"TAXIS SAN ANDRÉS" I ELS ORÍGENS D'AQUEST SERVEI A SANT ANDREU DE PALOMAR

Des d'abans de l'aparició del ferrocarril els andreuencs es desplaçaven a peu o bé amb tartanes per anar a Barcelona o al rere país. Per les gestions importants calia anar a Barcelona, atès era una urb amb importants serveis públics i privats. Al començament aquest servei de tartanes fou molt deficient, de caràcter ocasional  i sense regularitat horària. Per a traslladar-se a Barcelona, els andreuencs pagaven sis quartos  d'anada i sis de tornada. Més endavant s'organitzaren cotxes òmnibus tirats per cavalls,  amb més capacitat i comoditat  a les obsoletes tartanes. El punt de parada era al carrer Gran amb la Riera de Sant Andreu, per aquest motiu el lloc era conegut com la riera de les tartanes. En entrar en funcionament el tramvia de foc el 1877 hi hagué una davallada d'usuaris dels carruatges. Els xòfers de les tartanes intentaren fer boicot al tramvia de foc, tanmateix no se'n sortiren i el nou mitjà de transport guanyà. En ser substituït pel tramvia elèctric augmentà el nombre d'usuaris. I, dècades després, amb l'arribada del metro a Sant Andreu de Palomar la xifra és multiplicà per 10. 

La plaça del Comerç l'any 1928. A l'esquerra podem veure un taxi estacionat a la parada. J.B. / Arxiu CEII.
L'any 1882, el govern de l'alcalde Francesc Rius i Taulet promulgà una nova reglamentació de servei de carruatges públics. Se'ls obligava a demostrar en lloc visible el número de llicència municipal. A inicis del segle XX es començà a difondre l'ús del taxímetre, un aparell inventat per l'alemany Wilheln Bruhn l'any 1891. L'aparell servia per a avaluar el temps i la distància dels trajectes realitzats. Serien els antecedents dels primers taxis.
Una de les primeres empreses automobilístiques de l'Estat espanyol fou la Hispano-Suiza, fundada pels industrials catalans Damià Mateu i Francesc  Seix i l'enginyer suís Marc Birkigt l'any 1904, i fabricats a La Sagrera, a tocar de la Riera d'Horta. La Hispano-Suiza fou l'encarregada de comercialitzar els primers taxis públics. Després s'afegirien empreses com les catalanes Ideals, Elizalde y España y les franceses Delahaye, Peugeot i Renault. El 1919 neix la Federació d'Arrendataris d'Automòbils i el 1924 l'Ajuntament de Barcelona actualitzava el codi de circulació, on s'establien noves normes per als conductors dels taxis. El mateix any es creava la societat David S. A., la primera gran empresa de taxis de Barcelona. David S.A. millorava el servei i aconseguia la llicència de la representació a tota la ciutat de l'empresa francesa S.A. Andrés Citroën, comercialitzant el Citroën  10 HP de "Lamdolet". Cotxes adaptats per a acollir 4 passatgers, amb més comoditat i espai. 

 
La família Pascual-Téllez, que va viure a les Cases Barates durant la República. Francisco Pascual i Llagostera, amb gorra, amb el seu taxi al darrera. Autor desconegut / Fons Família Rabassa-Massons.
Davant de l'èxit dels taxis David, la Federació d'Arrendataris d'Automòbils establí una sèrie de normes per a tots els associats i s'obligà a utilitzar el taxímetre i a pintar una franja groga en tots els vehicles federats. Durant l'Exposició Universal de Barcelona el nombre de taxis a la ciutat va créixer considerablement. És calcula una flota de 4000 vehicles. És a partir d'aquest moment que s'introdueix la llum verda per tal de demostrar que el cotxe estava lliure i podia recollir passatge. 

No tenim cap notícia del primer taxi a Sant Andreu de Palomar. Tot i això tenim referències de les primeres companyies de taxis andreuenques, atès eren publicitades en programes de festa major així com en la premsa local. Les parades oficials de taxis a Sant Andreu eren a la plaça del Comerç i a la Rambla de Fabra i Puig, comptant amb dues estacions més dins del districte novè: a l'avinguda Nostra Senyora de Montserrat -coneguda com la parada d'Els Quinze- i a la plaça d'Eivissa, a Horta -aleshores formant part del mateix districte municipal-. Molts taxistes no volien  fer el servei cap al Verdum, la Prosperitat i Roquetes -barriades de l'actual districte de Nou Barris- pel mal estat dels carrers, fet que provocà polèmica entre els usuaris. El setmanari El Cor del Poble (desembre de 1929)  se'n feia ressò del mal estar dels veïns de les afores del nucli antic de Sant Andreu en no poder utilitzar-los. 

Anunci del servei de taxis del Garatge Solà -"Taxis San Andrés"-, publicat a la revista L'Abella d'Or per la Festa Major de 1930. Fons Família Vinyes-Roig.


Anunci de "Taxis San Andrés", publicat a la revista L'Abella d'Or per la Festa Major de 1930. Fons Família Vinyes-Roig.
La companyia per excel·lència de taxis al nostre poble fou Taxis San Andrés. Fundada el 1928 amb 4 unitats i a l'any següent ja disposava de 19. La seu social de l'empresa era al garatge Solà, al carrer Gran de Sant Andreu, 76 -aleshores més conegut com de Casesnoves-. Oferia serveis extraordinaris de casaments, bateigs, comunions i enterraments a 8 pessetes l'hora (el 1929) i viatges i excursions fora de Barcelona per 0,50 cèntims el quilòmetre (1929). Taxis San Andrés concedia carnets de fidelitat amb descomptes del 10% per servei. 

Anunci de Taxis San Andrés aparegut al Programa de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de 1929. Fons Família Vinyes-Roig.
En el programa de la Festa Major de l'any 1929 es publicà el següent escrit sota el títol "Un servicio plausible y una Entidad altruista" -redactat segurament per algú de l'empresa de forma anònima- que reflectim íntegrament pel seu interès:

"Andresense por convicción y ferviente admirador del desarrollo industrial y comercial de este ex-pueblo de San Andrés, muéveme a escribir las presentes líneas el interés en elogiar a una Entidad, que prestando servicio público ininterrumpido des su fundación , no ha vacilado ante ningún sacrificio, para situarse a la enviliable altura, como modelo de organización y economia en sus servicios.

Muchas son, desgraciadamente, las veces que hemos de protestar por la forma que es tratado el público por diferentes servicios, pero creo justísimo que este público tiene tambien obligación de dejar sentir su voz, cuando se considera satisfecho y orgulloso de una organización que, sin hiperbólicas alabanzas, puede reputarse perfecta.

Al entusiasmo profesional y al calor de un compañerismo ilimitado, vio la luz en esta industriosa barriada, la Sociedad "Taxis San Andrés" la cual en su actividad y desarrollo ha demostrado la necesidad de utilitzar sus competentes servicios, a la par, que el enorme vacío que ha llenado, con su interrumpida actuación.

Hace hoy un año, que esta benemérita entidad se fundó, con reducido número de coches (pues eran 4) y al celebrar el primer aniversario, han visto coronados sus esfuerzos por el éxito más lisonjero, pues son ya 19 el número de coches con que cuenta, todos ellos, presentados con uniformidad de color, modernísimos y de las más acreditadas marcas.

Cavalcada dels Tres Tombs de 1928. Al darrera de la comitiva s'entreveu un taxi, possiblement de la companyia Taxis San Andrés. Autor desconegut / Arxiu CEII.
"Taxis San Andrés" al esforzarse en rendir la máxima utilidad al público, único fin por que fué creada, ha procurado, no reparando en sacrificios, desarrollar un plaussible programa de organización que solo beneficions ha de reportar a este público, que tanto aprecia  y al que debe por completo y así puede venagloriarse de tener montado un excelente servicio permanente con paradas en la Plaza del Comercio y Paseo de Fabra y Puig en San Andrés y Avenida de Nuestra Señora de Montserrat (parada los quince) y Plaza de Ibiza en Horta, recibiendo además toda clase de encargos, para ser servidos con prontitud, en su local social, calle de San Andrés, 76 (Garage Solà).

"Taxis San Andrés" están siempre prestos a efectuar toda clase de servicios, lo mismo por la potencialidad de sus coches que por la pericia de sus conductores, pudiendo recorrer las más sufridas rutas e incluso efectuar rápidamente viajes por el extranjero para lo que tienen documentación reglamentària. 

"Taxis San Andrés" en su noble afán han creado unos "carnets" de cuenta corriente con los que aparte de obtener los abonados un beneficio de un 10 por 100 de descuento, tienen la enorme ventaja sus poseedores de poder hacer las liquidaciones por quincenas, cosa muy pràctica para los hombres de negocios, familias que necesitan coches con asiduidad y público en general. en los primeros días de estar en vigor estos "carnets" pudoverse claramente el éxito que tendrían pudiendo estar la entidad muy satisfecha del resultado obtenido por ser hoy ya cercanos al centenar el número de abonados y ser muy respetable la cifra de recaudación quinzenal.

"Taxis San Andrés" en su exquisito trato con el público y con su esmero peculiar en los servios se han captado las simpatías de cuantos los han utilizado.

Y para terminar, creo un deber de buen andresense, recordar con fruición el filantrópico gesto de "Taxis San Andrés" al solemnizar la festividad de su Santo Patrón, el pasado 10 de julio (es refereix a sant Cristòfol), en que dedicó un delicado homenaje a los pobres de la casa Asilo de San Andrés, con lo que patentizaron un honroso altruismo, que debemos agradecer y recordar como modelo de gentileza, mereciendo plácemes su digno presidente D. Serafín Niubó, por su rasgo genereso para el mejor éxito económico de la fiesta, además de su eficaz colaboración personal.

Por todo lo expuesto y lo mucho que no se puede detallar en el espacio de que dispongo -que con suma cortesía me ha sido cedido por la Empresa editora de este PROGRAMA-GUIA,- crea es merecedora la Entitad "Taxis San Andrés" del más caluroso favor del público, debiéndose felicitar por su eficaz y elocuente obra a todos sus componentes  y muy particularmente a sus promotores, D. José Espolet, D. Luis Cerdá y D. Enrique Compte, pues solo ellos saben los escabrosos escollos que tuvieron de sortear para llegar al esplendor y pujanza que hoy tiene. 

Un Andresense

Barcelona (S.A.) Noviembre de 1929. "

Anunci de Taxis San Andrés aparegut el juny de 1929 a la revista mensual El Cor del Poble.

Ignorem en quin any va deixar de funcionar l'esmentada companyia, però de ben segur que va deixar una bona petjada entre els andreuencs i les andreuenques que es podien permetre el plaer d'utilitzar els seus serveis, atès que agafar un taxi en aquella època -com avui- podia esdevenir un autèntic luxe monetari.

Tres nens i el taxi de la família Pascual-Téllez al carrer de Bascònia. Autor desconegut / Fons Família Rabassa-Massons.

En esclatar la Guerra Civil es col·lectivitzaren totes les empreses de taxis, les quals passaren a dependre de la Generalitat de Catalunya i del sindicat anarquista de la CNT. Els xòfers va esdevenir assalariats amb jornades de 10 pessetes diàries o 60 pessetes a la setmana. Els cotxes realitzaven serveis interromputs de 24 hores amb conductors que anaven fent torns laborals. Es calcula que durant la República en guerra a la ciutat de Barcelona circulaven uns 1800 taxis aproximadament. L'escassedat de benzina va fer disminuir el servei i molts vehicles foren retornats a llur propietaris. En molt casos en no ser localitzats o identificats els amos els cotxes foren depositats al Palau de Congressos de Montjuïc. En acabar la guerra els vencedors reorganitzaren de nou el servei i el servei de taxi s'anà restablint lentament.

Anunci de Taxis Vallés. Observi's que fa constar que parla francès. Fons Josep Vallès.
Els taxistes andreuencs continuaren oferint serveis i amb el pas dels anys la flota de taxis s'incrementà. Entre els taxis de la postguerra destaca en Josep Vallès, amb un citröen-stronberg dotat amb ràdio i calefacció. També oferia viatges per carretera, casaments, bateigs i comunions.  Actualment l'únic parada existent de taxis a Sant Andreu de Palomar és la situada davant de l'estació de RENFE de Sant Andreu Arenal. 

Pau Vinyes i Roig

  


    


  









 

Comentaris