quedar en desús el mercat del Born així com el fet de descartar
l'espai com a futura biblioteca provincial; les runes descobertes al
subsòl de l'antiga plaça major de vendes i subministraments de
queviures han sobreviscut al perill d'ésser destrossades talment
com ho ha estat l'antiga vil·la romana de La Sagrera (vergonyosa i
poc valenta decisió de les administracions en la seva preservació).
L'encert de preservar el jaciment arqueològic del Born ens ha permès
descobrir part de la ciutat medieval i moderna i de tot allò que ha
significat la Barcelona del 1700. Gràcies als treballs
historiogràfics d'Albert Garcia Espuche podem desxifrar les runes
desenterrades amb molt d'encert de qui vivia i de la funció que
tenia cada casa. Garcia Espuche ens ha descobert la ciutat i la seva
gent del 1700. És l'únic exemple a nivell europeu d'un jaciment
arqueològic d'aquestes característiques. L'aproximació de la data
commemorativa de l'11 de setembre de 1714 va fer que les restes
localitzades prenguessin encara més valor. Sort d'aquesta
commemoració, atès que sense ella les restes no haurien tingut la
salvaguarda patrimonial que han tingut. I també, ens testifiquen la
dissort que patiren molts barcelonins durant la caiguda de la ciutat
arrel de la Guerra de Successió Espanyola.
Les
restes del Born ens ajuden a entendre la ciutat moderna, la de finals
del XVII i principis del XVIII. Però, també ens ajuden a entendre
la ciutat contemporània. Arran de l'enderrocament d'algunes cases i
carrers del barri de la Ribera -forçant a llurs propietaris i
inquilins a enderrocar-les- es construí la caserna de la Ciutadella.
Una caserna per tenir controlats els barcelonins de noves revoltes
populars, no pas per a protegir-los. Si amb la Ciutadella no hi va
haver prou es decidí obrir nous vials, com els carrers de la
Princesa o de Ferran, per a controlar encara més la ciutat
emmurallada. La negativa del govern de Madrid en no voler enderrocar
les muralles que asfixiaven la capital catalana va comportar que la
Ciutadella deixés el seu rol militar i esdevingués un parc públic
per al gaudir dels barcelonins. En part gràcies a la pressió dels
veïns. Finalment sota el lema «Abajo las murallas!!!» aquestes
foren enderrocades i naixia l'Eixample -desvirtuat tal com el preveia
l'urbanista Idelfons Cerdà- que acabaria cruspint-se a cop de decret
els pobles del Pla. L'enderrocament de les muralles i el seu
Eixample obren les portes a la ciutat contemporània. La ciutat que
s'omple de nouvinguts d'arreu de l'Estat espanyol per a engrandir-la.
Obrers, classes mitjanes i burgesos benestants, protagonistes
d'aquestes Barcelones.
El
Born al meu entendre simbolitza aquesta ciutat emprenedora que
malgrat les dificultats sempre se'n surt i floreix de nou. Van
enderrocar les cases del barri de la Ribera però no van enderrocar
la forja d'una ciutat. I les restes del Born són aquest
testimoniatge. El Born no és un jaciment nacionalista o propietat
d'un cert moviment sobiranista. El Born és de tots. Mitificar amb
excés o voler-lo desmitificar-lo, també en accés, és un greu
error.
Arran
de la polèmica d'una exhibició a l'aire lliure de dues estàtues
franquistes que configuren l'exposició Franco, Victòria,
República. Impunitat i espai urbà, que
es preveu instal·lar al Born, voldria fer les meves modestes
valoracions com a historiador. Abans,
però, vull deixar clar que no tinc res contra la mostra que proposa
l'Ajuntament de Barcelona. Ans el contrari, aplaudeixo l'encert de
fer una exposició que ens recordi el nostre passat més punyent, del
qual encara no hem tancat degudament les ferides. Molts morts
republicans malauradament encara no tenen nom propi i jeuen en
fosses anònimes sense ser dignificats i reconeguts com caldria pel
govern de l'Estat espanyol. Una llei de la memòria històrica de
l'època del PSOE -aleshores al govern- massa tèbia i poc valenta en
afrontar el passat. I un PP, amb molts dirigents fills o néts
d'aquells assassins franquistes, que no ha mogut ni mourà un dit per
dignificar aquestes memòries perdudes.
Crec
que l'emplaçament escollit per a la susdita exposició no és el més
adequat. Per diverses raons. En primer lloc, el Born no és un espai
que tingui especial rellevància històrica amb el franquisme. En
segon lloc, crec que hi d'altres espais idonis per a poder realitzar
aquesta exposició amb consonància amb l'àmbit temàtic de la
mostra. Per exemple, el Castell de Montjuïc. Espai de repressió
sagnant durant els primers anys del franquisme -durant la Guerra
Civil també ho va ésser-. La tria de Montjuïc donaria més valor a
l'exposició i faria memoritzar
encara més l'espai. Se'ns
pot dir que el Castell de Montjuïc no és cèntric i que el Born si
que ho és. Evidentment que el Born és cèntric com ho són les
Rambles, però aquest raonament no lliga amb el fet de l'espai que
ens recorda la ciutat del 1700. I en tercer lloc, és com barrejar
naps amb cols. A ningú se li acudiria fer una mostra sobre la Guerra
del Francès al bell mig de la Sagrada Família.
D'altra
banda, crec que no
és una elecció aleatòria la tria del Born. Darrera aquesta elecció
hi ha un rerefons polític. I aquest fet polític és el més
important de tot plegat. En guanyar les eleccions la
formació d'esquerres alternatives
Barcelona en
Comú a Barcelona tot
semblava
capgirar-se de nou. Entenc que cal canviar per millorar certes coses.
Entenc la prioritat del nou govern d'esquerres de voler fer de
Barcelona una ciutat més humana i
habitable. Però, no entenc
el desig acarnissat de voler esborrar el significat del Born del
mapa. Lligar el jaciment arqueològic i tot allò que significa amb
l'antic govern municipal convergent
és un greu i lamentable
error. Com ja he exposat més amunt el Born és quelcom més que l'11
de setembre 1714, però sense aquest fet no podem entendre el
significat de l'espai.
Crec
que l'actual govern municipal ha d'ésser prou valent i capgirar la
proposta inicial i cercar un nou emplaçament per a la mostra. Com el
proposat per un servidor. Encara hi som a temps. Si són prou
valents, demostraran que més enllà de sectarismes polítics hi ha
voluntat de fer les coses ben fetes i que la cultura – i en aquest
cas la recuperació de la nostra memòria històrica- està pel
damunt d'idiologies i dels governs municipals de torn. En cas de no
replantejar-se la ubicació demostraran un absolut i grans menyspreu
per la memòria de la nostra ciutat. Ser valents és cosa de
dignitat.
Pau Vinyes i Roig
Historiador
Comentaris