(1) Durant els anys trenta del segle passat va renéixer un veritable afany per modernitzar el concepte arquitectònic, que es trobava molt encasellat en el modernisme, primer, i en el noucentisme, més tard. Va sorgir un nou postulat arquitectònic inspirat en l’arquitectura racionalista de l’arquitecte d’origen suís Charles-Edourd Jeanneret, més conegut amb el pseudònim de Le Corbusier (1887-1965). Aquest moviment va ser representat a Catalunya per l’anomenat GATCPAC (Grup de Tècnics i Artistes Contemporanis Catalans per l’Arquitectura Contemporània). El GATCPAC va ser el responsable de planificar el Pla Macià, que va significar una veritable revolució urbanística la pretensió de la qual era posar ordre al desgavell de planificació urbana que hi havia hagut fins a aquell moment. També va ser el propulsor, per encàrrec de la Generalitat republicana, d’habitatges per a obrers en sentit comunitari. Un exponent d’aquesta proposta és la Casa Bloc del passeig de Torras i Bages de Sant Andreu de Palomar, la primera pedra de la qual va ser posada per Francesc Macià, aleshores president de la Generalitat. Era el mes de març del 1933.
 |
| Inauguració de la biblioteca infantil desmuntable de la plaça de les Palmeres, el 16 d'abril de 1934. A l'acte hi assistiren, entre d'altres, el conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya Josep Dencàs i el de Cultura Ventura Gassol i l'alcalde de Barcelona Carles Pi i Sunyer. SAGARRA-TORRENTS/ ANC. |
Seguint en aquesta línia, el GATCPAC, a proposta de Josep Dencàs i Puigdollers, va projectar una biblioteca infantil desmuntable que va instal·lar a la plaça de les Palmeres, a tocar del nou edifici l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar i de la futura escola bressol Mar, la primera escola municipal d’aquestes característiques que hi va haver a Barcelona. La inauguració de la biblioteca infantil va tenir lloc el 16 d’abril del 1934. Hi van assistir les autoritats següents: Josep Dencàs, conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya; Carles Pi i Sunyer, alcalde de Barcelona, i Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Segons el diari d'ERC La Humanitat (18 d'abril de 1934):
"Des de la plaça del Doctor Serrat (barriada del Clot-Camp de l'Arpa, on s'havia inaugurat hores abans un pavelló Pro Infància), els consellers de Sanitat i Cultura, senyors Dencàs i Gassol, amb les personalitats que els acompanyaven, es traslladaren a la Plaça de les Palmeres, a Sant Andreu, on, mitjançant els cabals recaptats per l'obra Segell Pro Infància, s'ha construït -amb la cooperació de l'Ajuntament de Barcelona- una guarderia per a cent infants i un jardí, també dedicat als nens i nenes de la populosa barriada (es refereix a l'escola bressol del Mar, situada als carrers Castellbell i Sòcrates, a pocs metres de la plaça de les Palmeres)"
Després de detallar les entitats assistents a l'acte el citat diari republicà esmentava:
"Després de visitar l'edifici, les autoritats i els eu seguici, passaren a la Plaça de les Palmeres, on ha estat inaugurada la biblioteca, instal·lada als jardins que també s'inauguraven (es refereix a la zona d'esbarjo infantil a tocar de la biblioteca). En aquell moment arribà a aquell lloc l'alcalde -de Barcelona-, senyor Pi i Sunyer, que fou rebut amb aplaudiments de la gran gentada que emplenava la plaça"
 |
| Diari La Humanitat, del 16 d'abril de 1934, on es fa ressò de la inauguració de la biblioteca infantil. |
La biblioteca va funcionar fins a inicis del 1939, aproximadament, segons alguns testimonis. Les noves autoritats franquistes, temoroses que la cultura des de la infància pogués ser un entrebanc per a la formació de l’esperit nacional imperant en aquells temps, va decidir enderrocar-la i els llibres que contenia van passar a millor vida. S’ha pogut conservar documentació gràfica gràcies a Maria Rosa Subirana, filla de l’arquitecte Joan Baptista Subirana, membre del GATCPAC i arquitecte de l’esmentada biblioteca, conjuntament amb Josep Sert i Joan Torres i Clavé. Tots tres van ser destacats fundadors d’aquest grup arquitectònic i projectors de la Casa Bloc.
Segons l’arquitecte Benjamí Aguilar Domènech:
Segons l’arquitecte Benjamí Aguilar Domènech:
“La biblioteca constava d’un pavelló de planta rectangular, dissenyat pel GATCPAC, que va ser construït al quadrant sud-oest de la plaça de les Palmeres, d’uns quatre metres d’ample per uns dotze de llarg, i disposat paral·lelament al carrer de Castellbell, amb la façana principal encarada a la cara est de la plaça.” (2)
 |
| Plànol de la Biblioteca. Joan B. Subirana-GATCPAC /Arxiu CEII |
La tria del lloc per al seu emplaçament segurament va ser causada per la proximitat de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar, el qual tenia una escola amb més d’un centenar d’alumnes, i la futura escola bressol Mar, així com pel fet d’estar en una plaça pública amb espai per al joc de la canalla. La plaça de les Palmeres estava enjardinada i disposava de jocs públics. La biblioteca s’organitzava en una única planta dividida en un espai interior i un porxo, ambdós encarats cap a la plaça.
 |
| Construcció de la biblioteca per paletes del GATCPAC. Joan B. Subirana-GATCPAC /Arxiu CEII |
Tal com comenta l’arquitecte Aguilar:
“La tipologia edificatòria d’aquesta biblioteca fou assajada pel GATCPAC ja en altres ocasions. De fet, podia considerar-se com una variació o aplicació pública dels projectes de casetes desmuntables per a vacances, desenvolupats un temps abans i inspirant-se en els plantejaments de l’exposició que es va dur a terme a Berlín l’any 1932, titulada Sol, aire i casa per a tots. En aquesta exposició es plantejava el concepte d’una casa en contacte directe amb la natura i amb capacitat per anar-se ampliant, començant per un nucli mínim i afegint-hi addicions successives a mesura que es feia necessari un increment de l’espai habitable i es disposava de recursos per fer-ho. (...) La biblioteca, com a hereva d’aquestes casetes, probablement en recuperarà algun dels sistemes constructius, però la referència més propera seria una guarderia que s’havia de fer a Wad-Ras, al Poblenou, amb projecte de l’any 1933. Es tractava d’un edifici una mica més gran però de característiques molt semblants, en el qual estava previst utilitzar un sistema constructiu basat en ciment armat per als fonaments, patentat per Antonio Díez Sala, que podria haver estat usat també en la construcció de la biblioteca.”(3)
“La tipologia edificatòria d’aquesta biblioteca fou assajada pel GATCPAC ja en altres ocasions. De fet, podia considerar-se com una variació o aplicació pública dels projectes de casetes desmuntables per a vacances, desenvolupats un temps abans i inspirant-se en els plantejaments de l’exposició que es va dur a terme a Berlín l’any 1932, titulada Sol, aire i casa per a tots. En aquesta exposició es plantejava el concepte d’una casa en contacte directe amb la natura i amb capacitat per anar-se ampliant, començant per un nucli mínim i afegint-hi addicions successives a mesura que es feia necessari un increment de l’espai habitable i es disposava de recursos per fer-ho. (...) La biblioteca, com a hereva d’aquestes casetes, probablement en recuperarà algun dels sistemes constructius, però la referència més propera seria una guarderia que s’havia de fer a Wad-Ras, al Poblenou, amb projecte de l’any 1933. Es tractava d’un edifici una mica més gran però de característiques molt semblants, en el qual estava previst utilitzar un sistema constructiu basat en ciment armat per als fonaments, patentat per Antonio Díez Sala, que podria haver estat usat també en la construcció de la biblioteca.”(3)
 |
| Mares i àvies recollint els seus fills de la biblioteca. Joan B. Subirana-GATCPAC /Arxiu CEII |
 |
| Grup d'alumnes amb l'equip de bibliotecaris. Joan B. Subirana-GATCPAC /Arxiu CEII |
En acabar la Guerra Civil la biblioteca va quedar desatesa i abandonada, fet que va afavorir que fos assaltada i saquejada, cosa que va accelerar-ne la seva degradació. El desmantellament de l’edifici es va produir entre els anys 1944 i 1945.
Pau Vinyes i Roig
1- Vinyes i Roig, Pau. Extracte ampliat de l'article "La lectura pública a Sant Andreu de Palomar". Dins de Finestrelles 16 Miscel·lània Joan Clapés i Corbera (1872-1939). Sant Andreu de Palomar: Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 2014.
2/3- Aguilar Domènech, Benjamí. "La biblioteca infantil desmuntable de la plaça de les Palmeres (1934-1944?). Dins de Finestrelles 12 Miscel·lània Martí Pous i Serra (1910-1997). Sant Andreu de Palomar: Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 2001/2002.
Comentaris