EUGENI PARAREDA I LES VÍCTIMES ANDREUENQUES DEL 19 DE JULIOL DE 1936

Fins ara es tenia la constància del primer i únic mort andreuenc a arran de l'esclat dels rebels contra el règim legítim de la República Espanyola. És a dir, durant el conflicte dels Fets del 19 de Juliol de 1936. El desgraciat honor ha recaigut fins ara en la figura del jove Jaume Oller i Prats. Amb només 16 anys va ésser víctima mortal durant l'assalt de les casernes de Sant Andreu de Palomar. Dels Fets del Juliol del 1936 n'hem parlat abastament en diversos articles publicats a la xarxa. Voldria destacar els articles d'en Jordi Rabassa, en Jordi Petit i en Pau Vinyes, els quals fan una bona aproximació al relat històric d'aquell conflicte. Com que les recerques històriques mai es poden donar per tancades -el catedràtic de l'UAB, Joan Serrallonga, amb gran encert ens ho recorda sovint-, atès sempre podem estirar del fil de les primeres descobertes i anar-lo resseguint fins arribar fins allà on la documentació gràfica i escrita així com la memòria oral ens ho permetin. Es bo anar descobrint noves dades sobre un fet històric o personatge que ens ajudin a desfer dubtes i aproximar-nos al coneixement del passat. 

Barricades al carrer Gran de Sant Andreu, entre Malats i Santa Marta, probablement 19 de juliol de 1936. Autor desconegut / Fons Família Mercadal.

En el cas que ens ocupa ha estat una agradable sorpresa llegir el llibre «El Fets de Juliol de 1936 a Barcelona. Els protagonistes i les víctimes» (Editorial Base, Barcelona, octubre de 2016) de l'historiador i professor de l'UAB Just Casas i Soriano (Sabadell, 1954). És el primer llibre que ens fa una aproximació prou acurada del que va significar el 19 de juliol de 1936 a Barcelona amb noms i cognoms. Just Casas anomena un per un totes les víctimes dels primers cinc dies de la contesa bèl·lica, atès per ell el conflicte no solament es va subscriure en un sol dia ans el contrari va anar més enllà. La revolta no va ésser controlada del tot fins el 24 de juliol d'aquell mes. Casas biografia, sempre que les dades li han possibilitat, totes les víctimes mortals i les que quedaren ferides d'ambdós bàndols. Resseguint arxius públics i privats, hemeroteques, bibliografies -sobretot d'àmbit local- ha pogut extreure dades que han ajudat a dibuixar noms i cognoms fins aleshores sense currículums. L'historiador ha sabut discernir molts dubtes així com desdibuixar moltes dades que es donaven com a verídiques o falsos rumors donats com a certs. La seva investigació obre nous camins per aprofundir encara més amb la memòria dels protagonistes dels fets. Els col·loca en el mapa històric i els fa vius en el sentit metafòricament de l'estudi del passat. En fa dignitat nombrant-los i en molts casos se'n dignifica llur aportació en la victòria de l'esclafament dels rebels a Barcelona. Podem dir que es la gran victòria de la democràcia contra els sollevats, malgrat després el tomb dels esdeveniments ens conflueixi cap a la seva derrota. En aquesta victòria tots els que van lluitar per la salvaguarda de la República en van ésser els principals benefactors del triomf. El llibre ho deixa prou clar, sense els milicians de la CNT-FAI, la Guàrdia d'Assalt, la Guàrdia Civil, l'exèrcit compromès amb el règim sorgit de les urnes del febrer d'aquell any, els Mossos d'Esquadra, les organitzacions polítiques d'esquerres i el Govern de la Generalitat i les seves institucions van ser els veritables guanyadors. D'altra banda, el llibre també deixa prou clar la gran força de la classe obrera -i només d'origen foraster de Catalunya com s'ha volgut vendre, també el moviment obrer català- que va participar en el conflicte. 

Coberta del llibre d'en Just Casas.

Pel que fa als morts i ferits Casas relata en nombre de xifres la procedència sindical, d'organitzacions polítiques i col·laterals (aquelles persones mortes i ferides sense voler-ne, sobretot vianants). En primer lloc la CNT amb 325 persones vinculades aquest sindicat mortes i ferides (69% total de les baixes), seguit per ERC amb un total de 81 víctimes (17,2%) i de ben lluny pel POUM (39 de baixes, 8,3%), UGT (31 víctimes, 6,6%).... Pel bàndol militar i civil sollevat s'han comptabilitzat 332 baixes entre tropa i oficialitat. El manuscrit d'en Casas en fa un acurat detall de les víctimes i en xifra les dades obtingudes per tants per cent.

Però, la gran sorpresa per un servidor ha estat posar vestit a un esquelet nominal. En el recompte biogràfic del llibre hi trobem Eugeni Parareda i Vall. Fins a dia d'avui aquest nom ens era del tot desconegut. Només en teníem la certesa del nom però sense saber qui carai era, perdoneu l'expressió. Trencant-nos les banyes en arxius, hemeroteques, bibliografies i per la xarxa sense trobar cap resulta. Eugeni Parareda va donar nom a un carrer de Sant Andreu de Palomar. En ser substituïts els carrers amb noms religiosos o dedicats a persones de tarannà conservador d'Harmonia de Palomar (així era conegut Sant Andreu de Palomar en temps de la República en guerra), i de Barcelona i d'altres indrets del país, per noms republicans o del nomenclàtor revolucionari Eugeni Parareda va esdevenir el nom del carrer Gran de Sant Andreu -aleshores de Sant Andreu, sense el Gran. Després vindrien els canvis de passeig de Fabra i Puig pel de Josep Garcia -milicià de la CNT mort al Front d'Aragó l'agost del 36-, carrer de les Monges pel d'Elisa Garcia -miliciana i cooperativista, neboda de Josep Garcia i la primera andreuenca morta durant la guerra, al Front d'Aragó, l'estiu d'aquell any-, l'esmentat Jaume Oller que donà nom al defenestrat passeig de Torras i Bages.....D'en Parareda només en teníem el nom i prou. Ens calia vestir-lo amb més dades i gràcies a Just Casas em sabem quelcom més. Tanmateix, poques dades i que esperem que amb el ressò del present article en podem tenir més i acabar-lo de vestir amb pèls i senyals. 

Milicians de la CNT-FAI en conquerir les casernes de Sant Andreu de Palomar. Agustí Centellas /ANC

En Just Casas ens descriu Eugeni Parareda i Vall de la següent manera: «Resident a Barcelona i membre del SUR (Sindicat Únic de la Construcció) / CNT Sant Andreu, a la CG (Causa General), Barcelona-Generalitat, 352-1, full 257; i 395, full 727. a la base de Dades CHCC (Centre d'Història Contemporània de Catalunya) se'l fa nascut i resident a Barcelona el 1915 i mort el 24-VII-36 -creiem que erròniament- a Casp, on morí un germà seu- Tenia 21 anys»

D'altra banda, segons la base de Dades del CHCC, ens el cita com a: «Nat l'1 de novembre de 1915, militar. Lloc de naixement Barcelona. Solter. Nom del pare: Antoni Parareda Ricart. Nom de la mare: Enriqueta Vall Sala. Viu a Barcelona. Mort el 24 de juliol de 1936, Front d'Aragó.» I, una dada més que hem localitzat a la xarxa. Segons el Navio Anárquico: «Parareda Vall, Eugenio. Barcelona, 1-11-1915. Militante del Sindicato de la Construcción de la CNT . Marchó con los primeros grupos confederales hacía Aragón, muerto en combate en Caspe (Zaragoza), 24 de juliol de 1936».

Aquestes pistes localitzades ens permetran resseguir-li de nou el seu rastre. Totes tres fonts documentals ens fan esment de l'any de naixement i la seva condició de sindicalista del ram de la construcció a través de la CNT. Tot i això, en Just Casas creu que el lloc de la mort és errònia i és del parer que va morir arran dels Fets del 19 de Juliol de 1936. Sigui com sigui, la informació localitzada ens dóna un relat nou del que fins ara creiem del primer mort de la Guerra Civil Espanyola. Tot i què, suposem -atès no tenim prou dades- que Jaume Oller i Prats en va ésser la primera víctima, però no l'única. El llibre d'en Casas també ens parla d'altres morts i ferits andreuencs – en la seva biografia fa constar els lligams amb Sant Andreu de Palomar. Els localitzats per l'historiador i amb referències andreuenques són:

Artur Fontrodona i Fontrodona. Militant del Centre Català Republicà d'Esquerra del IX Districte d'ERC. Una declaració familiar el fa nascut i resident a Barcelona i membre del Grup Germanor, entitat adherida a Estat Català. De professió impressor. Greument ferit a la Diagonal el 19 de juliol i mort el mateix dia a l'Hospital Clínic de Barcelona.

Antoni Bonàquer i Sánchez (consta erròniament com a Antonio Bonaque i Sánchez en un escrit judicial). Nascut a la localitat murciana de Lorca, resident a Barcelona i jornaler de professió. Fou ferit mortalment al poble de Sant Andreu de Palomar -suposem que durant l'assalt a les casernes d'Artilleria-, lloc on residia. Segons Just Casas: «Altres membres de la seva família eren catòlics militants i practicants. Per exemple la seva germana Carmen Bonàquer i Sánchez rebé el tercer guardó del Concurs de Premis Virtut, instituït per la Parròquia de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, Secció de Joventut.»

Simó Ailagas i Sans (consta erròniament com a Simó Argilagas i Sanz). En la documentació de la Causa General apareix com a resident a Barcelona i mort a les casernes de Sant Andreu el 19 de juliol de 1936. Membre del Sindicat Únic de la Construcció / CNT Sant Andreu.

Jaume Oller i Prats. Resident a Sant Andreu de Palomar. Membre del Sindicat Únic Metal·lúrgic / CNT de Sant Andreu. entra a treballar com a aprenent als 14 anys a Instalaciones Can Morros, fàbrica de molineria. A la revista Finestrelles, editada pel Centre d'Estudis Ignasi Iglésias de Sant Andreu de Palomar l'any 1999, en un article en Pedro Robles ens narra la seva experiència del 19 de juliol de 1936 i ens fa saber: « En un dels llargs intervals de l'actuació de l'avió (es refereix a l'avió pilotat pel tinent Felip Díaz Sandino,cap de la base del Prat i lleial al govern de la República), cap al migdia, un jovenet, amb una pistola a la mà, va passar a l'altre cantó del passeig; va sortir de la barricada i mig cobrint-se entre el troncs dels arbres que hi havia a la vorera, va anar avançant cap al lloc on es trobaven els facciosos. Quan va passar pel barri, entre els passatges de Jacint Guardiola i Isabel Ribó, ja li disparaven alguns trets. Els veïns li deien "No hi vagis! No siguis boig! Entra aquí a casa!", però ell va continuar avançant. En arribar a un fanal, en front on ara hi ha el número 64 (del passeig Torras i Bages), però que aleshores encara era un camp, un tret el va ferir mortalment (...) Tres dones i un home, enlairant mocadors blancs, anaren a recollir el cos del jove. Els veïns del barri, que miraven aquesta escena des de la cantonada del passatge Isabel Ribó, van veure com se l'enduien en braços de tres homes, mentre les dones continuaven agitant mocadors blancs. Hores després, segons el citat Robles: «Unes dones del barri, encapçalades per Isabel Verdaguer, van mar al fanal on va caure aquell xicot i posaren un ram de flors i un tros de cartró en que hi havia escrit:"Aquí caigué una víctima del feixisme. Respecteu les flors". Uns dies més tard s'afegí un quadret de fusta amb una foto del jove amb aquesta inscripció:'.Jaume Oller Prats, 16 anys". Finalment el passeig, amb el canvi de nomenclatura durant la guerra, el passeig s'anomenà Jaume Oller. D'altra banda, segons l'historiador Casas: «El seu germà Joan Oller i Prats, també membre de la CNT, estigué empresonat l'any 1931 a la presó Model de Barcelona per activitats relacionades amb determinats dipòsits d'armes». Mort durant l'assalt a les casernes de Sant Andreu de Palomar el 19 de juliol de 1936. Se l'ha considerat el primer mort de Sant Andreu de Palomar durant el conflicte de la República en guerra.

Narcís Rios i Clemente. Nascut el 1887 a Betxí (Plana Baix, País Valencià). Resident a Barcelona, jornaler de professió i mort a casa seva prop de les casernes d'Artilleria de Sant Andreu de Palomar. La causa de la mort va ésser provocada per les ferides d'una bomba de l'aviació republicana en bombardejar les casernes andreuenques el 19 de juliol de 1936. Membre de la CNT.

Ramon Sierra i Sánchez. Poques dades tenim. Desaparegut el 19 de juliol de 1936. Segons el portaveu de la CNT, el diari Solidaridad Obrera, pertanyia al poble de Sant Andreu de Palomar.

Joan Domènech i Rodríguez. Resident a Barcelona. Membre del Centre Català Republicà d'Esquerra – ERC del Districte IXè. Ferit durant els Fets del 19 de juliol de 1936.

Josep Pastor i Rebollo. Ferit durant els primers de la República en guerra. Membre Centre Català Republicà d'Esquerra – ERC del Districte Ixè. Resident a Barcelona. Membre voluntari de la Columna Ortiz de la CNT en el Front d'Aragó, on trobà la mort.

Josep Peñalver i Barranco. Resident a la barriada d'Estadella de Sant Andreu de Palomar. Ferit a la plaça de Catalunya el 19 de juliol de 1936. Segons Just Casas: «Havia estat detingut diverses vegades per repartir propaganda comunista i fou candidat del Partit Comunista de Catalunya-PCE a les eleccions municipals per la ciutat de Barcelona del 14 de gener de 1934. No en va ésser elegit. Posteriorment va militar al PSUC.» L'únic comunista entre les víctimes andreuenques.

Joan Solano i Hernández. Petit industrial. Membre del Cercle Republicà de Barcelona i posteriorment vocal de l'Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar. Membre d'ERC. Ferit el 19 de juliol de 1936 i traslladat a l'Hospital Clínic de Barcelona per a la seva atenció mèdica.

Segurament, entre el llistat confeccionat per en Just Casas, hi haurà més andreuencs, però les dades que se'ns faciliten – i trobades fins al moment- no ens permeten assegurar si hi ha més víctimes andreuenques dels primers dies de la Guerra Civil a Barcelona. Seguirem investigant i ben rebudes seran les aportacions dels lectors. Si teniu dades o en sabeu d'altres que van morir durant els primers dies de la República podeu escriure un correu a l'adreça electrònica: vinyespau@gmail.com , a l'atenció de Pau Vinyes i Roig.

En un altre article, si ens vaga, parlarem dels morts i ferits del bàndol dels sollevats.

Volem agrair de tot cor l'ajut rebut per part d'en Just Casas i Soriano en la confecció del present article.

Pau Vinyes i Roig