Fullejant premsa antiga a ca l'Ardiaca -la seu de l'Hemeroteca de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona- a voltes pots topar amb agradables sorpreses, sobretot si fan esment a celebracions festives andreuenques, com és el cas que tot seguit explicaré. Dels Tres Tombs de Sant Andreu de Palomar sabem el que un servidor va publicar en aquest mateix bloc fa anys:
"La tradició pagesa
a casa nostra ve de lluny. Només cal resseguir les més de cent cinquanta masies,
masos i torres escampades pel territori de l’expoble de Sant Andreu de
Palomar, per tal d’entreveure la seva dinàmica ramadera i agrícola. Les feines
del camp eren dutes a terme amb l’ajut
de cavalls i mules. Aquest fet va comportar la fundació, el 1922, de la
Societat per a la Festa de Sant Antoni Abat de Sant Andreu de Palomar – amb
antecedents de celebració des de finals del segle XIX- així com de l’arrelament
de la commemoració de la festivitat al poble..."
 |
| Una de les darreres celebracions d'Els Tres Tombs andreuencs. Carruatge de sant Antoni conduït per l'ànima de l'entitat Societat per a la Festa de Sant Antoni Abat de Sant Andreu de Palomar, en Gildo Serrano. Imatge extreta de la Viquipèdia. |
Tanmateix, d'abans de la constitució de la Societat per a la Festa de Sant Antoni Abat de Sant Andreu de Palomar teníem nul·les dades historiogràfiques dels antecedents. Vagament hi havia la certesa que la festa es commemorava molt anteriorment a la fundació de la citada societat, però malauradament sense cap document que ho corroborés. Arran del buidatge de premsa antiga andreuenca qui escriu aquestes ratlles va topar amb una notícia que ens demostra que Els Tres Tombs ja es commemoraven a Sant Andreu de Palomar l'any 1893. Segons el periòdic setmanal La Bandera Catalana (1):
"Seguint la costum establerta, lo dimars passat lo gremi de carreters celebrá sa festa anyal.
Un ofici à tota orquestat didicat al Sant Patró y per la nit, un ball que no fou de molt tan espléndit com ho habia sigut altres anys, foren los festejos qué constituiren lo programa.
Se diu que avuy sortiran los Tres Toms recorregent varis carrers". (2)
 |
| Portada de la revista quinzenal La Bandera Catalana del 15 de gener de 1893, en la qual es fa ressò de la celebració dels Tres Tombs a Sant Andreu de Palomar. AHCB. |
La Bandera Catalana fou un setmanari de curta durada. Es va editar per primer cop el 5 de novembre de 1892 i el darrer 29 de gener de 1893, en total 13 números. Periòdic vinculat al incipient moviment del catalanisme polític, el qual derivaria cap a la formació de la Lliga Regionalista. La publicació no descuidava les notícies de caire local, tot i què la seva dèria periodística esdevenia la formulació d'un catalanisme romàntic, inspirat en les arrels de la Renaixença. En el número 11 (3) es publicà un article en portada que feia referència a Els Tres Tombs de Sant Andreu de Palomar, sota el títol de Costums de Catalunya. Per la seva cabdal importància el transcrivim:
"En dimars s'escau enguany la festa de Sant Antoni Abat.
Ella ha sigut sempre una de las festas mes caracteristicas del nostre poble. Avuy ha decaigut algun tant, mes en son temps de explendor era, una de las festas mes significadas á Catalunya.
Vegis com la descriu en un de sos inamitables cuadrets lo reputat escriptor don Emili Vilanova de quin ne treyen los seguents fracments:
' -Ja ho veus querido; jo volia servirte bé perqué fesses una relació justa, acreditada y exacte dels Tres toms: ab aquell espetech de músicas que fins la terra que'ns aguanta; ab lo seguiment del adrinatje mes lluit del ofici montats en los cavalls mes poderosos de la ciutat, guarnits ab sellas de vellut carmesí brodadas d'or, estreps de plata y bocados de plata perque 'ls animals llepesin valor y cosa de preu'l dia de la festa; ab aquella espilagarsada de cinta de gró, de mauré y tapisseria de casulla caiguads y barregadas entre 'ls rulls de cuas lluentas com notas de sadas destrenada. Del bon mosso abanderado, minyó de prendas, escampador de plata y dineral, y 'ls dos companys que li fan costat, grupos també, sapats engrescadors en l'art de la estimació y ab prou partit entre las minyonas cullidoras, vestits com figurins airosos ben posats ab robas bonas y joyas de valor llam peguejant espurnas fredas enluhernadoras, que aclareixen la llum del dia.
D'aquella bandera ampla, folgada de riquesa y luxo, graciosa ab los meneyos y ondejar que li fa fer lo vent, omplint de fresca garbellada en sedas al sant Antoni de Plata que hi ha al cim del pal, à la intemperie , guaytant al cel plé de blavors matisadas ab escampalls de sol y en la terra aqueixa fantasia, aqueixa maravella de toyas d'olor que engalanan als animals y aquells jochs de plomeros, de cayguda desmayada llampants de colors , que hi jugan tots los sentits del arch de Sant Martí entre las plomas mes caras y escatuseras dels aucells d'américa y las mes triadas del carpó dels periquitos y cotorras que havian dut per dissecar al establiment dels cuatre cantons del Call. Aquella cerimonia dels cotxeros , entonats, rumbosos, gastadors de la plata y de cinquenas que s'en pert la cria y la meca; lo poderio dels cavalls que pernejan frissosos que's menjarian lo vent y li pendrian ventaja si'ls hi afluixessin las bridas; tanta música animadora que ompla 'l cor de goig y vessa pels ulls amarats d'alegria; tanta fragancia de violas , tanta colorayna escampada; lo despejo del cell , la hermosura del sol y aquell gentio content, animat, vestit de las festas: aquellas caras morenas, aquells ambos d'ulls negres, escencia de garbons , cremadors com pedra infernal y 'ls cerafins rossos disfressats de damiselas á la moda que omplan y atapaheixen carrers y plassas y ramblas, tothom ab lo cap alsat; bonas mossas y las que ho han sigut ; serafins, currutacos del mostatxo caragolat; tots ab la vista bellugadissa d'así y d'allí contemplant lo galanor , y 'l poder dels cotxeros en lo dia benehit y sagrat de la festa del nostre. Sant...'"(4)
 |
| Els Tres Tombs al seu pas pel carrer Gran, a tocar de la Riera de Sant Andreu, l'any 1928. Observi's el tramvia i el taxi com circulen pel mig de la gent i dels carruatges. Autor desconegut / Arxiu CEII. |
Ben certa la frase "Avuy ha decaigut algun tant, mes en son temps de explendor era, una de las festas mes significadas á Catalunya", atès que la majoria de poblacions s'anaven despoblant envers la ciutat. Sant Andreu de Palomar a finals del segle XIX encara conservava l'esperit agrícola que li havia donat esplendor al llarg dels anys, però la instal·lació d'indústries metal·lúrgiques o tèxtils acabaria, com deia el poeta andreuenc Josep Lluís Pons i Gallarza, mudant la població cap al ram de la industrialització. Així com a la dècada dels seixanta del segle passat la festa d'Els Tres Tombs semblava que entrés en decadència talment com a finals del XIX, a la dècada els vint del segle XX la revifalla arribaria de nou a amb la creació d'esmentada entitat protectora d'una tradició més que centenària....
Pau Vinyes i Roig
Notes
(1) La Bandera Catalana, número 13, 29 de gener de 1893.
(2-4) He respectat l'ortografia prefabriana per tal de donar-li més valor històric a la transcripció.
(3) La Bandera Catalana, número 11, 15 de gener de 1893.
Comentaris
Salutacions.