Durant la República en guerra la ciutat de Barcelona així com d'altres poblacions del bàndol republicà varen patir un seguit de ràtzies mortíferes a causa dels bombardeigs de l'aviació feixista italiana, primer, i després del nazis alemanys i franquistes. Per tal de poder fer front als bombardeigs indiscriminats contra la població civil de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona dirigit pel veí de la Barceloneta, Hilari Salvadó, engega un seguit d'accions per tal d'evitar-los o que causessin el menor dany possible. No tot va ésser en va, atès es va realitzar una bona feina des de l'administració municipal amb l'ajut dels veïns i les veïnes. Es va planificar una xarxa de refugis antiaeris. Tenim antecedents que ens traslladen a l'any 1935 amb la creació del Comitè Nacional per a la defensa passiva, organisme encarregat per aplicar les mesures adients per a protegir la població civil en cas de conflicte bèl·lic. Aquest organisme serà la llavor de les Juntes de Defensa Passiva locals durant la República en guerra. El 29 de juny de 1937 el Ministeri de Defensa de la República dictà l'organització de la Defensa Passiva en tot el territori republicà. El decret establia que les despeses en la construcció i conservació d'aquestes infraestructures anirien a càrrec dels ajuntaments i dels propis veïns. L'Ajuntament de Barcelona amb l'ajut dels ciutadans va construir un bon nombre de refugis.
 |
| Bombardeig de la ciutat de Barcelona per part de l'aviació feixista italiana. ANC. |
El 13 de febrer de 1937 la ciutat de Barcelona patia el primer bombardeig amb víctimes mortals. El vaixell feixista de matrícula italiana Amadeu de Savoia va ésser l'encarregat de llançar les primeres bombes mortíferes, tot i què l'Estat italià no estava en guerra contra la República Espanyola. 18 persones, la majoria graciencs, moriren durant el bombardeigs. S'iniciaven a partir d'aquella data un seguit de bombardeigs que afectarien de valent a la població civil, l'objectiu principal del feixisme, per tal d'atemorir-la. Els espais urbans més castigats foren les barriades obreres. Entre els més sagnants i bèsties trobem els dels dies 16,17 i 18 de març de 1938, amb la destrucció d'un camió carregat de trilita just en el moment de les ràtzies aèries, al seu pas la Gran Via de les Corts Catalanes -a tocar del Cinema Coliseu-. A Sant Andreu de Palomar els dos bombardeigs més mortífers foren el del dia de Sant Jaume de l'any 1937 i el de les antigues cotxeres, situades a la confluència entre el carrer d'Elisa Garcia -actual de les Monges- i el passeig de Josep García -actual Rambla de Fabra i Puig-, on moriren 9 persones i ocorregut l'11 de gener de 1938. L'historiador Jordi Rabassa en feu una excel·lent descripció del bombardeig de les cotxeres en aquest article publicat a L'Opinió Andreuenca. Els bombardeigs no cessarem fins la caiguda total de Catalunya, a principis del mes de febrer de 1939.
 |
| Plànol del refugi de la Llum Andreuenca, més coneguda com la Rosa. FONS JOSEP MA. CONTEL. |
El primer estudi seriós sobre els refugis andreuencs és el que van realitzar per a la revista Finestrelles les historiadores Meritxell Casadesús, Nèlida Celma, Yolanda Esteve i Yolanda Serrano (Finestrelles 4. Sant Andreu de Palomar: Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 1992)
 |
| Plànol del refugi SCE La Lira, realitzat per Josep Ma Contel. |
A Sant Andreu de Palomar es construïren diversos refugis antiaeris. Repartits per la geografia andreuenca. N'hi havia d'ús privat -soterranis o fresqueres en cases particulars-, els mitjans per a acollir unes 10 persones aproximadament -com el de la SC La Lira, visitable en dies concertats, i el de la Rosa, ambdós situats al carrer de Coroleu- i de grans situats en punts estratègics, de gran concurrència i cèntrics. Entre aquests darrers hi podem situar els de la plaça d'Orfila -malmès en gran part en realitzar-se les obres del metro de la línia vermella-, el de les antigues cotxeres del carrer de les Monges -enderrocat per desídia municipal en construir el pàrquing soterrat dels cinemes Lauren, una veritable llàstima atès ens hagués aportat molta informació-, el de l'edifici de can Vidal, situat entre els carrers Gran de Sant Andreu i Pons i Gallarza -als baixos del Bar Versalles, actualment sala de festes-....
 |
| Cor del refugi particular de SCE La Lira. JOSEP MA CONTEL. |
I el refugi per excel·lència, per ubicació i cabuda, fou el de la plaça del Mercadal, al bell mig de la qual s'allotjava fins fa poc l'antic Mercat Municipal de Sant Andreu de Palomar. El Refugi núm. 439 -també amb la numeració 631-, tal com se'l coneixia administrativament, tenia diverses sortides i anava més enllà de la plaça del Mercadal. Veïns que van viure la guerra en aquest indret parlen de tres entrades i sortides: carrers d'Elisée Reclus -actual del Mercat-, de l'Arc i a les voltes del Mercat. D'altra banda, a l'altre extrem de la plaça esmentada hi havia un altre refugi, el qual anava pel cantó de l'antiga drogueria de Can Codina -carrer de Montpeller- fins al negoci del cigronaire, a tocar del carrer Vintró. Aquests dos refugis, segons el plànol de sota, havien d'unir-se entre si. La documentació dipositada a l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona ens diu que el refugi de
la plaça del Mercadal tenia cabuda per a 347 persones. Tanmateix, el projecte preveia donar cabuda a més de 4000 persones, el qual
no es va arribar a realitzar del tot. De tots els refugis construïts a Sant
Andreu de Palomar el del Mercat era el més gran en capacitat i
accessos. Lourdes Pinyol, secretaria de la Junta Directiva del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, descriu molt bé com era el refugi de la plaça del Mercadal en aquest article publicat a L'Exprés de Sant Andreu.
 |
| Plànol del projecte del Refugi núm. 0439, el qual ressegueix en part la plaça del Mercadal. ARXIU MUNICIPAL CONTEMPORANI DE BARCELONA. | |
Les
parades i serveis de l'antic Mercat andreuenc han estat traslladades en l'envelat
provisional del carrer de Sant Adrià (diuen fons ben informades que
aquesta provisionalitat pot durar fins al 2021 o 2022). L'Institut
Municipal de Mercats de Barcelona preveu reemplaçar el vell mercat
andreuenc per un de nou, del qual s'han iniciat les obres de construcció. De la infraestructura de l'antic només en
restarà part del forjat de ferro, el qual tindrà més aviat una funció
decorativa. Raons de seguretat, segons descriuen els tècnics de
l'Institut Municipal de Mercats, fan inviable la conservació total de
l'estructura metàl·lica de la vella instal·lació comercial. El ferro
utilitzat per a la construcció del vell equipament provenia de la
Maquinista Terrestre i Marítima.
Pau Vinyes i Roig
Article ampliat i modificat el 14 de gener de 2020
Comentaris