Durant el conflicte bèl·lic del 1936-1939 Sant Andreu de Palomar i per
extensió Barcelona i Catalunya va seguir fent vida quotidiana malgrat les
adversitats de la guerra, i sobretot els bombardejos de l'avió feixista
italiana i després alemanya i franquista. Des de les autoritats municipals i
de Govern calia donar aparença de normalitat i seguir ben vius a nivell
laboral, cultural i social. És per això, que malgrat la guerra, els cinemes,
teatres i cafès no abaixaven el teló o la persiana. També les biblioteques van
oferir el seu espai a la lectura en temps difícils. Els dietaris de les
bibliotecàries en són un bon reflex. A casa nostra tenim el cas de la directora
de la Biblioteca Popular Ignasi Iglésias (aleshores popular, avui ni rastre
d'aquest gentilici social), Francesca Farró i Llorella (1891-1977), qui amb
molt d'enginy i amb una prosa magnífica i arrodonida va fer desfilar el dia a
dia de la citada biblioteca en el seu dietari. Llegir el dietari de Francesc
Farró és un regal dels Déus. No hi perd cap detall i va més enllà del dia a dia
de la biblioteca. A través d'ell podem copsar la cruesa de la guerra i el
patiment dels usuaris en llurs vides. Però, anem a pams, qui era Francesca Farró
i Llorella?
 |
| Retrat de Francesca Farró i Llorella. (AHDB) |
Segons consta al registre civil gironí, Francesca Farró i Llorella va
néixer al barri de Mercadal de Girona,
el 4 de febrer de 1891. Filla de Pere Farró i Montaner de Barcelona i de Dolors
Llorella i Fontbernat de Girona. Essent batejada a la parròquia de Santa
Susanna de Mercadal el 10 de febrer com a Francesca de Paula, Maria i Dolors.
(1) De ben petita segurament va sentir el desig d'aprendre lletres i d'adulta
encarrilava els seus estudis vers la biblioteconomia. Ignorem per quin motiu va
cursar els estudis de gran, passats els vint de llarg. Als 29 anys obté el
títol de bibliotecària(2). El Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de
Catalunya feia constar:
“Durant els cursos de 1915-16 i
1916-17, va cursar les assignatures de Dactilografia i Càlcul Mercantil
amb la calificació (sic) d'excel·lent, durant els mateixos cursos, en
l'assignatura de Francès, va guanyar la matrícula d'honor en l'Institut de
Cultura i Biblioteca per la Dona”(3).
L'any 1918 ingressa a l'Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat de
Catalunya, obtenint el 5è de qualificació. L'any 1920 revalida la qualificació
amb un 4t lloc. En acabar els estudis s'incorpora via concurs com auxiliar
adscrita al servei central de la Biblioteca Popular. Al cap d'un any i tres
mesos esdevé bibliotecària del Centre de Lectura de Reus. L'experiència
reusenca finalitza al cap d'un any i comença a prestar serveis a la secció de
Biblioteca Circulant i Pública de
l'Institut de Cultura de la Mancomunitat, fins el 1927. El 12 d'abril de 1927, és
nomenada directora de la Biblioteca Popular de Granollers amb el sou anual de 3000 ptes. (4) En aquesta
biblioteca realitzarà els seus primers escrits en forma de dietari i de
memòries dels anys en curs. A tall d'exemple reproduïm fragments de les seves
valoracions realitzades en les memòries presentades als seus superiors:
“He observado un caso curioso,
referente a la sección de Historia, y es que muchos obreros , jovenes en su
mayoría, me han pedido la historia de la guerra europea; tenemos dos o tres obras
referentes a ella, però no les satisface; me parece que quieren algo
folletinesco (sic), que, sin duda, habrán visto en alguna parte”(5)
I seguia comentant una altra anècdota:
“Me parece digno de mencionar el interés de un joven, obrero también, que,
con manifiesto amor a su ciudad natal, ha consultado todos los volumenes de la
Obra “Manual de Novells Ardits”, para encontrar datos de la historia de
Granollers”.(6)
 |
| Signatura de Francesca Farró. (AHDB) |
Aquestes petites anècdotes ens fan un breu pinzellada de la importància de
les biblioteques populars en poblacions de fort arrelament obrer. La lectura
podia oferir una finestra oberta per aquells estrats de la població amb més
mancances culturals. Per a Francesca Farró la lectura d’obres vulgars podia ser
un trampolí vers en l’aprofundiment literari. El 1930, Farró s’expressava
d’aquesta manera sobre l’accés a la lectura:
“¿No podríem redactar una llista d'obres per adquirir, de literatura,
basades, més o menys, sobre demandes formulades pels lectors? Satisfer una mica
llurs gustos sense baixar-se (sic) a fomentar el mal gust. És cert que no es
funda una Biblioteca perquè la gent llegeixi obres sense importància, solament
per a passar el temps, però moltes vegades s'entra a la Biblioteca per una obra
d'aquest gènere i es va evolucionant tot veient-ne d'altres de més valor.” (7).
I, Francesca Farró, no deixava de banda el component femení. En els seus
escrits sovint ens reflectia les dificultats que tenien les dones, per les
directrius morals de l'època, en assolir quotes dignes en el saber. La falsa moralitat
imperant les privava de poder accedir a la lectura amb les mateixes condicions
que els homes. Farró descriu la manca
d'igualtat de gènere en la memòria de 1928 de la següent manera:
“Hay bastante elemento femenino entre los lectores de prestámo. Al
principio creí que no conquistariamos su voluntad, però poco á poco se ha ido
desvaneciendo la timidez, y unas por
otras, las jóvenes y las señoras han acabado por familiarizarse con la
Biblioteca. Pero solamente en el prestámo. Venir a leer a la Biblioteca es más
difícil conseguirlo.
Repetiré textualmente lo que me dijo sobre este particular una señora de la
población (es refereix a Granollers), al preguntarle yo porque no venia a leer.
‘Me daria mucha vergüenza ir; ¿que dirian de mi? Se me tacharía de holgazana;
Eso es bueno para las señoras que tienen dos ó tres criadas!’- Se cree
exagerada la opinión de esta señora? Pues como ella piensan muchas”. (8)
La Biblioteca Ignasi Iglésias
En un article publicat a la
revista L'Andreuenc l’1 de maig del 1932, J. Esteve Gili remarcava
l'oblit de la donació que Pere Coromines i Ignasi Iglésias van fer al poble de
Sant Andreu de Palomar, el 1912 -fundadors i impulsors de la Biblioteca Joan
Maragall, situada a la seu de l'Avenç Nacionalista Republicà de Sant Andreu de
Palomar-. Proposava que en el 20è aniversari de la seva donació es fes alguna
cosa per afavorir la realització de la biblioteca.
El 4 de maig del 1932 amics
i entitats de Sant Andreu de Palomar es van reunir amb la finalitat de crear la
Comissió Pro Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, amb l'esperit de recuperar el
llegat dels dos escriptors donants. Van adreçar una carta a l'alcalde republicà
de Barcelona, Jaume Aiguader, en la qual exposaven els seus propòsits de
creació d'una biblioteca pública a Sant Andreu de Palomar dedicada a
l'il·lustre dramaturg i poeta andreuenc Ignasi Iglésias. La carta havia rebut
el suport de més de quaranta signatures d'entitats andreuenques. Gràcies al
suport de Josep Dencàs, conseller de la Generalitat de Catalunya i andreuenc, i
de Joaquim Ventalló, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, les
gestions van arribar a bon terme. El conseller de Cultura, Ventura Gassol, va
redactar el projecte de realització d'una biblioteca pública a Sant Andreu de
Palomar:
“(la biblioteca) d'una
selecció ja existent de llibres que un dia el nostre enyorat Ignasi Iglésias
donà als obrers d'aquelles barriades que ell tant estimava. A la seva memòria,
aquesta biblioteca durà el seu nom, com a exemple i estímul per a tots.”(9)
Per motius polítics –hi va
haver eleccions legislatives el 1933 i eleccions municipals el 1934– la decisió
es va anar endarrerint. Finalment, el 25 d'abril del 1934, a instàncies del
regidor de Sant Andreu, el doctor Codormí, va ser aprovat el pressupost i el
projecte. Es van iniciar les obres de rehabilitació del segon pis de la
Tinència d'Alcaldia per hostatjar-hi la nova biblioteca. En un principi es
pretenia inaugurar la biblioteca coincidint amb l'aniversari de la mort
d'Ignasi Iglésias, el 9 d'octubre d'aquell any. Tanmateix des de la conselleria
de Cultura eren partidaris d'ajornar la data, ja que encara no s'havia fet el concurs públic per a dotar la biblioteca
de directora i auxiliar de biblioteca. Tot i això, el conseller delegat del
Districte Novè, en Joan Codormí, proposava una inauguració simbòlica i deixar
per a més endavant la posada en funcionament de l'equipament. Els Fets del 6
d'Octubre del 1934, però, n'aturaren el
procés.
 |
| En el segon pis de l'actual seu del Districte de Sant Andreu, aleshores Tinença d'Alcaldia del Districte Novè, es va instal·lar la Biblioteca Ignasi Iglésias, el 1935. Autor desconegut. Arxiu Particular. |
Per poder obrir la
biblioteca calgué organitzar un concurs públic per tal d’escollir-ne la
directora i una bibliotecària auxiliar. A la convocatòria per a cobrir la plaça
de directora de la Biblioteca Ignasi Iglésias, organitzada pel departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya, s’hi presentaren vuit candidates. Totes
elles directores de biblioteca, atès un dels requisits per optar al concurs
públic era tenir experiència de dos anys en el camp de la gestió de la direcció en
biblioteques. El 28 de febrer de 1935 el tribunal fallava el concurs amb el
següent dictamen: Francesca Farró com a directora -sou de anuals de 3700 ptes- i Pilar Bertrán com a
auxiliar -sou de 3250 ptes per any- . Bertrán substituiria a Farró en jubilar-se aquesta. També es cregué
oportú crear la plaça de conserge, en un principi no contemplada i proposant
per al càrrec a Antoni Clausell, membre impulsor de la Comissió Pro-Homenatge a
Ignasi Iglésies, els impulsors de la biblioteca. Finalment la plaça va recaure
en Ramon Solé i Bracelí, amb un sou de
3200 pessetes anuals. L'espai bibliotecari era dividit en dues sales, una per
a adults i l'altra per a infants. Farró era molt conscient de la importància
que tenia la lectura pública per als més petits, atès els ajudava a formar-se
com a persones i esdevenien futurs lectors.
 |
| Document on es fa constar el nomenament de Francesca Farró com a directora de la Biblioteca Ignasi Iglésias i de Pilar Bertran com auxiliar de l'esmentada biblioteca. Fons Biblioteca de Catalunya. |
El 30 de novembre de 1935,
coincidint amb la festivitat de sant Andreu, la Biblioteca Pública Ignasi
Iglésias va ésser inaugurada pel règim pel Bienni Negre, amb 4 mil volums a
disposició del públic, tot oferint un
nou espai de cultura i saber a la ciutadania andreuenca. Un cop restablert el
govern de la Generalitat anterior al 6 d'octubre, després de les eleccions
legislatives del 16 de febrer del 1936 es va organitzar una segona inauguració
de la biblioteca -de caire popular i amb més participació del veïnat-, que va
comptar amb la presència de Ventura Gassol, conseller de Cultura de la
Generalitat, Carles Pi i Sunyer, alcalde de Barcelona, Cristià Cortés, regidor
de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, i Joan Codormí, regidor del Districte
de Sant Andreu, així com d’Emiliana Vinyes, vídua d'Ignasi Iglésias. Durant la
segona inauguració, del 12 d'abril d'aquell mateix any –a dos dies del 5è
aniversari de la proclamació de la República Catalana i la Segona República
Espanyola– es van realitzar a la plaça d’Orfila focs japonesos i enlairament de
globus, així com un concert de la Banda Municipal del Districte Novè, dirigida
per Joan Pich i Santasusana, i activitats infantils a càrrec de l'Avenç Obrer
de Sant Andreu de Palomar i de l'Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar.
No tot van ser flors i
violes en els inicis, ja que les dificultats per engegar el projecte
bibliotecari si van sumar les baixes per malaltia. El 29 d’abril de 1936,
Francesca Farró enviava un escrit a Jordi Rubió – director del Servei de
Biblioteques Populars de la Generalitat de Catalunya- pregant que enviés un
reforç, atès el conserge i l'auxiliar estaven de baixa:
“Per la Srta. Casa, ja deu
estar enterat (sic), de que tenim En Soler malalt. Però és el cas , que també
s'ha posat malalta la Srta. Bertran.
Avui he mirat de suplir la
manca de personal, fent actuar de bibliotecària a la meva germana, però con que
no sé si els malalts en tindran per dies, i a mi, si és impossible tenir cura
de les dues sales tant tant (sic) separades, li prego que faci el favor
d'enviar-me alguna senyoreta si li és possible. (Només a les tardes).”(10)
També feia saber a en Jordi
Rubió les dates triades per fer les vacances d'estiu de 1936. L'estiu de la
guerra! No sabem pas si arribaren a fer-les, suposem que no. En la mateixa carta adreçada per Farró a Rubió també li feia
esment que “degut a la calor, els nostres lectors han baixat bastant,
especialment els més petits”. (11)
Des del 1935 fins al 1959
-any en que es jubilaria-, Francesca Farró i Llorella va anar redactant el Diari de la Biblioteca, que a dia d'avui
trobem digitalitzat en part fins el 1944. En aquest dietari -primer en català,
a partir del novembre de 1939 en castellà- s'hi narra el dia a dia de la
biblioteca. El dietari fou seguit per les successores en el càrrec: Pilar
Buixareu, Pilar Bertrán, Núria Latre, Carme Pinyol i Maria Rosa Riera, la
darrera en escriure-hi.
 |
| Diari de la Biblioteca Ignasi Iglésias. Primer volum, escrit per Francesca Farró. Fons Biblioteca Ignasi Iglésias. |
Transcrivim, tot seguit,
diversos fragments escrits per la Francesca Farró en què ens parla dels primers
anys d'aquesta institució pública fins la victòria dels partidaris de Franco. (12)
1935
2 de desembre de 1935
“Comença la vida d'una nova biblioteca popular. Aquesta biblioteca
porta el nom d'Ignasi Iglésias, nom gloriós i venerat pel poble de Catalunya,
però principalment pel nucli que forma la vasta barriada de Sant Andreu de
Palomar, on va néixer el gran poeta i dramaturg.
El poble que ell tant estimà i pel qual fou correspost amb fidel devoció
compta des d'ara amb un recés amable i acollidor, per a tothom que vulgui
enriquir la seva cultura espiritual.
La Biblioteca està instal·lada al segon pis de l'edifici de la Tinència
d'Alcaldia. És una mica inconvenient que els lectors hagin de pujar tantes
escales, i sobretot que l'entrada no sigui exclusiva de la Biblioteca, però
afortunadament, a la tarda, les altres dependències que hi tenen accés no
funcionen.
La Biblioteca “Ignasi Iglésias” és bastant gran. Disposa de dues sales
(potser massa separades), una per a adults, l'altra per als infants.
Convenientment decorades, amb cortines, gerros, magnífiques reproduccions de
Miquel Angel, Rafael, El Greco i altres artistes, amb la nota de color dels
llibres, en els armaris sencers, ben il·luminades, i amb bona calefacció, han
quedat força escaients.
Tinc per companya la Srta. Pilar Bertrán, que ha dirigit, fins ara, la
Biblioteca Popular de Manresa amb un entusiasme que l'anima igualment en la
nova tasca que ara comencem juntes.”
4 de desembre de
1935
“La inauguració de la Biblioteca ha coincidit
amb la Festa Major de Sant Andreu.
Va tenir lloc, com
he dit abans, el dia 30 de novembre a les 12 del matí, amb assistència del
conseller de Cultura, Sr. Duran i Ventosa, del conseller delegat del Districte,
Sr. Ferran de Segarra, el Director de Biblioteques Populars, Sr. Jordi Rubió,
altres personalitats, i la Sra. Vda. d'Ignasi Iglésias, que formaven la
Presidència.
Va obrir l’acte el
Sr. Rubió, i parlaren, després, els Srs. Segarra, i Duran i Ventosa,
respectivament.
Tots els parlaments
foren optimistes i enaltidors de la cultura del nostre poble, oferint la nova
Biblioteca amb plena confiança de bon acolliment.
El públic, no va
ésser molt nombrós, a causa, entre altres motius, de la prematura en repartir
les invitacions, però, en conjunt, l’acte resultà bastant bé.
També hi assistiren
algunes alumnes de l'Escola de Bibliotecàries i alguns mestres i mestresses,
als quals complagué especialment la sala infantil, principalment.”
1936
15 d'abril de 1936
“Dilluns de Pasqua, dia 13, i el 14, aniversari de la República, vàrem
tenir tancada la Biblioteca.
El Diumenge de Pasqua, dia 12, va tenir lloc la festa de la nova
inauguració de la Biblioteca.
Hi assistí el conseller de Cultura de la Generalitat, Sr. Ventura Gassol,
l’alcalde de Barcelona, Sr. Carles Pi i Sunyer, el delegat d'aquest districte,
Dr. Cordomí, i altres personalitats.
Així mateix, assistiren a l'acte la Sra. Vda. d’Iglésias, la Comissió Pro
Biblioteca Ignasi Iglésias, els representants de moltes entitats i el Director
de Biblioteques Populars, Sr. Jordi Rubió.
Els Srs. Ventura Gassol i Pi i Sunyer digueren bells discursos adequats a
l'acte, evocant ambdós la figura del gran poeta Ignasi Iglésias, amb paraules
plenes d’emoció i sentiment patriòtic.
El secretari de la Comissió, Sr. Tolosa, va fer un breu historial dels
treballs portats a terme, fins a obtenir la Biblioteca per a Sant Andreu.
Finalment, el Dr. Cordomí va cloure l'acte amb paraules de comiat, donant
mercès al públic per la seva assistència.
Abans es procedí al repartiment d'un bon lot de llibres als lectors infantils
més assidus, així com foren concedides 10 llibretes de la Caixa d'Estalvis a 10
infants, dels més humils, donatiu del Dr. Cordomí.
Acabat l'acte, que començà puntualment a les 11 del matí, tingué lloc, a la
Tinència d'Alcaldia, un refresc ofert als invitats principals.”
10 d'agost de 1936
“Des del dia 19 de juliol fins a la
data, la Biblioteca ha estat tancada. Durant aquests dies, Espanya i Catalunya
han sofert, i estan sofrint, les horribles escenes que porta una guerra civil.
A conseqüència d'una sublevació militar general a tota la República, el
poble està tot en armes.
És difícil precisar la fi d'aquesta lluita espantosa entre germans.
Actualment, a Barcelona, el moviment militar està sufocat, i avui, que la
població ha començat a prendre el seu habitual aspecte, per indicació del
nostre director, hem reprès la feina, obrint la Biblioteca al públic.
Com és natural, en circumstàncies tan especials, han vingut pocs lectors.
Aquests dies passats, si bé la Biblioteca ha estat tancada, nosaltres hem acudit
al nostre treball, sempre que ens ha estat possible, car la circulació de
tramvies, estava deturada.”
1937
2 de gener de 1937
“Comencem un nou any, malauradament encara amb guerra; Déu vulgui que aviat
regni la pau.
Malgrat aquests temps difícils per a la cultura general, no ens podem
queixar de l'impuls que pren la vida de la nostra Biblioteca. De mica en mica,
va essent coneguda per Sant Andreu i cada dia podem anotar algun nou lector.”
16 de febrer de 1937
No podem observar si augmenta l'interès dels lectors per les revistes,
perquè es pot dir, que no en tenim; almenys, de les estrangeres, que eren les
més mirades, no en rebem cap, per motiu de la censura de guerra.”
11 de març de 1937
“Ara fa dos dies hem sofert un fort
bombardeig que ha causat moltes víctimes a Barcelona; però es veu que les
bombes no espanten gens ni grans ni petits. La Biblioteca ha funcionat com
sempre, i les dues sales de lectura s'han vist igualment concorregudes que en
altres dies.”
“Hem hagut de fer
vaga forçosa durant uns quants dies, perquè no hi havia tramvies, per motiu de
sagnants fets ocorreguts a la nostra ciutat entre alguns partits polítics.
Encara no es pot dir que tot està normalitzat, però reprenem la feina,
confiant que aviat tot tornarà a la vida habitual.”(13)
19 de juliol de 1937
“A la biblioteca es nota força calma. No és estrany! Molts joves són
cridats al front. Alguns s'han despedit de nosaltres. Tot això és molt
trist. Déu vulgui que aquesta horrible guerra s'acabi ben aviat.”
21 d'agost de 1937
“Han visitat la Biblioteca Mister Park, director de l'Hospital d'Estrangers
de Barcelona, i la seva senyora. Els acompanyava el Dr. Cordomí. Han fet grans
elogis de la Biblioteca. Cosa ben rara en estrangers, parlaven català, i ben
perfectament.”
4 d'octubre de 1937
“Hi ha molta desanimació, però no té res d'estrany perquè bombardegen molt
sovint. A més, a la Sagrera hi ha hagut moltes desgràcies dins un refugi, on
han mort ofegades moltes persones a causa del desbordament dels rius per les
pluges torrencials d'aquesta setmana.”
4 d'octubre de 1937
“Actualment, la preocupació de tothom és procurar-se queviures. A baix, a
la Tinència d'Alcaldia, es formen unes cues importants de ciutadans, que venen
a arreglar les targetes del racionament. De vegades hi ha baralles formidables.
Des de la sala de lectura es nota clarament l'aldarull.”
1938
1 de febrer de 1938
“Ahir ens va ésser impossible de venir, a causa del bombardeig. Més ben
dit, de venir sí, el que va passar fou que el bombardeig ens trobà a mig camí,
a la Sagrera, i ens haguérem de ficar dins un refugi molta estona. Quan va
acabar, no vàrem poder trobar tramvia, i a peu retornàrem a casa.
Serà un diumenge que recordaré sempre mentre tingui memòria.”
19 de març de 1938
“Hem passat tres dies horrorosos perquè hem tingut un bombardeig que ha
durat 24 hores.
Més ben dit, han sigut deu bombardeigs amb dues hores de pau en els
intervals. Per aquest motiu, la Biblioteca ha funcionat amb una mica
d'irregularitat, encara que no ha tancat cap dia del tot. Avui dissabte, hem
respirat una mica. Ha cessat aquell horror.”
2 d'agost de 1938
“Ha passat molt de temps sense cap nota meva en el Diari. He estat
un mes absent, perquè estava malalta. Una terrible desgràcia m'ha ferit, car he
perdut a la guerra el meu estimat germà, ferit al front de Balaguer i mort a
l'Hospital de Figueres. Déu el tingui a la seva glòria, que ja ho mereix el
martiri i la seva resignació. Ja el vaig trobar mort, pobret.
No tinc energia per a res. Les dificultats augmenten de dia en dia, pel
menjar, pels constants bombardeigs, pels transports etc.
A la Biblioteca continuem el treball malgrat tot.”
 |
| Certificat mèdic expedit pel doctor Geli Maymí on fa constar que Francesca Farró per malaltia necessita un mes de repòs. Fons Biblioteca de Catalunya. |
1939
27 de novembre de 1939
“Hoy hemos abierto de nuevo la Biblioteca al público, después de un largo
periodo de inactividad.
Desde primeros de octubre, la Srta. Bertrán y yo trabajamos activamente,
revisando los libros y fichas, pues con motivo de un traslado, los libros
estaban muy desordenados.
Por orden superior también hemos retirado de la sala de lectura algunos
libros, de las secciones de historia y ciencias sociales.
El director accidental Sr. Bohigas visitó la Biblioteca y, después de
ultimar algunos detalles referentes a su funcionamiento, quedamos en inaugurar
la reapertura para el día de hoy.
Nos ha alegrado mucho la vuelta de algunos antiguos lectores, cuyo interés por
la Biblioteca es patente, pues desde su inauguración no han dejado de acudir
siempre.”
Des de l’entrada de les tropes franquistes a Sant Andreu de Palomar, a
finals de gener del 1939, fins a les acaballes del mes de novembre la
biblioteca va romandre tancada. Molts llibres van ser exclosos del catàleg o bé
pel seu contingut o bé per ser escrits en llengua catalana. S'iniciava un llarg
període de repressió per part de les noves autoritats. Llegir esdevenia una
porta oberta al coneixement i per aquest motiu els nous responsables de les
biblioteques públiques de Barcelona havien de controlar què es llegia i com.
Les bibliotecàries van haver de canviar totalment i en un temps rècord la
logística de la biblioteca, ja que era organitzada en llengua catalana i calia
de fer el canvi cap al castellà. El franquisme va iniciar un llarg i dur procés
de depuració envers a les persones que s'havien significat en el bàndol
republicà. Molts funcionaris en patiren les conseqüències. Francesca Farró,
se'n salvà i va poder continuar exercint de bibliotecària.
 |
| Document on s'acredita que ha passat la depuració del règim franquista i pot exercir de nou com a funcionària de la Diputació de Barcelona. (AHDB) |
La biblioteca va donar la possibilitat d'instrucció pública a milers
d'andreuencs i d'andreuenques en una època d'escassetat cultural i de penúries
econòmiques. Francesca Farró en aquest mar de foscor va donar un bri de llum i
d'esperança. L'esperança mai es perd.
 |
| Esquela de Francesca Farró i Llorella, apareguda a La Vanguardia el 20 de setembre de 1977. La Diputació de Barcelona es va fer càrrec de les despeses de l'enterrament. |
El 18 de setembre de 1977, als 86 anys, moria Francesca Farró a Arbúcies,
població que la va acollir en els seus darrers anys de vida.
PD: Agrair a Sílvia Hernández Giménez, arxivera de l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, la col·laboració en aquest article.
PD: Agrair a Sílvia Hernández Giménez, arxivera de l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, la col·laboració en aquest article.
Pau Vinyes i Roig
(1-2-3-4) Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (AHDB)
(5) Memoria de la Biblioteca de Granollers, 1928. Biblioteca de Catalunya (BC)
(6) Memoria de la Biblioteca de Granollers, 1928. (BC)
(7) Memòria de la Biblioteca de Granollers, 1930. (BC)
(8) Memoria de la Biblioteca de Granollers, 1929. (BC)
(9) Carta de Ventura Gassol a Jordi Rubió. (AHDB)
(10-11) Carta de Francesca Farró a Jordi Rubió, 29 d'abril de 1936 (AHDB)
(12) Altres fragments d'aquest dietari els podeu consultar en aquest enllaç.
(13) Esdeveniments provocats, el maig del 1937, per l'enfrontament armat, sobretot a Barcelona, entre forces d'ordre públic de la Generalitat i militants del PSUC, la UGT i Estat Català, d'una banda, i militants del grup CNT-FAI, grups anarquistes (com Amigos de Durruti i el POUM), de l'altra. Font: Gran Enciclopèdia Catalana.
Comentaris