Pel que fa a l’excursionisme, el poeta Joan Maragall deia: «El nostre
excursionisme no és pas un esport, no és pas esbarjo, no és pas un
estudi, que és amor.» Els orígens de l’excursionisme com a forma de
plaer i com a esport, es troben en les classes benestants. I amb
l’arribada del descans dominical, a inicis del segle XX, es generalitzà
entre les classes populars.
 |
| "El dormitori" Miquel Vinyes i Govern / Fons Família Vinyes-Roig |
L'excursionisme al nostre país va ser
en els seus inicis, a finals del segle XIX, una manera d’entendre l’oci.
va significar la redescoberta de Catalunya, tot resseguint les seves
arrels mil·lenàries. La cultura, la llengua, i sobretot el territori i
la seva pròpia història esdevindran referents a tenir en compte. Les
primeres entitats excursionistes de Catalunya neixen amb la ferma
voluntat de revaloritzar la història i cultures pròpies. Fruït de
l’esperit de la Renaixença, període en què l’excursionisme s’aixopluga
tot revifant la seva pròpia essència expressiva. A nivell europeu la
pràctica dels esports de muntanya és un fet que va agafant força. Com
descriu Albert Balcells a Barcelona d’Excursió (Ajuntament de Barcelona,1999): “A Catalunya té (l’excursionisme) el valor afegit del seu component
civicopatriòtic d’origen, amb la voluntat de suplència d’unes
institucions acadèmiques i científiques encongides per la dependència
provincial envers l’Estat espanyol centralista i uniformista”.
La primera entitat netament excursionista dedicada a l’excursionisme dels Països Catalans és l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, fundada a Barcelona el 1876. Anys més tard l’Associació Catalana d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana -creada el 1878- és fusionarien per crear el Centre Excursionista de Catalunya.
 |
| "Camí de Núria". Miquel Vinyes i Govern / Fons Família Vinyes-Roig |
Els
primers excursionistes són persones de classes benestants vinculades a
la burgesia catalana, homes i dones que es poden permetre el luxe de
viatjar pel territori jornades senceres tot allargant les estades força
dies. Joves que fan de la muntanya un espai d’oci nou. En els seus
inicis la tasca d’aquests és la difusió del patrimoni cultural,
lingüístic, folklòric i natural. Tanmateix, en la recerca i difusió
d’aquest patrimoni s’afegiren propòsits científics que feren que
aficionats esdevinguessin importants especialistes i professionals
eminents. Les primeres activitats van relacionades amb la vessant
folklòrica, arqueològica i d’estudi; és a dir un excursionisme poc
esportiu.
El moviment excursionista es va escampar entre la classe treballadora al llarg dels anys 1900-1936, quan moltes entitats cíviques i culturals en crearen seccions. Els butlletins i les revistes de principi de segle es feien ressò de les sortides i dels treballs relacionats amb la muntanya. A partir del decret de descans dominical promulgat el 1904, la pràctica es va estendre entre les capes menys afavorides. Els voltants de Barcelona i les grans ciutats industrials del moment representen un bon espai per practicar l’excursionisme. La progressiva millora de les comunicacions permeté l’acampada lliure i la proliferació de càmpings. L’edició de guies i Mapes també ajudà a popularitzar l’excursionisme.
 |
| "Via del tren, Puigcerdà". En arribar el tren a Puigcerdà la pràctica de l'excursionisme a la Cerdanya i el Ripollès s'estengué de forma notable. Miquel Vinyes i Govern / Fons Família Vinyes-Roig |
L’historiador andreuenc Joan
Clapés i corbera (1872-1939), en parlar de l’excursionisme a la seva
obra magna Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar (Catalònia,
1930-1931) ens ho narrava d’aquesta manera:
“De tot temps la població ama l’excursionisme, d’aquells temps heroics dels nostres pares, ja el practicaven quasi totes les associacions.
Quan nosaltres érem infants, les societats ja es fundaven tenint la corresponent secció excursionista, i per això en les festes de les societats es llegien els treballs històrics, folklòrics, o descriptius a què les excursions dels socis o en comú, donaven lloc a escriure’ls. De manera, que, més modernament, tota entitat constituïda, ha donat a un grup de la casa el nom d’excursionista. A l’’Ateneu Obrer’, a l’’Ateneu de Sant Lluís de Gonçaga', al 'Casal Catòlic', al 'Centre Popular Catalanista'. I potser d’altres també tenen part dels seus socis, especialment jovers, formant la secció excursionista corresponent, amb noms com ‘Bon Temps’, ‘Bon Camí’, etc.”
 |
| Secció Excursionista Bon Camí, vinculada al Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar, entre 1930-1936. Autor desconegut / Arxiu CEII |
La secció excursionista de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu
de Palomar -entitat fundada el 1885- va comptar amb un grup fervent
d’aficionats a la muntanya i els esports de neu. Un dels seus membres,
en Miquel Vinyes i Govern, president de l’entitat ateística i fotògraf,
ens va deixar un bon grapat d’imatges fotogràfiques en format
estereoscòpiques de les nombroses sortides realitzades per la secció.
Avui aquestes imatges estan dipositades a l’Arxiu Fotogràfic de
Barcelona.També, l'Agrupació Excursionista Ferroviària, creada per treballadors dels Tallers del Nord de Sant Andreu, tingué un paper força rellevant dins de l'excursionisme andreuenc. Als anys trenta existien dues entitats anomenades Grup Excursionista Coll Formic, amb seu social a la Rambla de Fabra i Puig,21, i el Grup Excursionista Acció, vinculat a la Penya Fox i amb hostatge al local de la Societat Coral La Lira.
 |
| Segell del Grup Excursionista Coll Formic, amb seu social a la Rambla de Fabra i Puig, 21. |
 |
| Miquel Vinyes i Govern (1893-1969). Fotògraf i president durant els primers anys dels trenta de l'Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar. Membre de la secció excursionista d'aquesta entitat. El seu fons fotogràfic sobre l'excursionisme català entre 1920 i 1936 està dipositat a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons Família Vinyes-Roig. |
Segons l’historiador Pau Vinyes Roig (Una mica
d’història. Com es passava el temps abans a Sant Andreu de Palomar, Llop
Roig,1998):«el moviment excursionista es va revifar entre els anys
1900 i 1930, quan moltes entitats andreuenques en crearen seccions.
Els butlletins i les revistes de principi de segle es feien ressò de les
sortides i dels treballs relacionats amb la muntanya».
Una entitat d'esperit republicà com l'Avenç Obrer Català, hereva del Centre Instructiu Obrer Andreuenc -més coneguda com el Casinet- va tenir entre les seves seccions una dedicada a l'excursionisme. Anomenada Agrupació Excursionista Xucla Rou, l'associació realitzà diverses sortides pel territori català així com organitzà xerrades sobre temàtica excursionista i de caire cultural. En finalitzar la guerra l'entitat va desaparèixer, talment com l'Avenç Obrer Català, atès les noves autoritats franquistes, guanyadores de la guerra, la dissolgueren i transformaren el local en la nova seu de la Falange a Sant Andreu de Palomar.
Tanmateix,
l’associació dedicada exclusivament a l’excursionisme per excel·lència a
Sant Andreu ha estat l’Agrupació Excursionista Muntanya (AEM). Aquesta
fou fundada per 37 homes i 7 dones –la majoria treballadors de Fabra i
Coats– al setembre del 1930, i la primera seu de l’entitat fou la
Societat Coral La Lira. Els primers associats vestien de blau i blanc,
els colors del CE Filatures de Fabra i Coats. A finals del primer any
de vida comptava amb 60 associats, tal com esmenta l’historiador Joan Clapés a les Fulles Històriques. Segons
Vinyes (1998): «els intents de la Unió Excursionista de Catalunya de
voler transformar l’AEM en una secció local seva van defallir».
Un fet dramàtic trasbalsà la tranquil·la activitat de l’Agrupació en els seus inicis, la mort del soci Àngel Barberà, el 24 de maig de 1936 mentre practicava l’escalada al Cavall Bernat, a la serralada de Montserrat. Vint anys de vida aturats de cop. El juny d’aquell any hauria fet els vint-i-un. Coneixedor de mitja Catalunya, havia trepitjat els cims del Pedraforca, el Canigó, el Puigmal, els Beciberri i les Castellasses, entre d’altres. L’Agrupació, a través del butlletí, va recordar que l’acció d’Àngel Barberà fou desaconsellada per la resta dels seus companys de l’entitat. L’escalador fou enterrat a Monistrol de Montserrat, amb la presència d’un nombrós grup de familiars, amics i companys de l’entitat muntanyista. D’ençà d’aquell tràgic accident l’Agrupació Excursionista Muntanya disposa d’un nínxol en propietat al cementiri de Monistrol.
Una entitat d'esperit republicà com l'Avenç Obrer Català, hereva del Centre Instructiu Obrer Andreuenc -més coneguda com el Casinet- va tenir entre les seves seccions una dedicada a l'excursionisme. Anomenada Agrupació Excursionista Xucla Rou, l'associació realitzà diverses sortides pel territori català així com organitzà xerrades sobre temàtica excursionista i de caire cultural. En finalitzar la guerra l'entitat va desaparèixer, talment com l'Avenç Obrer Català, atès les noves autoritats franquistes, guanyadores de la guerra, la dissolgueren i transformaren el local en la nova seu de la Falange a Sant Andreu de Palomar.
 |
| Escut de l'Agrupació Excursionista Xucla Rou. |
Un fet dramàtic trasbalsà la tranquil·la activitat de l’Agrupació en els seus inicis, la mort del soci Àngel Barberà, el 24 de maig de 1936 mentre practicava l’escalada al Cavall Bernat, a la serralada de Montserrat. Vint anys de vida aturats de cop. El juny d’aquell any hauria fet els vint-i-un. Coneixedor de mitja Catalunya, havia trepitjat els cims del Pedraforca, el Canigó, el Puigmal, els Beciberri i les Castellasses, entre d’altres. L’Agrupació, a través del butlletí, va recordar que l’acció d’Àngel Barberà fou desaconsellada per la resta dels seus companys de l’entitat. L’escalador fou enterrat a Monistrol de Montserrat, amb la presència d’un nombrós grup de familiars, amics i companys de l’entitat muntanyista. D’ençà d’aquell tràgic accident l’Agrupació Excursionista Muntanya disposa d’un nínxol en propietat al cementiri de Monistrol.
 |
| Homenatge de l'Agrupació Excursionista Muntanya a Àngel Barberà, mort tràgicament mentre escalava el Cavall Bernat el 1936, l'any 1956. Enterrat al cementiri de Monistrol de Montserrat. Autor desconegut / Fons Família Vinyes-Roig. |
Durant la Guerra Civil l’activitat de l’entitat quedà
quasi aturada, Atès molts dels seus membres foren cridats a files. El
butlletí s’edità durant els primers mesos del conflicte però per manca
de paper es deixa d’editar a mitjans del 1937. Un cop acabat el conflicte bèl·lic del 36 la
Falange pretenia fer desaparèixer l’entitat per la seva significació
amb el republicanisme i el catalanisme, però la perseverança d’alguns
socis, entre ells el president, va provocar l’efecte contrari i
l’agrupació va continuar. Més d’un excursionista d’aquesta agrupació va
donar suport als maquis refugiats a les contrades pirinenques, com, per
exemple, facilitant aliments i logística per a la supervivència en
aquelles contrades muntanyoses.
L’any 1961 l’Agrupació Excursionista Muntanya va canviar de seu; es traslladà al carrer de Coroleu, just davant de la Societat Coral La Lira. El 1963 l’AEM va llogar un refugi a tocar de l’estació d’esquí de la Molina (el Ripollès). L’agrupació disposa de biblioteca especialitzada en el món del muntanyisme i s’hi pot llogar material. També edita un butlletí de periodicitat regular amb el nom de Muntanya. Entre els seus associats hi ha hagut destacats prohoms de l’excursionisme, els quals han coronat les muntanyes més altes d’Europa, com, per exemple, el Montblanc i el Jungfrau, ambdós situats a Suïssa, i el pic de Lenin –actual Chon Ton–, situat a la serralada del Pamir (Kirguizistan).
Pau Vinyes i Roig
L’any 1961 l’Agrupació Excursionista Muntanya va canviar de seu; es traslladà al carrer de Coroleu, just davant de la Societat Coral La Lira. El 1963 l’AEM va llogar un refugi a tocar de l’estació d’esquí de la Molina (el Ripollès). L’agrupació disposa de biblioteca especialitzada en el món del muntanyisme i s’hi pot llogar material. També edita un butlletí de periodicitat regular amb el nom de Muntanya. Entre els seus associats hi ha hagut destacats prohoms de l’excursionisme, els quals han coronat les muntanyes més altes d’Europa, com, per exemple, el Montblanc i el Jungfrau, ambdós situats a Suïssa, i el pic de Lenin –actual Chon Ton–, situat a la serralada del Pamir (Kirguizistan).
Pau Vinyes i Roig
Per saber-ne més: VINYES I ROIG, Pau. "75 anys de l'Agrupació Excursionista Muntanya: Una aproximació històrica als seus inicis (1930-1943)". Dins de Finestrelles 13. Sant Andreu de Palomar: Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 2005.
Comentaris