Arrel de la commemoració del Mil·lenari de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar
(991-1991) va sorgir la idea de crear una comissió paral·lela que
commemorés la data des d’una vessant laica i més propera a la realitat
històrica del territori on s’ubicava el temple parroquial. El 1992 neix
la Comissió del Mil·lenari del Poble de Sant Andreu de Palomar.
Diverses entitats andreuenques en són l’ànima d’aquesta comissió entre
elles l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar i el Centre
d’Estudis Ignasi Iglésias.
La comissió realitza diversos actes commemoratius. Les xerrades, les
exposicions fotogràfiques, els cartells amb els llocs més representatius
del poble i amb dibuixos a càrrec del dibuixant andreuenc Jordi
Sacasas… en són una bona prova de les activitats realitzades. Tanmateix,
el plat fort va ser la realització del llibre ‘Història de Sant Andreu de Palomar en còmic’. Dibuixat pel genial artista Paco Massip i amb guions de Martí Pous, Joan Josep Busqueta, Jaume Seda, Pau Vinyes i Pere Massana.
Per il·lustrar l’efemèride es decideix fer un cartell. La comissió
proposa que el pintor andreuenc Ramon Vila sigui l’encarregat de
realitzar-lo. I Vila, per dur a terme la confecció del cartell utilitza
una imatge aèria de Sant Andreu de Palomar. La imatge en qüestió era una reproducció, de la qual no en sabíem la procedència però teníem referències de la data aproximada, el 1929.
L’estampa ens descriu el nucli antic de Sant Andreu i els seus voltants.
La presència de camps de cultiu és ben present i el que avui és el
Districte de Nou Barris s’intueix un territori poc poblat i un escampall
de masies, la majoria avui desaparegudes. Un fotografia que ens reflecteix un temps passat lluny del desgavell d’edificis construïts,
la majoria, a tort i a dret durant els darrers anys del franquisme i,
com no, durant la democràcia actual. Després, la imatge ha estat
reproduïda en diversos llibres i sempre s’ha fet constar com «autor desconegut».
De fet, una de les reproduccions és en poder del Centre d’Estudis
Ignasi Iglésias. La incògnita de qui era l’autor va quedar en el més
absolut silenci.
 |
| Coberta del llibre Barcelona desde el aire, editat per l'Editorial Joventut el 1931. Fons Família Vinyes-Roig. |
Aquestes dies s’ha celebrat la 65ena Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern al passeig de Gràcia de Barcelona.
Un servidor, com de costum des de fa anys, ha tafanejat totes les
parades a la recerca d’algun llibre interessant. Enguany amb més interès
en els llibres sobre Barcelona. Després de recórrer diverses parades i
quasi arribant al final de la Fira ha arribat la gran sorpresa.
Tafanejant l’estand vigatà de la llibreria de vell Costa Llibreter vaig
descobrir un fabulós llibre d’imatges editat per l’editorial Joventut i
sense data de publicació. El llibre duu per títol ‘Barcelona desde el aire‘
i un subtítol prou eloqüent ‘Información completa en 29 fotos tomadas
en avión por Gaspar’. Vet-aquí que en fullejar-lo, en arribar a la
pàgina 31, vaig topar amb la imatge més amunt esmentada. S’havia desfet
l’entrellat de tot plegat, però encara em quedaven alguns dubtes.
 |
| Josep Gaspar / Fons Família Vinyes-Roig |
 |
| Josep Gaspar i Serra. Arxiu Particular |
Josep Gaspar i Serra (Manresa, 1892 – Barcelona, 12 de gener de 1972) va ser un reconegut fotògraf, operador i director cinematogràfic. Col·laborador en premsa gràfica als anys vint i trenta del segle passat (Mundo Gráfico, Stadium, Imatges….), fou un dels integrants del grup de fotògrafs catalans «els tres reis mags». Un col·lectiu format pel propi Josep Gaspar, per Josep Maria Sagarra i Plana i per Pau Lluís Torrents. Gaspar va ser un dels pioners de la fotografia aèria de Catalunya
i va ser el fotògraf oficial de l’Aeròdrom Canudas (1920-1933). També
va ser un dels pioners del cinema a Catalunya, destacant-ne els
documentals ‘Els successos de Barcelona‘ — sobre la Setmana Tràgica de 1909 — i ‘Gent i paisatges de Catalunya’, realitzat el 1926.
El 1949 es traslladà a Montevideo a petició del seu bon amic Pau
Lluís Torrents, qui el contracta com a fotògraf. Al cap de quatre anys
va marxar a Argentina per tal de muntar uns estudis fotogràfics. Un
malaurat accident el deixà fora de la circulació laboral durant força
temps. Arran de l’accident va decidir retornar a Barcelona i un cop a la
capital catalana li va ser molt difícil trobar feina. Va sobreviure
gràcies a l’ajut d’amics i coneguts. La Setmana de Cinematografia de
Molins de Rei, celebrada el 1969, li va retre unmerescut homenatge amb
la ferma voluntat d’ajudar-lo econòmicament i de reconèixer el seu
llegat com a fotògraf i cineasta. Però va morir a Barcelona en la més
absoluta misèria a inicis del 1972.
Retornant al fil de la qüestió, un cop feta la descoberta de l’autor de la fotografia aèria de Sant Andreu de Palomar,
calia saber l’any de la seva realització. Les pàgines web de llibres de
vell mencionen el 1940 com a data possible. Una data del tot
impossible, atès que hi ha certs elements en l’estampa que ens
prefiguren un Sant Andreu anterior al 1940. Finalment, el director
gerent de l’Editorial Joventut, Lluís Zendrera, ens va esbrinar la data
exacte de la publicació de ‘Barcelona desde el aire’, el 1931. Així doncs, la fotografia aèria podria ben bé ser de 1929, atenint-nos que l’efemèride de l’Exposició Universal de Barcelona
(al llibre hi ha força imatges aèries de les instal·lacions de
Montjuïc) podria haver estat un bon reclam per a efectuar les esmentades
imatges. I una dada més per ser més exactes amb la datació: el 1931 és
l’any de la publicació i això ens indica que les fotografies han d’ésser
realitzades amb anterioritat.
Tanmateix, allò més important ha estat posar a la fotografia andreuenca nom i cognoms del seu realitzador.
Fer un clic és força fàcil però salvaguardar la memòria dels pioners de
la fotografia a Catalunya és més feixuc. Amb aquesta troballa hem fet
un pas més envers el reconeixement d’un d’aquests pioners.
Pau Vinyes i Roig
Historiador
(Article publicat a Andreuenc, el 5 d'octubre de 2016)
Comentaris