EL MOTO-CLUB SANT ANDREU

L'afició per les motos i els cotxes a Sant Andreu de Palomar ve de lluny. Actualment el Vintage Classic Car Club representa l'esperit andreuenc pels vehicles clàssics a motor. Cada any organitzen una Trobada de Cotxes Clàssics i de Motos Clàssiques, les quals aglutinen un bon nombre de seguidors. Els màxims responsables organitzatius són els germans Cèsar i Xavier de la Cruz i Sala, seguint l'estela i el mestratge del seu pare en Benito de la Cruz, organitzador a la dècada dels seixanta de les trobades de Lambrettes.

Dos membres del Moto-Club Sant Andreu al passeig de Torras i Bages. Probablement l'1 de desembre de 1928. Dia en que s'inaugurava el passeig. AUTOR DESCONEGUT/FAMÍLIA MASSANA-GARBACCIO.
I d'on ve aquesta dèria dels andreuencs i les andreuenques pel motor. Doncs, els seus orígens els trobem segons l'historiador Joan Clapés i Corbera en el Moto-Club Sant Andreu: 

"Aquesta interessant entitat fou creada  en 1927, amb motiu de celebar-se una excursió entre amics , al poble de l'Atmetlla, els quals més tard, han estat els quinze socis fundadors.

A l'entusiasme i esforç dels mateixos ha progressat d'una manera extraordinària l'associació, constant ara de 260 socis (1931).

Lliurament de premis a la seu de l'entitat, el bar Lyon, l'any 1928. Entre els premiats Josep Garbaccio. STUDI VALDÉS/FAMÍLIA MASSANA-GARBACCIO.
La festa de Sant Cristòfol, patró de la societat, la celebrem portant els motoristes  sos vehicles a beneir davant l'altar aixecat a l'indret de l'estatge del "Moto Club" Passeig de Fabra i Puig Bar-Lyon.

També es celebra amb gran lluïment la "Diada Club" a quals festes, a més del "Moto Club", hi prenent altres socis de diverses entitats germanes; en aquestes festes s'hi concedeixen valuosos premis als guanyadors pels seus encerts o esforços. L'entitat no té altra finalitat que l'esport. Periòdicament es fan excursions col·lectives que hi prenen part gran nombre de socis; també se'n organitzen d'altres en llocs pintorescos, que es porten a cap amb autocars, sense altra finalitat que la de l'esbargiment.

Entre els seus socis compta a dos campions d'Espanya de curses de velocitat amb motocicleta, que són: J. Faura, dins la categoria 500 c.c.; i Manuel Alegre a la de 350 c.c. ambdós guanyaren el títol als concursos celebrats a l'Atmetlla, enguany.

El Club té montada una secció de biblioteca, a disposició dels socis, la qual es refereix a guies, rutes, carreteres, excursions, ect., essent de gran estímul per a fomentar les sortides." (1)

Curiosa descripció de mossèn Clapés, l'historiador andreuenc per excel·lència dels anys vint i trenta. Que hi dediqui una pàgina sencera per fer esment d'una entitat esportiva dedicada al món de la moto ens demostra la importància que deuria tenir aquesta associació. No ho podem corroborar per manca de documentació, però aventuraríem que mossèn Clapés no disposava de carnet de conduir i aquest fet encara fa més versemblant l'espai dedicat en la seva magna obra les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar.

Membres del Moto-Club Sant Andreu al passeig de Torras i Bages, a punt d'iniciar una cursa. Probablement l'1 de desembre de 1928. Dia en que s'inaugurava el passeig. AUTOR DESCONEGUT/FAMÍLIA MASSANA-GARBACCIO.
La premsa andreuenca de l'època també se'n feu ressò de la constitució i de les activitats dutes a terme pel Moto-Club Sant Andreu. El novembre de 1927, a les portes de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar, la revista quinzenal L'Andreuet publicava la següent ressenya:

"S'ha constituit una Comissió que fà els treballs per organit-zar una Agrupació que portarà per títol Moto-Club Sant Andreu". (2)

Tal com esmenta en Clapés i Corbera una de les primeres activitats que du a terme l'entitat motorista és la commemoració de la diada de Sant Cristòfol, patró dels conductors i dels viatgers. La festa consistia en la benedicció per part del mossèn de Sant Pacià dels automòbils, bicicletes i motocicletes. La festa era dedicada a sant Cristòfol de Lícia, qui la tradició recordava pel fet d'haver ajudat a vianants i viatgers en els seus recorreguts; i principalment per haver portat de coll-i-bé a Jesús infant d'un cantó a l'altre d'un riu. 

Benedicció d'un automòbil per part del mossèn de la tinència parroquial de Sant Pacià, durant la Diada de Sant Cristòfol. AUTOR DESCONEGUT/L'ANDREUET.
La primera diada en celebrar per part del Moto-Club fou la del 10 de juliol de 1928 i de nou L'Andreuet en feia esment:

"Val a dir-ho: Per ésser el primer any de celebrar el Moto Club, amb la cooperació dels taxis de la barriada (es refereix a 'Taxis San Andrés'), aquesta festa, han obtingut un èxit remarcable. 

(...)

S'encarregà de la Benedicció la Tinència de Sant Pacià (3). La gran Banda que insinuavem ho sigué  efectivament, ja que  es tractava de la tant  reputada Banda del Regiment de Vergara, que sigué la encarregada d'alegrar, al matí, al vemat amb airosos Passos dobles, la que amenitzà amb boniques tocates l'acte de la benedicció d'autos, motos i sidecars, la que al peu del Moto-Club, Bar Lyon, al vespre hi donà el concert i la que assolí a la nit en el Orfeó L'Eco de Catalunya els més sorollosos aplaudiments pel seu bell i ajustat programa de ballades" (4)

A l'acte de la benedicció hi assistiren els vehicles dels prohoms del poble, els que es podien permetre el luxe de poder disposar d'un automòbil o moto atès no tothom, aleshores, en gaudia. Entre els assistents  que L'Andreuet assenyalava hi trobem en Jaume Cararach -industrial fideuer-, en Garbacció -campió de motos i ciclisme en diverses curses i avi del malaguanyat actor de teatre Pere Massana i Garbaccio (1965-2013)-, el doctor Gisbert de La Sagrera, l'industrial Guardiola, el farmacèutic Guinart,  director de la Fabra i Coats Alcover i d'altres. 

Josep Garbaccio Buada l'any 1924. Garbaccio va ésser membre de l'Esport Ciclista Andreuenc i del Moto-Club Sant Andreu, amb qui va guanyar diverses curses. AUTOR DESCONEGUT/FONS FAMÍLIA MASSANA-GARBACCIO.
La citada revista es feia ressò del següent lament:

"Sols sigueren de lamentar, per lo que fem menció, ja que corria de boca en boca, que hi deixessin d'assistir certs autos, encare que pocs i de cases ben conegudes de Sant Andreu, tota vegada que l'acte no era polític i purament de germanor de la barriada, el que en els anys successius s'anirà celebrant amb més pompa i esplendor" 

No sabem pas a qui es refereix l'anònim articulista de L'Andreuet  dels "que hi deixessin d'assistir certs autos". Podien ser els germans Romà i Ferran Fabra, copropietaris de la Fabra i Coats? El doctor Josep Cararach i Mauri? En Miquel Mateu, gerent de la Hispano-suiza?.  Ens quedarà la incògnita de saber qui realment rebutjà de participar-hi. 

Proves de cintes organitzades pel Moto-Club Sant Andreu al passeig de Torras i Bages. Probablement l'1 de desembre de 1928. Dia en que s'inaugurava el passeig. ANTONI ARISSA/IEFC.
L'1 de desembre d'aquell any s'inaugurava l'obertura del passeig de Torras i Bages després d'un llarg litigi d'obres i expropiacions de cases -entre les quals la de l'antic forn de pa de Sant Andreu-. El nou vial facilitava la unió del nucli antic del poble amb la veïna població de Santa Coloma de Gramenet; connexió que  fins aleshores es realitzava per un estret i escorredís camí de carros. La inauguració coincidia amb l'inici de la Festa Major i el Moto-Club Sant Andreu hi prenia part com una de les activitats més destacades de la jornada inaugural. Una carrera de cintes i diverses proves de lentitud amb "premis ben valuosos per aquestes festes, primeres que es celebren a Catalunya".(5)

El reconegut i premiat fotògraf andreuenc Antoni Arisa i Asmarats (1900-1980) va ésser membre del Moto-Club Sant Andreu. Circa 1930. AUTORETRAT D'ANTONI ARISSA/IEFC
Des dels seus inicis el Moto-Club Sant Andreu anirà organitzant diferents sortides i excursions, com la de l'abril de 1928 a Montserrat. Sortida segons en narrà L'Andreuet:

"El temps, llastimosament ingrat, no els afavori gens ni mica, puix a les 6, hora de sortida, plovisquejava, donant peu a que molts canviessin de pensar, obtant, en vista de la mala partida que els jugaven Sant Pere i Sant Cristofor, a somniar, des del llit en una excursió magnífica tal com tot feia preveurer que devia esser.

I espera que esperaràs, a tres quarts de set, amb el molest xim xim de l'aigua, sortia la coratjosa caravana" (6)

Entre els viatgers  hi hagué un que abandonà ja que "l'auto d'En Paris, s'empenyà a no continuar el viatge queixós de un doloret al costat dret que el molestava. Era el canvi de marxes" I la citada revista segueix narrant el periple del viatge amb aquestes paraules:

"...els restants continuaren el seu camí, que per cert, des dels Bruchs en amunt sofriren una espesa i perillosa boira que a deu metres de distància privava en absolut de veurer, tant el perill d'estimbar-se com el goig d'admirar la nostra sublim montanya i ses belleses."

Per sort ningú en va sortir accidentat i els valents membres del Moto-Club Sant Andreu pogueren visitar el monestir de Montserrat, això sí a les "palpentes".(7)

La motorista Aliarte de Alegre premiada en la categoria femenina de les proves de regularitat, el febrer de 1930, prova organitzada pel Moto-Club Sant Andreu. Imatge apareguda a La Vanguardia el 20 de febrer de 1930. AUTOR DESCONEGUT/LA VANGUARDIA
Durant els primers anys de la Segona República el club seguí funcionant a ple ritme tot participant en curses i campionats de Catalunya i Espanya. En arribar els anys de la guerra els vehicles i les motos foren confiscades per odre de la Generalitat de Catalunya i la majoria dels seus conductors o bé eren lluitant al front o bé s'havien amagat d'una mort segura per ser de dretes o bé es van passar al bàndol franquista, com els Fabra i Puig.

Motocicleta model "motosacoche"requisada durant la República en guerra per la conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya. FONS FAMÍLIA VINYES-ROIG.
En finalitzar la República en guerra l'entitat desapareix totalment i se'n perd el rastre completament. Tanmateix, rastrejant l'hemeroteca trobem el Moto-Club Catalunya que serà autoritzat a reprendre les seves activitats a inicis dels anys 40 del segle passat.

Pau Vinyes i Roig

Notes
(1)Clapés i Corbera, Joan. Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar. Barcelona: Catalònia, 1930-1931.
(2)L'Andreuet, novembre de 1927.
(3)La tinença parroquial de Sant Pacià depenia de la parròquia de Sant Andreu de Palomar i no esdevindrà independent fins el 9 de març de 1930. 
(4)L'Andreuet, juliol de 1928.
(5)L'Andreuet, desembre de 1928.
(6-7)L'Andreuet, abril de 1928.
 






 

Comentaris